jueves, 27 de abril de 2017

Benimaclet, terra de fraules

BENIMACLET, TERRA DE FRAULES


Les fraules són un fruit comestible, saborós i de color roig propi de la fraulera (Fragaria vesca). No és la varietat silvestre del fraulot (Fragaria ananassa, en castellà “fresón”), la varietat més consumida actualment, sino una espècie completament independent. Va ser la preferida en Europa des de l'Antiguetat, i des del sigle XIV es va mamprendre el seu cultiu organisat, que només va cedir ya entrat el segle XX, davant el desenroll d'híbrits de varietats americanes de frut més gran. El seu sabor és, no obstant, més intens, i alguns gourmets la preferixen.

Frangaria vesca és una planta vivaç, sempreviva, els guaixos de la qual alcancen uns 20 cm d'altura. Presenta una roseta basal d'on sorgixen els fulls, trifoliades. Els guaixos florals no presenten fulls. En el seu extrem apareixen entre abril i juny les flors, no més de cinc, blanques, de cinc pétals blancs i una vintena d'estams grocs i alt contingut en polen. L'agent polinisador més habitual són els insectes, en especial abelles.

El frut, que coneixem com a "fraula", és en realitat un engrosament del receptàcul floral, sent els puntets que hi ha sobre ella els autèntics fruts, d'1 mm de diàmetro. És de color roig, dolç i aromàtic.


Benimaclet va ser un centre important en el cultiu de les fraules. Encara hui un carrer de Benimaclet porta el nom de les “fraules” en recort d'aquell camps d'horta que durant anys varen cobrir els camps de Benimaclet. El cultiu de les fraules era molt laboriós i la seua recolecció havia de realisar-se de bon matí, quan el Sol encara no havia calfat les fraules, de lo contrari en el contacte en les mans se desfeen. L'aparició dels fraulots va fer que es deixaren de cultivar les aromàtiques fraules de Benimaclet.

En 1881 aparegué en prensa una notícia sobre un robo de fraules (La Mañana, 25 de Març de 1881):

Algunos vecinos del pueblo de Benimaclet (Valencia) han sido víctimas estos últimos días de un ingenioso timo.
Cierta mañana se presentó en la plaza Mayor del pueblo un carruaje del que descendió un caballero, que por las apariencias demostraba ser una persona distinguida. Se dirigió a la casa más próxima preguntando dónde pudiera adquirir una buena cantidad de sabrosas y aromáticas fresas, con el objeto de remitirlas a Madrid, y como obsequio a uno de los principales hombres políticos que hoy rigen los destinos del pais.
Se presentaron dificultades para satisfacer el deseo del caballero, pero ante las exigencias de éste y el ofrecimiento de pagarlas a elevado precio, se decidieron varios labradores a recorrer los campos plantados de fresas, y pudieron recoger las verdaderas primicias del aromático fruto.
Satisfecho el demandante, hizo subir en el carruaje a los dueños de aquellas y regresando a Valencia, mandó detener el vehículo en una de las puertas del Gobierno Civil, diciéndole que esperen, pues pronto regresaría con el importe del fruto, que se elevaba a unos diez duros.
De buena fe creyeron aquellos en la palabra del caballero; pero pasaron horas tras horas, sin que apareciese, y al fin, se convencieron de que habían sido víctimas de un engaño, lo mismo que el dueño del carruaje, que también esperaba cobrar el importe del servicio que había prestado.

Los crédulos labradores cayeron tarde en la cuenta que el timador aprovechó una de las puertas del Temple para escapar con las fresas, que según él, se destinaban a un elevado personaje

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Poble de Benimaclet