LES ALELUYES DE PASQUA
Les aleluyes son cada una de les
estampetes que portaven escrita la paraula Aleluya i que es tiraven
als assistents a la missa quan el retor cantava l’aleluya el
Dissabte Sant. Per extensió, cada una de les estampetes de tema
piadós que es tiraven al públic quan passava la processó. En
Benimaclet seguixen llançant-se el dumenge de Resurrecció, durant
la processó de l'Encontre.
Sorgides en la França del sigle XVI i
de temàtica religiosa, varen tindre el seu major auge en el XVIII.
La tradició se manté en molts pobles
valencians com Algemesí, Ontinyent, Sueca, Massanassa,... En Elig el
matí del Dumenge de Resurrecció al pas de les imàgens de Crist
Resucitat i l'Assunció (Patrona d'Elig) mils d'Ilicitans i
visitants llancen des de balcons i terrats mils d'estampes en imàgens
religioses i fotografies de les distintes imàgens de les Confraries
i Germandats de la Ciutat. Benimaclet és un dels pobles que encara
conserven esta tradició ya desapareguda en atres poblacions.
Estes Aleluyes tradicionalment han
segut escrites en valencià. En Benimaclet hem tingut dos escritors
que han destacat en l'escritura d'Aleluyes: Carles Salvador i Amparo
Nicolau.
De Carles Salvador
Les Clavarieses a la Verge dels Dolors
A la Verge dels Dolors
va pregant la Clavariesa
que porta l'ànima encesa
pels més purs, divins amors.
Ve a calmar-li les tristors
per les penes del seu Fill.
I en el seu pregar senzill
ompli d'aigua amarga els ulls
que son per al Cel arrulls
i són dels Dolors l'Espill
Pepita Bori Montañana
Un capollet sense felicitat
i un cor tot ple de clarors;
la seua cara és un cel
on lluïxen els amors
dolços com bresca de mel.
Encarna Cuenca Garcia
A la Verche dels Dolors
humil ve la clavariesa;
porta alegries i plors
i en un pom d'hermoses flors,
els sospirs d'una promesa.
Maruja Valls Lacruz
Mira-la si està templà
(ella asoles val per mil).
Com a rosa perfumà
pel jardí d'este mín va
sobre els clavells de l'abril.
A les clavarieses
Dins de l'airecel tot net
una veu fina s'escolta
que diu amb un goig complet:
Ja esteu ací una atra volta
a adorar Benimaclet
D'Amparo Nicolau
Senyora del Cel
Apurat en esta terra
el calze de l'amargura
emprengueres, Verge pura
el camí per a la Glòria.
I per això ens diu la Història
que els angels i els serafins
en trompetes i clarins
te proclamaren Senyora,
per a bé del nostre mal,
sobirana emperadora
d'eixe Reine Celestial
Al.leluia
Quin és eixe gran tresor
que Benimaclet blasona?
Quin és? La seua Patrona,
la Reina del nostre cor,
La que admirem en fervor
i adorem com se mereix
i dins del nostre pit creixent
per ella el més gran amor.
Un ¡vixca! En el seu honor
hui llancem a tot vent
i des del cel, en gran goig,
és ben segut que mos sent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario