El General Leval en Benimaclet

EL GENERAL LEVAL EN BENIMACLET

General francés de la Guerra del francés

Jean François Leval naixcut en París el 18 d'abril de 1762 va morir el 7 d'agost de 1834. Era fill de Jean François i Marie Madeleine Ducres, va ser un general francés contemporàneu de la Revolució Francesa i el Primer Imperi francés. Va començar la seua carrera militar com a soldat ras, servint en les colónies des de 1779 fins a 1783. Durant les Guerres de la Revolució va ser nomenat per a dirigir una mija brigada a començaments de 1793 i a finals d'eixe mateix any va ser ascendit a brigadier. Posteriorment, com a mariscal de camp va prendre part en múltiples batalles durant les Guerres Napoleòniques (Jena, Eylau). Més tart va ser destinat a Espanya, on va combatre en numeroses batalles i escaramuces de la Guerra d'Independència, tals com les de Talavera (18 de juliol de 1809), Ocaña (19 de novembre de 1809), Valéncia (Febrer de 1811) i Vitòria (21 de juny de 1813). El seu nom figura gravat en la sèptima columna baix l'Arc del Triumfo en París.

En el llibre “Guerra de Independencia. Historia Militar de España” fa referència al pas del General Leval pel Poble de Benimaclet. Leval, en fama de sanguinari, segur que no va deixar bon recort entre els habitants de Benimaclet. Se sap que l'iglesia va pedre alguns bens i llibres antics. Desconeguem si els veïns es veren també agredits durant l'estància de l'eixercit francés en Benimaclet.

Batalla de la Guerra del francés

“El general Habert ocupó las avenidas de la puerta de Serranos y en ellas se estableció, extendiéndose además por toda la orilla izquierda del Guadalaviar; un batallón del 117, fué dirigido al Grao, donde se apoderó de cuantas mercancías nacionales y extranjeras había en los almacenes del puerto; el general Leval se acantonó en Benimaclet, á la parte, también, de la marina y, una vez situadas así las tropas y dispuesta la artillería á romper el fuego sobre el recinto, Suchet intimó la rendición á la ciudad el día 7, no sin antes ofrocer á las autoridades y habitantes todo género de protecciones y bienandanzas. La intimación fué rechazada con la mayor energía, confonne á las circunstancias en que se hallaba Valencia bajo el terrorífico mando de Caro y la licencia que dominaba en las masas del pueblo, intimado por las sospechas de traición que se le habían inspirado y el temor de las represalias que le pudieran sobrevenir”.  

El Matador de Benimaclet

EL MATADOR DE BENIMACLET 

Benimaclet, com mots atres pobles, contà en el seu propi Matador Municipal. El Marador va ser construit en la primera part del segle XX i va tindre una vida curta. Estava situat junt al Camí de Farinós, en front de l'Aqueria del Saco, en lo que hui és el parc de la Plaça d'Amparo Arce. 

A principis del segle XX els matadors anaven per les cases dels ramaders per a matar allí als animals. En 1923 la prensa denunciava l'existència d'un matador clandestí en Benimaclet, sense cap mida higiènica. La bonança econòmica de la década dels 20 del segle passat animaren a la construcció d'un nou matador municipal. Per a poder construir este edifici, es varen tindre d'expropiar els terrenys on s'emplaçava. En l'archiu històric de Valéncia es troba tota la documentació burocràtica epistolar, pròpia de l'época.

El terreny va ser expropiat a Don Vicente Giner per la cantitat de 1400 pessetes en l'any 1926. “La mija fanecada que ha d'adquirir-se d'este camp per a la construcció del Matador, correspon a l'àngul Noroest, i els seus llindars són per lo tant: Nort i Oest camí de la Rambla, Sur i Est terres del camp que segrega propietat de Don Vicente Giner Ciurana” (Font: Archiu Històric de Valéncia). Ademés el arrendatari que regentava les terres, Manuel Belenguer, va ser indemnisat en la cantitat de 165 pessetes. 

Pareix ser que el matador es va acabar de construir en l'any 1927 dins d'un pla que incloïa també el matador de Carpesa (compatit en Borboto i Benifaraig). Pero per estranys interessos l'edifici no s'inaugurava. 

