Un criminal en Benimaclet

UN CRIMINAL EN BENIMACLET (1902)

Corria l'any 1902, en un matí del mes de Març, Benimaclet s'alçà sobresaltat per un crim perpetrat en la Senda de l'Aire, entre la veïna població d'Alboraya i el Monasteri de Sant Miquel dels Reis (en aquell moment presó).

En l'alqueria coneguda com “de Coll” vivia la jove Teresa Balaguer Marco, una fermosa jove de vintihuit anys i de la qual la prensa del moment se referix com “una dels tipos més fermosos de llauradora valenciana” que estava promesa en un llaurador de la zona (la prensa referix que el llaurador era pobre, com ella). La jove vivia en son pare i la seua madrastra d'alvançada edat.

Segons va referir la família de la jove en diferents ocasions Teresa va ser sorpresa per un subjecte que li va fer certes proposicions mentres ella es dirigia al mercat a on tenia un lloc de venda de productes del camp.

En fatídic 14 de Març, Teresa va eixir a soles de casa a l'hora de costum, les sis de la matinada, en presses per a dirigir-se al seu lloc del mercat, prop del mercat de les Flors de Valéncia. Aquell dia no va ser acompanyada per ningú, desgraciadament. Un poc més tart un llauradors trobaven el seu cadàver en una séquia, prop de Benimaclet.

La descripció de les lesions de la chicona de la prensa del moment són ariçonadores, la víctima presentava una ferida en el coll en la que cabia una taronja i a més presentava lesions de defensa en braços i mans que feren sospitar que la víctima se defengué de l'horrible delicte i per defendre la seua honra.

Les diligències practicades en els primers moments no donaren cap de resultat positiu. Un cap de vigilància nomenat Tomàs del Toro, que havia recorregut tota l'horta en busca d'algun indici que li posara sobre la pista del criminal, va saber per uns llauradors que el dia que es va cometre el crim s'havia vist per aquelles rodalies a un subjecte tacat de fanc que vestia d'obrer i pareixia ocultar el rostre en la manta que portava.

L'astut policia practicà algunes diligències i va supondre que el criminal viuria en les pròximes casetes dels Ingeniers (en alguns texts les nomena com casetes de Ferrandis), distants a mig quilómetro del lloc del crim. En la primera d'elles residia un subjecte de pèssims antecedents, nomenat Jose Velasco, de trentahuit anys i d'ofici obrer, a qui el citat policia ya havia detingut fea uns mesos i havia tancat en la presó de Sant Gregori per mala conducta. El subjecte havia segut del cos de Carabiners i va servir en Maó. Una volta acabà la seua estància en Menorca se va establir en les casetes dels Ingeniers de Benimaclet.

A l'endemà, 17 de Març de 1902, va ser detingut el presunt autor del crim, mentres dormia en Benimaclet.

El fill del patró de Velasco va ser qui va denunciar al criminal. El chiquet, interrogat hàbilment pel cap del Toro, va dir que el dia del crim a les sèt del matí cridaren a la porta i obrí ell, vent al tal Velasco que portava la roba bruta de sanc i fanc i que l'amenaçà en degollar-lo si dia una paraula sobre lo que havia vist.

El juí se celebrà en Agost de 1903 en mig d'una gran expectació ya que l'opinió pública s'afectà molt per este succés. El sospitós va ser declarat culpable. En 1904 tornà a ser jujat, en segona estància per l'Audiència de Valéncia i confirmà la pena. Sabem que l'assessí va ser amnistiat en 1924 pel Rei Alfons XIII gràcies a una amnistia general degut a la Guerra del Marroc, mentres complia condena en la Presó de Sant Miquel dels Reis, a escassos metros d'on va cometre el crim.