Josep Mª Bayarri, poeta del chalet de Benimaclet

JOSEP MARIA BAYARRI I BENIMACLET

Josep Maria Bayarri, escritor i escultor, naixqué en el poble d'Alboraya en 1886 i morí en la Ciutat de Valéncia en l’ any 1970. Quedà orfe de mare sent menut i la seua formació primària l'adquirí entre Alboraya i la Ciutat de Valéncia. Entrà d’aprenent en un taller de joguets i en l’imprenta del diari “El Correo de Valencia” a on va conéixer de redactor a Maximilià Thous; també treballà en un taller de fusta en els germans Capuz-Julio. Es matriculà en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, en la qual cursà estudis, i entrà en el taller de Romero Tena, a on tindrà de mestres a Capuz, Ballester, Palacios i Coret, pero realment el seu mestre serà Alfredo Badenes i, en anar-se’n este a Colombia, passarà per diferents estudis destacant el d’Ureña i Carbonell i el de José Tena. 

En lo referent a la seua faceta artística esculpí molta imagineria per a temples de la ciutat de Valéncia, per a diferents localitats valencianes i capitals espanyoles i també treballà per a Amèrica. Fon catedràtic d’Anatomia Artística i professor d’Estètica i d’Història de l’Art en l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles. Pero Bayarri fon un home polifàcetic que treballà en la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils Econòmics, també ho feu com a corresponsal del “Diario Español” de la Havana, com a corrector lliterari de “Las Provincias” o com a professor de dibuix en els Capuchins de Godella. Pero tal volta lo que mes nos interessa d’ell es la seua faceta lliteraria i especialment aquella en la que nos mostra el seu pensament sobre el seu valencianisme. Els seus inicis lliteraris es poden vincular a les tertúlies del Patronat de la Joventut Obrera, d’on seria bibliotecari, i serà en este lloc a on es relacionaria en Esteve Victoria, Caballero o Asins. Colaborarà, com a sindicaliste en Juan Reig Caballero i escriurà en “El Pueblo Obrero”.

Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals destaquen la colecció de “Poetes valencians contemporanis” (1915) i les revistes “El vers valencià” (1934) i “Ribalta” (1935). També edità una “Historia de l’art valencià” en 1957 i diverses biografies d’artistes valencians i encara un poema dramàtic titulat Roger de Flor (1926). La seua obra poètica es extensíssima, fins a mes de 60 llibres publicats de mes o menys calitat lliteraria. Destacar les seues primeres obres “Precs de pau” i “Llaus lírics” de 1915, a l’igual que la seua obra “Esta es Valencia”, un poemari que s’agrupa baix la trilogia jocfloralesca de pàtria, fe i amor, un amor que de manera desbordant plasma per la Pàtria Valenciana i tot lo valencià.

Josep María Bayarri va viure en Benimaclet algunes décades, des dels anys 30 fins als 60, en un chalet prop de l'Estació del trenet. En Benimaclet va colaborar en les velades lliteraries del Casino Musical, pero lo més important va ser l'organisació dels Jocs Florals de Benimaclet, que se celebraren els anys 1934 i 1935 i que la Guerra Civil va interrompre.

Alguna de les seues poesies:

Baix ella som germans

Esta es la nostra Bandera.

Contemplemla, valencians;

De la Patria Valenciana la Senyera:

Baix ella tots som germans.

La Senyera valenciana

Alta, bella i soberana,

Nostra glòria, nostra força i nostra fe;

En l'ampla armonia humana

Dia a dia; Deu donarmosla vullgue.

Roig de sanc i groc d'espiga

Blau de cel;

Tricolor bandera amiga,

Grat recort i viu anhel.

El Raig del Sol

Sobre la taula en què escrivia

ara ha vingut un raig de sol

i han saludat la llum del dia

mos lírics versos en revol

i ara la meua poesia

ol a clarors i a vida ol.

El raig de sol sobre ma taula

ha dut un alt encantament

quan jo triava la paraula

a tot esment i sentiment

i s’ha daurat tota ma taula

d’un íntim or deliqüescent.

La realitat me secundava

i arran de terra fea el vol

el de mos versos que em voltava

suggestionificant estol,

i ara d’altura s’enyorava

pel convit d’este raig de sol.

I ha vingut tota l’alegria

al sentiment des de l’astral

i en estos versos que escrivia

reconfortanta se’m prenia

esta alegria sideral.

I se dauraven els meus versos

a to d’or clar del sol novell,

i en lo seu raig, àtoms dispersos,

suraven vius mos rims diversos

fent de son raig líric joiell.

Gran bé del Cel en la demiúrgica

hora d’inicis del matí

quan, oficiant al món litúrgica,

la mà del sol féu, taumatúrgica,

este milacre per a mi!