martes, 1 de noviembre de 2016

Les làpides "republicanes" de Benimaclet

LES LÁPIDES “REPUBLICANES” DE BENIMACLET



El Cementeri de Benimaclet va ser una obra del rector de la Parròquia de Benimaclet Francisco Català. En 1879 va ser clausurat l'antic cementeri situat en el centre de Benimaclet, junt a l'Iglésia. A partir d'eixe moment els benimaclets havien de soterrar als seus morts en el Cementeri General de Valéncia, a una distància de més de 6 Km. Açò provocava grans problemes als habitants que volien visitar als seus difunts.

Per lo tant la construcció del nou Cementeri va ser a càrrec de la Parròquia i propietat d'esta. En la proclamació de la II República Espanyola i la aprovació de la Constitució de 1931, que en el seu artícul 27 dia: “ Els cementeris estaran somesos exclusivament a la jurisdicció civil.”. El Cementeri va passar a ser gestionat per l'Ajuntament de Valéncia. Durant aquell periodo els motius religiosos de les làpides estan prohibits i apareixen làpides en motius llaics que encara se conserven en els nostres dies.

Durant la Guerra Civil varen ser profanades les sepultures del Pare Català, fundador del cementeri i del Panteó dels Salesians. Una volta acabada la Guerra Civil el Cementeri va ser tornat a la seua llegítima propietaria, la Parròquia de Benimaclet.

Han arribat als nostres dies unes poques làpides llaiques d'aquells anys en que el Cementeri no va ser Parroquial. Els nous responsables del Cementeri, segurament en l'ànim de no reobrir ferides, no obligaren a llevar aquelles làpides que no feen mal a ningú i deixar uns testics d'aquell moment de l'Història.






No hay comentarios:

Publicar un comentario

Poble de Benimaclet