domingo, 28 de junio de 2026
L'Olivera de la Monrossa
viernes, 26 de junio de 2026
La Punta de la Monrosa, el paraís perdut de l'Horta de Benimaclet
La Punta de la Monrosa, el paraís perdut de l'Horta de Benimaclet
Hi ha llocs que desapareixen del mapa, pero no de la memòria. Durant décades, la Punta de la Monrosa fon un dels racons més bells i evocadors de l'Horta de Benimaclet. Un espai natural que captivà a poetes, periodistes i novelistes, convertint-se en un símbol del Benimaclet agrícola que hui ya no existix.
La Punta de la Monrosa es trobava en un lloc privilegiat: allí a on confluïen la séquia de Vera i la séquia de Mestalla. Les dos corrents d'aigua, que fins ad eixe punt discorrien separades, s'unien formant un estret triàngul de terra cobert de canyars, arbres frutals i una exuberant vegetació que convertia aquell lloc en un autèntic refugi de pau.
L'escritor Eduart Buil, en Valencia Atracción (1931), deixà una de les descripcions més belles que conservem d'este parage:
«Cruzando la vía de Aragón marca el inicio de una estrecha senda que margina un campo y un olivo centenario. Al final de la senda la vegetación se hace frondosa. Arboleda y cañaverales forman un enredado laberinto... Y descubiertos siguen un corto trecho hasta que la tierra termina en una aguda punta a cuyos pies confluyen, confundiéndose las aguas del ramal de Vera y la acequia de Mestalla.»
I continua descrivint un autèntic paraís natural:
«Un lecho natural de cañas, hojas y césped mullido se tiende bajo las hojas entre las que el sol se filtra, dibujando arabescos de ensueño... zumbaba la vida en el pequeño espacio con fuerza inusitada.»
No és estrany que aquell lloc inspirara també als escritors. El noveliste Morales San Martín situà precisament en la Punta de la Monrosa una intensa escena d'amor, aprofitant la singular bellea d'aquell escenari natural.
Pero la Punta de la Monrosa no era només un lloc per a la lliteratura. També era un espai de reunió i celebració.
El 16 de maig de 1920, el poble de Benimaclet tributà un multitudinari homenage al compositor Vicente Peydró. En acabant de ser rebut pel Círcul Instructiu Musical i passejat triumfalment pels carrers del poble, els organisadors decidiren portar-lo al lloc més emblemàtic de l'Horta.
El diari La Correspondencia de Valencia relatava aixina aquella jornada:
«Trasladáronse a la poética "Punta de la Monrosa", junto a la barraca de Sarzo, en plena huerta, donde en el centro de un bosque de frutales sirvióse una paella netamente valenciana...»
Aquella paella, compartida entre arbres frutals, séquies i canyars, resumix perfectament el que representava la Punta de la Monrosa: un espai de convivència, d'inspiració i d'orgull per als veïns de Benimaclet.
La seua situació, molt prop del Pont de Pedra, a on el camí Farinós salvava la séquia de Vera, era també un nus històric de camins i aigües. Per allí passava igualment la Via Churra o Ferrocarril d'Aragó, que travessava l'horta de nort a sur, molt prop del parage.
Per desgràcia, aquell paisage desaparegué durant les décades dels anys xixanta i setanta del sigle XX. Les obres d'encaixonament de la séquia de Vera, junt en les transformacions urbanístiques i agrícoles, alteraren completament aquell entorn. Els canyars desaparegueren, la vegetació fon eliminada i la Punta de la Monrosa deixà d'existir com havia segut coneguda durant sigles.
A pesar de la desaparició de la Punta de la Monrosa, encara nos queda un discret pero valiós testimoni d'aquell paisage. L'olivera centenària que Eduart Buil citava en la seua descripció de 1931 continua viva hui en dia. Es conserva en l'entorn a on s'ha alçat el Monument a la Via Churra, molt prop de l'antic inici de la senda que conduïa fins a l'idílica Punta. Aquell vell arbre, testic mut de sigles d'història, és possiblement l'únic element que encara contemplà la bellea d'aquell parage desaparegut i que nos permet establir un víncul físic en la Punta de la Monrosa que inspirà a escritors, artistes i veïns de l'antic Benimaclet.
Hui només queden fotografies antigues, algunes referències lliteràries i la memòria dels qui encara arribaren a conéixer aquell racó privilegiat de l'Horta.
Recuperar la història de la Punta de la Monrosa és també recuperar una part de l'ànima de Benimaclet. És recordar un poble que vivia íntimament lligat a les seues séquies, als seus camins i a la seua horta; un paisage que els nostres antepassats admiraven fins al punt de convertir-lo en escenari de noveles, de festes populars i d'homenages.
