domingo, 22 de abril de 2018

El Senyoriu de Benimaclet

EL SENYORIU DE BENIMACLET

Entrada de Jaume I a la Ciutat de Valéncia en 1238
La conquista de Valéncia per part del Rei Jaume I en l'any 1238 va convertir l'antiga alqueria musulmana de Benimaclet en el Senyoriu de Benimaclet com va ocorrer en atres alqueries com Albal, Alboraya o Carpesa.

Dins d'estos dominis senyorials el Senyor eixercia la jurisdicció civil, quedant la criminal en mans de la Corona. El Senyor recaudava les multes i les rendes per la possessió de les cases i les terres treballades.

Jaume I no esperà a conquistar Valéncia i comença a repartir el botí abans de tindre'l. Aixina la donació als primers Senyors de Benimaclet, els germans aragonesos Garcia i Ximeno Pérez de Pina va tindre lloc l'1 de Juliol de 1238. La donació era a perpetuitat.

Els Perez de Pina eren originaris d'Osca en el Regne d'Aragó i diversos cavallers en este llinage acompanyaren al rei Jaume I en la Conquista de Valéncia. La majoria de la població musulmana i mossàraps (cristians que vivien baix l'Islam) és va quedar per a treballar en les terres dels nous senyors (hem de tindre en conte que en 1609 quan s'expulsen els moriscs un terç de la població valenciana és musulmana).

No se sap en certea en durant quants anys estigueren els germans Pérez de Pina en Benimaclet. En 1280 Artal d'Alagon venia el Senyoriu de Benimaclet a Josep Ravaya. Artal d'Alagón era net de Blasco de Alagón, noble aragonés que acompanyà a Jaume I en la Conquista de Valéncia. Artal a banda va ser Senyor d'Alagon i de Sàstago.

Josep de Ravaya venia d'una família jueva de Girona. En el moment de comprar el senyoriu de Benimaclet era baile general de l'Infant Pere i alcançà a ser Tesorer del Rei. A la seua mort en 1282 la seua viuda Astruga va haver de desfer-se del Senyoriu.

El nou senyor era el ciutadà valencià Bernat Planell que comprava en 1287 Benimaclet per 27000 sous i en 1288 el rei Alfons III confirmava a Bernat Planell com nou Senyor de Benimaclet. Bernat va ser jurat de la ciutat de Valéncia. Durant el seu mandat es va construir un molí i un forn.

Francesc de Vinatea, Senyor de Benimaclet
El successor de Bernat Planell va ser l'insigne Francesc de Vinatea, havia naixcut en 1273 en Morella i havia estudiat dret en Valéncia. Defensor dels Furs del Regne de Valéncia davant del rei Alfons el Magnànim és va convertir en un verdader héroe valencià. La compra del Senyoriu es va fer en 1324 per més de 75000 sous. Pareix ser que una volta mort Francesc de Vinatea hi hagué una disputa hereditària entre la viuda i el germà. Quedant com hereter el germà Nicolau de Vinatea. Pero hagué de pagar a la viuda, Na Jauma Castellana 77000 sous, que ho va ser en el Senyoriu de Benimaclet, convertint-se esta en Senyora de Benimaclet en 1350.

Durant l'any 1367 el Senyoriu passà per les mans de la familiar Boïl, família de militars originaria del Sobrarbe aragonés. Pere Boïl i Castellar, gràcies a les seues gestes militars en la campanya de Cerdenya i la participació en la Guerra de Castella va obtindre els senyorius de Bétera, Chirivella, Massanassa, Massamagrell, Borriol i Benimaclet. La compra de Benimaclet va ascendir a 55.000 sous i es va fer en un moment en el que Pere Boïl estava presoner. En aquell moment Benimaclet contava en 48 cases i 77 treballadors de la terra. El Senyoriu a banda contava en 2 molins i un forn.

Dos dies més tart de la compra pels Boïl, i encara estant presoner Pere Boïl, torna a vendre's, en este moment a un veï d'Alzira, Pere Serra, per 46000 sous en efectiu, La pèrdua de 9000 sous en dos dies s'entén que es de a la necessitat d'efectiu per part dels Boïl per a pagar el rescat de Pere Boïl. A Pere Serra el va seguir Jaume Serra, que va ser l'ultim Senyor de Benimaclet abans de la compra per part del Capítul de la Catedral de Valéncia en 1409.

