EL FINAL DEL TRENET DE BENIMACLET
La
prosperitat dels anys 20 i 30 es va vore fortament colpejada per la
Guerra Civil i la postguerra. El trenet de Benimaclet quedà danyat
per la disputa i els trens i maquinària no pogué ser renovat en
molts anys. A pesar d'això el trenet va seguir sent el principal mig
de transport en la Ciutat de Valéncia dels Benimacleters.
El
“Trenet” contava en les següents estacions: Pont de Fusta –
Abaixador de Benimaclet – Estació de Benimaclet – La Carrasca –
La Cadena – Les Termes – Les Arenes – El Grau. La freqüencia
era de 15 minuts. En Pont de Fusta conectava en les vies de Rafelbunyol, Llíria i Bétera, conectat tota la comarca de l'Horta Nort i Camp de Turia.
És
a partir de finals dels anys 60 i principis dels anys 70 del segle
passat quan els particulars comencen a poder a accedir als automòvils
particulars, taxis i arriba a Benimaclet el autobús metropolità
número 70.
En
1964 donades les pèrdues que arrastrava a la Companyia de Tramvies
s'hagué de revertir la concessió de forma prematura i passà a
formar part de FEVE (Ferrocarrils Espanyol de Via Estreta), una
companyia de l'estat que administraria els ferrocarrils de via
estreta, a diferència de RENFE que s'encarregava dels de ample
ibèric. En 1984 la gestió passà a la nova autonomia valenciana per
mig de l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).
Estes
circumstàncies, junt en els inevitables accidents que seguixen
produint-se, més per imprudències dels peatons que per atres motius
varen conduir a crear un sentiment de contrarietat contra el
“trenet”. A banda el trenet fea una barrera artificial entre les
dos bandes de Benimaclet, que ya havia creixcut fins a trobar-se en
la gran ciutat que l'abraçava.
Els
veïns de Benimaclet varem mamprendre en l'any 1974 una lluita, a
través de concentracions i manifestacions, per a solicitar mesures
de seguritat. Davant les numeroses i fortes protestes, en febrer de
1976 l'Ajuntament de Valéncia va construir un alt mur a abdós
costats de les vies. Dit mur seria conegut durant molts anys com el
“mur de la vergonya”, per separar de forma artíficial als benimacleters d'un i atre costat de la via.
El
mur va supondre una divisió arquitectònica encara major, ya que
deixava a Benimaclet molt mal comunicat, que només disponia d'un
pas peatonal subterràneu en el carrer Juan Giner, ademés del passos
a nivell en els carrer Baró de San Petrillo i Emili Baró per a
peatons i per a vehículs. La promesa de construir més passos
peatonals en els carrers Poeta Altet i Dolores Marqués va quedar en
l'aire.
A
mitan de la década dels huitanta els accidents mortals seguien
succeint-se i els problemes socials i la perillositat varen aumentar,
per la concentració de drogodependents en el túnel de pas del
carrer Juan Giner, per a on cap veí ya s'atrevia a passar. Ademés,
este túnel s'inundava quan plovia. Per tot això les protestes i
movilisacions varen aumentar cada volta en més participació.
En
abril de 1988 els veïns varen decidir tallar les vies diàriament
per a reactivar i reforçar les protestes. Davant açò el director
de FGV va ordenar reduir la velocitat dels trens, a 30 quilómetros
per hora, en les proximitats dels passos a nivell.
Finalment
les manifestacions veïnals conseguiren el tancament del trenet el 30
de giner de 1990, acabant en 97 anys i 231 dies de vida d'aquell mig
de transport. Els polítics varen prometre que estudiarien el
soterrament de les vies i la creació d'una llínia de metro, opció
que finalment no es va realisar per l'elevat presupost, quedant en un
modern tramvia. Si be el tramvia evitava la separació del poble de
Benimaclet, no acabà en els desgraciats accidents que han seguit
produint-se.
Quan
a les 22:40 hores del 30 de giner de 1990 va aplegar a l'estació
Pont de Fusta de Valéncia l'unitat belga (popularment Fabiolo)
3401-6401-3402 procedent del Grau, varen finalisar 97 anys i 231 dies
d'explotació ferroviària de la llínea que fins a la proliferació
del transport regional per carretera va transportar millons de
tonellades de mercaderies cap a i des del port, de lo que aportaven
les llínees de Bétera, Llíria i Rafelbunuyol per a la seua
exportació o d'importació que continuava per elles, aixina com un
important moviment de viagers, principalment en estiu quan els trens
eren massivament utilisats pels de la capital cap a i des de les
plages del Cabanyal i La Malvarrosa.
En 1994 quedava inaugurat el nou tramvia que conectava el Pont de Fusta en el Grau i en Benimaclet quedaven les parades de Benimaclet i Vicent Zaragozà.
Poden llegir l'inici del "trenet" en est enllaç.
Poden llegir l'inici del "trenet" en est enllaç.