En Abril de 1928 el diari La Correspondencia de Valencia publicava un artícul titulat: “Los mataderos de Benimaclet y Carpesa ya están terminados. A pesar de lo cual los matarifes siguen sacrificando en sus casas”. L'escrit fa referència als possibles interessos ocults per part dels carnicers, els matarifes i els propietaris dels animals per a no voler gastar el recent construït Matador. També denuncia que els grans perjudicats son els veïns que no se beneficien de les ventages higièniques que proporciona el nou matador. 

Pareix ser que en 1930 seguia sense estar obert al públic per lo que els veïns de Benimaclet varen decidir escriure una carta a l'Ajuntament. Segons un document que fa referència Benimaclet-Conta dia que: 

“Els veïns del poblat de Benimaclet que subscriuen a V. I. Atentament acodixen i exponen: 

Que en l'any 1927 varen ser acabades les obres de construcció del nou matador de dit poblat, i com en la data actual es troba este tancat als servicis propis de dit establiment per no haver-se procedit a l'obertura del mateix. 

Supliquen a V.I. que previs els tràmits llegals se servixca a ordenar a que es procedixca a dita obertura ya que reunix les condicions higièniques exigides i trobar-se també establit el servici d'aigües potables en l'interior de referit establiment. 

Un atre si que actualment es procedix al degolle de les reses, les carns de les quals s'expenen al públic en les carniceries, en casa dels tallants, i ya que açò queda prohibit pel Reglament de Sanitat, preguen siga atesa esta petició a l'objecte de que a la major brevetat possible es procedixca a l'obertura oficial abans indicada, ya que aixina es dona compliment als prescrit en el Reglament citat, s'evita el degolle clandestí de reses i es dota a dit poblat d'un servici tan sumament important, que donaria al veïnat l'absoluta confiança de la salubritat de les carns que s'expenen. Gràcia que espera meréixer de V.I. la vida del qual guarde Deu molts anys.” 

En l'any 1932 se va construir la casa del conserge del matador, per lo que el matador ya hauria d'estar en funcionament. En el recint del matador vivia puix el conserge, la filla del qual segons recorden “era molt guapa i cantava molt be”. Existia un servici de matarif i, ademés, devia també acodir el veterinari per a certificar la mort de l'animal. No era un acontenyiment diari, ya que els animals menuts es mataven en les cases i únicament es portaven al matador les reses i en Benimaclet, poble de llauradors, no hi havia moltes famílies que tingueren reses per a matar.

El matador disponia d'una font d'aigua potable en la porta exterior que va servir per a abastir a gran part de la població de l'Horta de Benimaclet durant els anys que no existia aigua potable en les cases i alqueries. 

Fins a finals de la década dels xixanta del sigle passat, va funcionar el Matador Municipal de Benimaclet, entitat depenent de l'Ajuntament de Valéncia. Encara despuix d'haver deixat les seues funcions de Matador, l'empleat municipal que va eixercir de conserge vigilant de l'edifici, va viure allí junt en la seua família. 

En el moment de la seua desaparició com a Matador, l'entorn encara estava sense urbanisar. Podem dir per tant que es trobava en plena horta en les afores de la zona nort del poble. 

Ya a mitan dels huitanta del sigle passat, l'edifici va ser cedit temporalment a una associació dedicada a l'ajuda i rehabilitació de drogodepenents, cridada “El Patriarca”. Els pacients d'esta associació, que vivien en l'edifici, varen netejar i varen reformar el local. 

Als pocs anys esta associació va abandonar les instalacions i estes varen ser ocupades per l'associació ASINDOWN, entitat dedicada al conte i atenció de persones en Síndrome de Down. 

Ya al començament del present sigle XXI, l'edifici va ser derribat i en part del lloc on s'emplaçava, es va construir una finca de vivendes. D'eixa manera desapareixia una senya d'identitat més per a vàries generacions d'habitants de Benimaclet i una oportunitat d'haver convertit l'edifici en un local per al nostre poble. 

Creus de Maig 2019

 LES CREUS DE MAIG EN BENIMACLET

Creu de Maig 2018 (Parròquia)

La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig. Pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador romà Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria que es creïa impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).

