viernes, 28 de julio de 2017

Sants de la Pedra, Patrons de Benimaclet

ELS SANTS DE LA PEDRA, 
PATRONS DE BENIMACLET

Llibre de la Confraria dels Sants en Benimaclet
El dia 30 de Juliol és la festivitat de Sant Abdó i Sant Senent, coneguts en Valéncia con els Sants de la Pedra. Està documentat que els llauradors de Benimaclet venen celebrant festes en honor a estos sants des de fa més de 400 anys, inclús abans de la fundació de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.

Existix documentació des de 1565 que fa referència a la Confraria dels Sants de la Pedra de Benimaclet i llibres de contabilitat que reflexen l'existència d'una festa en honor a estos Sants.


No se sap molt sobre estos Sants de l'época romana. Coneixem els seus noms, que varen ser màrtirs i que varen ser enterrats un 30 de juliol en el cementeri de Pontianus en la vora de la Via Portuensis. 

Retaule gòtic dels Sants
Les seues cròniques, escrites en la seua majoria abans del sigle IX i pel beat Jaume de la Voràgine en la seua Llegenda Áurea, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers. L'emperador Deci va manar capturar-los i tancar-los en atres perses ya captius i va entrar en ells a Roma en gran magnificència. En acabant va fer que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortara a Abdó i a Senent a que adoraren als seus ídols, pero ells li varen respondre que solament reconeixien a Jesucrist com Deu i que a ell havien oferit el seu propi sacrifici. Els varen assotar i estant nuets en l'anfiteatre els varen soltar tres feroços lleons i quatre orsos, els quals es varen llançar als seus peus. El juge Valerià, atribuint este milacre arts màgiques, va ordenar que allí mateixa els mataren, per lo que se'ls va traslladar davant una image del sol on se'ls va degollar.

Es diu que els seus cossos es varen enterrar per orde d'un subdiaca, Quiri, i varen traslladar durant el regnat de Constantí al cementeri de Pontianus, prop de les portes de Roma. Un fresc encontrat en el sarcòfec que conté les seues despulles els representa rebent corones de mans de Crist.

Invocats contra el graniç i les plagues de llangosta, el cult a estos dos sants martirisats en el sigle III, es va estendre per les terres valencianes a partir de la conquista del rei Jaume I. Coneguts popularment com els Sants de la Pedra, representen el pratonage dels agricultors de la majoria del territori valencià (Reseu als Sants de la Pedra, tingau-los contents en tot; que està la collita en l’aire, i si pedrega, nos fot, resa un dit agrícola valencià). Són celebrats de manera especial en Sagunt (festes patronals entre el 21 i 30 de juliol), Torrent (en les que es realisa el famós Ball de Torrent) Simat de la Valldigna (patronals a principis d'agost) i Fuenterrobles (última semana d'agost). Completen esta celebració Sueca (en el trasllat de les imàgens des de l'ermita de la Montanyeta dels Sants, ubicada en plena marjal del parc natural de l'Albufera, fins a l'iglésia parroquial), Picanya i la Pobla del Duc. En el poble de Benimaclet la festa se celebrava fins a mijans del segle XX el 30 de Juliol, en la festivitat dels Sants. Degut als periodos vacacionals i els canvis de costums se passà a celebrar la vespra de la festivitat del Crist de la Providència.
Sants Abdó i Senent de Benimaclet

En un principi la Festa del Sants era realisada exclusivament per llauradors de l'Horta de Benimaclet, mentres que la Festa del Crist quedava reservada per als veïns del poble. Quan és varen unir les festes també quedaren un únic grup de clavaris per a celebrar les dos festes. Aixina i tot els clavaris se visten de llauradors valencians el dia dels Sants per a recordar l'orige de la festa.


El 30 de Juliol al ser la festivitat religiosa dels Sants se celebra una missa en la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet a les 19:30 hores.

miércoles, 26 de julio de 2017

Dia dels yayos

EL DIA DELS YAYOS


El 26 de juliol se celebra el 'Dia dels Yayos' una festivitat promoguda tradicionalment en Espanya per la Fundació Mensagers de la Pau, del pare Àngel. El dia ha segut elegit per a fer-lo coincidir en la festivitat de Sant Joaquim i Santa Ana, els yayos de Jesús.

Sant Joaquim, segons la tradició catòlica i ortodoxa, va ser el pare de la Mare de Deu i marit de Santa Ana i per lo tant yayo matern de Jesucrist. De sant Joaquim se sap que era natural de Nazaret i que els seus pares varen ser Matat i Estha. Tot lo que es coneix sobre la vida i fins i tot el nom de Santa Ana (coneguda en hebreu i àrap com Hannah) està basat en els Evangelis apòcrifs, no admesos per l'Iglésia dins dels seus llibres canònics. Segons estos, santa Ana era natural de Belem. Els seus pares eren Matán i Emerenciana . Descendia del rei Davit i de Leví.


