martes, 26 de junio de 2018

Benimaclet acull a la Guardia de Felip II

BENIMACLET ACULL A LA GUARDIA DE FELIP II

Felip II d'Espanya i I de Valéncia i Aragó
En l'any 1585 el monarca més poderós d'Espanya, Felip II d'Espanya i I de Valéncia i Aragó, començà un viage que el duria més d'un any per les terres de la Corona d'Aragó. La finalitat d'aquell viage era múltiple: convocar les Corts en Monçó, jurar com a príncep hereter el seu fill Felip, recollir els imposts que pagaven els distints regnes i conéixer els seus territoris.

El viage començà per Saragossa i d'allí se traslladà a Monçó. Allí va ser jurat en les Corts Generals de la Corona d'Aragó com successor el príncip Felip: el 7 de novembre pels valencians, el día 9 pels aragonessos i el 14 pels catalans.

Les Corts del Regne de Valéncia s'iniciaren el dia 26 de Novembre i en elles el Rei va rebre 100.000 lliures valencianes i a canvi va fer un perdó general per certa classe de delictes. Una volta clausurades les Corts del Regne de Valéncia el Rei se traslladà a Binéfar a celebrar les corts catalanes i aragoneses degut a una brot epidèmic que afectava a Monçó.

En Giner de 1586, una volta havia passat per Catalunya, Felip II va arribar al Regne de Valéncia. Entrant per Sant Mateu es va dirigir a Salsadella, Coves de Vinromà, Castelló de la Plana, fins a Morvedre.

Sant Miquel dels Reis des de Benimaclet en 1835,
George Vivian
Enrique Cock un notari i soldat de la Guardia Real de Felip II narra en el llibre “Relacion del viaje hecho por Felipe II en 1585, à Zaragoza, Barcelona y Valencia” com va ser el viage. Des de Morvedre (actual Sagunt) la Guardia Real se va dirigir a Benimaclet, que en aquell moment perteneixia al Capitul de la Catedral de Valéncia a preparar els aposents.

Felip II va dinar en el Monestir de Nostra Senyora del Puig i des d'allí va anar al Monestir de Sant Miquel dels Reis a escasos metros de Benimaclet. La Guardia Real se retirà a Benimaclet a descansar i al dia següent aniria a la Ciutat de Valéncia a preparar l'entrada el Rei en la Ciutat. Aixina ho relata Enrique Cock:

Benimaclet, per Juan Abandea
Jueves á dies y seis de Enero, mandándolo nuestro teniente, fui por el camino derecho, dexando la compañia con Su Majestad, á Benimaclet, para que en este pueblo, que es de los canónigos de Valencia, hiciese aposento. Su Majestad se fué á Nuestra Señora del Puig á comer, divirtió un tantico del camino derecho para que con su familia visitase ese devoto monasterio, del cual hablé arriba. Hecho que hubo esto, prosiguiendo su camino vino temprano en San Miguel de los Reyes, monasterio grande y real de la Órden de San Jerónimo, y los nuestros fueron con licentia á Benimaclet, donde reposaron, y el dia siguiente salieron de allí y entraron en Ruisafa, que estaba aparejado para nuestros alojamientos, para aparejarse al recebimiento de Su Majestad cada uno lo mejor que pudo”.

Imaginem que la Guardia Real dormiria en la Casona del Senyor de Benimaclet i que tindria les condicions per a tal menester perque en l'alvançament del matí s'hauria comprovat.


Palau Real de Valéncia
El Rei Felip II estigué uns dies en la Ciutat de Valéncia, allojant-se en el Palau Real de Valéncia, hui desaparegut, junt al Museu de Sant Pio V. Durant la seua estància la ciutat va ser una festa contínua i estava engalanada per a l'ocasió.

miércoles, 13 de junio de 2018

Festa de Sant Antoni 2018

FESTA DE SANT ANTONI 2018

Hui se celebra en Benimaclet la Festa de Sant Antoni de Pàdua organisada per la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora gràcies a la gran devota Concepción Giner, la Serrana.

La Festa ha contat en 3 dies de Tríduo i hui dimecres 13, festivitat del Sant en una Missa solemne i a continuació se repartirà pa beneït. 





domingo, 10 de junio de 2018

Corpus Christi 2018 Benimaclet

CORPUS CHRISTI 2018


Corpus Christi (en llatí, "Cos de Crist") o Solemnitat del Cos i la Sanc de Crist, abans cridada Corpus Domini ("Cos del Senyor"), és una festa de l'Iglésia Catòlica destinada a celebrar l'Eucaristia. La seua principal finalitat és proclamar i aumentar la fe dels creents en la presència real de Jesucrist en el Santíssim Sacrament, donant-li públicament el cult d'adoració el dijous posterior a la solemnitat de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta té lloc el dumenge següent a Pentecostés (és dir, el Corpus Christi se celebra 60 dies despuix del Dumenge de Resurrecció). Específicament, el Corpus Christi és el dijous que seguix al nové dumenge despuix de la primera lluna plena de primavera de l'hemisferi Nort. En alguns països esta festa ha segut traslladada al dumenge següent per a adaptar-se al calendari laboral.

