Important resò de les Festes de Benimaclet

Important resò de les Festes Patronals de Benimaclet 

Les Festes Patronals de Benimaclet no només omplin els nostres carrers de tradició, cultura, música i festa. En els últims anys, també han conseguit fer-se un lloc important en les rets socials i en els mijos de comunicació.

Des de la seua fundació, l’Associació Cultural Poble de Benimaclet ha mantingut una incessant llabor de promoció de les Festes Patronals i, en general, de tot allò que contribuïx a mantindre viva la memòria, la cultura i l'identitat del nostre poble.

I enguany, quan complim 10 anys, podem dir que hem batut tots els récorts.

Més de 2,8 millons de visualisacions en només un mes

Les nostres rets socials han experimentat enguany un creiximent extraordinari, coincidint en la celebració de les Festes Patronals.

En Facebook, hem superat les 1.201.954 visualisacions en l’últim mes i hem alcançat els 13.279 seguidors.

En Instagram, les nostres publicacions han conseguit 1.650.838 visualisacions en l’últim mes, mentres que la comunitat ha arribat als 6.007 seguidors.

En conjunt, parlem de més de 2,8 millons de visualisacions en només un mes.

El nostre blog ha passat de les 570.000 visites, convertint-se setembre de 2026 el mes en més visites des de 2016 quan se va crear. 

Són sifres que nos omplin d’orgull, pero que, sobretot, volem interpretar com un reconeiximent a l’interés que desperta Benimaclet i la seua història.

Les nostres rets s’han convertit aixina en unes de les principals finestres per a donar a conéixer Benimaclet, les seues tradicions, la seua història i les activitats que es realisen durant les nostres festes.

I açò no hauria segut possible sense tots vosatros.

Cada persona que nos seguix, que compartix una publicació, que comenta, que envia una fotografia, que nos ajuda a difondre una activitat o que simplement obri una de les nostres publicacions està contribuint a fer poble.

A tots vosatros, moltes gràcies.

Benimaclet també està en els mijos

Per una atra banda, durant les últimes semanes hem fet arribar als mijos de comunicació diverses notes de prensa relacionades en les Festes Patronals.

La repercussió ha segut molt important i diferents mijos han informat sobre les activitats, les tradicions i els principals actes del programa festiu.

Les Festes Patronals de 2026 han segut presentades en la prensa com unes celebracions que combinen religió, cultura popular, música, pólvora, tradició i activitats per a totes les edats. El programa oficial ha comprés del 10 al 21 de setembre actes com els VI Jocs Florals, la seua Regina Sònia Escrich i la guanyadora de la Flor Natural, Alexandrina Fornas, el Pregó Popular i Cultural, la Passà dels Sants, la Nit d’Albaes, el Mercat Migeval, les calderes, les processons i les activitats infantils.

La Passà dels Sants de la Pedra també ha tingut una repercussió específica. La tradició, que recorre l'antic espai de l'Horta de Benimaclet fins a l'Ermita de Vera i torna posteriorment al poble, ha segut objecte d'informació en mijos especialisats en actualitat festiva.

I durant este fi de semana el Mercat Migeval ha portat encara més el nom de Benimaclet a la prensa. Diverses publicacions han informat sobre les parades d'artesania i gastronomia, les activitats familiars i l'ambientació dels carrers Masquefa i Músic Belando.

Les Festes, una manera de fer poble

Tot este resò nos confirma una cosa que ya sabíem: Benimaclet té molt que contar.

Les nostres festes són una manera de mantindre viva la memòria del poble, de transmetre les nostres tradicions a les noves generacions i de fer que Benimaclet continue sent reconegut com lo que és: un poble en plena ciutat.

Per això, des de Poble de Benimaclet continuarem treballant per a donar a conéixer les nostres festes, la nostra història, la nostra Horta i totes aquelles iniciatives que contribuïxquen a reforçar el sentiment de pertinença.

Perque un poble que coneix la seua història és un poble que pot afrontar el seu futur.

Junts farem de Benimaclet un poble que recorda el seu passat i que vol tindre un futur millor.

Gràcies a tots els qui ho feu possible.

Gràcies per seguir-nos.

Gràcies per compartir Benimaclet.

Gràcies per fer poble.

Repercussió en els mijos

Durant el mes de setembre hem localisat, entre unes atres, les següents publicacions relacionades en les Festes Patronals de Benimaclet:

• 5 de setembre – Valencia, Fiesta y Tradición: “Benimaclet celebrará 12 días de fiestas patronales con mercado medieval, procesiones y verbenas”.
• 9 de setembre – El Periòdic: “Benimaclet obri les festes patronals 2026 en els Jocs Florals”.
• 9 de setembre – Horta Noticias: “Actos religiosos, cultura popular, música, pólvora y actividades para todas las edades en las fiestas de Benimaclet”.
• 9 de setembre – Valencia News “Benimaclet inicia sus fiestas patronales 2026 con sus juegos florales”
• 11 de setembre — El Periòdic: “Benimaclet torna a fer història en la celebració dels VI Jocs Florals”.
• 11 de setembre — Valéncia-Extra: “Benimaclet s'ompli de pólvora, música i ambient medieval amb les seues festes de setembre”.
• 11 de setembre — Nostres Notícies “Alexandrina Fornas, neta del poeta exiliat Eduart Buil, guanya la Flor Natural de Benimaclet”
• 13 de setembre – Infoguia Valéncia: “La Passà dels Sants de la Pedra recorrerá Benimaclet y la Huerta el 14 y 15 de septiembre”.
• 13 de setembre – Valencia News: “Benimaclet recupera su tradición agrícola con la Passà dels Sants de la Pedra”.
• 17 de setembre – Valencia, Fiesta y Tradición: “El mercado medieval llena Benimaclet del 17 al 20 de septiembre de artesanía, gastronomía y animación”.
• 18 de setembre – El Español: “Gran mercado medieval para visitar hasta el 20 de septiembre: artesanía y espectáculos de la Edad Media”.
• 18 de setembre – Crónica.es: “Benimaclet es transforma en una aldea medieval durant el cap de setmana de les seues festes patronals”.
• 18 de setembre – Qué!: “El Mercado medieval en Valencia: más de 60 puestos gratis que no te puedes perder este fin de semana”.
• 18 de setembre – Las Provincias “El mercado medieval que aterriza en un barrio de Valencia este fin de semana: más de 60 puestos de artesanía y gastronomía”

A més, la pròpia web de Poble de Benimaclet ha anat generant una dotzena d’artículs en contingut específic durant les festes, com el Pregó Cultural, la Passà dels Sants, el Mercat Migeval i les tradicionals calderes.

Crònica de les Festes Patronals 2026

Benimaclet viu unes Festes Patronals marcades per la tradició, la cultura i la fe d'un poble

Benimaclet ha tornat a viure les seues Festes Patronals, unes celebracions dedicades a la Mare de Deu d’Agost, als Sants Patrons Abdón i Senent i al Santíssim Crist de la Providència. A lo llarc de diversos dies, els carrers i les places del poble han acollit actes religiosos, culturals, musicals, infantils i festius que han permés reunir veïns, clavaris, entitats culturals i associacions entorn a un programa que combina devoció, tradició i convivència.

Les festes han tingut com a fil conductor la voluntat de mantindre vives les tradicions de Benimaclet i la memòria d’un poble que, a pesar de les transformacions experimentades en les últimes dècades, continua reivindicant la seua personalitat pròpia.

Els VI Jocs Florals obrin les celebracions

Les Festes Patronals començaren el dijous 10 de setembre en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet en la celebració dels VI Jocs Florals, una cita lliterària que recupera una tradició iniciada en 1931. La cerimònia reuní autoritats, representants culturals i veïnals, membres del món faller, poetes, investigadors, premiats i numerosos veïns.

U dels moments més destacats de la nit fon la proclamació de Sònia Escrich i Andreu com a Regina dels VI Jocs Florals, acompanyada per la seua Cort d’Amor. Alexandrina Fornas i Buil rebé la Flor Natural pel poema «Ho saps», en una concessió especialment significativa per la seua vinculació familiar en el poeta i periodiste benimacleter Eduart Buil.

També es concediren l’Englantina d’Or a Ampar Cabrera i Sanfèlix, la Viola d’Or a Joan Josep Serra i Martí, el Premi de Poesia en Castellà Emili Baró a Immaculada Ballester, el Premi d’Investigació Eduard Buil ex aequo a Consol Monsó i Lacruz i Antoni Atienza i Peñarrocha, i el Premi de Narrativa Carles Salvador a Maria Teresa Peiró i Lorca, en accèssit per a Miquelo Garcia i Maldonado.

Ricart Folgado i Bisbal actuà com a Mantenedor d’una cerimònia que finalisà en la interpretació de l’Himne de Valéncia i la tradicional fotografia de conjunt. Els Jocs Florals consolidaren aixina la recuperació d’una tradició lliterària vinculada a la història cultural de Benimaclet.

Les campanes protagonisen el Pregó Cultural

L’endemà, la Parròquia de Nostra Senyora de l’Assunció acollí el Pregó Cultural de Benimaclet. Enguany, l’acte tingué com a protagonistes a les clavarieses i, especialment, a les campanes del poble, actualment en restauració.

Elvira Laguarda obrí les intervencions en una original introducció que imaginava un còmic ambientat en Benimaclet. Maria Jose Ballester parlà de la Campana de l’Assunció i de la importància de les tradicions i dels recorts familiars; Pilar Sanchis dedicà la seua intervenció a la Campana dels Sants Patrons i a la història de les festes; i Pepa Benlloch parlà de la Campana del Santíssim Crist i de Benimaclet com a poble i com a casa comú.

El pregó finalisà en la veu d’Elvira Laguarda, que recità «Les Campanes del meupoble», d’Emili Baró, una composició vinculada als Jocs Florals de Benimaclet. L’acte es convertí aixina en un homenage a les tradicions, als majors, a les festes, a la fe i a la memòria del poble. Posteriorment, l’Orquesta del Centre Instructiu Musical oferí un concert que donà inici a les Festes Patronals.

Pintura, cultura i tradició

El dissabte 12 de setembre, els carrers de Benimaclet tornaren a convertir-se en un espai de creació artística en la celebració del VIII Certamen de Pintura Ràpida. Durant la jornada, artistes participants ompliren els carrers i racons del poble de cavallets, pinzells i llenços.

El Primer Premi, dotat en 350 euros, fon per a Alfredo Sales García, mentres que el Segon Premi, dotat en 200 euros, recaigué en Milagros Sánchez Gavilán. El certamen comptà en el patrocini de Caixa Popular i dels Clavaris Gent de Benimaclet 2026, i ha sigut impulsat des de fa huit anys per l’artiste local Santiago Gómez.

La jornada també inclogué l’ofrena de les Alfàbegues a la Mare de Deu de l’Assunció, la sabatina, la missa en sufragi de les cofrades difuntes i el sopar de Germanor.

La festa de la Mare de Deu d’Agost

El dumenge 13 de setembre, la festa de la Mare de Deu d’Agost estigué marcada pel volteig general de campanes, el passacarrer de la banda de música, la missa solemne en honor a la Santíssima Mare de Deu de l’Assunció i la mascletà en la plaça de Benimaclet.

A la vesprada, la solemne processó recorregué l’itinerari habitual. En finalisar, un ramet de fòcs artificials posà punt final a les celebracions dedicades a la patrona.

