El dia del Crist en Benimaclet

EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo". Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.

El dia del Crist, és un dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que comença a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acaba en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.

L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 200 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.

L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

Calderes d'Arròs en fesols i naps

LES CALDERES

Des de bon de matí en el Carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estan cuinant-se les Calderes d'Arròs en fesols i naps. A partir de les 2 del migdia se repartiran les racions.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

Segon Certamen de Bandes de Música "Poble de Benimaclet"

CERTAMEN DE BANDES "POBLE DE BENIMACLET"

Per a gran alegria del Poble de Benimaclet el pròxim dissabte 17 de Setembre a les 22:30 hores se realisarà en la Plaça del Poble de Benimaclet el Segon Certamen de Bandes de Música "Poble de Benimaclet". L'edició de l'any passat va ser un èxit sense precedents i els Clavaris d'enguany han apostat per continuar en esta preciosa tradició.

En l'acte participaran les següents Bandes de Música:

-Agrupació Musical de Rocafort que interpretarà el passodoble ""Julia Ruiz".

-Centre Artístic Musical de Moncada que interpretarà el passodoble "Jesús Seguí".

-Unió Musical de Gavarda que interpretarà el passodoble "De Caramel".

-Unió Musical Santa Cecilia de l'Alqueria de la Comtessa que interpretarà el passodoble "Mhetxin".

-Unió Musical de Massamagrell que interpretarà el passodoble " Manuela Calzada".

El passodoble obligat per a les cinc bandes participants serà "L'Entrá la Murta" de Salvador Giner. 

Este passodoble va ser un encàrrec per a la presentació de la Banda Municipal de Valéncia, el 8 de decembre de 1903. Segons l'història, Salvador Giner estava en sa casa de Massarrojos, un dia d'estiu que es celebrava la festa dels Sants de la Pedra, i va vore passar un carro ple de Murta acompanyat per músics. Aquella escena el va inspirar per compondre este magnífic passodoble.

Esperem que tot el Poble de Benimaclet participe en este entranyable event i que perdure per molts anys. 

Al finalisar l'acte el poble podrà votar a la banda que crega mereixedora del Primer Premi. Les paperetes de la votació costaran 1 €uro i seran a benefici d'una ONG del Poble de Benimaclet. ¡¡¡Molta sort als participants!!!

Accidentat dia de tornada dels Sants

Encara que les previsions meteorològiques anunciaven una vesprada plujosa, alguns incrèduls benimacleters s'acostaren a l'Ermita de Vera a acompanyar als Sants en el seu retorn a l'Iglésia Parroquial de Benimaclet.

En el moment en que anaven a eixir els Sants de l'Ermita i els clavaris s'afanyaven a oferir al poble una mistela i uns dolcets, començà una tronada que molts recordaran durant alguns anys.

El poble hagué d'amagar-se en dins de l'Ermita i esperar a que escampara el temporal.

Finalment els Sants no pogueren tornar a Benimaclet i ho han fet en el dia de hui mecanisats.

¡Que seguixca la Festa!

Inapropiat homenage al poeta Estellés en Benimaclet

INAPROPIAT HOMENAGE AL POETA ESTELLÉS EN BENIMACLET

Dins del programa de les Festes Patronals de Benimaclet s'anuncia per al dijous un homenage al poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés. Havia naixcut en 1924 en una família de forners. La seua amistat en Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner el varen ascendir pronte en el món cultural. En 1978 va obtindre el  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i era membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Els motius pels quals no nos pareix apropiat l'homenage a Estellés són els següents:

-Benimaclet conta en decenes de poetes que han naixcut o han vixcut en els seus carrers: Emili Baró, Eduart Buil, Ricart Sanmartín, Carles Salvador, Prudenci Alcon, Pasqual Asins, Josep Maria Bayarri, Miquel Castellano... que mereixen ser recordats pels Benimacleters.

-Estellés va denfendre de manera radical la catalanitat de la cultura, llengua i terra valencianes i va ser premiat des de Catalunya per esta defensa.

-I per últim la poesia d'Estellés, potser tinga un valor lliterari dins de la lliteratura catalana, pero no es apropiada per a unes Festes Patronals de Benimaclet i per a un acte dirigit al gran públic. 

