VINATEA, SENYOR DE BENIMACLET
Fill d'un militar a les órdens de
Jaume I, Francesc de Vinatea va estudiar lleis en Valéncia. Se va
casar en primeres núpcies en Na Carbona, filla del senyor de la
Todolella. Vivint en Morella, a on es dedicava al comerç, va
descobrir a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de
l'época, la va matar en defensa del seu honor. Va anar a la Ciutat de Valéncia des de
Morella per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per
Jaume II. Poc de temps més tart va tornar a Morella i va transferir
el senyoriu de Todolella a la seua filla Francisqueta. Vinatea va tornar a Valéncia a on se
va casar en segones núpcies, en Jaumeta Castella.
Francesc de Vinatea va ser triat per a
tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a Valéncia en
aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferma
i valenta que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular
immediatament totes les donacions efectuades.
Conten els cronistes el següent relat
dels fets:
“Alfons II de Valéncia , estava
casat en Leonor de Castella que demana per als seus fills una serie
de donacions, per a que el fill del primer matrimoni, Pedro, seria
l'hereu dels regnes del senyor Alfons. El Rei dona les viles
d'Alacant, Elig, les Valls d'Elda, Novelda, Oriola, Guardamar,
Xàtiva, Alzira, Morvedre, Morella, Burriana i Castelló i els
representants d'estes viles acodixen a Valéncia pera demanar
justícia.
Els jurats de la ciutat, entre els que,
per la demarcació de Morella, estava Francesc de Vinatea, es
reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap
era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del
Monarca, este conscient de la gravetat del que estava ocorrent, de la
possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua
demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer
testament, va confessar i va combregar. Vinatea era un home íntegre
i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de
les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien
delegat en ell"
.
Aixina lo conta en la seua Crònica,
Pere el Cerimoniós, encara que li nomena Guillem de Vinatea, no
obstant això, pels fets, es referixen a la mateixa persona.
Narra la Crònica que Vinatea diu als
atres jurats:
"yo m'aventuraré a plantejar la
qüestió davant del Rei i no pregaré per la meua vida i si em mata
el Rei, moriré per llealtat, per lo que si yo m'aventure, vosatres,
els atres jurats, be podeu acompanyar-me".
Davant del Rei i la Reina Elionor, en
1333, en els atres jurats, i els consellers del Rei Vinatea que li
diu:
"me maravelle del senyor Rei i de
tot el seu Consell, de les donacions que ha consentit, quan no podia
separar les dites viles del Regne de Valéncia, si ho feya Valéncia
no seria res; pero ells no consentirien les dites donacions, les
contradirien i que es maravellava d'ell i del seu Consell i els
nomenava traïdors".
Cal tindre en conte que els furs tenien
establit que no es podia desmembrar el Regne de Valéncia, l'idea
central del senyor Jaume.
Contínua Vinatea: "no canviarem
d'opinió, encara que em separe el cap del coll, o nos mate a tots, i
vos promet senyor que si nos morim no escaparà algun d'estes que són
ací, tots moriran a espasa i vós senyor i la reina i l'infant El
senyor Ferrando".
El Rei va mirar la Reina i li va dir:
-"¿açò volíeu sentir?".
Ella irada, plorant, li va dir:
-"senyor, açò no consentiria el
Rei Alfons de Castella, el nostre germà, perque ell els degollaria a
tots".
Alfons li va contestar:
-"reina, reina, el nostre poble és
lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em
tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i
companyons".
El Rei va revocar les donacions, va ser
fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el
Regne de Valéncia, eixe Regne diferent dels atres, on, perque ho va
voler el senyor Jaume. Encara que Francesc de Vinatea va morir
eixe mateix any de 1333, la seua figura es va convertir en el mit de
la resistència foral del Regne de Valéncia enfront dels intents
feudalisants i en el símbol de la defensa de la llegislació de
Jaume I.
Atres frases célebres
També és famós per una frase que
hauria dirigit (segons algunes fonts a Pere, pero possiblement al
propi rei Alfons), i que se considera una precisa formulació del
pactisme constitucional de la Corona d'Aragó quant a la seua
llimitació del poder dels reis, que feya impossible la formació
d'una monarquia autoritària:
“cada un de nosatres som tant com vós,
pero tots junts molt més que vós”.
La figura de Vinatea hui
Ya des del sigle XIX se ha començat a
reivindicar la figura de Vinatea:
Joan Llonín en la seua obra de teatre
Els jurats de Valéncia, o siga l'heròic Vinatea.
Un quadro de pintura d'història de
Emilio Sala, que va obtindre la primera medalla en l'Exposició
Nacional de Belles Arts de 1878.
En 1958 Ramón Stolz va incorporar una
escena semblant en els murals de la Sala dels Furs de l'Ajuntament de
Valéncia.
En 1974, es va estrenar, en el Teatre
del Liceu de Barcelona, una òpera sobre el mateix assunt de Matilde
Salvador, en llibret de Xavier Casp.
Estudis i llibres de historiadors
valencianistes com Josep Vicent Gómez Bayarri.
Les Corts de Valéncia tenen uns premis
en el seu nom, la Alta Distinció parlamentària.
La RACV oferix atres premis també en
el nom de Vinatea.
Te una una estàtua d'ell en la Plaça
de l'Ajuntament de la ciutat.
Vinatea és hui en dia una figura
simbòlica per als valencians.
No hay comentarios:
Publicar un comentario