ESPAI
VERT, EDIFICI MÍTIC DE BENIMACLET
Un
dels edificis més emblemàtics i enigmàtics de Benimaclet es el
conegut en el nom d'Espai Vert. Una barreja d'edificació i naturalea
en la frontera entre la gran ciutat i l'Horta de Benimaclet.
La
Cooperativa “Espai Vert” és un edifici residencial de 107
vivendes i locals, situada en el carrer C/Músic Hipòlit Martínez
16. Va ser construïda en 1986, per CSPT, i gestionat per la
Cooperativa de vivendes Espai-Vert.
Esta
cooperativa de vivendes va supondre un valent i polèmic eixercici
arquitectònic. Tant este edifici com la Cooperativa Benlliure tenen
un comú denominador: Als cooperativistes se'ls oferia la
possibilitat que la seua futura vivenda no tenia perqué ser
"convencional" ni en la seua concepció ni en els seus
acabaments. Per i per a això, per mig d'una representació elegida
per votació en Assamblea General, podien participar en la supervisió
del proyecte, control de les contractes elecció dels materials
d'acabament i supervisió periòdica de la seua eixecució. Este
procés interactiu entre els arquitectes i cooperativistes plantejava
una alternativa més social en el mercat de vivendes de l'época, en
sintonia en similars propostes desenrollades en atres llocs d'Espanya
i Europa.
L'idea
del proyecte va sorgir de l'arquitecte Antonio Cortés Ferrando, el
qual representa com cap atre el compromís que l'arquitecte té en la
societat per a buscar la millor solució als problemes de l'individu.
Alluntat de les visions acadèmiques més conservadores, el temps
s'ha encarregat de posar en el seu lloc el “somi de joventut”
d'este arquitecte que encara hui escapa a l'enteniment d'una gran
majoria. L’Espai Vert seguix sent un model vigent de construcció
de vivenda colectiva a través de cooperatives, en el que les
decisions es repartixen entre els futurs habitants en estreta
colaboració en l'arquitecte. Prenent com a clar referent el complex
residencial Habitat’67 en Montreal, les solucions tipològiques que
es varen propondre sorprenen per lo alvançades al seu temps i
s'imponen com a models rellevants d'una Valéncia en vocació
contemporànea.
El
punt de partida del proyecte era crear un edifici de vivendes
ajardinades en una zona de transició entre l'antic poble de
Benimaclet i la seua horta. Mes allà de respondre a les necessitats
d'un edifici residencial, L’Espai Vert es va concebre com una
“ciutat compacta” on lo privat i lo públic tenen el mateix
valor. Per damunt de tot, preval una concepció ecologista molt
alvançada al seu temps que es materialisa a través dels diferents
hàbitats creats en el centre de la construcció: miradors, fonts,
zona deportiva, piscina, i fins i tot una montanya en pins configuren
un continu vegetal que s'apodera de tot fins a entrar en les vivendes
i convertir-les en autèntics oasis urbans.
La
complexa volumetria resultant es desmarca de l'entorn urbà existent
en la finalitat d'obtindre una millor orientació per a cada una de
les vivendes i els seus respectius espais exteriors. Una modificació
del Pla General va permetre girar l'edifici 45º sobre la trama
urbana lo que va contribuir encara més si cap a que l'edifici
s'entenga com una peça singular que destaca dins del conjunt
d'edificis que el rodegen.
El
proyecte està compost per un total de 108 vivendes distribuïdes de
forma escalonada atenent a la orificació de les mateixes dins de la
parcela. Mentres que cap al sur l'altura de l'edifici està llimitada
a cinc plantes, en l'extrem nort aplega fins a quinze. Esta
configuració fa que l'edifici es trobe en un espai indeterminat
entre l'alta densitat del centre urbà i la vivenda suburbana
alluntada de la ciutat. Ya siga en planta única, dúplex o tríplex,
totes les vivendes responen a les necessitats comunes a les que
aspiraven tots els cooperativistes: quatre dormitoris, ventilació
creuada i prop de 100 metros quadrats d'espais verts privats. Els
esforços i el temps dedicat varen tardar casi dèu anys en donar els
seus primers fruts. En 1991 es va entregar la primera de les quatre
fases en les que es va decidir organisar la construcció del complex,
en la finalitat d'agilitar el ritme de construcció i la seua
adjudicació.
La
vegetació omnipresent ocupa un espai principal no solament en la
concepció arquitectònica de l'edifici, si no que supon ademés un
desafiu en el concepte estructural pel pes de la terra necessària
per al seu correcte creiximent. Una volta més l'estudi s'alvança a
les necessitats desenrollant un programa informàtic “Programa de
Càlcul Expert” lo que realment era poc freqüent en aquella época,
capaç de realisar els càlculs necessaris per a soportar les
elevades càrregues a les que està somés el sistema estructural que
organisa per mig d'una retícula quadrada on els pilars de varien
entre els 40 i els 70 centímetros de secció.
Fonts:
http://www.revistaad.es/arquitectura/articulos/espai-verd-en-valencia-un-edificio-de-antonio-cortes-ferrando/18916http://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/dentro-espai-verd-20180416093709-nt.html
http://benimacletconta.com/cooperativa-espai-vert/