En Benimaclet se celebra una semana més tart que la seua data oficial per a que no coincidixca en el Corpus de la Ciutat de Valéncia, la festa grossa del Cap i Casal. En acabar la missa de 7 de la vesprada la processó ix des de l'Iglésia Parroquial de l'Assunció, en la Plaça del Poble pel carrer Murta i gira a Mistral direcció Sur. Durant el recorregut diversos veïns arreglen monuments a on descansa la custodia processional que porta el retor. La primera parada està en el carrer Mistral, només passar el carrer Utiel. La segona parada és en el carrer Enric Navarro, un poc abans del Cassino Musical, la tercera en Baró de San Petrillo a l'altura del carrer de Nostra Senyora de l'Assunció. En el carrer Poeta Asins té la quarta parada i al final d'Alegret al quinta, a on els veïns preparen un espectacular tapís en terra en alegoria al Corpus. Per últim en el carrer Murta se realisa l'última parada abans d'entrar de nou a l'Iglésia. En cada parada es fa una adoració al Santíssim Sacrament i els chiquets i chiquetes de la Primera Comunió llancen pétals de flors a la Custòdia.



Es tracta d'una tradició centenària instaurada en Valéncia en 1355 i que en Benimaclet se celebra des de temps inmemorial.


domingo, 3 de junio de 2018

La "Patatera" de Benimaclet


LA "PATATERA" DE BENIMACLET, PASSAT, PRESENT I FUTUR

Uns dels edificis més emblemàtics del nostre poble es l'antiga “Patatera”. Es tractava d'un edifici que de grans dimensions construït en les afores del poble, en l'Avinguda del poeta Emili Baró, en les proximitats d'Alboraya.

La funció principal d'este edifici era la d'almagasenar creïlles. La creïlla és una verdura que pot almagasenar-se durant molt de temps en acabant de collir-se si se donen unes condicions de d'humitat i temperatura. L'edifici tenia grans extensions a on podien estendre's les creïlles de forma que l'aire de la mar correguera i no se podriren. Molts llauradors anaven a vendre la seua collita als amos d'este local, que eren originaris d'Alboraya. Estos comerciants tenien un servici de bàscula per a pesar els camions. Allí vivia un matrimoni, els casers, que cuidaven de l'almagasén.

L'edifici va deixar de funcionar com a almagasén de creïlles en els anys 70 del segle passat. Després d'uns anys d'abandonament va canviar deixant les seues funcions agràries per a convertir-se en una gran discoteca, quan el local ya estava integrat dins de la trama urbana de la gran Valéncia. El 29 de Decembre de 1983 es va inaugurar la nova discoteca en el nom de “Pachá Auditorium”, una firma que tenia discoteques en les principals ciutats turístiques d'Espanya. Es tractava d'una impressionant sala de concerts i discoteca, en l'última tecnologia en allumenament espectacular, sò, aire acondicionat, extracció de fums i seguritat. Es va convertir en un eix central de moviment jovenil. Hi havia diferents espais en vàries altures: discoteca, hamburgueseria, boutique, quiosc i sala de màquines de joc.

Pachá Valéncia” va començar a ofegar-se econòmicament pels seus elevats costs i perque la discoteca no acabava de funcionar. Va canviar de nom per diferències econòmiques en Ricardo Urgell, propietari de la famosa marca d'oci internacional. En els anys 90 ya se li coneixia com “Arena Auditòrium” i la societat original també es va dispersar. Per “Arena” varen passar també decenes de grups i solistes espanyols i estrangers com, Iggy Pop, Radiohead, Héroes del Silencio, Ràdio Futura, etc. La llista de concerts que allí va haver no té fi. Durant prop de 15 anys es va erigir en el centre de referència musical de la urbs. Per a vàries generacions de valencians, lo vixcut allí entre els seus murs, són recorts imborrables. Ningú pot llevar-li els mèrits d'haver portat a Valéncia a les millors estreles del pop rock.

A lo llarc d'Emili Baró es veen, certes hores, a grans grups de jóvens que venien anant des del centre de Valéncia o des de la parada d'autobús, dirigint-se a la discoteca.

Les característiques del local i el seu aforament mig, en capacitat per a varis mils d'espectadors, varen catapultar a Arena en l'escalafó nacional. Pero la trayectòria guanyada a pols durant més d'una década no va evitar el final. Desgraciadament, l'oci nocturn de l'época, va fer que fora associat a drogues i violència. La discoteca va tancar les seues portes en 1999.

Des de llavors, no ha cessat la seua deterioració. Aixina s'ha vingut denunciant reiteradament pels veïns, que reclamaven l'expropiació de l'immoble i la seua rehabilitació per a tractar d'otorgar-li una utilitat pública que beneficie als residents en Benimaclet.

Segons el Pla General d'Ordenació Urbana de Valéncia, la construcció està protegida i en teoria a resguart de l'especulació urbanística, ya que la parcela figura en una calificació d'us terciari i no pot acollir vivendes. Encara que els veïns temen que l'històric local puga terminar en ruïnes de continuar degradant-se al ritme actual. En novembre de 2012 va sofrir un incendi i en juny de 2013 va sofrir desploms en la teulada. Se barallà l'instalació d'un mercat, aixina com la seua transformació en dotacions d'us social i cultural per al districte, encara que cap d'estes opcions ha aplegat a plasmar-se.

Finalment en 2015 s'anuncià que l'edifici es transformaria en un gran supermercat de la Cooperativa valenciana “Consum”. Finalment a principis de 2018 ha començat la seua restauració i transformació en supermercat, mantenint la seua estructura.

Fonts:
Benimaclet-Conta
Las Provincias
Valenciabonita.es

Poble de Benimaclet