viernes, 25 de septiembre de 2026

Alqueria de Serra

 L’Alqueria de Serra: memòria viva de l’Horta de Benimaclet

Hi ha edificis que són molt més que quatre parets. Formen part de la memòria d’un poble, de la seua història i de la manera de viure de les generacions que els han habitat. L’Alqueria de Serra, en Benimaclet, és un d’eixos llocs que encara nos permeten imaginar com era la vida en l’Horta valenciana.

Una fotografia de l’any 1975 nos mostra l’alqueria en un estat de conservació molt diferent de l’actual. En aquella image encara podem vore un edifici íntegre, testimoni d’un passat agrícola que hui corre el risc de desaparéixer. Actualment, l’Alqueria de Serra presenta un estat lamentable de conservació, en diverses parts degradades i en risc de derrumbament.

Alqueria de Serra en 1975 (image millorada). Poble de Benimaclet.

Una alqueria documentada des de fa sigles

L’Alqueria de Serra és una de les construccions més antigues i representatives de l’entorn de Benimaclet. Està catalogada com a Be de Rellevància Local (BRL) i forma part del Catàlec de Bens i Espais Protegits de Naturalea Rural de l’Ajuntament de Valéncia.

El nom d’Alqueria de Serra apareix en la documentació cartogràfica antiga. Segons la documentació històrica, apareix en el plano de Duarte de 1595, arreplegat posteriorment per Francisco Antonio Cassaus. La construcció actual, pels seus elements arquitectònics, recorda a les edificacions del segle XVIII, encara que la permanència del mateix nom i emplaçament fa pensar en l’existència d’una alqueria anterior o en la reconstrucció d’un edifici més antic.

La documentació de la Lista Roja de Patrimoni en Perill de Hispania Nostra també situa l’orige de l’actual construcció en el segle XVIII i destaca la possible existència d’una alqueria anterior.

Alqueria de Serra 2023

Un espai lligat a la família Serra

La família Serra arribà a Benimaclet en el segle XVIII. La documentació del llibre L’Horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents arreplega la genealogia de diverses generacions de la família i explica la relació que mantingueren en l’alqueria.

En 1987 encara estava habitada per descendents de la família Serra. En el pòrtic de la casa hi havia la típica parra que proporcionava ombra als habitants de l’alqueria.

La família Serra era arrendatària, mentres que la propietat corresponia a una atra família de la noblea valenciana. L’Alqueria de Serra, junt en les cases Sales i Mos de Burro i les terres circumdants, estava vinculada a la família Gargallo de la Ciutat de Valéncia.

Una casa agrícola i també un espai per a la cria del cuc de seda

L’alqueria conserva els testimonis d’una manera de viure completament vinculada a l’agricultura i als animals.

Els pisos i sostres eren de fusta i canya, i els tabics interiors estaven formats per canyiç recobert d’algeps. En diferents espais encara es poden observar canyes, canyiços, cordes i sogues relacionats en la cria del cuc de seda.

U dels elements més singulars és la gran peça de diversos pisos de canyiç destinada a la cria del cuc de seda, aixina com l’enorme fumeral que encara es pot vore des de l’exterior.

El corral disponia d’espais coberts i també hi havia galliners. La casa contava en carro i cavall i estava vinculada a les faenes de llaurança. També hi hagué vaques, porcs i atres animals.

Els arbres antics que encara sobreviuen al voltant de l’alqueria són un atre recort d’aquell paisage agrícola.

La vida quotidiana en l’alqueria

José Serra Peris va deixar testimoni de la vida cotidiana en l’Alqueria de Serra i de les costums de les famílies que vivien en l’Horta en el llibre “L’Horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents”.

La casa tenia una entrada que fea funció de menjador, diverses habitacions, rebost, cuina i diferents espais destinats als animals i a les faenes agrícoles. En el pati hi havia arbres i plantes, entre elles mangraners, figueres, romer, herballuisa i esparregueres. També es criaven porcs per a la matança, i es feien llonganices, sobrassades, botifarres i pernils. En estiu es preparaven conserves de tomates i pimentons.

L'emparrat de l'Alqueria de Serra. 1975. Poble de Benimaclet

La vida transcorria al ritme de les faenes de l’Horta. Les dònes s’encarregaven de bona part de la neteja de la casa i, especialment els dissabtes, treen els matalaps de llana per a sacudir-los. Segons el seu testimoni, aquelles faenes s’acompanyaven moltes voltes en cançons. Entre les persones que destacaven en este ambient estava la tia Inés Sanchis, coneguda per les seues albaes i jotes valencianes.

