VIII Certamen de Pintura Ràpida Benimaclet

Bases del VIII Certamen de Pintura Ràpida a l'aire lliure de Benimaclet

Descripció

El dissabte 12 de setembre de 2026 se celebrarà en Benimaclet (Valéncia) el VIII Certamen de Pintura Ràpida a l'aire lliure, que en esta ocasió organisa la clavaria «GENT DE BENIMACLET» en motiu de les Festes Patronals.

Este certamen se desenrolla en el marc de les Festes Patronals de Benimaclet, en honor del Santíssim Crist de la Providència i dels Sants de la Pedra, Abdon i Senent.

1. Premis. PREMI «Festes Benimaclet 2026»

S'establixen els següents premis:

• Primer Premi: 350 €. Gentilea de Caixa Popular.

• Segon Premi: 200 €. Gentilea de la clavaria «GENT DE BENIMACLET».

Les obres premiades passaran a ser propietat de les diferents entitats patrocinadores, que aportaran la quantia dels premis, aixina com el dret a la seua reproducció, exposició o qualsevol atre us que estimen oportú.

En el moment de la publicació d'estes bases, l'organisació no descarta l'inclusió d'uns atres premis.

2. Participants

Podran participar en el certamen artistes professionals o aficionats que presenten la seua solicitut dins del determini establit en les presents bases (punt 5).

Només s'admetrà una obra per concursant.

3. Tècnica i temàtica

La temàtica obligatòria serà l'entorn de Benimaclet.

L'estil i la tècnica seran de lliure elecció.

4. Soport

El soport haurà de ser rígit: llenç o paper d'aquarela, montat sobre bastidor, tauler de fusta o qualsevol atre soport apte per a la realisació de l'obra.

Els fondos podran ser blancs o preparats en grisalla del color que l'autor considere necessari.

La mida del soport no podrà superar els 120 cm en cap dels seus costats, en una superfície màxima d'1 m².

5. Inscripció i informació

El determini d'inscripció comprendrà des de la publicació d'estes bases fins al dia anterior a la celebració del certamen (11 de setembre).

Les inscripcions es podran efectuar per mig del formulari en llínea disponible en el blog:

cprbenimaclet.blogspot.com

INSCRIPCIÓ

L'inscripció és gratuïta i quedarà validada una volta s'haja rebut el correu electrònic de confirmació.

En el moment de la presentació s'haurà d'acreditar l'identitat del participant mijançant la documentació oficial corresponent (DNI, permís de conduir, etc.).

6. Presentació

Les persones participants es presentaran el dissabte 12 de setembre, entre les 9.00 i les 10.00 hores, en el control habilitat en la Llar Cultural de Benimaclet, carrer dels Sants, 7.

En este punt se completarà la validació de l'inscripció i se colocarà un sagell oficial en la part posterior del soport (paper, tauler, llenç, etc.).

Tota obra que no porte este sagell quedarà exclosa del certamen.

7. Entrega de les obres i veredicte del jurat

El concurs finalisarà a les 14.00 hores.

L'entrega de les obres tindrà lloc entre les 13.00 i les 14.00 hores en la Llar Cultural de Benimaclet, carrer dels Sants, 7.

Qualsevol obra presentada fòra d'eixe horari quedarà automàticament descalificada.

Per tal de facilitar la delliberació del jurat, se solicita que cada participant deixe el seu cavallet durant el temps necessari, que li serà retornat en finalisar el veredicte.

El jurat donarà a conéixer el seu veredicte a les 16.30 hores del mateix dia 12 de setembre, en la Llar Cultural de Benimaclet.

8. Jurat

El jurat estarà integrat per persones qualificades i professionals del món de l'art.

La seua decisió serà inapelable.

El jurat podrà declarar desert qualsevol dels premis si considera que les obres presentades no reunixen la qualitat suficient.

9. Obres

Les obres es presentaran sense firmar.

10. Data i lloc de l'exposició

Les obres seleccionades pel jurat podran ser expostes en un espai expositiu de Benimaclet durant la semana de les Festes Patronals, sempre en la conformitat dels artistes i si existix disponibilitat de l'espai.

11. Organisació

L'organisació no es farà responsable de les pèrdues o desperfectes que pogueren sofrir les obres, encara que seran custodiades i protegides en tot moment.

La participació en este concurs implica el coneiximent i l'acceptació íntegra de les presents bases, aixina com el compromís de complir-les.

Igualment, implica l'autorisació per a que l'organisació puga utilisar les imàgens captades durant el certamen per a la seua publicació i difusió pels mijos que considere convenients.

Les senyes personals facilitades seran tractades d'acort en la llegislació vigent en matèria de protecció de senyes personals (Llei Orgànica 3/2018, de 5 de decembre, de Protecció de Senyes Personals i garantia dels drets digitals).

12. Devolució de les obres no premiades

Totes les obres no premiades podran arreplegar-se una volta s'hagen entregat els premis.

Fins a les 17.30 hores podran contemplar-se totes les obres presentades.

Si l'artiste ho desija, podrà fixar un preu per a la venda de la seua obra, fent-se ell mateix responsable d'esta gestió.

L'organisació no percebrà cap comissió per estes possibles vendes ni assumirà cap responsabilitat derivada d'elles.

NOTES

Si el 12 de setembre no fora possible celebrar el certamen per causes meteorològiques, l'organisació fixarà una nova data, que serà comunicada a tots els participants per correu electrònic, publicació de la corresponent notícia o pels mijos que estime convenients.

L'organisació se reserva el dret de modificar o ampliar qualsevol dels punts d'estes bases, aixina com de resoldre totes aquelles circumstàncies no previstes que pogueren produir-se durant el desenroll del certamen.

Festa Confraria 2026

La Confraria de Benimaclet celebrarà el pròxim 30 de juliol la festa dels Sants de la Pedra

El pròxim dijous 30 de juliol, Benimaclet viurà una de les seues jornades més significatives en la celebració de la festivitat dels Sants de la Pedra, Sant Abdon i Sant Senent, patrons històrics del nostre poble i protectors tradicionals dels llauradors i de les collites.

Com cada any, la Confraria dels Sants Patrons Abdon i Senent i del Santíssim Crist de la Providència de Benimaclet ha preparat una jornada de convivència, tradició i devoció oberta a tots els veïns que desigen participar en esta festa tan arrelada en la nostra història.

Les activitats començaran de 18:00 a 20:00 hores en la plaça, en una vesprada dedicada als més menuts, en jocs infantils i berenar, fomentant aixina el caràcter familiar i popular de la celebració.

A les 19:30 hores tindrà lloc la tradicional Santa Missa a l'estil de l'Horta, una celebració que posa en valor les nostres senyes d'identitat i les costums pròpies de l'horta valenciana. Durant l'eucaristia s'impondran també les medalles als nous confrares que les hagen solicitades, incorporant-se oficialment a una entitat que, des de fa més de dos sigles, custòdia la devoció als nostres patrons.

En finalisar la missa, cap a les 20:45 hores, la plaça s'omplirà de música i tradició en un Cant d'Albaes, una de les manifestacions més genuïnes del patrimoni cultural valencià, que retrà homenage als Sants de la Pedra i a la comunitat de Benimaclet.

La jornada conclourà en un sopar de germanor en el Llar Cultural, un moment de convivència entre confrares, veïns i amics que reforça els llaços humans que han caracterisat sempre esta festa.

Des de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet volem animar a tots els veïns a participar en esta celebració, que no és únicament una festa religiosa, sino també una expressió viva de la nostra història, de les nostres tradicions i de la personalitat del poble de Benimaclet.

Els Sants de la Pedra, invocats durant sigles contra les pedregades que podien arruïnar les collites, representen el profunt víncul entre Benimaclet i la seua horta. Mantindre viva esta festivitat és també conservar la memòria dels nostres antepassats i transmetre a les noves generacions un patrimoni cultural que forma part de la nostra identitat.

Vos esperem el pròxim 30 de juliol per a compartir una jornada de tradició, cultura i convivència en honor als nostres patrons.

Els VI Jocs Florals de Benimaclet tenen veredicte

Els VI Jocs Florals de Benimaclet tenen veredicte

El Jurat dels VI Jocs Florals de Benimaclet ha emés oficialment la seua acta, culminant aixina una nova edició d'un certamen que ya s'ha consolidat com una de les cites lliteràries més destacades del calendari cultural de Benimaclet.

Reunits el passat 2 de juliol de 2026, els membres del jurat —Miquel Àngel Gascón i Rocha, com a secretari, i Aránzazu Guerola Inza, Vicente Valiente Calvo i José Pilán Alemany, com a vocals— procediren a la llectura i valoració de totes les obres presentades.

Els treballs han segut evaluats atenent a criteris com la calitat lliterària, el correcte us de la llengua, la creativitat, la coherència del conjunt de l'obra i el compliment de les bases del certamen.

Relació d'obres premiades

Premis ordinaris

• Flor Natural: Ho saps
• Englantina d'Or: Llar
• Viola d'Or: La Fe d'un poble pels Sants Patrons

Premis extraordinaris

• Premi de Poesia en castellà Emili Baró: Manos ajadas
• Premi de Narrativa Carles Salvador: La veritat de la terra
• Accèssit: El Crist de la Providència i unes atres històries
• Premi d'Investigació Eduart Buil (Ex aequo):
• Odonomàstica de Benimaclet. Els carrers dedicats a dònes
• Un mestre de Benimaclet

Una cita en la cultura i la llengua valenciana

Els Jocs Florals continuen sent molt més que un concurs lliterari. Representen un espai d’encontre per als amants de les lletres, de la cultura i de la llengua valenciana, aixina com una oportunitat per a fomentar la creació lliterària i posar en valor el patrimoni cultural de Benimaclet.

Cada nova edició confirma el bon nivell de les obres presentades i l'interés creixent que desperta el certamen entre escritors i investigadors.

L'entrega de premis

Els noms dels autors guardonats es donaran a conéixer durant la cerimònia d'entrega de premis, que se celebrarà el pròxim dijous 10 de setembre de 2026, a les 20:00 hores, en la Centre Instructiu Musical de Benimaclet.

