LES LÁPIDES “REPUBLICANES” DE BENIMACLET
El Cementeri de Benimaclet va ser una obra del rector de la
Parròquia de Benimaclet Francisco Català. En 1879 va ser clausurat
l'antic cementeri situat en el centre de Benimaclet, junt a
l'Iglésia. A partir d'eixe moment els benimaclets havien de soterrar
als seus morts en el Cementeri General de Valéncia, a una distància
de més de 6 Km. Açò provocava grans problemes als habitants que
volien visitar als seus difunts.
Per lo tant la construcció del nou Cementeri va ser a càrrec de
la Parròquia i propietat d'esta. En la proclamació de la II
República Espanyola i la aprovació de la Constitució de 1931, que
en el seu artícul 27 dia: “ Els cementeris estaran somesos
exclusivament a la jurisdicció civil.”. El Cementeri va passar a
ser gestionat per l'Ajuntament de Valéncia. Durant aquell periodo
els motius religiosos de les làpides estan prohibits i apareixen
làpides en motius llaics que encara se conserven en els nostres
dies.
Durant la Guerra Civil varen ser profanades les sepultures del
Pare Català, fundador del cementeri i del Panteó dels Salesians.
Una volta acabada la Guerra Civil el Cementeri va ser tornat a la
seua llegítima propietaria, la Parròquia de Benimaclet.
Han arribat als nostres dies unes poques làpides llaiques
d'aquells anys en que el Cementeri no va ser Parroquial. Els nous
responsables del Cementeri, segurament en l'ànim de no reobrir
ferides, no obligaren a llevar aquelles làpides que no feen mal a
ningú i deixar uns testics d'aquell moment de l'Història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario