jueves, 23 de febrero de 2017

50.000 visites

50.000 VISITES

En les primeres semanes de setembre començàvem la gent de Poble de Benimaclet a construir este blog sobre l'història, tradicions i actualitat de Benimaclet. En poc més de dos mesos, gràcies a tots vosatres, alcançàrem 25000 visites i hui, en poc més de mig any hem conseguit arribar a les 50.000. Ya hem publicat més de 50 entrades y moltes d'elles han sobrepassat les 2000 lecturtes. Esperem poder continuar oferint-vos informació d'interés i contar en les vostres opinions.

Vos deixem un recull de les entrades més popular que ha tingut el blog en estos mesos d'existència.

¡Moltes gràcies a tots!.

Entrades més populars d'estos mesos:

  • L'ESCUT DE BENIMACLET Escut de Benimaclet L'heràldica municipal estudia les característiques i història dels escuts d ...

El Professor Ricardo Marqués, un catedràtic de Benimaclet

EL PROFESSOR RICARDO MARQUÉS, 
UN CATEDRÀTIC DE BENIMACLET

El Professor Ricardo Marqués i Fernández va nàixer en Benimaclet en l'any 1929 i va morir el 26 d'agost de 1979.

Realisà els seus estudis de graduació entre els anys 1947 i 1952. Es llicencià en Ciències Físiques i Químiques per l'Universitat de Valéncia obtenint el Premi Extraordinari de Llicenciatura i Premi Nacional de fi de Carrera.

Durant els anys 1952 i 1953 es dedicà a treballs de post-graduat sobre Mecànica de Fluit en colaboració en el Dr. Costa Novella i en la Oficina Tècnica del CETME colaborant en un proyecte de motor a reacció en el càlcul termodinàmic dels àlabe i anàlisis de vibracions.

En els anys 1954 a 1956 va fer una ampliació d'estudis en l'estranger. Un Curs de Mecànica Aplicada en el colege tècnic Saint Helens, Pràctiques en l'empresa English Electric colaborant en el proyecte d'una locomotora Dièsel, Becari en l'Universitat de Liverpool, dedicat a l'investigació sobre aerodinàmica de turbines, Curs sobre Màquines Tèrmiques i Centrals de Potència (Liverpool) i Curs d'estiu en l'Universitat de Syracuse. (New York).

A partir de 1956 comença la seua llabor docent. Primer com a Professor Encarregat de Termotècnia i Mecànica Aplicada en l'Universitat de Madrit, Professor Encarregat de Física General en l'Universitat de Madrit. Colaborador del Dr. Costa Novella en l'ensenyança de Mecànica de Fluit Universitat de Valéncia. Colaborador en el curs de Tecnologia de l'Alimentació organisat pel Departament de Química Vegetal del CESIC en Valéncia. Encarregat de l'ensenyança de Termotècnia i Mecànica de Fluit en la JEN. Conferències sobre Servomecanismes Hidràulics i Neumàtics. Curs Internacional d'Automàtica organisat pel Patronat Juan de la Cierva.

En 1965 va llegir la seua Tesis doctoral “Termodinàmica de la producció de vapor en règim no estacionari”. En 1967 conseguix la Càtedra de Física Industrial la qual ocuparà fins a la seua mort.

Entre els anys 1961 i 1965 dedicà part del seu temps a l'industria ocupant llocs de responsabilitat com Ingenier de processos en SFTL (París), Lumus Co. (Londres) i LESA (Madrit) colaborant en diversos proyectes.

Després de la seua mort els seus discípuls publicaren un llibre homenage sobre les seues publicacions. El Professor Lluís Jutgar, Professor Titular de Física Aplicada de l'Universitat de Barcelona, nos indicà sobre el Professor Marqués que era “una gran persona i ens va deixar un record inoblidable”. Per atra banda el Catedràtic de l'Universitat de Granada Juan Enrique Carceller nos conta “Mi recuerdo, como alumno, es el de un hombre que parecía tranquilo, hasta en el andar pausado. Buen profesor, se le notaba que sabía de lo que hablaba. Explicaba bien, con calma y claridad en la expresión. Era completamente accesible a los alumnos de manera que la consulta de dudas se realizaba con mucha facilidad. Además, yo residía en un Colegio Mayor en el que cada año se organizaba una "Semana de Cine Científico y Técnico", dirigida básicamente a alumnos universitarios y profesionales interesados, en la que se pasaban documentales de ese tipo, de una media hora de duración presentados por un especialista de la materia. Recuerdo que fui a hablar con el Profesor Marqués para que hiciera la presentación de una de ellas que encajaba muy bien en la asignatura que impartía, y acepto sin dudarlo a la primera y sin preguntar nada más. Aunque es un único caso por lo que a mi respecta, saqué la impresión de ser muy abierto y colaborador con nosotros los alumnos.

Donem les gràcies ad estos dos professor per l'ajuda en la realisació d'est escrit.

Bibliografia del Professor Marqués (els quatre últims son postums i homenage al Professor):

Ciculación de líquidos por conducciones. I.- Aplicaciones del principio de la conservación de la materia y del primer proncipio de la Termodinámica. Costa Novella, E. y Marqués Fernandez, R. Química e Industria. Marzo-Abril, 1954.

Ciculación de líquidos por conducciones. II.- Pérdidas de energía. Rozamiento en fluidos. Costa Novella, E. y Marqués Fernandez, R. Química e Industria. Mayo-Junio, 1954.

Ciculación de líquidos por conducciones. III.- Pérdida de energía. Pérdidas menores. Aplicaciones. Costa Novella, E. y Marqués Fernandez, R. Química e Industria. Julio-Agosto, 1954.

Ciculación de líquidos por conducciones. IV.- Presión i potencia necesarias para la circulación. Compresores y bombas. Costa Novella, E. y Marqués Fernandez, R. Química e Industria. Enero-Febrero, 1955.

Rendimiento de escalonamientos de acción en turbinas de vapor. Marqués Fernandez, R. Revista de ciencia aplicada. Julio-Agosto, 1967.

Potencia isentrópica de compresores. Marqués Fernandez, R. Ingeniería química. Agosto, 1970.

Métodos gráficos en termodinámica de compresores. Marqués Fernandez, R. Ingeniería química. Enero, 1971.

Rendimiento volumétrico en compresores alternativos. Marqués Fernandez, R. Jutglar Banyeras, L. Ingeniería química. Julio, 1971.

Flujo isotermo de gases en tuberías no horizontales. Marqués Fernandez, R. Llorens Morraja, M. Ingeniería química. Octubre, 1971.

Criterios de resistencia mecánica en recipientes cilíndricos. Marqués Fernandez, R. Villarrubia López. M. Anales de mecánica y electricidad. Mayo-Junio, 1972.

Flujo isotermo de gases no ideales. Marqués Fernandez, R. Llorens Morraja, M. Química e industria. Septiembre, 1972.

Elevación de la temperatura en compresores alternativos. Marqués Fernandez, R. Jutglar Banyeras, L. Electrónica y física aplicada. 3er trimetre, 1972.

La aproximación del gas semiperfecto en termodinámica técnica. Marqués Fernandez, R., Mestre Sancho, J. Ingeniería química. Abril, 1973.

Ecoulement des gaz à grande vitesse avec échange de chaleur. Marqués Fernandez, R., Mestre Sancho, Falivene, J. Entropie. nº60, 1974.

Termodiámica de compresores alternativos de dos etapas. Marqués Fernandez, R., Olondriz Raventós, M., Llorens Morraja, M. Anales de mecánia y electricidad. Febrero 1976.

Cálculo de oscilaciones en las conducciones. Marqués Fernandez, R., Llorens Morraja, M., Villarrubia López, M. Energía. Marzo-Abril 1977.