L'organisació convida a tots els veïns, participants i amants de la cultura a compartir esta jornada, que servirà per a retre homenage al talent, a la creativitat i al compromís en la nostra llengua i les nostres tradicions.

Des d'ací volem felicitar als autors de les obres premiades i agrair la participació de totes les persones que han contribuït a fer possible una nova edició dels Jocs Florals de Benimaclet.

Sònia Escrich i Andreu, VI Regina dels Jocs Florals de Benimaclet

 Sònia Escrich i Andreu, nomenada VI Regina dels Jocs Florals de Benimaclet

Benimaclet tornarà a viure enguany una de les cites culturals més especials del seu calendari festiu. Els Jocs Florals de Benimaclet, recuperats en 2024 per iniciativa de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet després de nou décades d’absència, celebraran en 2026 la seua sexta edició moderna, consolidant-se com una de les activitats culturals més importants de les Festes Patronals.

En este marc, s’ha procedit al nomenament de la VI Regina dels Jocs Florals de Benimaclet, dignitat que enguany recau en la jove Sònia Escrich i Andreu, qui prendrà el relleu de Pau Cuenca Renau, Regina de l’edició de 2025.

Una tradició recuperada per al poble

Els Jocs Florals formen part de la memòria cultural de Benimaclet des de l’any 1931, quan foren instaurats per l’escritor valencià Josep Maria Bayarri, una de les figures més destacades del valencianisme cultural del segle XX. Aquella iniciativa va convertir Benimaclet en un referent lliterari dins de la ciutat de Valéncia, congregant a poetes, escritors i personalitats del món cultural valencià.

La Guerra Civil Espanyola va interrompre aquella experiència, que no pogué reprendre’s durant décades. No obstant, gràcies al treball conjunt de diverses entitats festives i culturals del poble, en 2024 els Jocs Florals tornaren a celebrar-se, recuperant una tradició que forma part del patrimoni històric i sentimental dels veïns de Benimaclet.

Una Regina vinculada a les tradicions valencianes

La nova Regina, Sònia Escrich i Andreu, va nàixer en Valéncia en 2003 i manté una estreta vinculació sentimental en Benimaclet, barri d’orige de la seua família paterna. Va cursar els seus estudis en el Patronat de la Joventut Obrera de Benimaclet i en 2025 es va graduar en Enfermeria.

Fallera des del seu naiximent, Sònia representa una generació de jóvens compromesa en la conservació de les tradicions valencianes. El curs passat va ser Fallera Major de la Falla del Poble d'Alboraya. La seua passió per la cultura popular, la lliteratura i les costums del nostre poble la convertixen en una magnífica embaixadora dels valors que inspiren els Jocs Florals.

Durant els últims anys ha desenrollat una intensa activitat dins del món faller, arribant a ostentar la màxima representació de la seua comissió, experiència que li ha permés adquirir les qualitats humanes i protocolàries necessàries per a representar dignament una institució cultural tan significativa per a Benimaclet.

La Cort d’Amor

Junt a la Regina formarà la tradicional Cort d’Amor, integrada per:

• Carla Pellicer Candela

• Carmen Cervantes Sanz

• Estela Contel Martín

• Micaela Tatay López.

La Regina i la seua Cort d’Amor presidiran els actes dels Jocs Florals, participant en la cerimònia d’entrega dels premis lliteraris i en aquells actes culturals i festius que formen part de la programació de les Festes Patronals.

Una pàgina més en l'història dels Jocs Florals

En acceptar este nomenament, Sònia Escrich passarà a formar part de la galeria històrica de Regines dels Jocs Florals de Benimaclet. El seu nom quedarà unit al de les seues predecessores: Josefina Gil (1931), Soletat Sanchis (1934), Dolors Vecina (1935), Cristina Mares (2024) i Pau Cuenca Renau (2025).

Cada una d’elles ha representat, en el seu temps, l’esperit d’una festa que exalta la poesia, la narrativa, l’investigació històrica i l’amor per la llengua i la cultura valencianes.

Benimaclet i la cultura

Els Jocs Florals són molt més que un certamen lliterari. Representen la voluntat d’un poble de mantindre viva la seua identitat, de fomentar la creació cultural i de transmetre a les noves generacions l’herència de tots aquells que han construït la personalitat pròpia de Benimaclet a lo llarc dels segles.

Des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet felicitem cordialment a Sònia Escrich i Andreu i a la seua Cort d’Amor, desijant-los un regnat ple d’ilusió i èxits, segurs que sabran representar en orgull, elegància i estima la cultura, la tradició i el nom de Benimaclet.

L'Olivera de la Monrossa

UN TESTIC VIU DE LA PUNTA DE LA MONROSSA

Hui ha segut un dia molt especial.

Seguint les pistes que deixà escrites Eduart Buil en la seua descripció de la Punta de la Monrosa, hem pogut localisar la que, en tota provabilitat, és l’olivera centenària que ell mencionava en 1931.

És el mateix arbre que saludava als qui, despuix de creuar la Via Churra, iniciaven la senda cap ad aquell parage màgic a on confluïen les séquies de Vera i Mestalla, un lloc que escritors i poetes convertiren en símbol de la bellea de l’horta de Benimaclet.

