LA
MALVARROSA, DE MARJAL DE BENIMACLET A BARRI DE VALÉNCIA
La
plaja de Benimaclet, com de tots és sabut, és la Malvarrosa. Com es
va contar en una entrada anterior, durant els atacs dels pirates, els
benimacleters eren els encarregats de defendre esta franja costera.
¿D'on ve el nom de Malvarrosa?
El
botànic i erudit d'orige francés Jean Felix Robillard Closier
(França 1812 † Valéncia 30-09-1888) és a qui es deu el nom de
l'actual barri de la Malvarrosa. Havia segut jardiner en cap dels
“Camps Eliseus” de París, es va formar en el “Institut
Horticole de Fromont” i en el “Jardin de Plantes” de París, on
també va estudiar el gran Cavanilles.
Des
de l'época romana, la zona costera valenciana des de Sagunt fins al
riu Xúquer era una zona pantanosa i insalubre, plena de marjals i
zones humides que impossibilitaven un desenroll urbà adequat, degut
entre atres coses a la dificultat per a l'agricultura i les
malalties. Esta situació va canviar a mitan del sigle XIX quan el
francés Jean Felix Robillard va aplegar a Valéncia en 1848 per a
ocupar la plaça de jardiner major del Jardí Botànic de Valéncia.
Establix
la seua residència en una alqueria en el camí de la Malvarrosa,
entre el camí de Vera i l'actual via del trenet, i en estos terrenys
instalà fonts i hivernàculs. Entre 1856 i 1882 Robillard va comprar
més terres en zones anexes al Cabanyal, en les proximitats de Vera,
en l'objecte de plantar flors i plantes i dedicar-se a l'estudi de
les mateixes. Va instalar allí un viver on va ser catalogant flora
selvada mediterrànea (fins a 60.000 espècies). Una d'estes plantes,
"pelargonium capitatum", una flor originària de Cap Vert
coneguda comunament com a malvarrosa s'adaptava molt be a la zona
humida i poc a poc va conseguir secar amplis terrenys que va permetre
una millora de les condicions de vida dels habitants de la zona.
El
botànic estava casat en Maria Serramedam Aureces natural de Bossost, un poblet de la
Vall d'Aran. Durant la seua estància en Benimaclet varen tindre,
almenys, tres filles: Luisa Serafina (1867), Maria Luisa (1869) i
Maria Julia Juana (1876) que varen ser batejades en l'Església
Parroquial de Benimaclet, lo que indica que la familia mantenia una relació en el nostre poble durant la seua estància en l'Alqueria de la Malvarrosa.
D'esperit
innovador, Robillard va aprofitar el bon rendiment de la malva-rosa,
la seua riquea en oli essencial i els seus coneiximents científics
per a montar en 1860 una fàbrica d'essències en una antiga fundició
situada entre l'actual plaça de Vora i l'avinguda de la Malva-rosa
on produïx essències de malva-rosa, verbena, artemisia, narts i oli
d'armeles. La seua fama va aplegar a ser molt coneguda en Valéncia i
fins i tot fòra d'Espanya. Les seues àmplies plantacions de
malvarrosa varen aplegar fins i tot a donar nom a un dels barris
marítims de la nostra ciutat: La Malvarrosa. Esta planta era
utilisada tant per a elaborar sabons, aixarops, olis essencials i
infusions medicinals.
De
totes les plantes cultivades, la malvarrosa va ser l'única que
aplegà a cultivar-se de manera intensiva en les propietats del botànic. En productes derivats
d'esta planta es va presentar a l'Exposició de Londres de 1862 i a
la de París de 1867 obtenint un rotunt èxit i un reconeiximent
internacional.
Entre
el seu llegat a la societat valenciana destaca la millora de la
salubritat dels terrenys que constituïen l'actual barri de la
Malvarrosa i l'orige del seu nom; la seua llabor en la reordenació
del Jardí Botànic i en el disseny dels hivernàculs; aixina com la
seua aportació a la modernisació de l'agricultura valenciana i al
desenroll del teixit industrial del sigle XIX.
Robillard
va contribuir a la difusió del nom de Valéncia pels cinc continents
per la fama del seu establiment d'horticultura, la seua fàbrica de
sabons i essències i la divulgació científica de la seua tasca en
numeroses publicacions. Alguns dels descendents de Robillard viuen en
Valéncia.
