Dia de Tots Sants 2018

DIA DE TOTS SANTS 2018

Hui s'ha celebrat el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu a profitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

Poeta Emili Baró, per Josep Maria Bayarri

EMILI BARO, PER JOSEP Mª BAYARRI

“Manollet de Poesies (no totes)” és el títul de l'obra pòstuma d'Emili Baró i Bori. Els germans d'Emili publicaren este llibre en 1965 per a memòria d'este poeta de Benimaclet que va vore com li llevaven la vida a l'inici de la Guerra Civil.

Josep María Bayarri, un dels poetes més grans que han tingut les lletres valencianes, realisà el prolec del llibre, que reproduïm per la seua importància històrica:

Emili Baró Bori, ben conegut en el camp de les lletres valencianes, fon un home valenciá, que naixcut en el carrer de Molvedre (el barrio de Triana valenciá), front a la casa que naixqué el gran pintor Ignasi Pinazo Camarlenc, va tindre una plural significasió literaria valenciana ben destacát entre mosatres. Cultivá en son jardinét modoset roses de poesia, va collir fruits asaonats, en la seua horteta, en la interpretació dramática mes eixemplar; va representar a maravella -a la valenciana-, en escenaris múltiples les obres modernes i clásiques; enarcá palmes d'ideals en valencians parlaments i… fon “un home bó” que va morir cristianament i patriótic; per tot eixe cúmul de laudes que haben evocat antinómia de l'odi, el odi el mata l'any 36.

Ara. el Baró poeta, l'Emili (perque Baró son germans artistes tots) esta sent elevat sobre el pavés d'estes págines -recull de poesies (i no totes. perque les cremaren els sicaris) ben sentides per eixos fraters familiars Paco y Llouis i un gran amic tot ell cór, Rafel Alemany, que no gosen d'oblidar aquell esperit sempre despert a tot sentit d'art i valencianisme que sentuplicava sa eficasia del mes ferm i ortodoxe cristianisme.

Era un poeta. En algun recull de sumaria historia de la poesia valenciana, notareú la no inclusió del nom de Baró. No vos escandaliseu; noms com Ventura Pascual, Cibrian Ibor, L. Trenor, E. Genovés, Ortin Benedito. Isidor Peris... uns cuants entre ells, molts que moriren (¡ no digam -ni diem- entre els que viuen) no figuren.

Aci, en este pomell de poesies que s'oferixen, mos abellix esperimentár llépols, els ensucrats versos qu'el poeta Baró condimentaba. Lluny de la prentensió d'un suxetirisme malaltús, inintelegible, el poeta del poble com ell era, era diafan en l'expressió, i fi en la emosió poetica. La nostra llengua valenciana, en els llavis, i en els escrits, per tant, de Baró, dels arrells populars puxava a les no menys populars obtensions fructuoses i metafóriques. Se refussava contra “la nova coentor” que s'encanela -Ebre en ella- en eterografíes extranyes al genit i l'istint vaienciá; eterodoxes ¡ illogiques, del fetixe etimologic. Era un poeta valencia.

Recordem l'Emili Baró, en els estrats, declamant clamant versos i parlaments en obres teatrals, com encara no veem continuadors. “El toc del caragol” viril poema de Cebrian Mezquita al ser interpretát per Baró, mos empentava a una revolusió... A la seua petisió, li tingui que traduir “Los motivos del lobo” i la “Marcha triunfal” de Rubén Darío, i al ser resitats per Baró es posaba el public conmosionát, frenétic aplaudinlo.

Els meus “Pregons valencians» breus poemes (també per Emili demanats) atinen a recordar, encara. tots els qui li els ourien. Era un esbatusador e multituts. En fi, un gran artiste incomparable.

Emili Baró “fon un home bó” d'aquells que diem “un pá beneit”. Com a modern home de creencies. Sense “beatería”. La llar cristiana, neta, ordenada, alegre... valenciá d'aquells “de soca i arreal” sense promiscuaoions ni desvirtuacions. Un segur amic dels qui van pel mon “en el cór en la má”.

Cartell de l'Avinguda Emili Baro

En Benimaclét, de la seua Valencia; el poblet que va vore tots els dies passar pels seus familiars carrers, i ses lluentes hortetes -versos en els llavi; jubilosos els ulls- venerá sa memoria el Achuntament de Valencia. dedicanli un carrer (avenida del poeta Emilio Baró).

Ditxos orgull de sa muller i filies, i d'eixos “germans Baró” tots els cuals llagrimegen l'absent

estimat...