Hui, quan quasi res queda d'aquell lloc, conservar la seua memòria és una forma de mantindre viu el patrimoni històric i sentimental de Benimaclet.
sábado, 20 de junio de 2026
1928 festa lliterària en Benimaclet
La festa lliterària de 1928: el precedent dels Jocs Florals de Benimaclet
Quan parlem
dels actuals Jocs Florals de Benimaclet solem mirar cap a l'any 1931, quan
gràcies a l'impuls de Josep Maria Bayarri, en la colaboració d'Eduart Buil i
Pasqual Asins, el nostre poble celebrà els seus primers Jocs Florals. No
obstant, tres anys abans ya trobem un precedent ben significatiu que podem
considerar el verdader germen d'aquella iniciativa cultural que acabaria
arreplant en la vida festiva i lliterària de Benimaclet.
Una pàgina
publicada en el semanari Semana Gráfica de setembre de 1928 nos permet
redescobrir una jornada festiva que combinà tradició, música i lliteratura,
organizada per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet.
La «Camèlia» de 1928
Les imàgens
publicades mostren un poble orgullós de les seues costums. En una de les
fotografies apareix un «Grupo de Labradoras y labradores vestidos a la antigua
usanza que tomaron parte en el baile tradicional de la “Camelia”, celebrado con
gran éxito en la Sociedad Instructiva Musical con motivo de las fiestas que
patrocina dicha entidad musical».
L'escena
resulta especialment interessant perque documenta la voluntat dels
benimacleters de recuperar i dignificar les seues tradicions populars, en una
época en que la societat valenciana vivia importants canvis socials i
culturals.
També
apareixen dos dels carruages engalanats en flors naturals que desfilaren durant
les festes, «tripulados por bellas señoritas», oferint una image de l'esplendor
i la participació popular que caracterisaven aquelles celebracions.
Maria Peiró, Reina de les Festes
Entre les
fotografies destaca la de la jove Maria Peiró i Roger, presentada pel semanari
com «la bella señorita María Peiró, proclamada reina de los festejos
organizados por la Sociedad Instructiva».
La figura de
la Regina de les Festes, tan habitual en moltes celebracions valencianes del
sigle XX, simbolisava la representació pública de la joventut i de la societat
local, convertint-se en una de les principals protagonistes dels actes festius.
Eduart Buil i la festa lliterària
Pero la
notícia conté un detall especialment rellevant per a la història cultural de
Benimaclet. Junt a les fotografies apareix el retrat d'Eduart Buil, a qui Semana
Gráfica descriu com:
«Nuestro
compañero en la Prensa y laureado poeta, don Eduardo Buil, que fue mantenedor
de la fiesta literaria celebrada con motivo de las fiestas en este pueblo».
Esta
referència confirma que en les festes de 1928 ya se celebrà una autèntica festa
lliterària, presidida per un poeta de reconegut prestigi. No es tractava
únicament d'actes festius o musicals, sino també d'un espai dedicat a la
cultura, la poesia i les lletres.
Precisament,
tres anys més tart, en 1931, Eduart Buil colaboraria en Josep Maria Bayarri i
Pasqual Asins en la celebració dels primers Jocs Florals de Benimaclet. Per
això, resulta difícil no vore en aquella festa lliterària de 1928 el precedent
directe dels Jocs Florals que naixerien oficialment poc de temps més tart.
La Societat Instructiva Musical i la «Pezuña»
Aquelles
festes estaven organisades per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet,
una de les dos grans entitats musicals que marcaren la vida social del poble
durant les primeres décades del sigle XX.
Els
benimacleters coneixien popularment la seua banda com «La Pezuña»,
mentres que la banda rival del Casino Instructiu i Benèfic era coneguda com «La
Mano». Aquella rivalitat, que hui forma part de la memòria popular del
poble, dividí passions durant més de vint anys i contribuí a mantindre una
intensa activitat musical i cultural.
Finalment,
el 13 de març de 1932, les dos entitats decidiren unir esforços i es fusionaren
en una sola agrupació, naixent aixina l'actual Centre Instructiu Musical de
Benimaclet, hereu d'aquella rica tradició musical.
Un llegat que continua viu
Hui, casi un
sigle despuix d'aquelles festes de 1928, podem afirmar que aquella modesta
festa lliterària sembrà una llavor que ha arribat fins als nostres dies.