Més d’un sigle ha passat… La Punta de la Monrosa desaparegué en les transformacions de les décades dels anys 60 i 70, pero l’olivera continua allí, al costat de l’actual Via Verda Churra, resistint el pas del temps com un silenciós testic de la nostra història.

Mirar-la és imaginar aquell Benimaclet de canyars, séquies i camins que hui només sobreviu en les fotografies, en els llibres… i en arbres com este.

Cada arbre vell guarda una història. Este guarda una part de l’ànima de Benimaclet.

Conservem la memòria dels nostres llocs. Perque un poble que coneix el seu passat és un poble que sap qui és.

Olivera centenària de la Punta de la Monrosa, junt a la Via Verda Churra.

La Punta de la Monrosa, el paraís perdut de l'Horta de Benimaclet

 La Punta de la Monrosa, el paraís perdut de l'Horta de Benimaclet

Hi ha llocs que desapareixen del mapa, pero no de la memòria. Durant décades, la Punta de la Monrosa fon un dels racons més bells i evocadors de l'Horta de Benimaclet. Un espai natural que captivà a poetes, periodistes i novelistes, convertint-se en un símbol del Benimaclet agrícola que hui ya no existix.

La Punta de la Monrosa es trobava en un lloc privilegiat: allí a on confluïen la séquia de Vera i la séquia de Mestalla. Les dos corrents d'aigua, que fins ad eixe punt discorrien separades, s'unien formant un estret triàngul de terra cobert de canyars, arbres frutals i una exuberant vegetació que convertia aquell lloc en un autèntic refugi de pau.

L'escritor Eduart Buil, en Valencia Atracción (1931), deixà una de les descripcions més belles que conservem d'este parage:

«Cruzando la vía de Aragón marca el inicio de una estrecha senda que margina un campo y un olivo centenario. Al final de la senda la vegetación se hace frondosa. Arboleda y cañaverales forman un enredado laberinto... Y descubiertos siguen un corto trecho hasta que la tierra termina en una aguda punta a cuyos pies confluyen, confundiéndose las aguas del ramal de Vera y la acequia de Mestalla.»

I continua descrivint un autèntic paraís natural:

«Un lecho natural de cañas, hojas y césped mullido se tiende bajo las hojas entre las que el sol se filtra, dibujando arabescos de ensueño... zumbaba la vida en el pequeño espacio con fuerza inusitada.»

No és estrany que aquell lloc inspirara també als escritors. El noveliste Morales San Martín situà precisament en la Punta de la Monrosa una intensa escena d'amor, aprofitant la singular bellea d'aquell escenari natural.

Pero la Punta de la Monrosa no era només un lloc per a la lliteratura. També era un espai de reunió i celebració.

El 16 de maig de 1920, el poble de Benimaclet tributà un multitudinari homenage al compositor Vicente Peydró. En acabant de ser rebut pel Círcul Instructiu Musical i passejat triumfalment pels carrers del poble, els organisadors decidiren portar-lo al lloc més emblemàtic de l'Horta.

El diari La Correspondencia de Valencia relatava aixina aquella jornada:

«Trasladáronse a la poética "Punta de la Monrosa", junto a la barraca de Sarzo, en plena huerta, donde en el centro de un bosque de frutales sirvióse una paella netamente valenciana...»

Aquella paella, compartida entre arbres frutals, séquies i canyars, resumix perfectament el que representava la Punta de la Monrosa: un espai de convivència, d'inspiració i d'orgull per als veïns de Benimaclet.

La seua situació, molt prop del Pont de Pedra, a on el camí Farinós salvava la séquia de Vera, era també un nus històric de camins i aigües. Per allí passava igualment la Via Churra o Ferrocarril d'Aragó, que travessava l'horta de nort a sur, molt prop del parage.

Per desgràcia, aquell paisage desaparegué durant les décades dels anys xixanta i setanta del sigle XX. Les obres d'encaixonament de la séquia de Vera, junt en les transformacions urbanístiques i agrícoles, alteraren completament aquell entorn. Els canyars desaparegueren, la vegetació fon eliminada i la Punta de la Monrosa deixà d'existir com havia segut coneguda durant sigles.

A pesar de la desaparició de la Punta de la Monrosa, encara nos queda un discret pero valiós testimoni d'aquell paisage. L'olivera centenària que Eduart Buil citava en la seua descripció de 1931 continua viva hui en dia. Es conserva en l'entorn a on s'ha alçat el Monument a la Via Churra, molt prop de l'antic inici de la senda que conduïa fins a l'idílica Punta. Aquell vell arbre, testic mut de sigles d'història, és possiblement l'únic element que encara contemplà la bellea d'aquell parage desaparegut i que nos permet establir un víncul físic en la Punta de la Monrosa que inspirà a escritors, artistes i veïns de l'antic Benimaclet.

Hui només queden fotografies antigues, algunes referències lliteràries i la memòria dels qui encara arribaren a conéixer aquell racó privilegiat de l'Horta.

Recuperar la història de la Punta de la Monrosa és també recuperar una part de l'ànima de Benimaclet. És recordar un poble que vivia íntimament lligat a les seues séquies, als seus camins i a la seua horta; un paisage que els nostres antepassats admiraven fins al punt de convertir-lo en escenari de noveles, de festes populars i d'homenages.