I aci, nosatres, els confrares en l'ordre de la valencianitát, la poesia i la fé de Crist, que quedem velant les mateixes armes que Emili Baró Bori.

Josep Mª Bayarri

Degá dels “Mestres en Gai Saber”. De la Real Academia de San Carlos - Valencia.

Confusion Benimaclet 2018

CONFUSION BENIMACLET

El poble valencià de Benimaclet s'obri al públic esta fi de semana a través de 275 propostes artístiques que es desenrollaran en el carrer, en locals i en cases particulars gràcies a la quinta edició de Confusión, un festival que aúna música, dansa, art urbà i exposicions. El lema d'enguay és "No importa lo que u vullga o sàpia fer, sino compartir-ho i expressar-ho lliurement".

Benimaclet confusió és un event d'expressió artística celebrat en el poble valencià de Benimaclet. Les representacions, tant en els punts ubicats pels carrers peatonals com en els espais participants, pretenen donar veu a l'ànima artística d'este poble. És una oportunitat única per a viure directament l'atmòsfera que cada dia s'amaga en el teixit creatiu de Benimaclet. El públic tindrà la possibilitat de gojar d'este event artístic de forma gratuïta en tots els espais del circuit, dissenyant la seua pròpia ruta.

Este proyecte està dirigit a totes les persones que volen compartir les seues idees (músics, pintors, fotógrafs, realisadors de videos, monologuistes, actors, autors, poetes, malabaristes…), aixina com a tots aquells que volen compartir un espai privat propi (casa, terrat, baix, balcó, taller…) per a hostajar/organisar algun event. En esta última categoria s'inclouen també els centres i les associacions culturals.

Els locals comercials com a pubs i bars no estaran involucrats directament en les activitats del confusió. No obstant, es pretén colaborar en els locals d'oci per a que el públic puga seguir visitant i descobrint el barri despuix de l'event.

El Benimaclet confusió no té cap finalitat de lucre, els diners obtinguts a través de donacions serà exclusivament utilisat per a cobrir les despeses de producció.

Des de Poble de Benimaclet s'alegrem de que se celebren en Benimaclet iniciatives culturals com esta i esperem que els participants siguen respectuosos en els veïns. Únicament una observacion: Nos crida l'atenció que, a l'igual que l'any passat, no estiga la pàgina web de l'event en valencià i si en anglés i italià, creguem que haurien de ser més respectuosos en la llengua dels benimacleters. Esperem que siga un èxit l'event.

La Reconquista de Valéncia i Benimaclet

LA RECONQUISTA DE VALÉNCIA I BENIMACLET

Jaume I

La conquista de Valéncia (o بلنسية en àrap: Balansiya) va ser el conjunt de maniobres militars que varen portar a l'anexió de la major part de l'actual territori de la Comunitat Valenciana a la Corona d'Aragó. En tan sol setze anys, entre 1229 i 1245, la Corona d'Aragó va conseguir la conquista de gran part de lo que posteriorment seria conegut com el Regne de Valéncia.

Despuix de l'èxit conseguit per unes campanyes militars mampreses a nivell particular per nobles aragonesos, entre les que destaca la pressa de Morella per Blasco d'Alagón (1231), qui la cedix despuix de dures negociacions al rei Jaime I; va ser este mateix rei qui va acometre la conquista de les taifes de Balansiya i Mursiyya, que havien sorgit despuix de la fragmentació de l'imperi almohade en 1228.

S'han diferenciat tres fases:

Una primera fase, que va comportar la conquista de les comarques septentrionals fins a Burriana (1233). En algun fet d'armes d'eixe moment se situaria la llegendària anècdota que vincula la cimera del rei conquistador en un rat penat.

La segona fase, que va supondre l'ocupació de la ciutat de Valéncia (9 d'octubre de 1238 -el sege havia començat el 21 d'abril i la capitulació es va firmar el 29 de setembre).

En la tercera fase, la frontera meridional va aplegar fins a Biar (1245).

Horta de Benimaclet

Segons narra Vicent Boix en “Història de la Ciutat i Regne de Valéncia” en 1845, una volta Jaume I havia decidit la Conquista de la ciutat de Valéncia se desplaçà des d'El Puig de Santa Maria fins a Russafa per a sitiar la ciutat. El sege va durar des d'Abril fins a Setembre, el 29 de Setembre capitulava el rei Zayt.

En el Nort de la Ciutat, entre Benimaclet i el Grau se situaren les forces aragoneses, els Ballesters de Jaca. I esta zona va ser repartida posteriorment entre els aragonesos.