Métodos numéricos en flexión de placas. Marqués, R., Villarrubia, M., Llorens M. Anales de mecánia y electricidad. Mayo-Junio 1977.

Aleta longitudinal con generación de calor interna y conducción térmica variable. Marqués Fernandez, R., Villarrubia Lopez, M., Llorens Morraja, M. Energía. Septiembre-Octubre 1977.

Aplicación de los métodos de integración Kryloff, Bogoliuboff y de Linsted, Liapounoff, para el cálculo de oscilaciones en conducciones. Marqués Fernandez, R., Llorens Morraja, M., Villarrubia Lopez, M. Revista de obras públicas. Diciembre 1978.

Rendimiento de las instalaciones de turbina de gas. Marqués Fernandez, R., Llorens Morraja, M., Villarrubia Lopez, M. Cátedra de Física industrial. Enero 1978.

Etude de l’ailette longitudinale concave-parabolique à conductinvité thermique variable. Marqués , R., Villarrubia , M., Llorens , M. Revue generale de thermique. Mars 1979.

Analysis for predicting maximum deflections in elastic columns. Marqués , R., Villarrubia , M., Llorens , M. Diciembre 1979.

Contribución al estudio de la transmisión de calor en aletas longitudinales de área transversal variable: perfi parabólico. Marqués Fernandez , R., Villarrubia Lopez, M., Llorens Morraja, M. Ingeniería química. Octubre 1979.

Température des gaz d’echappement des moteurs Diesel. Marqués , Gonzalez, J.L., Villarrubia , M., Llorens , M. Entropie 1980.

Análisis de la irreversibilidad de un eyector de aire. Marqués Fernandez, R., Jutglar Banyeras, L., Miranda Barreras, A.L. Ingeniería química. 1980.

Los cálculos sobre el gas ideal en termedinámica aplicada. Marqués , Gonzalez, J.L., Llorens, M., Villarrubia , M. Anales de mecánica y electricidad. 1980.

Cálculo gráfico de eyectores de aire. Marqués Fernandez, R., Jutglar Banyeras, L., Miranda Barreras, A.L. Ingeniería química. 1980.

domingo, 19 de febrero de 2017

Els Furs del Regne de Valéncia i Benimaclet

ELS FURS DEL REGNE DE VALÉNCIA I BENIMACLET


Els Furs del Regne
Els Furs del Regne de Valéncia són el conjunt de lleis que varen regir el Regne de Valéncia des de 1261, quan Jaume I, el fundador del regne, els va jurar i va promulgar en una reunió de les Corts del Regne de Valéncia el mateix any, fins a 1707, en que varen ser abolits pel Decret de Nova Planta —en el context de la Guerra de Successió— passant el Regne de Valéncia a ser una "província" del regne d'Espanya.

Les circumstàncies pròpies del Regne de Valéncia varen obligar a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic (cristians, musulmans i judeus) va donar lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal va fer que la nova llegislació valenciana establira unes fòrmules predemocràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors.

Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica . Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de Valéncia un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil i artesanal, comparable al d'atres ciutats mediterrànees (Venècia, Gènova, etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials varen atraure immigrants en busca d'una millor calitat de vida, i Valéncia va entrar en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a una florida política, lliterari i artístic anterior al sigle d'or espanyol.

Mapa del Regne de Valéncia de 1640
Un dels capítuls de “Els Furs del Regne de Valéncia” el dedica a un problema de Benimaclet. El Rei, Carles I de Valéncia, l'Emperador d'Alemània, en 1542 va redactar este fur en la vila de Monçó. Hi havia un problema en Benimaclet i Burjassot, pareix ser que els juges de la Ciutat de Valéncia cometien abusos contra els ciutadans d'estos llocs, ya que segons els Furs havien de sometre's als seus propis juges. Se considera que està cometent-se un contrafur i s'ordena que se complixca la llei i els juges de Benimaclet i Burjassot eixecuten les sentències en la seua jurisdicció.



