Els festejos taurins en les festes de Benimaclet
Hui volem reunir en una mateixa història dos
fotografies separades per més de trenta anys. Dos imàgens que nos permeten
acostar-nos a una part de les antigues festes patronals de Benimaclet que hui
ya forma part del passat: els festejos
taurins.
No pretenem entrar en el debat actual al voltant
d’este tipo d’espectàculs, sino recuperar-los des d’una perspectiva històrica,
com una part més de la vida festiva del nostre poble durant bona part del sigle
XX.
1959: una correguda de
bous en les festes patronals
La primera fotografia nos porta a les Festes Patronals de 1959. En ella podem
vore els assistents a una correguda de bous celebrada en Benimaclet i, en un
dels palcs, alguns rostres vinculats a la vida social del poble.
D’esquerra a dreta, apareixen una parella de la
Guàrdia Civil; la rejoneadora Paquita
Rocamora, identificada gràcies a les aportacions dels nostres
seguidors; Don Vicent Zaragozà; el tio Pepe Guerra (José Albert); Micalet Cuenca, alcalde de Benimaclet; i
Don José Crespo, vicari de
Benimaclet.
Més allà de l’espectàcul que s’estava
celebrant, la fotografia té un enorme interés perque nos permet recuperar els
rostres d’algunes de les persones que formaven part de la vida cotidiana i
festiva del nostre poble.
És, ademés, el testimoni d’una época en la que
les corregudes de bous formaven part de la programació de les festes patronals
i reunien a una part important del veïnat.
Les places de bous
dels anys 70 i 80
Esta tradició no es va limitar als anys
cinquanta. Durant les dècades dels anys
70 i 80, alguns anys es varen instalar en Benimaclet places de bous portàtils en motiu de les
festes.
Aquells espais tenien, ademés, una
particularitat: no servien únicament per als espectàculs taurins. Les places
també podien acollir espectàculs musicals
i artístics, integrant-se aixina en una programació festiva molt més
ampla.
La plaça de bous, per tant, es convertia
durant uns dies en u dels grans punts de reunió del poble.
1994: l’últim any
dels bous en les festes
La segona fotografia nos situa en les Festes Patronals de 1992.
La Plaça del Poble apareix preparada per als
festejos taurins, en les tanques instalades enmig d’un espai que encara
conservava les parades del mercat. Una estampa que hui pot resultar
especialment sorprenent per als qui han conegut la plaça en la seua
configuració actual.
I és precisament esta fotografia la que tanca,
simbòlicament, una etapa: 1994 fon
l’últim any en que hi hagué bous en les festes patronals de Benimaclet.
En acabant d’aquell any, els festejos taurins
varen deixar de formar part de la programació de les festes.
Una part de la memòria
de Benimaclet
Les dos fotografies, separades per més de tres
dècades, nos permeten vore com va evolucionar esta tradició.
De la correguda de bous de 1959, en la que
podem reconéixer persones concretes vinculades a la vida del poble, a les
tanques instalades en la Plaça del Poble en 1992. Entre una i atra imatge hi ha
tota una generació de benimacleters i una manera d’entendre les festes que ya
ha desaparegut.
Hui podem vore aquelles fotografies i
sorprendre-nos davant d’un Benimaclet que pareix molt llunt del que coneixem.
Pero aquelles places, aquelles tanques, aquells espectàculs i aquelles festes
també formen part de la nostra història.
La memòria d’un poble no està formada
únicament per allò que encara conservem. També està formada per tot allò que va
existir, que va ser important per a generacions anteriors i que, en un moment
determinat, deixà de formar part de la vida cotidiana.
Els
festejos taurins de Benimaclet són ya història. I estes fotografies nos ajuden
a recordar-los.
Poble de Benimaclet
Recuperant la memòria d’un
poble.


No hay comentarios:
Publicar un comentario