Un patrimoni que se degrada

Hui, la realitat és molt diferent.

L’Alqueria de Serra presenta un estat de degradació i ruïna. La documentació de Hispania Nostra assenyala diverses grietes i desprendiments en la frontera principal i en el pati interior, aixina com el colapse parcial d’algunes construccions anexes.

La mateixa font inclou l’alqueria en la Lista Roja de patrimoni en perill i recorda la seua protecció com a Be de Rellevància Local i Espai Etnològic d’Interés Local.

Alqueria de Serra en 2019. Poble de Benimaclet

És especialment significatiu comparar esta situació en la fotografia de 1975. En aquella image podem contemplar una alqueria encara conservada, mentres que mig sigle després el deteriorament és evident.

Una responsabilitat en la conservació del patrimoni

Que una construcció estiga protegida legalment no garantisa per si mateix la seua conservació. L’Alqueria de Serra és un eixemple clar de la distància que pot existir entre la protecció sobre el paper i la realitat d’un edifici històric.

La seua desaparició no significaria únicament perdre una casa antiga. Significaria perdre una part de la memòria de Benimaclet: la memòria de les famílies que allí vixqueren, de les faenes agrícoles, de la cria del cuc de seda, dels animals, dels camins i de l’Horta que durant generacions rodejà el nostre poble.

Alqueria de Serra en 1999. Poble de Benimaclet.

Benimaclet ha canviat profundament. La Ronda Nort i l’Autopista del Mediterràneu han transformat aquell paisage i han fragmentat els camps de cultiu. Enmig d’este entorn, l’Alqueria de Serra continua en peu com un dels testimonis d’aquella Horta que encara podem reconéixer.

Que no desaparega

La fotografia de 1975 nos permet vore lo que encara era possible conservar. La realitat actual nos obliga a preguntar-nos qué volem fer en el nostre patrimoni i quina memòria volem transmetre a les generacions que vindran.

L’Alqueria de Serra és més que un edifici antic. És part de la història de Benimaclet.

Per això, recuperar-la, conservar-la i protegir-la significaria també conservar una part de la memòria del nostre poble.

Que l’Alqueria de Serra no siga demà només una fotografia.

Alqueria de Serra. 1975. Poble de Benimaclet


martes, 22 de septiembre de 2026

Important resò de les Festes de Benimaclet

Important resò de les Festes Patronals de Benimaclet 

Les Festes Patronals de Benimaclet no només omplin els nostres carrers de tradició, cultura, música i festa. En els últims anys, també han conseguit fer-se un lloc important en les rets socials i en els mijos de comunicació.

Des de la seua fundació, l’Associació Cultural Poble de Benimaclet ha mantingut una incessant llabor de promoció de les Festes Patronals i, en general, de tot allò que contribuïx a mantindre viva la memòria, la cultura i l'identitat del nostre poble.

I enguany, quan complim 10 anys, podem dir que hem batut tots els récorts.

Més de 2,8 millons de visualisacions en només un mes

Les nostres rets socials han experimentat enguany un creiximent extraordinari, coincidint en la celebració de les Festes Patronals.

En Facebook, hem superat les 1.201.954 visualisacions en l’últim mes i hem alcançat els 13.279 seguidors.

En Instagram, les nostres publicacions han conseguit 1.650.838 visualisacions en l’últim mes, mentres que la comunitat ha arribat als 6.007 seguidors.

En conjunt, parlem de més de 2,8 millons de visualisacions en només un mes.

El nostre blog ha passat de les 570.000 visites, convertint-se setembre de 2026 el mes en més visites des de 2016 quan se va crear. 

Són sifres que nos omplin d’orgull, pero que, sobretot, volem interpretar com un reconeiximent a l’interés que desperta Benimaclet i la seua història.

Les nostres rets s’han convertit aixina en unes de les principals finestres per a donar a conéixer Benimaclet, les seues tradicions, la seua història i les activitats que es realisen durant les nostres festes.

I açò no hauria segut possible sense tots vosatros.

Cada persona que nos seguix, que compartix una publicació, que comenta, que envia una fotografia, que nos ajuda a difondre una activitat o que simplement obri una de les nostres publicacions està contribuint a fer poble.