Sobre les execucíons ques insten per los tribunals de la ciutat de Valencia contra los vassalls de Burjaçot y Benimaclet.

Carolus Imperator,Rex Hispanie. Anno MDXLII. Montissoni


Per los tribunals de la vostra ciutat de Valencia se fa molt souint hun abus contra los furs e pratiques, e bons costums de la dita ciutat y regne y es q quant se insta per alguns en los dits tribunals execucio per pensions de censals, e violaris, o per atres causes contra alguns vassalls, e habitadors dels lochs de Burjaçot, e Benimaclet situats en la orta de Valencia, dels quals es Senyor lo capitol de la Seu de dita ciutat aquella dita execucio no la fan, ni la volen fer ab letra subsidiaria tramesa al jutge ordinari dels dits lochs sino que tramete hun porter, o missatge dels dits tribunals, aquell dit porter, missatge, o verguer de dret en dret sen va a la casa, e habitacio del vassall dels dits lochs,o del altre de aquells y executa, e o trau penyores de la casa de aquell, lo que es contra fur del dit regne, perço com per furs del dit regne es dispost que los lochs que son poblats de quize cases en amunt tots tenen jurisdictio civil ordinaria etiam tenen lur cohercio.E perço qualseuol jutge de la dita ciutat que volen fer execucio contra los dits vassalls deuen trametre letra subsidiaria als jutges ordinaris dels dits lochs quat volen fer semblants execucions, y enantaments dels dessus dits, y no fer les dites execucions del modo q damunt es dit. Perço lo Reuerent, y noble don Miquel Angel de Ribelles y Valero Canonge, y Sindich del dit capitol supplica sia merce de vostra Magestat voler prouehir, e manar als dits officials que regeixen los dits tribunals, e corts de la vostra ciutat de Valencia que daci auant leuats los dits abusos que les sobredites execuions nos facen nes puixen fer sino ab letres subsidiaries trameses als dits justicies ordinaris dels dits lochs de Burjaçot, e Benima clet per conseruacio dels dits furs, e de les pratiques, e bons costums del dit regne sots decret de nullitat tota hora, e quant fera fet lo contrari. Plau a sa Magestat que les execueions se facen ab letres fubsidiaries com se supplica, conforme empero als furs y priuilegis de aquell regne, los quals mana sa Magestat sien obseruats, leuats tots abusos..

miércoles, 15 de febrero de 2017

Malnoms de Benimaclet

MALNOMS DE BENIMACLET

En tots els pobles la gent era coneguda en malnoms que be s'associaven a una família o a un individu; Benimaclet no va ser una excepció i els malnoms eren habituals tant en el poble com en l'horta. Qualsevol fill de Benimaclet és capaç de recordar molts d'ells, inclús posar cara molts dels que encara estan vius.

Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana un malnom és un nom o renom que substituïx al d’una persona fent referència a alguna qualitat que la caracterisa.

Generalment, per a ningú és un problema el portar un malnom, encara que hi ha gent que no accepta de bon grau el malnom que se li ha posat i per a alguns pot arribar a ser un insult el que se'l nomene en ell. La nostra intenció no és de cap manera reviure els malnoms ni fer mal a ninguna persona, només retraure de la memòria un patrimoni del poble.

Els malnoms formen part del patrimoni d'un poble. Els malnoms que a continuació nomenarem, són, sense dubte, un retrat de la societat d'un moment; el reflex de la vida d'un poble, d’una comunitat de gent que conviu, que necessita identificar-se d’alguna manera i que ve transmetent-se de pares a fills des de generacions molt lluntanes i que nosatres hem d’estar ben orgullosos de dur-los i fer tots els possibles per a qué no desapareguen.

En atres temps els malnoms servien per a identificar d'una manera ràpida a qualsevol persona del poble, sense necessitat de conéixer el seu nom o els llinages. I no només a la persona, sino a tota la seua família. Inclús la casa (alqueria o barraca) podria pendre el malnom (casa Collonis, casa el Figuero,..). Desgraciadament durant els anys 70 del segle passat la falta d'integració dels nouvinguts a Benimaclet va fer caure en desús estos malnoms.