Els Jocs
Florals de Benimaclet recuperats en el sigle XXI representen la continuïtat
d'aquell esperit que unia festa, cultura, poesia i amor pel poble. I enguany,
gràcies a l'esforç i compromís de la Clavaria Gent de Benimaclet, tindrà
lloc la VI Edició dels Jocs Florals de Benimaclet, consolidant una iniciativa
que torna a ocupar el lloc que mereix dins de les nostres festes patronals. A més la ceremònia tindrà lloc en el Centre instructiu de Benimaclet el pròxim 10 de setembre, reforçant aquella unió entre música, lletres i Benimaclet.
Mirar les
fotografies de 1928 és molt més que contemplar unes imàgens antigues. És
descobrir els orígens d'una tradició cultural pròpia i comprovar que, generació
darrere generació, Benimaclet ha sabut mantindre viva la seua passió per la
música, la poesia i les seues senyes d'identitat.
Perque els
Jocs Florals de Benimaclet no són només una recuperació moderna: són l'herència
viva d'aquella festa lliterària que ya emocionava als nostres antepassats en
1928.
sábado, 13 de junio de 2026
Corpus de Benimaclet 2026
El Corpus Christi tornarà a recorrer els carrers de Benimaclet
Benimaclet celebrarà este dumenge 14 de juny de 2026 una de les seues manifestacions religioses i culturals més antigues: la festivitat del Corpus Christi, una tradició centenària que forma part de la memòria del poble des de temps immemorials.
La solemnitat del Corpus Christi, dedicada a exalçar la presència real de Jesucrist en l'Eucaristia, és una de les celebracions més importants del calendari catòlic. En la ciutat de Valéncia la festa se celebra tradicionalment el dumenge anterior, per lo que Benimaclet manté el costum de celebrar-la una semana més tart, permetent aixina que els veïns puguen participar també en la coneguda "Festa Grossa" del Cap i Casal.
La jornada començarà en la missa de les 19:00 hores en l'Iglésia Parroquial de l'Assunció. En acabar la celebració eucarística, la Custòdia en el Santíssim Sacrament eixirà en processó pels carrers del poble acompanyada pels fidels, pels chiquets i chiquetes que han pres la Primera Comunió enguany i per numerosos veïns que mantenen viva esta tradició.
El recorregut partirà de la Plaça del Poble i continuarà pels carrers Murta, Mistral, Enric Navarro, Baró de San Petrillo, Poeta Asins i Alegret, per a retornar finalment a l'iglésia. Durant el trayecte s'alçaran diversos monuments efímers a on la processó realisarà les seues tradicionals parades d'adoració al Santíssim Sacrament.
U dels moments més esperats serà, una volta més, la visita al carrer Alegret, a on els veïns confeccionaran un espectacular tapís floral en honor al Corpus, una mostra de devoció popular que convertix el carrer en una autèntica obra d'art efímera.
A lo llarc de tot el recorregut, els chiquets i chiquetes de Primera Comunió llançaran pétals de flors davant de la Custòdia, creant una de les imàgens més emotives de la celebració.
La tradició del Corpus en el Regne de Valéncia es remonta a l'any 1326 i constituïx una de les manifestacions patrimonials més importants de la cultura valenciana. En Benimaclet, generació darrere de generació, esta festa ha continuat celebrant-se gràcies a la participació dels veïns i de la parròquia, convertint-se en una cita imprescindible del calendari festiu local.
Des de l'Associació Cultural Poble de benimaclet i les entitats organisadores se convida a tots els veïns i veïnes a participar en esta celebració i a acompanyar al Santíssim pels carrers del poble, mantenint viva una tradició que forma part de l'identitat de Benimaclet.
sábado, 2 de mayo de 2026
Creus de Maig 2026
LES CREUS DE MAIG EN BENIMACLET
| Creu de Maig Parròquia 2026 |
viernes, 17 de abril de 2026
El Combregar d'Impedits 2026
Benimaclet guarda una de les tradicions religioses més antigues de les que se coneixen en Valéncia, el Combregar de Malalts e Impedits o Combregar d'Impedits. Es tracta d'una processó en la que la feligresia de Benimaclet recorre el carrers del poble duent la comunió als malalts del poble que no poden desplaçar-se al temple parroquial degut a la seua malaltia.