A tots vosatros, moltes gràcies.

Benimaclet també està en els mijos

Per una atra banda, durant les últimes semanes hem fet arribar als mijos de comunicació diverses notes de prensa relacionades en les Festes Patronals.

La repercussió ha segut molt important i diferents mijos han informat sobre les activitats, les tradicions i els principals actes del programa festiu.

Les Festes Patronals de 2026 han segut presentades en la prensa com unes celebracions que combinen religió, cultura popular, música, pólvora, tradició i activitats per a totes les edats. El programa oficial ha comprés del 10 al 21 de setembre actes com els VI Jocs Florals, la seua Regina Sònia Escrich i la guanyadora de la Flor Natural, Alexandrina Fornas, el Pregó Popular i Cultural, la Passà dels Sants, la Nit d’Albaes, el Mercat Migeval, les calderes, les processons i les activitats infantils.

La Passà dels Sants de la Pedra també ha tingut una repercussió específica. La tradició, que recorre l'antic espai de l'Horta de Benimaclet fins a l'Ermita de Vera i torna posteriorment al poble, ha segut objecte d'informació en mijos especialisats en actualitat festiva.

I durant este fi de semana el Mercat Migeval ha portat encara més el nom de Benimaclet a la prensa. Diverses publicacions han informat sobre les parades d'artesania i gastronomia, les activitats familiars i l'ambientació dels carrers Masquefa i Músic Belando.

Les Festes, una manera de fer poble

Tot este resò nos confirma una cosa que ya sabíem: Benimaclet té molt que contar.

Les nostres festes són una manera de mantindre viva la memòria del poble, de transmetre les nostres tradicions a les noves generacions i de fer que Benimaclet continue sent reconegut com lo que és: un poble en plena ciutat.

Per això, des de Poble de Benimaclet continuarem treballant per a donar a conéixer les nostres festes, la nostra història, la nostra Horta i totes aquelles iniciatives que contribuïxquen a reforçar el sentiment de pertinença.

Perque un poble que coneix la seua història és un poble que pot afrontar el seu futur.

Junts farem de Benimaclet un poble que recorda el seu passat i que vol tindre un futur millor.

Gràcies a tots els qui ho feu possible.

Gràcies per seguir-nos.
Gràcies per compartir Benimaclet.
Gràcies per fer poble.

Repercussió en els mijos

Durant el mes de setembre hem localisat, entre unes atres, les següents publicacions relacionades en les Festes Patronals de Benimaclet:

A més, la pròpia web de Poble de Benimaclet ha anat generant una dotzena d’artículs en contingut específic durant les festes, com el Pregó Cultural, la Passà dels Sants, el Mercat Migeval i les tradicionals calderes.












lunes, 21 de septiembre de 2026

Crònica de les Festes Patronals 2026

Benimaclet viu unes Festes Patronals marcades per la tradició, la cultura i la fe d'un poble


Benimaclet ha tornat a viure les seues Festes Patronals, unes celebracions dedicades a la Mare de Deu d’Agost, als Sants Patrons Abdón i Senent i al Santíssim Crist de la Providència. A lo llarc de diversos dies, els carrers i les places del poble han acollit actes religiosos, culturals, musicals, infantils i festius que han permés reunir veïns, clavaris, entitats culturals i associacions entorn a un programa que combina devoció, tradició i convivència.


Les festes han tingut com a fil conductor la voluntat de mantindre vives les tradicions de Benimaclet i la memòria d’un poble que, a pesar de les transformacions experimentades en les últimes dècades, continua reivindicant la seua personalitat pròpia.

Els VI Jocs Florals obrin les celebracions

Les Festes Patronals començaren el dijous 10 de setembre en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet en la celebració dels VI Jocs Florals, una cita lliterària que recupera una tradició iniciada en 1931. La cerimònia reuní autoritats, representants culturals i veïnals, membres del món faller, poetes, investigadors, premiats i numerosos veïns.


U dels moments més destacats de la nit fon la proclamació de Sònia Escrich i Andreu com a Regina dels VI Jocs Florals, acompanyada per la seua Cort d’Amor. Alexandrina Fornas i Buil rebé la Flor Natural pel poema «Ho saps», en una concessió especialment significativa per la seua vinculació familiar en el poeta i periodiste benimacleter Eduart Buil.