Boix ho narra aixina:

“Mort en el castell del Puig el brau Guillem d'Entença per l'any 1237, activà Don Jaume les seues operacions, i poc de temps més tart de la mort d'aquell célebre paladí se trobava ya el princep belicós a la vista de la capital del Regne, i establí el seu campament en la part del Migdia, en l'Alqueria de Russafa. Els Ballesters de Jaca en una esquadra de la cavalleria del Temple se situaren en l'Horta d'esta ciutat, quarter de Benimaclet, part de Llevant, entre este lloc, el Grau i la ciutat.”

Llibre del Repartiment

I anota Boix que “Este terreny el va repartir el Conquistador entre els templaris i els hòmens de Jaca, com ho confirma el haver segut el prior del monasteri de Montesa, en calitat de subrogat del antic priorat del temple, l'amo solariec d'este partit, conegut com Clòsa del Temple, situat entre el camí de Benimaclet i la séquia de Mestalla.”

Est és el motiu pel qual primers Senyors de Benimaclet foren els germans aragonesos Garcia i Ximeno Pérez de Pina. El nomenament d'estos com senyors va tindre lloc l'1 de Juliol de 1238, uns mesos abans de la capitulació de la ciutat. La donació era a perpetuitat. Els Pérez de Pina eren originaris d'Osca en el Regne d'Aragó i diversos cavallers en este llinage acompanyaren al rei Jaume I en la Conquista de Valéncia.

Còmic del Senyor de Benimaclet

CÓMIC DE VINATEA, SENYOR DE BENIMACLET

Entre els anys 1324 i 1350, Francesc de Vinatea, l'heroe civil i civilisat dels valencians, va ser Senyor de Benimaclet.

Hem rescatat un còmic editat per l'Ajuntament de Valéncia en l'any 1993 en el que narra l'episodi de l'història de Valéncia en la que Vinatea s'enfrontà al Rei 'Alfons II de Valéncia i Aragó per a defendre Els Furs del Regne de Valéncia contra els intents de la Reina Leonor de Castella de dividir el Regne en favor del seu fill, Infant Ferrando.

La Riuà de 1957 i Benimaclet

LA RIUÀ DEL 57 EN BENIMACLET

Carrer Assunció de Ntra. Sra. de
Benimaclet 14-10-1957

Es coneix com la gran riuada de Valéncia (comunament “la riuà") a l'inundació que va tindre lloc el 14 d'octubre de 1957, en la conca del riu Turia, al seu pas per la ciutat de Valéncia, i que va causar a lo manco 81 morts, ademés de quantiosos danys materials.

El dia 13 es varen donar precipitacions de més de 300 mm en bona part de la conca que varen continuar el 14 en més de 100 mm. Es varen originar dos ones de riuada sobre Valéncia, la primera de 2.700 m³/s i una velocitat mija de 3,25 m/s; la segona, més violenta, de 3.700 m³/s i 4,16 m/s, inundant la major part de la capital valenciana.

Com a senya curiosa, la zona pròxima a la Catedral va quedar lliure de les aigües, lo que demostra lo encertat de l'emplaçament original. És possible que esta zona una miqueta més elevada siga el motiu pel que el caixer del Turia va formar una àmplia curva a manera de semicírcul entorn a la ciutat, a la qual rodeja cap al nort, quedant esta zona de la Catedral en el centre. En canvi, la zona del carrer de les Barques, el nom de les quals obedix a que va constituir un atracador per a les embarcacions que remontaven el Turia en l'antiguetat, no solament es va inundar sino que els colectors de drenage actuaven com a sortidors en quedar el nivell de les aigües del riu per damunt del carrer, agravant aixina els enormes danys ocasionats per l'inundació.

Les altures alcançades durant la riada en alguns llocs de la ciutat varen ser molt variades. Des dels 40 centímetros en l'Avinguda Regne de Valéncia, passant pels 80 centímetros en els Jardins del Real (Vivers), 2,25 metros en la Plaça de Tetuán, 2,70 metros en la Calle Pintor Sorolla, 3,20 metros en els Jardins del Parterre, 4 metros en el Carrer de les Roques, fins als 5,20 metros en la Calle Doctor Olóriz. En Benimaclet les aigües arribaren a un nivell de 50 cm quedant moltes cases plenes de fanc.