La Passà dels Sants, memòria de l’antiga Horta

El dilluns 14 de setembre arribà un dels actes més tradicionals de les festes: la Passà dels Sants de la Pedra. La celebració està documentada tradicionalment des del sigle XVI i està vinculada als llauradors de l’Horta de Benimaclet i a la devoció pels Sants Abdón i Senent com a protectors dels cultius.

El trasllat dels Sants cap a l’Ermita de Vera es realisà al so del tabal i la dolçaina, passant pels carrers Puçol i Masquefa i per l’avinguda de Valladolit fins al camí Farinós. La romeria recorregué part de l’antiga Horta de Benimaclet i mantingué viva la relació entre la festa, la devoció i el passat agrícola del poble.

En l’ermita tingueren lloc el cant dels gojos als Sants de la Pedra, el repartiment d’orchata i fartons i un sopar a la fresca de pa i porta.

L’endemà, dimarts 15, els Sants iniciaren el camí de tornada cap a Benimaclet. El recorregut inclogué una parada en la Universitat Politècnica de Valéncia i en el Cementeri Parroquial. A l’arribada a la plaça, els grups de danses de les Falles de Benimaclet reberen els Sants en una demostració de balls i una dansà popular.

El Crist de la Providència pren el relleu

El dimecres 16 de setembre començaren els actes dedicats al Santíssim Crist de la Providència. La jornada inclogué una vesprada infantil, el trasllat solemne del Crist des de la Capella fins a l’altar Major i el primer dia del Tríduo.

A la nit estava prevista una Nit d’Albaes pels carrers més emblemàtics del poble, una activitat que hagué de finalisar en el Llar Cultural a causa de la tronada i la pluja.

El dijous 17 continuaren els actes religiosos en el segon dia del Tríduo, junt a una vesprada infantil medieval i un sopar de Germanor popular en la plaça de Benimaclet. La nit estigué amenisada per Gustavo Paradís en música i humor, i comptà també en la visita de l’Alcaldessa de Valéncia, Maria Josep Català, que acudí a saludar els veïns i clavaris.

El Mercat Migeval i les activitats del fi de semana

El divendres 18 de setembre obriren les portes del Mercat Medieval, que també continuà durant el fi de semana. La jornada inclogué una vesprada infantil de jocs tradicionals, la vesprejada del carrer Prudenci Alcon i Mateu, sopar, música i el concert de The Verben Underground.

A les 19.00 hores tingué lloc la inauguració del Mercat Medieval en el seu emplaçament habitual. La jornada continuà en el tercer dia del Tríduo, una representació teatral per a majors en el Llar Cultural i una Nit de Sarsuela en la plaça de Benimaclet.

La festa dels Sants Patrons Abdón i Senent

El dissabte 19 de setembre estigué dedicat als Sants Patrons Abdón i Senent. La jornada començà de bon matí en la cocció de les calderes i en l’obertura del Mercat Medieval.

En el carrer dels Sants se celebraren partides de Pilota Valenciana a càrrec del Club CPV Picanya. A migdia tingué lloc el repartiment de les calderes d’arròs en fesols i naps per als abonats i per a aquells que havien adquirit tíquet, en un ambient amenisat per la Charanga del CIM.

A les set de la vesprada se celebrà la missa en valencià i la processó dels Sants Patrons Abdón i Senent pel recorregut habitual. Les Falleres Majors infantils de la demarcació engalanaren la processó i, al finalisar, es realisà una ofrena de productes de l’Horta als patrons. Una dansà i un ramillet de fòcs posaren la fi a l’acte.

La jornada finalisà en una gran verbena a càrrec de «7CRASHERS» en el carrer Prudenci Alcon i Mateu.

El dia del Santíssim Crist de la Providència

El dumenge 20 de setembre estigué dedicat al Santíssim Crist de la Providència. El Mercat Medieval tornà a obrir les seues portes i al migdia se celebrà la Missa Major en honor al Santíssim Crist.