També es concediren l’Englantina d’Or a Ampar Cabrera i Sanfèlix, la Viola d’Or a Joan Josep Serra i Martí, el Premi de Poesia en Castellà Emili Baró a Immaculada Ballester, el Premi d’Investigació Eduard Buil ex aequo a Consol Monsó i Lacruz i Antoni Atienza i Peñarrocha, i el Premi de Narrativa Carles Salvador a Maria Teresa Peiró i Lorca, en accèssit per a Miquelo Garcia i Maldonado.

Ricart Folgado i Bisbal actuà com a Mantenedor d’una cerimònia que finalisà en la interpretació de l’Himne de Valéncia i la tradicional fotografia de conjunt. Els Jocs Florals consolidaren aixina la recuperació d’una tradició lliterària vinculada a la història cultural de Benimaclet.

Les campanes protagonisen el Pregó Cultural

L’endemà, la Parròquia de Nostra Senyora de l’Assunció acollí el Pregó Cultural de Benimaclet. Enguany, l’acte tingué com a protagonistes a les clavarieses i, especialment, a les campanes del poble, actualment en restauració.

Elvira Laguarda obrí les intervencions en una original introducció que imaginava un còmic ambientat en Benimaclet. Maria Jose Ballester parlà de la Campana de l’Assunció i de la importància de les tradicions i dels recorts familiars; Pilar Sanchis dedicà la seua intervenció a la Campana dels Sants Patrons i a la història de les festes; i Pepa Benlloch parlà de la Campana del Santíssim Crist i de Benimaclet com a poble i com a casa comú.


El pregó finalisà en la veu d’Elvira Laguarda, que recità «Les Campanes del meupoble», d’Emili Baró, una composició vinculada als Jocs Florals de Benimaclet. L’acte es convertí aixina en un homenage a les tradicions, als majors, a les festes, a la fe i a la memòria del poble. Posteriorment, l’Orquesta del Centre Instructiu Musical oferí un concert que donà inici a les Festes Patronals.

Pintura, cultura i tradició

El dissabte 12 de setembre, els carrers de Benimaclet tornaren a convertir-se en un espai de creació artística en la celebració del VIII Certamen de Pintura Ràpida. Durant la jornada, artistes participants ompliren els carrers i racons del poble de cavallets, pinzells i llenços.

El Primer Premi, dotat en 350 euros, fon per a Alfredo Sales García, mentres que el Segon Premi, dotat en 200 euros, recaigué en Milagros Sánchez Gavilán. El certamen comptà en el patrocini de Caixa Popular i dels Clavaris Gent de Benimaclet 2026, i ha sigut impulsat des de fa huit anys per l’artiste local Santiago Gómez.

La jornada també inclogué l’ofrena de les Alfàbegues a la Mare de Deu de l’Assunció, la sabatina, la missa en sufragi de les cofrades difuntes i el sopar de Germanor.


La festa de la Mare de Deu d’Agost

El dumenge 13 de setembre, la festa de la Mare de Deu d’Agost estigué marcada pel volteig general de campanes, el passacarrer de la banda de música, la missa solemne en honor a la Santíssima Mare de Deu de l’Assunció i la mascletà en la plaça de Benimaclet.

A la vesprada, la solemne processó recorregué l’itinerari habitual. En finalisar, un ramet de fòcs artificials posà punt final a les celebracions dedicades a la patrona.



La Passà dels Sants, memòria de l’antiga Horta

El dilluns 14 de setembre arribà un dels actes més tradicionals de les festes: la Passà dels Sants de la Pedra. La celebració està documentada tradicionalment des del sigle XVI i està vinculada als llauradors de l’Horta de Benimaclet i a la devoció pels Sants Abdón i Senent com a protectors dels cultius.

El trasllat dels Sants cap a l’Ermita de Vera es realisà al so del tabal i la dolçaina, passant pels carrers Puçol i Masquefa i per l’avinguda de Valladolit fins al camí Farinós. La romeria recorregué part de l’antiga Horta de Benimaclet i mantingué viva la relació entre la festa, la devoció i el passat agrícola del poble.

En l’ermita tingueren lloc el cant dels gojos als Sants de la Pedra, el repartiment d’orchata i fartons i un sopar a la fresca de pa i porta.

L’endemà, dimarts 15, els Sants iniciaren el camí de tornada cap a Benimaclet. El recorregut inclogué una parada en la Universitat Politècnica de Valéncia i en el Cementeri Parroquial. A l’arribada a la plaça, els grups de danses de les Falles de Benimaclet reberen els Sants en una demostració de balls i una dansà popular.