Hui, quan quasi res queda d'aquell lloc, conservar la seua memòria és una forma de mantindre viu el patrimoni històric i sentimental de Benimaclet.

1928 festa lliterària en Benimaclet

 La festa lliterària de 1928: el precedent dels Jocs Florals de Benimaclet

Quan parlem dels actuals Jocs Florals de Benimaclet solem mirar cap a l'any 1931, quan gràcies a l'impuls de Josep Maria Bayarri, en la colaboració d'Eduart Buil i Pasqual Asins, el nostre poble celebrà els seus primers Jocs Florals. No obstant, tres anys abans ya trobem un precedent ben significatiu que podem considerar el verdader germen d'aquella iniciativa cultural que acabaria arreplant en la vida festiva i lliterària de Benimaclet.

Una pàgina publicada en el semanari Semana Gráfica de setembre de 1928 nos permet redescobrir una jornada festiva que combinà tradició, música i lliteratura, organizada per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet.

La «Camèlia» de 1928

Les imàgens publicades mostren un poble orgullós de les seues costums. En una de les fotografies apareix un «Grupo de Labradoras y labradores vestidos a la antigua usanza que tomaron parte en el baile tradicional de la “Camelia”, celebrado con gran éxito en la Sociedad Instructiva Musical con motivo de las fiestas que patrocina dicha entidad musical».

L'escena resulta especialment interessant perque documenta la voluntat dels benimacleters de recuperar i dignificar les seues tradicions populars, en una época en que la societat valenciana vivia importants canvis socials i culturals.

També apareixen dos dels carruages engalanats en flors naturals que desfilaren durant les festes, «tripulados por bellas señoritas», oferint una image de l'esplendor i la participació popular que caracterisaven aquelles celebracions.

Maria Peiró, Reina de les Festes

Entre les fotografies destaca la de la jove Maria Peiró i Roger, presentada pel semanari com «la bella señorita María Peiró, proclamada reina de los festejos organizados por la Sociedad Instructiva».

La figura de la Regina de les Festes, tan habitual en moltes celebracions valencianes del sigle XX, simbolisava la representació pública de la joventut i de la societat local, convertint-se en una de les principals protagonistes dels actes festius.

Eduart Buil i la festa lliterària

Pero la notícia conté un detall especialment rellevant per a la història cultural de Benimaclet. Junt a les fotografies apareix el retrat d'Eduart Buil, a qui Semana Gráfica descriu com:

«Nuestro compañero en la Prensa y laureado poeta, don Eduardo Buil, que fue mantenedor de la fiesta literaria celebrada con motivo de las fiestas en este pueblo».

Esta referència confirma que en les festes de 1928 ya se celebrà una autèntica festa lliterària, presidida per un poeta de reconegut prestigi. No es tractava únicament d'actes festius o musicals, sino també d'un espai dedicat a la cultura, la poesia i les lletres.

Precisament, tres anys més tart, en 1931, Eduart Buil colaboraria en Josep Maria Bayarri i Pasqual Asins en la celebració dels primers Jocs Florals de Benimaclet. Per això, resulta difícil no vore en aquella festa lliterària de 1928 el precedent directe dels Jocs Florals que naixerien oficialment poc de temps més tart.

La Societat Instructiva Musical i la «Pezuña»

Aquelles festes estaven organisades per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet, una de les dos grans entitats musicals que marcaren la vida social del poble durant les primeres décades del sigle XX.

Els benimacleters coneixien popularment la seua banda com «La Pezuña», mentres que la banda rival del Casino Instructiu i Benèfic era coneguda com «La Mano». Aquella rivalitat, que hui forma part de la memòria popular del poble, dividí passions durant més de vint anys i contribuí a mantindre una intensa activitat musical i cultural.

Finalment, el 13 de març de 1932, les dos entitats decidiren unir esforços i es fusionaren en una sola agrupació, naixent aixina l'actual Centre Instructiu Musical de Benimaclet, hereu d'aquella rica tradició musical.

Un llegat que continua viu

Hui, casi un sigle despuix d'aquelles festes de 1928, podem afirmar que aquella modesta festa lliterària sembrà una llavor que ha arribat fins als nostres dies.

Els Jocs Florals de Benimaclet recuperats en el sigle XXI representen la continuïtat d'aquell esperit que unia festa, cultura, poesia i amor pel poble. I enguany, gràcies a l'esforç i compromís de la Clavaria Gent de Benimaclet, tindrà lloc la VI Edició dels Jocs Florals de Benimaclet, consolidant una iniciativa que torna a ocupar el lloc que mereix dins de les nostres festes patronals. A més la ceremònia tindrà lloc en el Centre instructiu de Benimaclet el pròxim 10 de setembre, reforçant aquella unió entre música, lletres i Benimaclet.

Mirar les fotografies de 1928 és molt més que contemplar unes imàgens antigues. És descobrir els orígens d'una tradició cultural pròpia i comprovar que, generació darrere generació, Benimaclet ha sabut mantindre viva la seua passió per la música, la poesia i les seues senyes d'identitat.

Perque els Jocs Florals de Benimaclet no són només una recuperació moderna: són l'herència viva d'aquella festa lliterària que ya emocionava als nostres antepassats en 1928.