Poden jujar algunes de les seues poesies més destacades (esperem que no siguen estes les que hagen triades per a l'Homenage que se realisarà en Benimaclet:

Pedres de foc

"Me la mamaves fins al cep: tenies

tota la boca plena, i amb la llengua

iniciaves moviments, i et vares

posar més blava que altre cop: llavors

te la vaig treure, i respiraves, i altre

cop retornaves i me la mamaves

i, extenuada, desistires: no

podies més; i pel forat darrer,

ben agafada a la barana, et vaig

iniciar la penetració,

que fou penosa, dolorosa i lenta,

fins que va entrar-te per complet, i jo

evoque els pèls de l'entrecuix pegant

cops a les teues rodonors invictes".

Horacianes

“bon dia, grapat d’aigua,

escarpidor, gilette, sabó, dentífric,

bon dia, normalitat o hostilitat de l’oratge,

volum de merda que he amollat i mire.

oh, bon dia, veïna, que tornes del mercat.

aquesta bona merda, assaonada i fràgil,

dóna ganes d’invitar a sucar-hi el veïnat.

com la merda s’esmuny en tirar de la cadena,

així són de fugissers els plaers

que la vida ens depara, els amors, tot això.

ens van parir amb merda i altres amenitats semblants,

i el nostre darrer acte o darrera voluntat

serà també una cagada gratuïta, uns orins” .

Als valencians que han traït el nostre país

Amb foc pel cul i per la boca, amb rams 

antics de foc eixint pels dos conductes, 

i àdhuc pels ulls, el nas i les orelles, 

i pel forat jubilat de la uretra, 

així guaiteu, gàrgoles cantoneres! 

Sofre pixeu i menstrueu més sofre! 

Flor natural en el forat nefand 

i bací al cap, si ho permeten les banyes. 

Així passeu, animals d’ala negra, 

molt doctorats en pompa de cabrits. 

El cobrador del gas us acompanya. 

Ah, el mal que heu fet i el que heu propiciat, 

delacions, contactes i denúncies… 

Mereixereu el premi reverent, 

el pergamí de falsa lletra gòtica, 

el títol greu de Fills de la Gran Puta, 

consoladors de caderneres vídues, 

visitadors apostòlics dels wàters, 

masturbadors de colomins imberbes, 

representants de semen de canonge, 

propagadors de menstru d’abadessa. 

Desigem que en pròximes edicions de les Festes Patronals del Poble de Benimaclet, els organisadors tinguen més tacte a l'hora de triar actes d'este tipo.

Romeria dels Sants de la Pedra en Benimaclet

ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Demà dilluns se realisarà la tradicional Romeria dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

 Encara que el seu orige i la seua història és incertes, s'apunten a que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauros en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20, 30 hores se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques) . Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Magnífic pregó de festes patronals

PREGÓ DE FESTES PATRONALS 2016

El síndic de la Confraría de Benimaclet, En Josep Pilan, va ser l'encarregat de realisar el Pregó de les Festes Patronals de l'any 2016. En el marc de l'Esglèsia Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora de Benimaclet va fer una maravellosa exposició en llengua valenciana de les tradicions de Benimaclet i dels atacs que està patint en els últims anys des d'agents orquestats per a destruir l'identitat del nostre poble. Va destacar el treball que durant tot l'any fan desinteressadament les Clavarieses de la Mare de Deu de Agost i dels Clavaris dels Sants de la Pedra i Santissim Crist de la Providència per mantindre l'identitat del poble de Benimaclet.

Esperem dispondre pronte del text del pregó per a poder compartir-lo en tots els benimacleters.

En acabant del Pregó se li entregà la Medalla d'Argent de la Sèquia de Mestalla.

Agraim a Vicent El Rojet haver compartit estes fotos en tots nosatres.

Festes Patronals 2016

FESTES PATRONALS DEL POBLE DE BENIMACLET 2016

Hui han començat les Festes Patronals de l'any 2016 en el Poble de Benimaclet.
Adjuntem el Programa de Festejos.
¡Fruim de la festa!