El Crist de la Providència pren el relleu

El dimecres 16 de setembre començaren els actes dedicats al Santíssim Crist de la Providència. La jornada inclogué una vesprada infantil, el trasllat solemne del Crist des de la Capella fins a l’altar Major i el primer dia del Tríduo.

A la nit estava prevista una Nit d’Albaes pels carrers més emblemàtics del poble, una activitat que hagué de finalisar en el Llar Cultural a causa de la tronada i la pluja.


El dijous 17 continuaren els actes religiosos en el segon dia del Tríduo, junt a una vesprada infantil medieval i un sopar de Germanor popular en la plaça de Benimaclet. La nit estigué amenisada per Gustavo Paradís en música i humor, i comptà també en la visita de l’Alcaldessa de Valéncia, Maria Josep Català, que acudí a saludar els veïns i clavaris.


El Mercat Migeval i les activitats del fi de semana

El divendres 18 de setembre obriren les portes del Mercat Medieval, que també continuà durant el fi de semana. La jornada inclogué una vesprada infantil de jocs tradicionals, la vesprejada del carrer Prudenci Alcon i Mateu, sopar, música i el concert de The Verben Underground.


A les 19.00 hores tingué lloc la inauguració del Mercat Medieval en el seu emplaçament habitual. La jornada continuà en el tercer dia del Tríduo, una representació teatral per a majors en el Llar Cultural i una Nit de Sarsuela en la plaça de Benimaclet.

La festa dels Sants Patrons Abdón i Senent

El dissabte 19 de setembre estigué dedicat als Sants Patrons Abdón i Senent. La jornada començà de bon matí en la cocció de les calderes i en l’obertura del Mercat Medieval.

En el carrer dels Sants se celebraren partides de Pilota Valenciana a càrrec del Club CPV Picanya. A migdia tingué lloc el repartiment de les calderes d’arròs en fesols i naps per als abonats i per a aquells que havien adquirit tíquet, en un ambient amenisat per la Charanga del CIM.



A les set de la vesprada se celebrà la missa en valencià i la processó dels Sants Patrons Abdón i Senent pel recorregut habitual. Les Falleres Majors infantils de la demarcació engalanaren la processó i, al finalisar, es realisà una ofrena de productes de l’Horta als patrons. Una dansà i un ramillet de fòcs posaren la fi a l’acte.

La jornada finalisà en una gran verbena a càrrec de «7CRASHERS» en el carrer Prudenci Alcon i Mateu.

El dia del Santíssim Crist de la Providència

El dumenge 20 de setembre estigué dedicat al Santíssim Crist de la Providència. El Mercat Medieval tornà a obrir les seues portes i al migdia se celebrà la Missa Major en honor al Santíssim Crist.

A les 14.00 hores tingué lloc una mascletà en la plaça, a càrrec de la pirotècnia Lluch. 

Per la vesprada, la missa i la solemne processó del Santíssim Crist de la Providència que ompli els carrers de devoció en participació de les falles, clavaries, cofrades, autoritats i veïns del poble que recorregueren l’itinerari habitual, culminant la jornada en un ramellet de fòcs d’artifici. A continuació les Falles procediren a fer una ofrena floral al Crist de la Providència.



El recort als confrares difunts tanca les festes

Les celebracions conclogueren el dilluns 21 de setembre, dedicat als confrares difunts. La jornada inclogué una visita al Cottolengo, a on s’entregaren les ofrenes realisades als Sants, i una missa en sufragi dels confrares difunts.

Una festa que manté viva la memòria de Benimaclet

Les Festes Patronals de Benimaclet 2026 han oferit, durant diversos dies, una combinació de religiositat, cultura, música, art, tradicions populars i convivència veïnal. Els Jocs Florals han fet de Benimaclet un niu de lliteratura; el Pregó Cultural ha posat en primer terme les campanes i les veus de la memòria; el Certamen de Pintura Ràpida ha portat l’art als carrers; i la Passà dels Sants ha recordat l’orige agrícola de Benimaclet i la relació històrica del poble en la seua Horta.

Les processons, les danses, les albaes, la música, les mascletaes, els sopars de Germanor, el Mercat Medieval, les activitats infantils i les celebracions religioses han completat un programa que ha tornat a posar en el centre la participació dels veïns i de les entitats del poble.