![]() |
| Horta de Valéncia, 1911 |
![]() |
| Combregar d'Impedits 2017 |
![]() |
| Combregar d'Impedits de 2017 |
![]() |
| Combregar d'Impedits (1999) |
Font: Elaboració pròpia
domingo, 5 de abril de 2026
sábado, 4 de abril de 2026
Processó de l'Encontre 2026
PROCESSÓ DE L'ENCONTRE
![]() |
| Processó de l'Encontre de 1948 |
Actualment persistix la tradició pels carrers històrics del poble de Benimaclet. No vos pergau l'ocasió de participar en ella.
domingo, 22 de marzo de 2026
500.000 GRÀCIES: Una fita històrica per a la memòria de Benimaclet
500.000 GRÀCIES: Una fita històrica per a la memòria de Benimaclet
- Personages inoblidables: Des de la sabiduria de Carles Salvador o Eduard Buil, fins a la faena de meges com Diógenes López Mencho, la farmacèutica Adelina Montesinos o els nostres alcaldes. I, per descontat, el recort etern per al nostre estimat colaborador, Vicent Sanchis (El Roget).
- Fets que nos marquen: Hem recordat la Riuà del 57, la fundació del poble, l'estància de l'Encobert o la curiosa "Rebelió de les Mones".
- Patrimoni i Tradicions: Les nostres festes patronals, els comerços de tota la vida com Lobreca o La Traca, i la protecció incansable de la nostra Horta.
sábado, 21 de marzo de 2026
Benimaclet, poble de poesia
Benimaclet, poble de poesia
Podeu obtindre més informació dels Jocs Florals d'enguany en: https://jocsfloralsdebenimaclet.blogspot.com/
lunes, 16 de marzo de 2026
Premis Falles Benimaclet 2026
Premis Falles de Benimaclet
Secció 1B
8au Premi a la Falla 125 Baró de San Petrillo-Leonor Jovani
(Arturo Vallés Bea)
Secció 5ta B
4rt
Premi a la Falla 352 Poeta Emili Baró-Enric Ginesta (Víctor
Caballero Gutiérrez)
9vé
Premi a la Falla 105 Poeta Asins-Alegret-Puçol (Jovenils) (Sergio Carrero
Melián)
Secció
6ta A
8au
Premi a la Falla 241 Pare Alegre-Enric Navarro (Roberto
Climent Cremades)
Secció 7C
3er
Premi a la Falla 188 Avinguda Primat Reig-Vinaròs (Vicente
Albert García)
¡¡¡Enhorabona a totes les Falles premiades!!!!
domingo, 15 de marzo de 2026
Premis Falles Infantils 2026
PREMIS INFANTILS DE BENIMACLET
Des de Poble de Benimaclet volem felicitar a les falles que han obtingut premi enguany per a la seua Falla Infantil. Enhorabona!
Secció 7
9vé Premi a la Falla 352 Poeta Emili Baró-Enric Ginesta (Juanjo Salom Díaz)
11au Premi a la Falla 394 Dr. García Brustenga – Vicent Barrera Cambra (Jesús Liñana Ferrando)
Secció 9
10im Premi a la Falla 342 Avinguda de Valladolit-Ingenier Vicent Pichó (Laura Martínez Peralta)
Secció 10
9vé Premi a la Falla 270 Cuenca Tramoyeres-La Guàrdia Civil (Enrique Núñez Núñez)
Secció 11
2n Premi a la Falla 115 Frederic Mistral-Murta (Francisco Martínez Heredia)
Secció 17
4rt Premi a la Falla 241 Pare Alegre-Enric Navarro (Javier Rico Catalá)
8au Premi a la Falla 185 Poeta Altet-Benicarló (José Antonio Marco Gómez)
Secció 18
4rt Premi a la Falla 188 Avinguda Primat Reig-Vinaròs (Alejandro Cano Hernández)
Denuncia pintades alqueries
Benimaclet denuncia pintades vandàliques en dos alqueries històriques de Benimaclet
Benimaclet a 15 de
Març de 2026. L’Associació Cultural Poble de Benimaclet vol
expressar la seua més enèrgica condemna davant l’aparició recent de pintades
vandàliques en dos alqueries històriques de Benimaclet, la d’alqueria de
Montañana i la d’alqueria del Visquet, situades en l’antic camí de les Fonts,
actual carrer de la Murta.
Les pintades,
realisades en esprai roig, reproduïxen una bandera estrelada catalana i
inclouen les llegendes “PP.CC”. Estes sigles fan referència a la ideologia dels
denominats “Països Catalans”, un plantejament polític que pretén integrar la
Comunitat Valenciana dins d’un proyecte nacional alié a la realitat històrica
valenciana.
L’alqueria de
Montañana és una de les poques alqueries habitades que encara es conserven
en Benimaclet. Se troba hui junt al Colege Municipal de Benimaclet,
completament integrada en la trama urbana. Construida en el sigle XVIII per
Pascual Montañana; des de llavors ha segut habitada per la família Montañana.