Llista del Senyors de Benimaclet:
- Garcia i Ximeno Pérez de Pina (1238-ca1270)
- Artal de Alagón (ca1270-1280)
-Josep Ravaya i succesors (1280-1287)
- Bernat Pranell (1287-1324)
- Francesc de Vinatea i successors (1324-1350)
- Jauma Castellana i successors (1350-1367)
- Pere de Boïl (1367-1367)
- Pere Serra i successors (1367-1409)
- Capítul de la Catedral de Valéncia (1409-1837)


sábado, 21 de abril de 2018

Cases de Benimaclet

CASES DE BENIMACLET

Benimaclet, un poble dins de la gran ciutat de Valéncia. Les cases en taulellets son un icon del nostre poble i encara poden trobar-se moltes passejant pels seus carrers.



viernes, 13 de abril de 2018

Combregar d'Impedits 2018

EL COMBREGAR D'IMPEDITS

Horta de Valéncia, 1911
Este dumenge, 15 d'Abril, se celebra en Benimaclet el Combregar d'Impedits.

Benimaclet guarda una de les tradicions religioses més antigues de les que se coneixen en Valéncia, el Combregar de Malalts e Impedits o Combregar d'Impedits. Es tracta d'una processó en la que la feligresia de Benimaclet recorre el carrers del poble duent la comunió als malalts del poble que no poden desplaçar-se al temple parroquial degut a la seua malaltia.

La processó se realisa en molts pobles de Valéncia el dilluns de Sant Vicent Ferrer (és a dir el dilluns següent al segon dumenge de Pasqua -domenica in albis), encara que en Benimaclet ve realisant-se des de fa molts anys el tercer dumenge de Pasqua, segurament per a que els benimacleters puguen assistir a les fester en honor al patró San Vicent en la ciutat de Valéncia. S'ha de dir que este tipo d'acte només se realisa en l'antic Regne de Valéncia i en algunes parts d'Andalusia.

El Concili de Trento, realisat entre 1545 y 1563, en el marc de la Contrarreforma catòlica manava a la feligresia combregar al menys una volta a l'any per Pasqua florida, lo que quedà com un manament de l'Església. Hi ha notícies de processions per a dur la comunió als feligresos en Sevilla des de 1575 (costum que encara es manté).

Segurament per influència de San Joan de Ribera, sevillà de naiximent i que arribà a ser Arquebisbe de Valéncia a finals del segle XVI i el qual tenia gran devoció per l'Eucaristia, Valéncia va adquirir esta tradició.

La processó encara se realisa actualment en multitut de pobles valencians com Alboraya, Picassent, Museros, Xàtiva, Montaverner... i deixà de celebrar-se en molts atres en els últims anys.

En Benimaclet s'ha mantingut a pesar de la pressió de la ciutat i de les noves tendències actuals que tendixen a dur els sentiments religiosos a l'intimitat. L'acte comença a les 10:00 del matí partint de l'Església Parroquial en la Plaça de Benimaclet. Encapçala l'acte la creu processional portada per un feligrés. A continuació el senyor rector porta el copó en les sagrades formes baix pali. Familiars dels malalts i veïns de Benimaclet porten els pals del pali. Junt ad ells uns escolans van tocant unes campanetes per a indicar la presència del Corpus Christi (el Cos de Crist). A continuació va el poble i la banda de música del Centre Instructiu de Benimaclet. En acabant de recórrer totes les cases dels malalts que han demanat la comunió se torna al temple parroquial.


Combregar d'Impedits 2017
Combregar d'Impedits de 2017


Antigament la processó visitava també als malalts de l'Horta de Benimaclet, que eren feligresos de la Parròquia de Benimaclet, a pesar de ser veïns de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia. La processó podia allargar-se unes quantes hores. Els carrers pels que passava la processó s'adornaven, els llançols se penjaven en els balcons i les cases dels malalts s'arreglaven per a rebre a la comitiva que anava acompanyada per les autoritats religioses i civils.



En conclusió es tracta d'una tradició centenària, que deixant a banda les creències de cada individu, ha de conservar-se perque forma part de l'història del nostre poble. En els últims anys grupúsculs d'intolerants han increpat a la comitiva al seu pas pels carrers de Benimaclet, lo que demostra l'incultura d'estes persones a l'atacar un acte tan tradicional com este.


Combregar d'Impedits (1999)
Fotos: Vicent El Rojet, Dolores Huerta.
Font: Elaboració pròpia

jueves, 12 de abril de 2018

1933. Anarquistes en Benimaclet

1933. ANARQUISTES EN BENIMACLET

El 12 de decembre de 1933 se presentava en Benimaclet un tinent de la Guàrdia Civil en huit agents. Es dirigiren al carrer Masquefa, números 24 i 26, en aquells moments el últims del carrer, a les afores del poble. Era de nit, entre les nou i les dèu de la nit.