Despuix de la riada, davant la tardança de les ajudes per part del govern, l'alcalde de Valéncia, Tomás Trénor Azcárraga, es va enfrontar a Francisco Franco el qual el va destituir, pero l'alcalde va conseguir el seu objectiu ya que a partir de les seues crítiques es va agilitar l'ajuda a la ciutat i el proyecte del Pla Sur. Hem de dir que la determinació de construir l'opció Sur salvà a l'horta de Benimaclet, que haguera desaparegut en l'opció Nort.

Les fotos s'han pres del blog https://benimacletcomapoble.wordpress.com , son propietat d'Amparo Giner i están preses des del Carrer de l'Assunció de Nostra Senyora mirant cap a la Plaça del Poble de Benimaclet (se pot observar casa del Chocolater a la dreta).

9 d'Octubre, dia dels valencians

¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!

El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fang,

sols arriba el sant anhel.

Senyera!

Crit i clamor

de l'amor

verdadera.

Flamejant t'he vist al vent

i te porte dins del cor;

moure fas mon sentiment,

puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,

llum de la pàtria en la pau,

flama de nostra consciéncia,

clam, bes i llau.

Carles Salvador 1920

Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

La mocadorà, el dia dels enamorats valencians

LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.

En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.

Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.

¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?

Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.

Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les fruitetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2016.

Inauguració de la Plaça d'Amparo Arce.

LA PLAÇA D'AMPARO ARCE FETA REALITAT

Fa ara 2 anys el nostre blog recollia la bona notícia de que l'Ajuntament de Valéncia anava a rotular una Plaça en el nom de l'entranyable veïna de Benimaclet Amparo Arce (Una plaça per a Amparo Arce).

Hui podem dir que, per fi, s'ha completat l'urbanisació de la Plaça i pot ser disfrutada per tot el veïnat de Benimaclet.

El pròxim 5 d'Octubre l'Associació de Veïns de Benimaclet ha preparat un homenage a Amparo Arce coincidint en l'inauguració oficial de la Plaça.

L'acte tindrà lloc a les 12 del migdia en la mateixa plaça i contarà en un concert de l'Orfeó Gregorio Gea de Benimaclet, un recital de poesia i uns parlaments: Estrella Garrido (filla d'Amparo Arce), Maria Garriga (de Dones veinals de Benimaclet) i Antonio Pérez (de l'Associació de Veïns de Benimaclet). Estan convidades les autoritats municipals de Valéncia.

Recordem que la Plaça dedicada a Amparo Arce està  situada entre els carrers de Sant Columbà i Masquefa, a on se trobava l'Alqueria de Senent (El Saco) i l'antic matador de Benimaclet. En este solar començava el camí de Farinós i actualment era un descampat que espera l'urbanisació per part de l'Ajuntament de Valéncia.

L'Ajuntament de Valéncia reconeix aixina l'implicació de l'activista Ampare Arce en plataformes i coordinadores de defensa educativa, social i cultural i en defensa del moviment veïnal. Arce, quí va faltar en 2014, va fundar l'associació Dònes veïnals de Benimaclet i va ser membre de l'eixecutiva de l'Associació de Veïns de Benimaclet i promotora de la primera AMPA del colege públic Pare Català. Una constant escritora de poesia i enamorada del teatre, durant molts anys va ser membre de l'Orfeó Gregorio Gea del Patronat de la Joventut Obrera. Va ser autora del llibre “Poemas de una vida”, una recopilació de la poesia que va escriure a lo llarc dels últims anys.

Amparo Arce només va anar fins als 9 anys a l'escola, perque molt pronte es va tindre que posar a treballar, pero açò no va ser obstàcul per a una vida de compromís en el ben comú i especialment les causes socials i veïnals. Va ser una de les conegudes “dònes chaqueteres” de Benimaclet treballant a un taller de costura que ella mateixa va crear al corral de la seua casa per a ajudar al manteniment de la seua família.

Estudiar va ser un desig que finalment va poder complir de major, ya en 4 fills criats, en la Nau Gran, a on des de 2003 a 2012 va estudiar Psicologia, Humanitats i Ciències Socials i Econòmiques, tota una història de superació. També va ser participant de l'Universitat Popular, inquieta, en una enorme capacitat, moltes preguntes i moltes ganes de seguir deprenent i trobant respostes.

Ha rebut numerosos reconeiximents d'Associacions i institucions de la ciutat. El nostre serà contribuir a mantindre viu el seu recort i el seu esperit defensor de l'aprenentage i la participació social a lo llarc de tota la vida.

Des l'administració d'este blog s'alegrem molt d'este reconeiximent.

Adjuntem unes fotografies que ha compartit en nosatres Angel Salvador.