L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit i llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocultes i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de Maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del sigle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants i en ell participen des de fa anys algunes associacions del nostre poble.

Creu de Maig Els Jovenils 2018

En Benimaclet se coloquen creus de Maig en:

- l'Església Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora, en la Plaça de Benimaclet.

- I per part de la Falla Els Jovenils, en l'encreuament entre l'Avinguda de Valladolit i Masquefa (enguany està fòra de concurs per no estar feta de flor natural). 

- A banda, En l'Ermita de Vera l'Associació Cultural L'Horta ha colocat una preciossa Creu en commemoració del seu X Aniversari.

Creu de Maig 2019 de Vera

Combregar d'Impedits 2019

EL COMBREGAR D'IMPEDITS

Horta de Valéncia, 1911

Este dumenge, 5 de Maig, se celebra en Benimaclet el Combregar d'Impedits.

Benimaclet guarda una de les tradicions religioses més antigues de les que se coneixen en Valéncia, el Combregar de Malalts e Impedits o Combregar d'Impedits. Es tracta d'una processó en la que la feligresia de Benimaclet recorre el carrers del poble duent la comunió als malalts del poble que no poden desplaçar-se al temple parroquial degut a la seua malaltia.

La processó se realisa en molts pobles de Valéncia el dilluns de Sant Vicent Ferrer (és a dir el dilluns següent al segon dumenge de Pasqua -domenica in albis), encara que en Benimaclet ve realisant-se des de fa molts anys el tercer dumenge de Pasqua, segurament per a que els benimacleters puguen assistir a les fester en honor al patró San Vicent en la ciutat de Valéncia. S'ha de dir que este tipo d'acte només se realisa en l'antic Regne de Valéncia i en algunes parts d'Andalusia.

El Concili de Trento, realisat entre 1545 y 1563, en el marc de la Contrarreforma catòlica manava a la feligresia combregar al menys una volta a l'any per Pasqua florida, lo que quedà com un manament de l'Església. Hi ha notícies de processions per a dur la comunió als feligresos en Sevilla des de 1575 (costum que encara es manté).

Segurament per influència de San Joan de Ribera, sevillà de naiximent i que arribà a ser Arquebisbe de Valéncia a finals del segle XVI i el qual tenia gran devoció per l'Eucaristia, Valéncia va adquirir esta tradició.

La processó encara se realisa actualment en multitut de pobles valencians com Alboraya, Picassent, Museros, Xàtiva, Montaverner... i deixà de celebrar-se en molts atres en els últims anys.

En Benimaclet s'ha mantingut a pesar de la pressió de la ciutat i de les noves tendències actuals que tendixen a dur els sentiments religiosos a l'intimitat. L'acte comença a les 10:00 del matí partint de l'Església Parroquial en la Plaça de Benimaclet. Encapçala l'acte la creu processional portada per un feligrés. A continuació el senyor rector porta el copó en les sagrades formes baix pali. Familiars dels malalts i veïns de Benimaclet porten els pals del pali. Junt ad ells uns escolans van tocant unes campanetes per a indicar la presència del Corpus Christi (el Cos de Crist). A continuació va el poble i la banda de música del Centre Instructiu de Benimaclet. En acabant de recórrer totes les cases dels malalts que han demanat la comunió se torna al temple parroquial.

Combregar d'Impedits 2017

Combregar d'Impedits de 2017

Antigament la processó visitava també als malalts de l'Horta de Benimaclet, que eren feligresos de la Parròquia de Benimaclet, a pesar de ser veïns de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia. La processó podia allargar-se unes quantes hores. Els carrers pels que passava la processó s'adornaven, els llançols se penjaven en els balcons i les cases dels malalts s'arreglaven per a rebre a la comitiva que anava acompanyada per les autoritats religioses i civils.

En conclusió es tracta d'una tradició centenària, que deixant a banda les creències de cada individu, ha de conservar-se perque forma part de l'història del nostre poble. En els últims anys grupúsculs d'intolerants han increpat a la comitiva al seu pas pels carrers de Benimaclet, lo que demostra l'incultura d'estes persones a l'atacar un acte tan tradicional com este.

Combregar d'Impedits (1999)

Fotos: Vicent El Rojet, Dolores Huerta.
Font: Elaboració pròpia