Junt ad ella se troba
l’alqueria del Visquet o del Visco, edificació tradicional de dos
altures orientada al Sur, en un pati que dona a l’antic camí de les Fonts. En
este pati creix una típica figuera que durant dècades ha donat ombra als
habitants de la casa, sent habitual vore’ls prendre la fresca en les vesprades
d’estiu.
Poble de Benimaclet recorda que
les alqueries de l’horta de Valéncia constituïxen elements singulars del nostre
patrimoni històric, arquitectònic i etnològic, testimonis de la vida agrícola
tradicional i de l’identitat cultural valenciana. Per això, fem una crida al
respecte pel patrimoni històric i per les propietats particulars, i demana a
les autoritats municipals que extremen la vigilància i promoguen mesures de
protecció i conservació d’estos immobles històrics, així com la ràpida neteja
de les pintades que els han degradat.
Estes pintades no sols
constituïxen un acte de vandalisme contra el patrimoni arquitectònic de
l’horta, sinó també una provocació ideològica que atenta contra l’identitat
històrica i cultural del poble valencià.
sábado, 14 de marzo de 2026
Premis a llibret de falla de Benimaclet
Benimaclet present en els premis del Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat
Des de
l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem felicitar a les comissions
falleres del nostre poble que enguany han segut distinguides en el tradicional Concurs
de Llibrets de Falla que des de 1903 organisa Lo Rat Penat, una de les
iniciatives culturals més antigues i prestigioses vinculades a la festa de les
Falles.
Com ve fent
des de fa més d’un sigle, Lo Rat Penat convoca este certamen fent una crida a
les comissions falleres i als nostres poetes per a participar en un concurs a
on l’humor, l’ingeni i la gràcia —a més de la rima i la tècnica dels versos— se
convertixen en els protagonistes d’una de les manifestacions més
característiques de la llengua i la cultura valencianes.
Cal recordar
que Lo Rat Penat sempre ha estat al costat de les Falles i dels fallers. Ya a
finals del sigle XIX era esta entitat la que premiava a les millors falles. Hui
en dia, este concurs continua sent una peça fonamental en la promoció de la
lliteratura satírica valenciana. No debades, en l’expedient pel qual la UNESCO
va declarar les Falles Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, se reconeix
expressament la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de
Llibrets.
Enguany el
certamen ha tornat a demostrar la seua vitalitat, en 306 llibrets presentats
per les comissions falleres de tota la ciutat i de molts pobles valencians.
Premis per a falles de Benimaclet
Entre els
premiats trobem diverses comissions del nostre entorn:
Llibrets de
falla grans
- Falla Els Jovenils – segon accèssit Andrés CabrellesAutora: Roser Lacruz i CaplliureLema: Pallassos
- Falla Av. Primat Reig – Vinaròs – octau accèssit Pere DelmonteAutor: Ernest Olmos i SabaterLema: En una llavoreta
- Falla Cuenca – Tramoyeres – Guàrdia Civil – quart accèssit Josep Melià CastellóAutor: Josep Ferran Gil i NavarroLema: Falla i casal
Llibrets
infantils
- Falla Els Jovenils – undècim accèssit Pere DelmonteAutora: Roser Lacruz i CaplliureLema: Somi primaveral
- Falla Emili Baró – Enric Ginesta – Primer premi Josep Bea IzquierdoAutor: César Gonzàlez i PeiróLema: Equilibri
- Falla Av. Valladolid – Enginier Vicent Pichó – quint accèssit Pere DelmonteAutor: Vicent López i TorresLema: Un any molt dolç
- Falla Cuenca – Tramoyeres – Guàrdia Civil – sèptim accèssit Elena Casa i LlàcerAutor: Josep Ferran Gil i NavarroLema: Invasió fallera
- Falla Primat Reig – Vinaròs – segon accèssit Peris CeldaAutor: Ernest Olmos i SabaterLema: Qui en chiquets se gita
- Falla Brustenga – quint premi Raül AlapontAutora: Immaculada Soto i OrtegaLema: Els refrans de les yayes són els més sabis
Felicitació especial
Volem fer
una felicitació molt especial a César Gonzàlez i Peiró, autor del
llibret infantil de la Falla Emili Baró – Enric Ginesta, que ha
conseguit el primer premi de la seua secció, un reconeiximent molt
merescut a la seua creativitat i al seu treball en favor de la lliteratura
festiva valenciana.
Des de la
nostra associació també felicitem a totes les comissions i autors premiats, aixina
com a Lo Rat Penat per continuar mantenint viva esta tradició lliterària que
forma part inseparable de les Falles i de la nostra identitat cultural.
Enhorabona a
tots i bones Falles.






