Hui en dia, els malnoms han quedat només per a les persones més majors i alguns nostàlgics. Pero la veritat és que tampoc coneixem el nom de la majoria de la gent del nostre carrer, quan volem parlar d'algun d'ells a una atra persona no sabem cóm referir-nos ad ells.

Podem distinguir tres tipos de malnoms, segons els motius que els hagen generat:
Motius culturals: establixen una relació en els treballs o hàbits de les persones.
Motius de caràcter: s’instauren basant-se en els aspectes físics o morals de qui es parla.
Malnoms anecdòtics: són els més numerosos, s'establixen per qualsevol cosa dita o succeït.

Una característica important és la transmissió hereditària dels malnoms; en moltes ocasions passen de pares a fills encara que en estos no es donen les característiques que feren aplicar-los als seus antepassats. D'ahí que de vegades els malnoms no siguen els més apropiats i això es veu molt clarament en aquells que són nom d'ofici o en els descriptius. A voltes el pas de pares a fills du que el malnom se convertixca en un diminutiu (per eixemple la Sagala a la Sagaleta). I si passa de pare a filla pot feminisar-se (el Chocolater a la Chocolatera) o no (el tio Collonis a la tia Collonis).

En moltes ocasions el malnom va acompanyat de l'artícul “el” o “la” (Vicent “el Roig”, la Chocolatera o el Figuero). Pero en l'horta també era comú que precedira al malnom la paraula tio o tia (la tía Collonis, el tio Sija,...). També es comú en Benimaclet que els malnoms masculins afigguen una -o a la paraula valenciana (per eixemple: Chocolatero.

En Benimaclet hem replegat tots estos malnoms, classificats segons el tipo:

Malnoms professionals o aficions: L'Oliver/l'Olivera, el Jardiner, el Coloquiero, el Chocolater/la Chocolatera, el Llanterner/la Llanternera, l'Escolà, l'Organiste, l'Alcalde, Pallero, el Lletero, els Olivers, el Sastre, el Fugitivo, el Practicant, la Gallinera, la Platanera, el Soldat, el Frare/la Frara, el Santero, la Foguerera, el Campanero, el Caragolero, casa el Forner, Buscarruidos, la Barbera, el Lejiero.

Malnoms d'aspectes físics o caràcter: El Rullo/La Rulla, El Roig (Vicent el Roig), Reyet, Els Frescos, Coll (Roig el de Coll), Costella, el Famós, El visco/ el visquet, el Moro, el Gangós, casa Barba, Cercolat, casa el Bessó, Pena, Blanquet, Patilla, tio Correguda, Chepa, el Bobo, la Sagala/la Sagaleta, la Blanca, Bella, Pino, Moino, Mimbrales, el Raspa, casa Fosques, Pelillo, la Chata/el Chato, casa el Cabut, Viçantico el Negret, El ratat/La ratà (afectada de pigota).

Malnoms d'orige o toponímics: La Torrentina, els Russafencs, el Moret, la Churra, la Serrana, la Madrilenya, el Churret, Quiquet de la carretera, Lluïs de la plaça, L'Alemana.

Malnoms procedents del nom o llinage: Casa Clemència, tio Cheroni, casa Belloch, Andreuet, tio Blayo, casa Patricio, casa Bens, tio Malaena, tio Penino, casa Patach, casa Tello, Bolea, casa Sarso, Chusepa, tia Sola, casa Pacalet, Colau, la Pepona, tio Berlanga, casa Bayarri, casa Monrós, casa Cortina, Casa March, tio Roque, tio Boro el de Lluch, casa Vivó, casa Jaume d'Esteve, casa Ximeno.

Malnoms referents a aliments o mejars: El Figuero, el Pernil, el Cebo, Rosquilla, Tomateta, Meló (cine Meló), tio Llimeres.

