L’Alqueria de Serra: memòria viva de l’Horta de Benimaclet
Hi ha
edificis que són molt més que quatre parets. Formen part de la memòria d’un
poble, de la seua història i de la manera de viure de les generacions que els
han habitat. L’Alqueria de Serra, en Benimaclet, és un d’eixos llocs que encara
nos permeten imaginar com era la vida en l’Horta valenciana.
Una
fotografia de l’any 1975 nos mostra l’alqueria en un estat de
conservació molt diferent de l’actual. En aquella image encara podem vore un
edifici íntegre, testimoni d’un passat agrícola que hui corre el risc de
desaparéixer. Actualment, l’Alqueria de Serra presenta un estat lamentable de
conservació, en diverses parts degradades i en risc de derrumbament.
 |
| Alqueria de Serra en 1975 (image millorada). Poble de Benimaclet. |
Una alqueria documentada des de fa sigles
L’Alqueria
de Serra és una de les construccions més antigues i representatives de l’entorn
de Benimaclet. Està catalogada com a Be de Rellevància Local (BRL) i
forma part del Catàlec de Bens i Espais Protegits de Naturalea Rural de
l’Ajuntament de Valéncia.
El nom
d’Alqueria de Serra apareix en la documentació cartogràfica antiga. Segons la
documentació històrica, apareix en el plano de Duarte de 1595, arreplegat
posteriorment per Francisco Antonio Cassaus. La construcció actual, pels seus
elements arquitectònics, recorda a les edificacions del segle XVIII,
encara que la permanència del mateix nom i emplaçament fa pensar en
l’existència d’una alqueria anterior o en la reconstrucció d’un edifici més
antic.
La
documentació de la Lista Roja de Patrimoni en Perill de Hispania Nostra
també situa l’orige de l’actual construcció en el segle XVIII i destaca la
possible existència d’una alqueria anterior.
 |
| Alqueria de Serra 2023 |
Un espai lligat a la família Serra
La família
Serra arribà a Benimaclet en el segle XVIII. La documentació del llibre L’Horta
de Benimaclet. Alqueries, camins i gents arreplega la genealogia de
diverses generacions de la família i explica la relació que mantingueren en
l’alqueria.
En 1987
encara estava habitada per descendents de la família Serra. En el pòrtic de la
casa hi havia la típica parra que proporcionava ombra als habitants de
l’alqueria.
La família
Serra era arrendatària, mentres que la propietat corresponia a una atra família
de la noblea valenciana. L’Alqueria de Serra, junt en les cases Sales i Mos de
Burro i les terres circumdants, estava vinculada a la família Gargallo de la
Ciutat de Valéncia.
Una casa agrícola i també un espai per a la cria del
cuc de seda
L’alqueria
conserva els testimonis d’una manera de viure completament vinculada a
l’agricultura i als animals.
Els pisos i
sostres eren de fusta i canya, i els tabics interiors estaven formats per
canyiç recobert d’algeps. En diferents espais encara es poden observar canyes,
canyiços, cordes i sogues relacionats en la cria del cuc de seda.
U dels
elements més singulars és la gran peça de diversos pisos de canyiç destinada a
la cria del cuc de seda, aixina com l’enorme fumeral que encara es pot vore des
de l’exterior.
El corral
disponia d’espais coberts i també hi havia galliners. La casa contava en carro
i cavall i estava vinculada a les faenes de llaurança. També hi hagué vaques,
porcs i atres animals.
Els arbres
antics que encara sobreviuen al voltant de l’alqueria són un atre recort
d’aquell paisage agrícola.
La vida quotidiana en l’alqueria
José Serra
Peris va deixar testimoni de la vida cotidiana en l’Alqueria de Serra i de les
costums de les famílies que vivien en l’Horta en el llibre “L’Horta de
Benimaclet. Alqueries, camins i gents”.
La casa
tenia una entrada que fea funció de menjador, diverses habitacions, rebost,
cuina i diferents espais destinats als animals i a les faenes agrícoles. En el
pati hi havia arbres i plantes, entre elles mangraners, figueres, romer,
herballuisa i esparregueres. També es criaven porcs per a la matança, i es
feien llonganices, sobrassades, botifarres i pernils. En estiu es preparaven
conserves de tomates i pimentons.
 |
| L'emparrat de l'Alqueria de Serra. 1975. Poble de Benimaclet |
La vida
transcorria al ritme de les faenes de l’Horta. Les dònes s’encarregaven de bona
part de la neteja de la casa i, especialment els dissabtes, treen els matalaps
de llana per a sacudir-los. Segons el seu testimoni, aquelles faenes
s’acompanyaven moltes voltes en cançons. Entre les persones que destacaven en
este ambient estava la tia Inés Sanchis, coneguda per les seues albaes i jotes
valencianes.
Un patrimoni que se degrada
Hui, la
realitat és molt diferent.
L’Alqueria
de Serra presenta un estat de degradació i ruïna. La documentació de Hispania
Nostra assenyala diverses grietes i desprendiments en la frontera
principal i en el pati interior, aixina com el colapse parcial d’algunes
construccions anexes.
La mateixa
font inclou l’alqueria en la Lista Roja de patrimoni en perill i recorda
la seua protecció com a Be de Rellevància Local i Espai Etnològic d’Interés
Local.
 |
| Alqueria de Serra en 2019. Poble de Benimaclet |
És
especialment significatiu comparar esta situació en la fotografia de 1975. En
aquella image podem contemplar una alqueria encara conservada, mentres que mig
sigle després el deteriorament és evident.
Una responsabilitat en la conservació del patrimoni
Que una
construcció estiga protegida legalment no garantisa per si mateix la seua
conservació. L’Alqueria de Serra és un eixemple clar de la distància que pot
existir entre la protecció sobre el paper i la realitat d’un edifici històric.
La seua
desaparició no significaria únicament perdre una casa antiga. Significaria
perdre una part de la memòria de Benimaclet: la memòria de les famílies que
allí vixqueren, de les faenes agrícoles, de la cria del cuc de seda, dels
animals, dels camins i de l’Horta que durant generacions rodejà el nostre
poble.
 |
| Alqueria de Serra en 1999. Poble de Benimaclet. |
Benimaclet ha
canviat profundament. La Ronda Nort i l’Autopista del Mediterràneu han
transformat aquell paisage i han fragmentat els camps de cultiu. Enmig d’este
entorn, l’Alqueria de Serra continua en peu com un dels testimonis d’aquella
Horta que encara podem reconéixer.
Que no desaparega
La
fotografia de 1975 nos permet vore lo que encara era possible conservar. La
realitat actual nos obliga a preguntar-nos qué volem fer en el nostre patrimoni
i quina memòria volem transmetre a les generacions que vindran.
L’Alqueria
de Serra és més que un edifici antic. És part de la història de Benimaclet.
Per això,
recuperar-la, conservar-la i protegir-la significaria també conservar una part
de la memòria del nostre poble.
 |
| Alqueria de Serra. 1975. Poble de Benimaclet |