Corpus de Benimaclet 2026

 El Corpus Christi tornarà a recorrer els carrers de Benimaclet

Benimaclet celebrarà este dumenge 14 de juny de 2026 una de les seues manifestacions religioses i culturals més antigues: la festivitat del Corpus Christi, una tradició centenària que forma part de la memòria del poble des de temps immemorials.

La solemnitat del Corpus Christi, dedicada a exalçar la presència real de Jesucrist en l'Eucaristia, és una de les celebracions més importants del calendari catòlic. En la ciutat de Valéncia la festa se celebra tradicionalment el dumenge anterior, per lo que Benimaclet manté el costum de celebrar-la una semana més tart, permetent aixina que els veïns puguen participar també en la coneguda "Festa Grossa" del Cap i Casal.

La jornada començarà en la missa de les 19:00 hores en l'Iglésia Parroquial de l'Assunció. En acabar la celebració eucarística, la Custòdia en el Santíssim Sacrament eixirà en processó pels carrers del poble acompanyada pels fidels, pels chiquets i chiquetes que han pres la Primera Comunió enguany i per numerosos veïns que mantenen viva esta tradició.

El recorregut partirà de la Plaça del Poble i continuarà pels carrers Murta, Mistral, Enric Navarro, Baró de San Petrillo, Poeta Asins i Alegret, per a retornar finalment a l'iglésia. Durant el trayecte s'alçaran diversos monuments efímers a on la processó realisarà les seues tradicionals parades d'adoració al Santíssim Sacrament.

U dels moments més esperats serà, una volta més, la visita al carrer Alegret, a on els veïns confeccionaran un espectacular tapís floral en honor al Corpus, una mostra de devoció popular que convertix el carrer en una autèntica obra d'art efímera.

A lo llarc de tot el recorregut, els chiquets i chiquetes de Primera Comunió llançaran pétals de flors davant de la Custòdia, creant una de les imàgens més emotives de la celebració.

La tradició del Corpus en el Regne de Valéncia es remonta a l'any 1326 i constituïx una de les manifestacions patrimonials més importants de la cultura valenciana. En Benimaclet, generació darrere de generació, esta festa ha continuat celebrant-se gràcies a la participació dels veïns i de la parròquia, convertint-se en una cita imprescindible del calendari festiu local.

Des de l'Associació Cultural Poble de benimaclet i les entitats organisadores se convida a tots els veïns i veïnes a participar en esta celebració i a acompanyar al Santíssim pels carrers del poble, mantenint viva una tradició que forma part de l'identitat de Benimaclet.

Creus de Maig 2026

 LES CREUS DE MAIG EN BENIMACLET

Creu de Maig Parròquia 2026

La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig. Pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador romà Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria que es creïa impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).

L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit i llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocultes i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de Maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del sigle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants i en ell participen des de fa anys algunes associacions del nostre poble.

En Benimaclet se coloquen creus de Maig en:

- l'Església Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora, en la Plaça de Benimaclet.

- Falla Poeta Altet-Benicarló.

- I en l'Ermita de Vera l'Associació Cultural L'Horta ha colocat una preciossa Creu en el lema "Homenage al 600 aniversari del Micalet de la seu i del III any dedicat al sant Càliç"

El Combregar d'Impedits 2026

EL COMBREGAR D'IMPEDITS DE BENIMACLET

Este dumenge, 19 d'abril, se celebra en Benimaclet el Combregar d'Impedits.

Benimaclet guarda una de les tradicions religioses més antigues de les que se coneixen en Valéncia, el Combregar de Malalts e Impedits o Combregar d'Impedits. Es tracta d'una processó en la que la feligresia de Benimaclet recorre el carrers del poble duent la comunió als malalts del poble que no poden desplaçar-se al temple parroquial degut a la seua malaltia.

Horta de Valéncia, 1911

La processó se realisa en molts pobles de Valéncia el dilluns de Sant Vicent Ferrer (és a dir el dilluns següent al segon dumenge de Pasqua -domenica in albis), encara que en Benimaclet ve realisant-se des de fa molts anys el tercer dumenge de Pasqua, segurament per a que els benimacleters puguen assistir a les fester en honor al patró San Vicent en la ciutat de Valéncia. S'ha de dir que este tipo d'acte només se realisa en l'antic Regne de Valéncia i en algunes parts d'Andalusia.

El Concili de Trento, realisat entre 1545 y 1563, en el marc de la Contrarreforma catòlica manava a la feligresia combregar al menys una volta a l'any per Pasqua florida, lo que quedà com un manament de l'Església. Hi ha notícies de processions per a dur la comunió als feligresos en Sevilla des de 1575 (costum que encara es manté).

Segurament per influència de San Joan de Ribera, sevillà de naiximent i que arribà a ser Arquebisbe de Valéncia a finals del segle XVI i el qual tenia gran devoció per l'Eucaristia, Valéncia va adquirir esta tradició.

La processó encara se realisa actualment en multitut de pobles valencians com Alboraya, Picassent, Museros, Xàtiva, Montaverner... i deixà de celebrar-se en molts atres en els últims anys.