Des de Poble de Benimaclet aprofitem per a felicitar a tots els yayos i yayes de Benimaclet, aixina com als Joaquims (Chimos) i Anes. 

¡Qué tingau un feliç dia!

martes, 25 de julio de 2017

¿Per qué...?

¿PER QUÉ...?




Dins del llibre "Manollet de poesies" d'Emili Baró trobem esta poesia dedicada a Benimaclet: "¿Per qué..?", una poesia que demana pluja per als camps de Benimaclet en época de sequia i aprofita per a fer una crítica social per la pujada del preu del tren... A continuació reproduim:





¿PER QUÉ...?

Cristo de la Providensia,
Patró de Benimaclet.
dos preguntes te farem
els veins d'éste poblet.

Dignat, si, vols, contestarmos
pa deixarnos satisfets.
¿Per qué no plou, Cristo nostre?
L'aigua falta ja fá temps.

En les sequies i en los póus
no'n queda ni un didalet.
Arremúllamos un póc
que tenim ¡hasta el cór sec!

I la segón pregunteta,
la que mos té més inquiets
es ésta: ¿Per qué, Señor,
per qué han puchat el trenet?

Emili Baro i Bori

domingo, 16 de julio de 2017

¡¡BONES VACACIONS!!

¡¡BONES VACACIONS!!


Estimats seguidors del nostre blog degut al periodo estival Poble de Benimaclet va a reduir el seu ritme de publicacions degut al descans dels nostres colaboradors i a que el nostres lectors també tenen dret a descansar.
Pronte tornarem en més històries i actualitat sobre en nostre poble i els seus veïns. Tenim prop les festes patronals i esperem estar preparats per a donar bon conte d'elles.

Per atra banda vos animem als que ho desigeu a colaborar en el nostre blog en comentaris, aportacions o colaboracions. Després de casi un any donant a conéixer en la xàrcia un poc de l'història de Benimaclet volem obrir la porta a nous colaboradors que amplien en el seu gra d'arena este proyecte.

¡Bones vacacions a tots!





jueves, 6 de julio de 2017

La Traca, llibreria pionera en Benimaclet

LA TRACA, LLIBRERIA PIONERA EN BENIMACLET

Llibreria "La Traca"
La llibreria “La Traca” està situada en el carrer Enric Navarro de Benimaclet, en ple casc històric del poble, prop del carrer dedicar al mestre Carles Salvador. Es va fundar en l'any 1974, quan Benimaclet acabava de deixar de ser una pedania per a convertir-se en un districte més de la ciutat. Els seus amos tenien per objectiu acostar els llibres i la lliteratura a la gent del poble.

Semanari "La Traca". Eixemplar de 1885
En nom de la llibreria “La Traca” pren el seu nom d'una de les publicacions satíriques apareguda en la Ciutat de Valéncia en l'any 1884, en la qual, per un preu mòdic per a poder aplegar a tota la població, s'oferiren crítiques feroces a les diferents esferes socials de l'época.

Situada en el mig de l'antic poble de Benimaclet, la vida de la llibreria se suma a la gran diversitat d'iniciatives culturals d'un poble popular, inquiet i dinàmic. Els propietaris estan convençuts de la importància del llibre al món cultural, proponen activitats d'animació a la llectura, acostant la millor lliteratura a tots els públics.

La llibreria proporciona una selecció de calitat a on tenen presència tant les noves editorials com els proyectes en més tradició, en una ampla oferta per al públic més menut, i tot tant en valencià com en castellà. Oferix ajuda per a triar un llibre i, si no tenen el llibre que vols, fan lo possible per conseguir-te'l.

La colaboració en atres entitats culturals és important per a “La Traca”. Treballen també en estreta colaboració en centres educatius i biblioteques, tramitant comandes en el desconte permés per la llei per ad estos casos.


Anunci en el llibre de festes de Benimaclet de 1985


En la xàrcia podeu trobar-la en http://www.llibrerialatraca.com/

martes, 4 de julio de 2017

Els cines de Benimaclet

ELS CINES DE BENIMACLET

Desgraciadament el poble de Benimaclet s'ha quedat sense sales de cine. Els veïns de Benimaclet no poden fruir del sèptim art dins dels seus carrers. No sempre va ser aixina, des de principis del segle XX Benimaclet contava en sales de cine,  i esperem que algun dia torne el cine a Benimaclet.

