Acabar com el Rosari de l'Aurora

ACABAR COM EL ROSARI DE L'AURORA

Des de sempre hem escoltat als nostres majors l'expresió “Això acabarà com el Rosari de l'Aurora”. S'usa este modisme generalment quan preveem que alguna cosa va a acabar de forma desastrosa. La Real Acadèmia Espanyola ho definix com: "Desbandar-se descomposta i tumultuàriament els assistents a una reunió, per falta d'acort."

Servixca com a eixemple: "Porten dos mesos sense cobrar les nòmines, açò va a acabar com el rosari de l'aurora".

Existixen vàries teories sobre quin és l'orige del citat us, no obstant sembla que predomina una sobre totes les demés.

Segons se conta, en un poble d'Andalusia (uns diuen Medina Sidònia, atres Espera), durant el rosari que es resava just abans de l'eixida del sol (d'ahí cridar-ho de l'aurora), dos confraries enemistades varen coincidir per un pas estret; la tensió per vore quí passava primer va desencadenar en una forta trifulca havent com resultat varis ferits. Tal va ser la pelea que fins i tot s'aplega a mantindre que es varen amprar els farols de sengles processons per a propinar els colps i que el retor que dirigia una d'elles va fallir en l'altercat.

Pero en Benimaclet també tenim la nostra teoria, va ser en els primers mesos del segle passat dins de l'ambien anticlerical d'aquell moment. Durant el Rosari de l'Aurora que se celebrava de matinada en el Poble de Benimaclet, un subjecte, per a protestar per esta celebració, disparà quatre coets contra les persones que acodiren a l'acte religiós obligant als participants a dispersar-se de forma repentina creant gran confusió. El personage va ser detingut pels guardes municipals i entregat als jujats.

La resenya la trobem en el diari La Epoca del dumenge 26 de Maig de 1901.