En Benimaclet s'ha mantingut a pesar de la pressió de la ciutat i de les noves tendències actuals que tendixen a dur els sentiments religiosos a l'intimitat. L'acte comença a les 10:00 del matí partint de l'Església Parroquial en la Plaça de Benimaclet. Encapçala l'acte la creu processional portada per un feligrés. A continuació el senyor rector porta el copó en les sagrades formes baix pali. Familiars dels malalts i veïns de Benimaclet porten els pals del pali. Junt ad ells uns escolans van tocant unes campanetes per a indicar la presència del Corpus Christi (el Cos de Crist). A continuació va el poble i la banda de música del Centre Instructiu de Benimaclet. En acabant de recórrer totes les cases dels malalts que han demanat la comunió se torna al temple parroquial.

Combregar d'Impedits 2017

Combregar d'Impedits de 2017

Antigament la processó visitava també als malalts de l'Horta de Benimaclet, que eren feligresos de la Parròquia de Benimaclet, a pesar de ser veïns de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia. La processó podia allargar-se unes quantes hores. Els carrers pels que passava la processó s'adornaven, els llançols se penjaven en els balcons i les cases dels malalts s'arreglaven per a rebre a la comitiva que anava acompanyada per les autoritats religioses i civils.

En conclusió es tracta d'una tradició centenària, que deixant a banda les creències de cada individu, ha de conservar-se perque forma part de l'història del nostre poble. En els últims anys grupúsculs d'intolerants han increpat a la comitiva al seu pas pels carrers de Benimaclet, lo que demostra l'incultura d'estes persones a l'atacar un acte tan tradicional com este.

Combregar d'Impedits (1999)

Fotos: Vicent El Rojet, Dolores Huerta.
Font: Elaboració pròpia

Bon dia de Pasqua 2026

  BON DIA DE PASQUA

Desde l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desigem un bon dia de Pasqua a tots els veïns del poble de Benimaclet.

Processó de l'Encontre 2026

 PROCESSÓ DE L'ENCONTRE

El Dumenge de Pasqua a les 10:30 hores se celebra en la plaça del poble de Benimaclet la tradicional processó de l'Encontre. És una processó històrica que cada any recorre els carrers de Benimaclet i en la que participa part del poble. 

En la processó participen dos imàgens, la del Crist resucitat i la de La Dolorosa, que se troben en la Plaça de Benimaclet i es produïx un repic de campanes, soltament de coloms i llançament d'aleluyes.

En 1934 el diari “Las Provincias” es fea resò de la processó de Benimaclet i podem vore les similituts d'aquella processó en la que es celebra hui en dia. A continuació reproduïm les lletres que se dedicaren a narrar lo que va trascorrer en Benimaclet:

Processó de l'Encontre de 1948

“La nota culminante de este renacer religioso ha sido el Encuentro de la mañana de Pascua; dos años que el vecindario no había contemplado su tradicional Encuentro. El entusiasmo desbordante tenía aires de triunfo y aires de libertad, recobrado después del bienio sectario de Azaña.

Organizáronse las mismas, que siguieron distinto itinerario. La Cofradia de los Dolores toda, con su Madre la Santísima Virgen, recorrió las calles de la Asunción, Valencia, Cristo de la Providencia, Benimaclet a la plaza de la Iglesia.

Acto seguido salió la cruz parroquial, niños del catecismo, bandera, socios de la Derecha Regional, tradicionalistas, palmas, incienso y la preciosa imagen de Jesús Resucitado, con el clero parroquial, recorrió las calles de Benimaclet, callejón, plaza, para coincidir ambas en la plaza de la Iglesia.

Reunidas ambas en el punto anteriormente indicado entre aclamaciones de júbilo, suelta de palomas aleluyas, carcasas, tracas y a los arcordes de la banda de música, reorganizóse ésta, retornando a la iglesia.

Seguidamente comenzó la misa mayor, en la cual se ejecutó a gran orquesta y voces la partitura en “la” de don Salvador Giner, y en la que el reverendo padre Luis Colomer pronunció un elocuente sermón.

Luego de la misa, organizóse nuevamente para trasladar la imagen de los Dolores a casa de la clavariesa para el año próximo, señorita Consuelito Huerta, sita en la calle de Valencia 45 y la Virgen del Sufragio en la misma calle, número 22, a doña Asunción Bori.

La citada calle era un hervidero de gente, que no cesaba de aplaudir y dar vivas a su Madre Santísima.

Luego, disparóse una kilométrica traca que recorrió la carrera de la procesión.

El tercer dia de Pascua organizóse la procesión para trasladar la imagen de los Dolores a la Parroquia. El corto trayecto estaba apiñado de gente, como jamás se había conocido.

Entra la Virgen en la iglesia, luces, tracas, vivas, aplausos, lágrimas, muchas lágrimas de emoción, terminando con solemne Salve”

Actualment persistix la tradició pels carrers històrics del poble de Benimaclet. No vos pergau l'ocasió de participar en ella.

