sábado, 3 de diciembre de 2016

Pascual Jovani, alcalde republicà de Benimaclet

PASCUAL JOVANI, ALCALDE REPUBLICÀ DE BENIMACLET



Pascual Jovani, alcalde republicà de Benimaclet
Pascual Jovani Agustin va nàixer en Benimaclet l'1 de juliol de 1873. De la seua infància i joventut no posseïm senyes, ya que els seus descendents vius poc saben. Pero per la seua trayectòria degué d'adquirir cert nivell cultural que li va permetre formar-se i escriure artículs en facilitat. Va casar en Vicenta Cortina Alcover. Va tindre sis fills: Leonor, Pascual, Sigfrido, Esperanza, Néstor i Amelia.

La seua professió va ser la de barber. Va tindre la barberia en varis llocs de Benimaclet. Esta professió també la varen seguir els seus fills, especialment Pascual i Néstor, la barberia dels quals recordem en el carrer Crist de la Providència. També alguns dels seus nets han seguit esta professió.

Pascual va ser un home d'idees republicanes molt clares, demostrant un gran respecte pels seus adversaris polítics, a els qui considerava els seus amics.
Va ser alcalde pedàneu de Benimaclet en els difícils anys de la Segona República Espanyola, des de 1931 fins a 1935 per el PURA (Partit d'Unió Republicana Autonomista, una escisió valenciana de l'Unió Republicana, d'esquerra moderada). A pesar d'estes circumstàncies, donat el seu caràcter conciliador, va fer que les coses marcharen de la forma més normal possible. Era home d'honor i d'orde. El 27 d'abril de 1931 Don Miguel Zaragozà va a demanar-li permís per a portar el viàtic a Vicente Sanchis Tramoyeres, en l'Alqueria de Cagarsenit (feya tretze dies que s'havia proclamat la República). Don Pascual li va dir al Rector: "Vaja, que yo li assegure que ningú el molestarà". Era home que li agradava escoltar als bons oradors de l'época, anaren de les idees que anaren. Acodia a l'hora dels sermons de les festes per a escoltar al predicador; quan acabava eixia del temple i dia: "Escoltant sempre es deprén alguna cosa"

Era un admirador de Vicente Blasco Ibáñez i en ell mantenia tertúlies en la casa-tenda del "Churro" i en la tenda del Tio Copa. En ells solien estar el Tio Joaquín Aucejo i el pare del doctor Zaragozá Miró. Va ser un artículiste del periòdic republicà "El Poble" a on oferia informació sobre Benimaclet.

En el Govern Popular varen prendre el control de l'Ajuntament de Benimaclet el Comité Revolucionari i Pascual va deixar el seu càrrec. El Comité Revolucionari va ordenar la mort de la germana de Don Pascual, el qual no va poder fer res per evitar la seua eixecució.

El seu decés es produïx una volta acabada la Guerra Civil. Va ser enterrat en terra en el Cementeri Vell de Benimaclet (no hi ha làpida). La seua filla va referir que l'assessinat de la seua germana Leonor i el disgust que va sofrir a causa d'açò va influir en la seua mort. El rector Zaragozà va acodir a la seua casa en saber que estava en perill de mort per a administrar-li l'extrema-unció. Don Pascual li va dir: "Si ve com a amic, entre. Si ve com Cura Retor, vaja-se'n".

Reproduïm una carta de Don Pascual Jovani al Director del diari El Pueblo el 7 de Novembre de 1903 sobre les eleccions municipals d'eixe any. Jovani és defensor de l'Unió Republicana de Blasco Ibañez i acusa als republicans radicals de ser falsos republicans.




Desde Benimaclet
A los republicanos sorianistas
Dr. Director de El PUEBLO
Dignese dar cabida en su ilustrado periódico á estar lineas, por lo que le doy las gracias anticipadas. Pascual Jovani
A los radicales de la Vega
Compañeros: Estoy convencido ya de que os quieren hacer tragar la candidatura reaccionaria por imposición del Sr. Soriano y el cacique Cafís.
A vosotros, lo que os toca hacer ya lo sabéis, si es que sois republicanos.
Esgañados, que así lo puedo decir, os han presentado un disfraz republicano y os lo habéis creído, disfraz que durará muy poco aunque salga concejal. Si lo hubiera presentado católico, bien, porque lo es. Pero "radical" ¡jamás! ¿Donde están los trabajos en bien de la causa republicana, siendo así que han luchado en contra?
Cuando en la primera elección de Soriano luchaban en contra de éste para que saliera don Fernando Ibáñez. Ahora se han adherido á Soriano y Soriano á ellos, con el compromiso de sacar triunfante la candidatura de D. Salvador Alfonso Estellés, sucesor de Martí. En éste os téneis que fijar, republicanos. No os dejéis engañar por ningún cacique como lo son estos señores. No buscan más que su conveniencia. Eso no es más que pasarse el fajín el señor de Cafís á Alfonso Estellés para que siga luciéndolo detrás del Cristo de la Providencia. Mucho ojo, republicanos. Estudiad su política y la de su padrino.
¡Cuántas veces criticaba el Sr. Soriano á los caciques porque iban á altas horas de la noche buscando y comprando votos! y sin embargo, ahora ha ido á parar á manos de ellos.
Esto no debe ser. Además, debe recordar el Sr. Soriano que dijo desde el balcón del Casino de Benimaclet, que había que buscarle una camisa de fuerza al Doctor Moliner, y por fin la ha encontrado para partírsela con él.
Conque, compañeros:  si queréis la República, votad á republicanos, que así es como tendréis República.
Salud y República.
Pascual Jovani.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Poble de Benimaclet