Malnoms referents a animals: el Pardalico, Cucala, el Borriquillo, Puça, el Talpó, Rata, el Potro, Caragolet, Tonyina, casa el Polit, el tio Burra.

Malnoms referents a objectes: Els Creus, casa el Saco, casa Tabal, Caldera, el Guitarra, el Colilla, Casaca, la Bola (forn de la Bola), Chispa, el Carro, el Pi, casa Tacons, tio Sija, casa Chacó, Gasparet de les culleretes

Malnoms referents a atributs: Parrús de dalt, Parrús de baix, Parrús del mig, tio Collonis,

Malnoms d'orige desconegut: Chapí, el Ponderó, Chunsa, tio Pichol, Currele, tia/tio Collonis, Agranes, casa Uere, Mos de Ruc, Burga, casa el Marro, cas Tols, Cachap, Con-Ole, el Cagueto, Purna, Cafís, Güenso, Cremonet, tio Guerra, casa Cataquisa, Vares, Carrucha, tio Cagarsenit, Ruix, Chestano, Chima, Garenyena, casa Calin/Calina, Totarreu, 


Si algú coneix més, per favor que nos els passe a benimacleters(arroba)gmail.com



lunes, 13 de febrero de 2017

Camins, Alqueries i Barraques de Benimaclet

CAMINS ALQUERIES I BARRAQUES DE BENIMACLET



En el llibre de festes de 1987 aparegué un treball sobre l'Horta de Benimaclet realisat per José Juan Calatayud Lucia. José Juan havia naixcut en Benimaclet a finals dels anys 30, va ser alumne de l'escola dirigida per Carles Salvador en la Cooperativa. És va casar en Matilde Hurtado i varen tindre dos fills. Eixemplar empleat de banca, dedicà part del seu temps a deixar per escrit l'història de l'horta de Benimaclet i les seues alqueries.



En “Camins, Alcries i Barraques de Benimaclet” se fa una relació exhaustiva de cóm era l'horta de Benimaclet en 1987 i ademés se fa d'una manera amena, com si d'una narració es tractara. José Juan afig una investigació l'informació que li ha arribat d'atres alqueries que ya no existien en 1987, per lo que encara té més valor.
En el treball se fa un repàs als distints camins que eixien de Benimaclet i totes les construccions que se trobaven, aixina com les persones que vixqueren en elles.

En el següent enllaç se pot llegir el treball original 





miércoles, 8 de febrero de 2017

Les campanes del meu poble

LES CAMPANES DEL MEU POBLE



Donat que el tema de les campanes està d'actualitat en estos moments, pel debat sobre el silenci de les  campanes en la ciutat de Valéncia i seguint en el tema que iniciàvem el dilluns, anem a reporduir la poesia que va escriure Emili Baro i Bori dedicada a Benimaclet i les seues campanes dins del llibre "Manollet de poesies" (publicat postumament en 1965). La poesia du per nom "Les campanes del meu poble" i fa un repàs als distints tocs de campana que es fea en Benimaclet en el moment en que se va escriure.

Hem respectat l'ortografia original en que es va publicar. Esperem que vos agrade.







LES CAMPANES DEL MEU POBLE


Campanetes del meu poble,
de vibrant í clara veu,
quan dins vos fiqueu de l'ánima,
quan joioses repiqueu.

En el campanar del poble
i semblant un raïmet
estan les velles campanes
cara a llevant i a ponent.

Pareixen una familia
on hi ha pares i xiquets.
Tenen son niu en la torre,
que no s'acabà de fer,
com si elles pressa tingueren
i ans d'acabar-la l'obrer
vullgueren posar-se al vol
per fer el volteig primer.

Elles són des que comença
l'alba clara per l'orient,
fins qué la nit ens omplena
de negror el camp inmens,
les que a tot hora recorden
el per qué en el món estém,
com un rellonge posát
pel Dívinal Rellonger,
per a dir a l'home: “Alsa't,
camina, treballa, sent,
pensa, estúdia, resa, canta,
vol, tin cor, bons sentiments...”