500.000 GRÀCIES: Una fita històrica per a la memòria de Benimaclet

 500.000 GRÀCIES: Una fita històrica per a la memòria de Benimaclet

Mai haguérem imaginat, aquell setembre de 2016, que una chicoteta flama encesa per a recuperar la memòria del nostre poble es convertiria en l'incendi cultural que és hui. En aquell moment, la nostra iniciativa naixia com una reacció de "desesperació" davant la pèrdua d'identitat, en l'objectiu de salvar el llegat de Benimaclet. Pensàvem que segurament no duraria ni un any... i hui, nou anys més tart, celebrem una sifra que nos deixa sense paraules: ¡500.000 visites al nostre blog!

Un camí compartit: Més que números

No som només una sifra en una pantalla. Som una comunitat viva que ha sobrevixcut a una pandèmia i que ha creixcut de la mà dels veïns i veïnes:

Més de 10.000 seguidors en Facebook.

Més d'1 milió de persones alcançades en rets.

Una mija de 10.000 impactes per publicació.

Esta acollida nos confirma que Benimaclet tenia ganes de retrobar-se en les seues arraïls. Vosatros haveu fet que vinguérem per a quedar-nos.

Nou anys de tesors recuperats

Durant este temps en la ret, hem posat llum sobre racons oblidats de la nostra història:

• Personages inoblidables: Des de la sabiduria de Carles Salvador o Eduard Buil, fins a la faena de meges com Diógenes López Mencho, la farmacèutica Adelina Montesinos o els nostres alcaldes. I, per descontat, el recort etern per al nostre estimat colaborador, Vicent Sanchis (El Roget).
• 
  
• Fets que nos marquen: Hem recordat la Riuà del 57, la fundació del poble, l'estància de l'Encobert o la curiosa "Rebelió de les Mones".
• 
  
• Patrimoni i Tradicions: Les nostres festes patronals, els comerços de tota la vida com Lobreca o La Traca, i la protecció incansable de la nostra Horta.

Una biblioteca per al poble

El nostre compromís s'ha materialisat en un fum de llibres que ya formen part de les estanteries de molts de vosatros:

“Nits de bodes” de Blasco Ibáñez.

“Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet”.

“Benimaclet, poble de poetes”.

“Benimaclet, el meu poble”

“L'horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents”.

“Eduard Buil, memòria d'un poeta”

“Els malnoms de Benimaclet”

“IV Jocs Florals de Benimaclet”

“V Jocs Florals de Benimaclet”

A més, nos sentim orgullosos d'haver impulsat la recuperació dels Jocs Florals de Benimaclet, tornant al poble el seu lloc en el panorama cultural valencià.

Mirant cap al futur

Fa cinc anys nos constituírem formalment com a Associació Cultural, i l'energia no s'esgota. Tenim nous proyectes en marcha, més històries per contar i una llista de colaboradors que volem que continue creixent.

El nostre objectiu seguix sent el mateix que en 2016: ser la veu de la nostra història i el present d'un poble que no vol oblidar d'on ve.

Gràcies per acompanyar-nos en cada clic, en cada lectura i en cada recort compartit. Benimaclet és memòria, i la memòria la fem entre tots.

¿Vols formar part d'esta aventura? Estem buscant nous colaboradors que vullguen compartir fotos, documents o recorts del nostre poble.

Benimaclet, poble de poesia

 Benimaclet, poble de poesia

El 21 de març celebrem el Dia Mundial de la Poesia, una jornada dedicada a la paraula viva, a l’emoció feta vers i a la memòria que glatix en la llengua. En Benimaclet, esta celebració no és un fet puntual, sino una manera de ser, una tradició fonda que forma part de la nostra identitat com a poble.

No debades, des de 1931 se celebren en el nostre poble els Jocs Florals, una manifestació cultural que hem recuperat i ya és molt estimada pels veïns. Aquell esperit inicial, que naixqué en temps difícils per a la llengua valenciana, continua viu hui en dia. Enguany tindrà lloc la sexta edició en esta nova etapa, demostrant que la flama de la poesia encara crema en Benimaclet, passant de generació en generació. Vos animem a participar en ells.

Benimaclet és, i ha segut sempre, un poble de poetes. Noms com Eduart Buil, Emili Baró, Carles Salvador, Pasqual Asins, Prudenci Alcón o Ampar Nicolau formen part d’eixe patrimoni immaterial que nos honra i nos definix. Gràcies ad ells, i a tants atres que han escrit i escriuen des del cor, la paraula valenciana ha trobat ací un refugi i una veu pròpia.

La poesia, en Benimaclet, no és només lliteratura: és vida cotidiana, és conversació de carrer, és sentiment compartit. És la manera en que el poble expressa els seus anhels, les seues alegries i també les seues penes. Cada vers és una llavor que arrela en la nostra història i creix en el futur.

En este Dia Mundial de la Poesia, des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem reivindicar, una volta més, el nostre compromís ferm en la llengua valenciana i en la cultura pròpia. Perque Benimaclet sempre ha estat, i estarà, al costat de la seua llengua, defenent-la, vivint-la i fent-la créixer.

Que la poesia continue omplint els nostres carrers, les nostres places i els nostres cors.

¡Vixca Benimaclet i vixca la poesia!

Podeu obtindre més informació dels Jocs Florals d'enguany en: https://jocsfloralsdebenimaclet.blogspot.com/