A les 14.00 hores tingué lloc una mascletà en la plaça, a càrrec de la pirotècnia Lluch. 

Per la vesprada, la missa i la solemne processó del Santíssim Crist de la Providència que ompli els carrers de devoció en participació de les falles, clavaries, cofrades, autoritats i veïns del poble que recorregueren l’itinerari habitual, culminant la jornada en un ramellet de fòcs d’artifici. A continuació les Falles procediren a fer una ofrena floral al Crist de la Providència.

El recort als confrares difunts tanca les festes

Les celebracions conclogueren el dilluns 21 de setembre, dedicat als confrares difunts. La jornada inclogué una visita al Cottolengo, a on s’entregaren les ofrenes realisades als Sants, i una missa en sufragi dels confrares difunts.

Una festa que manté viva la memòria de Benimaclet

Les Festes Patronals de Benimaclet 2026 han oferit, durant diversos dies, una combinació de religiositat, cultura, música, art, tradicions populars i convivència veïnal. Els Jocs Florals han fet de Benimaclet un niu de lliteratura; el Pregó Cultural ha posat en primer terme les campanes i les veus de la memòria; el Certamen de Pintura Ràpida ha portat l’art als carrers; i la Passà dels Sants ha recordat l’orige agrícola de Benimaclet i la relació històrica del poble en la seua Horta.

Les processons, les danses, les albaes, la música, les mascletaes, els sopars de Germanor, el Mercat Medieval, les activitats infantils i les celebracions religioses han completat un programa que ha tornat a posar en el centre la participació dels veïns i de les entitats del poble.

Aixina, Benimaclet ha tancat unes noves Festes Patronals reivindicant la seua història i les seues tradicions, pero també demostrant que la festa continua sent un espai de trobada entre generacions.

Més allà del programa d’actes, les Festes Patronals són també un moment d'unió familiar i recorts: la memòria de les campanes, dels Sants Patrons, de l’antiga Horta, de les processons, de les festes familiars, dels majors i de totes les persones que, any darrere d’any, contribuïxen a mantindre viva la personalitat de Benimaclet.

Des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem agrair a la Clavaria Gent de Benimaclet 2026 i la Confraria dels Sants Patrons Abdon i Senent i dels Santíssim Crist de la Providència haver fer possible que, un any més, Benimaclet tinga les seues festes patronals.

El Dia del Crist

El Dia del Crist en Benimaclet: una tradició que unix tot un poble

Hi ha dies que formen part de la vida d’un poble. Dies que, més allà de la religió o de les creències personals, estan profundament arraïlats en la memòria de les famílies i en les vivències de generacions sanceres. En Benimaclet, un d’eixos dies és, sense dubte, el Dia del Crist.

Cada tercer dumenge de setembre, Benimaclet viu la seua gran festa del Crist de la Providència. És una jornada especial, esperada durant tot l’any, que conserva una tradició transmesa de pares a fills i que continua reunint a les famílies del poble, inclús a aquelles que, en l’actualitat, ya no viuen en Benimaclet.

Una festa molt nostra

Els nostres majors nos transmeten que el Dia del Crist sempre ha ocupat un lloc molt especial en les llars de Benimaclet. Per a moltes famílies, després de Nadal, és probablement el dia més important de l’any.

I és que la festa no se limita a un acte concret. El Dia del Crist se viu en casa, en família i en els carrers. És un dia de retrobament, de memòria i de tradició.

Els més devots acodixen a la Missa major del Crist, que se celebra a les 12:30 hores. Pero, més allà de la celebració religiosa, el dia es viu també al voltant de la taula.

En les cases de Benimaclet es prepara un dinar familiar especial, en el que tradicionalment no sol faltar una bona paella. En acabant arriben els dolços propis d’una jornada tan senyalada. En els últims anys, ademés, s’ha fet habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca, que s’ha incorporat a la celebració com una mostra més de l’estima per les coses nostres.