Quan boniques si repiquen
batejant un angelet,
com alegrantli la vida
en un álit prometent.


Quan melancóliques sonen
si acomiaden, tristes veus,
aquell que se'n va per sempre
d'esta vall de sofriments.
En les festes juviloses
que dins de lo cór se sent
el volteig grandiós, solemne,
que es l'anima dels festeigs.

¡Que trágiques si a rebat
son só mos crida imponent!

Campanetes, campanetes,
que teniu en vostres veus
que tan dolses emosións
feu sentir al que vos sent.
¡Tot s'acaba! Les campanes
no interesen a la gent.

Penjades allá en la torre
repiquen inútilment.

Hui al tóc d'alba ja no s'alsa
ningú; s'está somnoliént
i el cos demana el descans
que per la nit no tingué.

Al tóc d'”Angels” de mig día
en atres ja pasats temps,
el llaurador que en lo camp
llauraba afanosament,
paraba el rosí i l'aladre
i descubrintse humilment
en tota sa fortor d'anima
al sel alsaba son prec.

¡Que poes ne queden ja d'estos!

Tot s'acaba. ¿Progresem…?
Hasda al tóc acullidor,
per excelensia imponent,
el tóc d'animes, no fá
com avans fea la gent;
tots reunits en la taula
després de sopar, en veu
que era súplica amorosa,
se pregaba per aquells
per tots els avantpasáts
que anaren al jui de Deu.
Hui ja no's resa campanes,
ni se resa, ¡ni se sent!

Com esteu ja d'olvidaes
campanes del meu poblét!,
vosatros que en vostres vols
voleu despertar la gent
no feu mes que malgastar
el vostre só inútilment.
Eixe tan dols, i tan nostre,
tan sonor i rialler
qu'en una vesprá d'otony
solcant l'aire, es detingué
impresionant els oits
d'aquell gran mestre, Giner,
que pasejant s'encontraba
buscant de l'horta l'insens
i al oirvos tan sonores,
campanes del meu poblét,
directe s'en aná a casa
per a posarse al moment
compondre aquella misa,
tan gran com un monumént.

El poble vos te olvidaes;
pero vosatros no a ell;
i falta li fá pues ara,
que tant pesimisme es veu
es precís que ab vostres vols
als esperits consoleu.

No os emporeguiu, avant
fort, i apresa, repiqueu,
desperteu en vols de gloria
del poble els bons sentiments
no pareu mai de tocar,
que quan mes voltejareu,
mes units en pau i amor
estará el poble, de Deu.



Emili Baró i Bori


lunes, 6 de febrero de 2017

Emili Baró, poeta i actor de Benimaclet

EMILI BARO, POETA I ACTOR DE BENIMACLET


Emili Baro i Bori va náixer el dia 3 de juny de l'any 1899 front a la casa del famós pintor Ignaci Pinazo, en el carrer Morvedre de Valéncia. Fill de Mariano Baró Martínez ¡ Dolores Bori Escuder, germana del rebesyayo de l'escritor Carles Bori. Va tindre tres germans: Mariano, Paco i Lluís. Ell era el tercer.

Va cursar estudis en les escoles dels salesians a on se va preparar com a enquadernador. Eixa fon la seua professió, desempenyant-la en l'editorial Guerri.
Feu el servici militar en Àfrica durant la guerra contra el Marroc als 22 anys. La seua padrina de guerra" fon la dona de Vicent Blasco Ibañez, Na María Blasco, per l'amistat que tenien les famílies des de temps en darrere.

Va contraure matrimoni el dia 10 de setembre de 1927 en Irene Tramoyeres Lliso, natural de Benimaclet. Tingueren dos filles, Pilar i Amparo. Durant la guerra treballava en Guerri, situada en el marge dret del riu. Tots els dies al mig dia creuava pel pont d'Aragó per a anar a dinar en la seua dona en un banquet de l'Albereda.