A l'entrar en el domicili sorprengueren una reunió de terroristes anarquistes que estaven manipulant explosius, tres hòmens i una dòna. Mentres treballaven els agents en el registre, des de l'exterior se produiren tres dispars en arma de fòc contra els guàrdies civils. Pareix que el franc-tirador va ser Joaquin Ramos Collado, famós anarquiste, que va fugir aprofitant la foscor de la nit.

Els dentinguts foren: Nicolás Rodriguez Torrella, Antonio Belmonte Fernández, Juan Gatana Rodriguez i Libertaria Cuadán Catalá, una chicona d'uns dihuit anys.

Entre el material que se'ls va confiscar hi havia: vint cartuchos de dinamita, cinc bombes de contacte i dos de pinya, centenars de cartuchos i bales de revòlver i pistola, material per a carregar i fabricar explosius, armassons de bombes, un aparat per a voladures elèctriques a distància i més de cent ampolles de líquit inflamable.

Dels detinguts només hem trobat referències d'Antonio Belmonte Fernandez, que estava fichat en acabar la Guerra Civil, dels atres no hem trobat res.



Referent a Joaquin Ramos Collado si que sabem que va ser un anarquiste que milità en la CNT de Sagunt i va ser un dels delegats en la convenció nacional del sindicat anarquiste de 1931. Va ser, segons pareix, en eixe moment el secretari del Comité Regional de la CNT Llevant. Durant la Guerra Civil va mantindre una posició de responsabilitat als espectàculs públics sindicat CNT de Barcelona. Passà a França durant la retirada, i va treballar durant un temps en un aeroport abans d'emigrar a Veneçola, on moriria.

El 13 de decembre de 1933 en el diari ABC podiem llegir la següent notícia: “Valencia 3 de la madrugada. Continuando la Benemérita la excelente campaña que viene realizando, anoche se presentó en el poblado de Benimaclet entre nueve y diez de la noche. Se dirigió a la calle Musifar (Masquefa), número 24 y 26 y penetrando en la casa, encontró a tres anarquistas, entre los que figuraba el conocido dirigente Joaquín Ramos Collado, así como a una mujer.
El dicho Ramos estaba manipulando con unas bombas. La sorpresa de estos anarquistas no reconoció límites al verse sorprendidos de ese modo y la sorpresa no les permitió siquiera intentar defenderse.
La Fuerza comenzó a practicar un registro en las distintas dependencias de la casa. Mientras estaban practicando este registro desde la calle se hizo un disparo contra los guardias, que no hizo blanco. El agresor logró desaparecer, gracias a la oscuridad de la noche. Continuó el registro, cuyo resultado -fué el siguiente: dos bombas en forma de piña, tres petardos de dinamita, una caja de botellines con líquidos incendiarios, una caja con dinamita, otra caja con mechas, dos o tres cajas con balas del calibre nueve y un cargador de pistola ametralladora; en total 500 cartuchos. Los cuatro detenidos, incluso la mujer, son conocidos de la Policia y especialmente el Ramos, que ha desempeñado el cargo de secretario de la Confederación Regional. Los detenidos, juntamente con los objetos encontrados, fueron llevados al juzgado, donde se instruye el correspondiente atestado. Prestaron este interesante servicio ocho guardias civiles, al mando del teniente Sr. Marí Clérigles”.

El diari El Sol al dia següent titulava: “En Benimaclet (Valencia) fueron sorprendidos varios extremistas e intervenidas bombas, armas y municiones” i continuava: “ En la casa números 24 y 26 de la calle Masqueza del pueblo de Benimaclet, la Guardia Civil sorprendió una reunión de extremistas y detuvo a tres hombres y una mujer. Otros de los individuos de quien se dice es el conocido sindicalista Joaquín Ramos Collado, logró escapar después de disparar tres veces contra la fuerza, sin consecuencias. Practicado el registro en la casa, fueron hallados 20 cartuchos de dinamita, cinco bombas de contacto y dos de piña en disposición de ser utilizadas, centenares de cartuchos y balas de revólver y pistola, material para cargar y fabricar explosivos, armazones de bombas, un aparato para voladuras eléctricas a distancia y más de cien ampollas de líquido inflamable. Los detenidos son Nicolás Rodriguez Torrella, Antonio Belmonte Fernández, Juan Gatana Rodriguez y Libertaria Cuadán Catalá, muchacha que representa unos dieciocho años. Todos ellos, en unión de los explosivos fueron puestos a disposición del Juzgado.




Poble de Benimaclet