Els nàufrecs de Vera. Contrabando en el segle XVIII

ELS NÀUFRECS DE VERA

Durant la visita de Lo Rat Penat a l'ermita de Vera descriuen la següent inscripció: “En el año 1777, dia 4 de mayo, saliendo por la gola de la acequia de Vera al mar Mariano Camas y Vicente Cardona, con un barquito de 12 palmos de largo, con el objeto de ir a comprar tabaco a la barraca del Cañamelar, fueron arrebatados por un recio poniente y puestos en el golfo fluctuando cuatro días y tres noches, en cuyo conflicto imploraron el socorro de las imágenes arriba expuestas, en cuyo medio fueron socorridos de un barco catalán, que les tomó estando ya en el canal de Ibiza, en el cual era patrón Ramón Oliva, que los desembarcó en Denia.”

Els descobridors de l'inscripció l'identificaren en un accident d'uns contrabandistes. Es tractava d'una embarcació de 12 pams (no arribava a 3 metros de llarga, 2,71 metros). Sabem que en el segle XVIII un terç dels ingressos de l'Erari públic provenia dels imposts del tabac. L'estat es va donar conte molt pronte de les possibilitats de regularisar la venda del tabac per a obtindre grans ingressos. Ya en el primer terç del segle XVII s'instaurà la venda en estancs. En les dates del naufragi una lliura de tabac se venia en l'estanc per 48 quinzets mentres que en el mercat negre podia obtindre's per 17 o 18 quinzets.

Els comerciants compraven el tabac en Gibraltar a 4 quinzets, gastaven 2 quinzets en dur-los fins a la costa de Valéncia i allí el venien als intermediaris entre 8 i 12 quinzets la lliura. Estos venien el tabac als expenedors dels pobles a 14 quinzets i acabava en el mercat a 17 o 18 quinzets.

Els nostres nàufrecs serien els encarregats de dur el tabac des del barco que no arribaria al port de Valéncia i entregar-lo als comerciants. No sabem quin seria el seu sou. La desgràcia va fer que el mal orage els fera perdre el rumbo i acabaren a la deriva. Per tota l'Horta de Vera i Benimaclet els mals presagis se feren patents. La mar és molt traïdora i les gents que viuen prop de la mar ho saben. L'embarcació que havien utilisat només era per a peixcar en la gola de Vera i les proximitats de la plaja.

Imaginem als llauradors de Vera perduts en la mar, sense menjar ni aigua potable pregant a les imàgens de la seua ermita. La sort dels nàufrecs va somriure en l'aparició del barco català capitanejat per Ramon Oliva, quan ya estarien a punt de la mort. Segons l'escrit els veïns de Vera estaven en el canal d'Eivissa, situat entre Dénia i l'illa d'Eivissa. La distància recorreguda en els 4 dies seria d'uns 60-70 km, imaginem que en presència de vent del Nort-Oest que els distanciava de la costa.

Des de Dénia a Benimaclet els quedaven més de huitanta quilómetros, que segurament se farien a peu o en el carro d'algun traginer que volguera ajudar-los. En arribar a Vera l'alegria seria immensa i en agraïment per la sort dels dos veïns se deixà aquella inscripció, la qual segurament desapareixeria durant la Guerra Civil.