Un fatídic 24 de setembre de 1936 una furgona de milicians el va detindre mentres anava a buscar a Irene, obligant-lo a pujar al vehícul se l'endugueren per la carretera de Torrent i en un camp li llevaren la vida furtant-li el seu rellonge d'or i una dent del mateix valiós metal.

Emili i Lo Rat Penat



Com a lliterat va tindre una estreta i curta relació en l'entitat cultural valencianista (per la seua prematura mort). Les primeres notícies que se tenen d'Emili en relació a Lo Rat Penat és que se va incorporar a les Joventuts de Lo Rat Penat i al poc de temps, en giner de 1932, va ser nomenat com a president de la Comissió Permanent de Teatre als 33 anys d'edat. Durant la temporada teatral Emili conseguix recaptar una bona cantitat de diners, conseguint 27 pessetes front a les 12 que suponia el gast del montage d'una representació.
Degut ad est èxit, en 1933 se va crear una Escola Dramàtica i Declamatòria, tenint com a director a Emili. El 24 de giner del mateix any i a conseqüència de conéixer-se les normes ortogràfiques del 32, en les que l'entitat no va participar en l'elaboració, pero si les acceptà donat el seu caràcter provisional, uns socis protestaren no estant d'acort fent un escrit que firmaven Emili Baró Bori i Nicolau Primitiu entre uns atres.


En el lema ¡Vinatea! va guanyar el premi de la Viola d'Or en els Jocs Florals de 1934, als 35 anys d'edat. En 1936 entrà en la Junta de Govern com a Vicesecretari primer, pero degut a l'inici de la Guerra Civil tot quedà paralisat. Lo Rat Penat continua en una nova junta, degut a que se va desfer l'anterior per motius polítics. En 1939 Lo Rat Penat se va llamentar de que dos membres de la junta de 1936, Carles Sarthou Francesch i Emili Baró Bori, no pogueren tornar per a incorporar-se de nou a la seua amada entitat valencianista.

Emili, artiste

Home d'una fe catòlica, va tindre molta relació en la Parròquia de Benimaclet. Per a la qual va crear, i ell mateix cantà en el seu temps, Les campanes del meu poble, Mater Dolorosa (pregària a la Mare de Deu dels Dolors) i “Los siete dolores de la Virgen” que encara hui se poden escoltar en Benimaclet en el septenari a la Verge l'última semana de Quaresma.

Se te constància de lo pla i senzill que va ser i que eren molt celebres les seues actuacions còmiques. N'Emili Mª Aparicio, presbiter, parlà en el seu moment de Emili recordant que entrà en la Companyia de Teatre del Patronat de la Joventut Obrera en 1928. S'anava a representar “La Canción del Olvido” i a quatre dies de l'estrena un actor còmic se va ficar indispost; i Emili el va substituir en un gran èxit, passant a formar part del quadro escènic ya definitivament. Tan pronte fea de pastor en els belems vivents, com interpretava a Perico en “La Dolorosa”. Tot açò demostra lo polifacètic que va ser.

La Companyia de Teatre de Pepe Alba el va tentar en moltes ocasions per a contractar-lo en ofertes de professional ben remunerades, mes Emili les va rebujar totes per ad ell era més important la família que l'èxit personal.
Les seues poesies i les seues relacions en l'art de la divina Talia se desenrollaven en la seua llengua materna, la Llengua Valenciana, a la que tant va voler i per la que s'acostà fins a Lo Rat Penat per a compartir la seua inquietut en uns atres artistes de l'época.

En 1965 els seus germans varen publicar un llibre pòstum en el títul de “Manollet de Poesies”.


Benimaclet li dedicà una avinguda, l'antic camí que conduïa a Alboraya. Hui s'ha convertit en uns de les principals artèries de Benimaclet.

Font: Programes de Festes de Benimaclet.
Poble de Benimaclet