És el moment de reunir-se, de compartir taula, de recordar els qui ya no estan i de tornar a fer poble.

I arriba l’hora de la processó

Després de la sobretaula, arriba un dels moments més esperats de la jornada: la preparació per a la processó del Crist de la Providència.

La processó ix de la Plaça del Poble i recorre els carrers de Benimaclet, passant per Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo —el tradicional Carrer Valéncia—, Enric Navarro, Frederic Mistral i novament Murta, fins a tornar a la Plaça del Poble.

Durant el recorregut, els carrers s’òmplin de veïns i visitants. Són mils els benimacleters que acodixen a vore passar el Crist, uns participant activament en la celebració i uns atres simplement com a públic, pero tots formant part d’una mateixa escena que es repetix any darrere d’any.

És precisament eixe caràcter popular el que fa tan especial esta festa. El Dia del Crist pertany a tots els benimacleters: als devots i als que no ho són, als que viuen actualment en el poble i als que, per diferents circumstàncies, han hagut d’anar-se’n.

El Crist de la Providència

L’advocació del Crist de la Providència està present en Benimaclet des de fa més de dos segles i mig.

La Divina Providència fa referència, en la tradició cristiana, a l’acció de Deu sobre la creació i a la seua protecció i auxili dels hòmens. És, per tant, una advocació vinculada a la confiança i a l’esperança en la protecció divina.

La image actual del Crist de la Providència de Benimaclet és l'escultor benimacleter José López, de l’any 1939. L’anterior image, que segons la tradició havia segut un regal de Sant Joan de Ribera, fon destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

Aixina, la image que hui acompanya els benimacleters en la seua festa és també testimoni d’una història marcada per les dificultats, pero sobretot per la capacitat d’un poble de conservar i recuperar les seues tradicions.

Una tradició que hem de conservar

Les festes populars no són únicament actes que apareixen en un programa. Són una part de la memòria colectiva. Darrere de cada processó, de cada dinar familiar i de cada costum hi ha persones que, generació darrere de generació, han fet possible que eixa tradició arribe fins a nosatros.

El Dia del Crist és, per tant, molt més que una celebració religiosa. És una jornada que nos recorda qui som, d’a on venim i quines són les tradicions que han format part de la vida del nostre poble.

En un Benimaclet que ha canviat molt en les últimes décades, conservar estes tradicions és també conservar una part de la seua identitat i de la seua memòria.

Que el tercer dumenge de setembre continue sent, durant molts anys, un dia de retrobament, de família i de poble.

¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!

¡Vixca el Crist de la Providència!

¡Vixca Benimaclet!

Les calderes de Benimaclet

 LES CALDERES DE BENIMACLET: UNA TRADICIÓ EN HISTÒRIA

Hi ha tradicions que formen part de les festes. I n’hi ha unes atres que, ademés, formen part de la memòria de Benimaclet.

Les Calderes de Benimaclet són una d’elles.

El pròxim dissabte 19 de setembre, des de bon de matí, el carrer de Sant Esperit, junt a la Plaça del Poble, tornarà a omplir-se de fum, olor de llenya i l’aroma inconfusible de l’arròs en fesols i naps. Les calderes se cuinaran durant hores, sempre que l’orage ho permeta, seguint una tradició que forma part de les Festes Patronals de Benimaclet.

A les dos de la vesprada, les vintiquatre salves d’honor dedicades als Sants Patrons, Sant Abdó i Sant Senent, els Sants de la Pedra, anunciaran el moment més esperat: el repartiment de les tradicionals calderes en la Plaça de Benimaclet.

Enguany els clavaris han preparat 4.000 racions d’arròs en fesols i naps per al veïnat que haja adquirit prèviament els corresponents tickets en la Casa de la Confraria del carrer Puçol.

