Les Falles de Benimaclet, ¿les primeres de fòra de Valéncia?
En l’última
edició dels Jocs Florals de Benimaclet, el Premi Eduard Buil
d’Investigació va ser concedit a l’investigador Javier Navarro i Andreu
pel treball Apunts per a l’història de les Falles de Benimaclet. Se
tracta d’un estudi que aporta noves senyes documentals i reflexions sobre
l’orige, l’evolució i la consolidació de la tradició fallera en el nostre
poble.
El treball
premiat no pretén ser una història definitiva de les Falles de Benimaclet, sinó
una recopilació d’apunts històrics i fonts documentals que obrin camí a
futures investigacions. A partir de premsa històrica, llibrets de falla i
testimonis, l’autor reconstruïx episodis poc coneguts del passat faller
benimacleter.
La primera falla de Benimaclet: 1915
U dels
principals resultats de l’investigació és la documentació de la primera
falla plantada en Benimaclet l’any 1915, fet que situa al notre poble entre
els primers llocs fòra de la ciutat de Valéncia a on se va plantar un monument
faller.
La prensa de
l’época, concretament La Correspondencia de Valencia, descrivia aquella
falla en el lema “Alusió al tir roulant”, que incloïa una escena
satírica relacionada en el món de la prensa. El monument representava diversos
personages i un canó titulat “Prensa” disparant contra un objectiu a on
apareixia el nom del diari El Mercantil.
Segons
l’estudi, la sàtira podria estar vinculada a la crisis econòmica que afectà a
la prensa durant la Primera Guerra Mundial, un eixemple primerenc de cóm
les falles reflectien temes d’actualitat política i social.
Un atre
detall destacat és que el diari El Pueblo senyalava que Benimaclet
era el primer poble que plantava una falla fòra del Cap i Casal, anticipant
que atres poblacions seguirien el mateix camí en anys posteriors.
La falla reivindicativa de 1931 i la protesta contra
les Cambres Beccari
El treball
també recupera la història de la segona falla documentada de Benimaclet,
plantada en 1931, que tingué un fort caràcter reivindicatiu.
Aquell
monument estava vinculat a un conflicte urbanístic que mobilisà a tot el poble:
l’instalació de les Cambres Beccari, un sistema de tractament de residus
que l’Ajuntament de Valéncia volia construir en les afores del núcleu urbà,
molt prop de les cases del barriet de Santa Anna.
La resposta
veïnal fon contundent. Veïns de totes les ideologies s’organisaren per impedir
l’instalació d’aquelles instalacions, que consideraven insalubres. Finalment,
després de protestes i gestions davant de les autoritats estatals, el 19 de
març de 1932 el govern declarà les cambres insalubres, fet que obligà a
abandonar el proyecte.
La falla de
1931 reflectia, en la sàtira pròpia de la festa, aquella lluita veïnal que se
convertí en una de les primeres mobilisacions ciutadanes modernes de
Benimaclet.
La falla infantil de 1936: un descobriment singular
Entre les
aportacions més sorprenents de la investigació destaca la documentació d’una
falla infantil plantada en 1936 al Grup Escolar Cardenal Reig, en plena
Guerra Civil.
El monument,
en el lema “¡Fòra la guerra!”, va ser elaborat pels alumnes Eduart Alcón
i Joaquim Juste baix l’impuls del mestre i intelectual valencianiste Carles
Salvador.
El llibret
que acompanyava a la falla, escrit íntegrament en valencià, era un manifest
pacifista que denunciava els horrors de la guerra. Este descobriment és
especialment rellevant perque molts estudis sobre les falles durant la Guerra
Civil no havien citat fins ara esta iniciativa escolar de Benimaclet.
Les comissions falleres i la consolidació de la festa
El treball
de Navarro també analisa l’evolució de les comissions falleres de Benimaclet,
moltes de les quals varen nàixer durant el franquisme i continuen actives hui
en dia, donat que cap d’elles se convertí en heredera de la primera falla.
Entre les
primeres documentades en acabar la guerra se troben:
- Baró de San Petrillo – Lleonor
Jovani (1942)
- Frederic Mistral – Murta (1963)
- Poeta Asins – Alegret – Puçol
(1964)
- Poeta Altet – Benicarló (1969)
- Avinguda Primat Reig – Vinaròs
(1970)
- Pare Alegre – Enric Navarro
(1973)
- Cuenca – Tramoyeres – Guàrdia
Civil (1975)
Posteriorment,
ya en democràcia, apareixerien noves comissions com Poeta Emili Baró – Enric
Ginesta (1983) o Poetes Anònims – Real de Gandia (1991).
Este procés
reflectix com les falles se convertiren en un element central de la vida
social i associativa del barri, vinculant tradició, identitat i convivència
veïnal.
L’importància dels llibrets de falla
Un atre
aspecte destacat de l’investigació és l’estudi dels llibrets de falla,
considerats una font fonamental per a la història de la festa.
En
Benimaclet, el primer llibret documentat és el de 1931, obra de Josep
Maria Bayarri, mentres que el primer llibret d’una falla infantil fon
escrit per Carles Salvador en 1937.
Durant la
postguerra, Salvador se convertí en u dels grans impulsors dels llibrets
fallers de Benimaclet, redactant-ne molts entre 1943 i 1952. Estos texts no
només explicaven el monument, sinó que també incloïen poemes, crítica social i
informació sobre la vida del poble.
Gràcies ad
estos llibrets, hui podem conéixer aspectes socials, comercials i culturals
del Benimaclet d’aquella època.
Uns apunts que obrin noves línies d’investigació
Tal com senyala
el mateix autor, el treball no pretén tancar el tema sinó obrir noves vies
d’estudi sobre la història fallera del poble. Les senyes aportades mostren
la riquea d’una tradició que forma part del patrimoni cultural i de la memòria
colectiva de Benimaclet.
Des de l’Associació
Cultural Poble de Benimaclet volem felicitar Javier Navarro pel
premi i per la seua contribució a l’investigació i difusió de la història
local.
Treballs com
este ajuden a conéixer millor el nostre passat i a valorar el patrimoni
cultural del poble, en este cas una festa tan arrelada i universal com les
Falles.
El treball
ha segut publicat junt als atres treballs premiats en un llibre “V Jocs Florals
de Benimaclet”. Aquell que estiga interessat pot posar-se en contacte en la
nostra Associació en este enllaç LLIBRE