Coneguem per referències dels majors de l'existència d'un cine parroquial abans de la Guerra Civil espanyola. Aquell cine, segons les fonts consultades, acabaria els seus dies en un incendi durant una proyecció. Un incident del que no tenim més informació. Hem trobat referència a un Cine “Moderno” que estaria en actiu en els anys 30, pero no sabem si era el parroquial o atre.

Ya en la postguerra naixqué el cine “Ideal” conegut en el poble com cine “Meló”. En un primer moment se trobava en el carrer Greses i més tart passà a la que seria la seua ubicació definitiva, en el carrer Leonor Jovani número 10. Era un cine de poble, clàssic de l'época de mitan del segle XX. En ell se proyectava películes ya estrenades en atres cines de més categoria (cine de reestrena). Tenia sessions de dos i, a voltes, de fins a tres películes i funcionava tots els dies.

Constava de planta baixa i una altura. En la part d'avall, en ser les entrades més cares, estava ple de butaques i l'amfiteatre, la part de dalt vulgarment cridada “galliner”, era territori de la chicalla i de les parelles que aprofitaven l'obscuritat per a donar-se algun bes que un atre. L'entrada valdria 4 o 5 pessetes entrar, en els anys 1950-60. Se li coneixia popularment com a cine “Meló” perque la gent acodia en les sessions de nit en l'entrepà i la fruta (moltes voltes meló) i sopava mentres vea la película. Alguns conten que des del galliner es tiraven els clafolls tant del meló, com d'atres frutes i desfets.

Per tant, en aquell cine es menjava i es bevia, pero no hi havia res a la venda en el seu interior. La gent comprava abans d'entrar, en el quiosc de fusta que estava en les vies del Trenet, els chicles, caramelos, pipes, regalícia, etc, per a consumir mentres durava la película.

A principis de 1970 va deixar d'existir i el local es va transformar en la discoteca “Mavis”. Era una época en la que varen proliferar este tipo de sales de ball. De fet tots els barris i pobles varen aplegar a contar, a lo manco, en una discoteca.

El “Mavis” no era una discoteca especialisada en actuacions en directe, pero encara aixina va haver algunes ocasionals. Els veïns recorden actuacions de Camilo Sesto, Al Bano, Bruno Tossals, etc.

La moda de les discoteques de la mateixa manera que va aparéixer, va desaparéixer. Aixina, en la llegalisació del joc va aplegar la moda dels bingos, i el MAVIS , va ser transformat en sala de bingo a principis dels 80. Dita activitat va durar escassos anys i, a finals dels 80, es va transformar en sala de festa. A principis de la década dels noranta del sigle passat, va deixar d'existir com a tal.


Durant el periodo que la sala Mavis va ser bingo i sala de festes, es va construir en la part trassera del local, en el carrer Reverent Rafael Tramoyeres número 7, un nou cine, al com varen posar de nom cine “MAVIS”Este cine també era de reestrena i es passaven sessions de dos películes, pero el seu disseny i comoditat no tenia res a vore en el cine “IDEAL”. Les películes eren de molta més calitat sonora i d'image. També hi havia més confort, ya que existien unes butaques molt cómodes i colocades en l'inclinament necessari per a una bona visibilitat. En disseny no tenia res que envejar a molts cines cèntrics d'estrena. Existia una cafeteria neta i ben atesa. Només hi havia una sala en la planta baixa, o siga no tenia l'amfiteatre. Per Benimaclet existien punts on el cine penjava els cartells en les películes que se proyectaven eixa semana.
L'arribada dels videoclubs varen acabar en els cines de poble i de barri, entre ells en el cine “MAVIS”. Va desaparéixer en la segona mitat de la década dels huitanta del segle passat.

Cine "Verano" d'Estiu
També Benimaclet va dispondre d'un cine d'estiu (el cine “Verano”), estava situat en l'actual carrer dels Sants (on hui està el llar parroquial). Va nàixer en els anys 50 i que sobre els anys 70 va desaparéixer. Alguns veïns el podien vore des de les seues cases. Era un corral gran en una paret alçada, com si fora un frontó, on es proyectava la película, en capacitat per a 300 persones més o menys. La gent s'assentava com volia, ya que les cadires no estaven distribuïdes per files ordenades. La gent acodia en menjar per a poder sopar allí, a la fresca, mentres veen la película. Com estava descobert només s'utilisava en estiu.

Durant un periodo de temps indeterminat, a l'inaugurar-se el colege Sagrada Família (PJO) en Benimaclet, a finals dels anys 70, el saló d'actes del colege actuà com cine els dumenges de vesprada.

La construcció del Centro Comercial Arena podria haver tornat a acostar el cine al nostre poble, pero desgraciadament no ha pogut ser. Esperarem.



Font:
Proyecte Benimaclet-Conta
Llibres de Festes de Benimaclet
Poble de Benimaclet