UNA TRADICIÓ EN MÉS D’UN SIGLE D’HISTÒRIA

Les Calderes de Benimaclet no són una tradició recent. La seua història documental se remonta, com a mínim, a principis del sigle XX.

En 1910, u dels primers programes de festes que es conserven ya deixa constància de la celebració de les calderes d’arròs en fesols i naps.

Pero aquella celebració tenia un significat molt diferent del que té hui.

En aquell temps, les calderes tenien una important funció social: oferir un menjar calent, nutritiu i contundent a les persones més necessitades de Benimaclet. Els ingredients i l’elaboració eren aportats per les persones que més tenien, convertint la festa dels Sants de la Pedra també en un moment de solidaritat i ajuda als més necessitats.

Era una època en la que moltes famílies vivien en unes condicions molt diferents de les actuals. Per a molts chiquets, poder menjar carn era una cosa extraordinària que no estava al seu alcanç durant tot l’any. Les calderes de les festes permetien, almenys per un dia, compartir una menjar especial al voltant d’una celebració que era de tot el poble.

DE L’ALIMENT A LA FESTA

El temps ha canviat i també ho ha fet la societat. Aquella funció assistencial que tenien les calderes ha deixat pas a una gran celebració festiva i de germanor.

Pero l’essència continua sent la mateixa: cuinar junts, compartir i reunir al poble entorn a un plat tradicional.

L’arròs en fesols i naps és u dels grans plats de la cuina tradicional valenciana. És habitual en moltes poblacions de l’Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor i les Marines, i rep també noms com caldera o arròs junt segons la localitat.

Se tracta d’un plat especialment contundent, tradicionalment associat als mesos d’hivern, pero que en molts pobles s’ha convertit en u dels protagonistes de les festes. Cuinat en grans calderes i en cantitats que poden arribar a ser enormes, transforma l’elaboració d’un plat en tot un acte comunitari.

La recepta tradicional té com a ingredients principals el porc, els fesols, els naps —especialment la varietat coneguda com a «nap i col»— i l’arròs. Segons les zones, també pot incorporar carn de corder o botifarres de ceba.

La seua elaboració tradicional requerix paciència: els ingredients se couen en un calder alt i metàlic, a foc de llenya, habitualment de taronger o garrofera, i necessiten hores de cocció.

Com ocorre en tants plats tradicionals, cada comarca i cada poble ha anat adaptant la recepta a les seues costums. En algunes zones més al nort de l’Horta se substituïx part de la carn de porc per boví, mentres que en poblacions del Camp de Túria és habitual trobar variants en les que els fesols són substituïts pel garrofó.

QUATRE MIL RACIONS I UNA MATEIXA HISTÒRIA

Hui, les dimensions de les Calderes de Benimaclet són molt diferents a les d’aquelles primeres celebracions.

4.000 racions preparades pels clavaris són una mostra de la magnitut que ha adquirit esta tradició.

Pero darrere de cada ració hi ha molt més que un plat d’arròs.

Hi ha una història que ve de llunt. Hi ha els veïns que durant generacions participaren en les festes. Hi ha els clavaris que mantingueren viva la costum. Hi ha les famílies que varen deprendre la tradició dels seus majors. I hi ha, també, la memòria d’aquells primers benimacleters per als quals una caldera no era simplement un acte festiu, sino una manera de compartir en els qui més ho necessitaven.

S'estarà cuinant història.

I quan a les dos de la vesprada les vintiquatre salves d’honor anuncien el repartiment de les calderes, Benimaclet tornarà a reunir-se al voltant d’una tradició que ha sabut canviar en el temps sense perdre la seua essència.

Perque han canviat els temps, han canviat les famílies i ha canviat la festa.

Pero hi ha coses que continuen igual: un poble, una tradició i una gran caldera d’arròs en fesols i naps.

🥘❤️

Benimaclet: història, tradició i poble.