Aixina, Benimaclet ha tancat unes noves Festes Patronals reivindicant la seua història i les seues tradicions, pero també demostrant que la festa continua sent un espai de trobada entre generacions.

Més allà del programa d’actes, les Festes Patronals són també un moment d'unió familiar i recorts: la memòria de les campanes, dels Sants Patrons, de l’antiga Horta, de les processons, de les festes familiars, dels majors i de totes les persones que, any darrere d’any, contribuïxen a mantindre viva la personalitat de Benimaclet.

Des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem agrair a la Clavaria Gent de Benimaclet 2026 i la Confraria dels Sants Patrons Abdon i Senent i dels Santíssim Crist de la Providència haver fer possible que, un any més, Benimaclet tinga les seues festes patronals.

domingo, 20 de septiembre de 2026

El Dia del Crist

El Dia del Crist en Benimaclet: una tradició que unix tot un poble

Hi ha dies que formen part de la vida d’un poble. Dies que, més allà de la religió o de les creències personals, estan profundament arraïlats en la memòria de les famílies i en les vivències de generacions sanceres. En Benimaclet, un d’eixos dies és, sense dubte, el Dia del Crist.

Cada tercer dumenge de setembre, Benimaclet viu la seua gran festa del Crist de la Providència. És una jornada especial, esperada durant tot l’any, que conserva una tradició transmesa de pares a fills i que continua reunint a les famílies del poble, inclús a aquelles que, en l’actualitat, ya no viuen en Benimaclet.

Una festa molt nostra

Els nostres majors nos transmeten que el Dia del Crist sempre ha ocupat un lloc molt especial en les llars de Benimaclet. Per a moltes famílies, després de Nadal, és probablement el dia més important de l’any.

I és que la festa no se limita a un acte concret. El Dia del Crist se viu en casa, en família i en els carrers. És un dia de retrobament, de memòria i de tradició.

Els més devots acodixen a la Missa major del Crist, que se celebra a les 12:30 hores. Pero, més allà de la celebració religiosa, el dia es viu també al voltant de la taula.

En les cases de Benimaclet es prepara un dinar familiar especial, en el que tradicionalment no sol faltar una bona paella. En acabant arriben els dolços propis d’una jornada tan senyalada. En els últims anys, ademés, s’ha fet habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca, que s’ha incorporat a la celebració com una mostra més de l’estima per les coses nostres.

És el moment de reunir-se, de compartir taula, de recordar els qui ya no estan i de tornar a fer poble.

I arriba l’hora de la processó

Després de la sobretaula, arriba un dels moments més esperats de la jornada: la preparació per a la processó del Crist de la Providència.

La processó ix de la Plaça del Poble i recorre els carrers de Benimaclet, passant per Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo —el tradicional Carrer Valéncia—, Enric Navarro, Frederic Mistral i novament Murta, fins a tornar a la Plaça del Poble.

Durant el recorregut, els carrers s’òmplin de veïns i visitants. Són mils els benimacleters que acodixen a vore passar el Crist, uns participant activament en la celebració i uns atres simplement com a públic, pero tots formant part d’una mateixa escena que es repetix any darrere d’any.

És precisament eixe caràcter popular el que fa tan especial esta festa. El Dia del Crist pertany a tots els benimacleters: als devots i als que no ho són, als que viuen actualment en el poble i als que, per diferents circumstàncies, han hagut d’anar-se’n.


El Crist de la Providència

L’advocació del Crist de la Providència està present en Benimaclet des de fa més de dos segles i mig.

La Divina Providència fa referència, en la tradició cristiana, a l’acció de Deu sobre la creació i a la seua protecció i auxili dels hòmens. És, per tant, una advocació vinculada a la confiança i a l’esperança en la protecció divina.

La image actual del Crist de la Providència de Benimaclet és l'escultor benimacleter José López, de l’any 1939. L’anterior image, que segons la tradició havia segut un regal de Sant Joan de Ribera, fon destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

Aixina, la image que hui acompanya els benimacleters en la seua festa és també testimoni d’una història marcada per les dificultats, pero sobretot per la capacitat d’un poble de conservar i recuperar les seues tradicions.

Una tradició que hem de conservar

Les festes populars no són únicament actes que apareixen en un programa. Són una part de la memòria colectiva. Darrere de cada processó, de cada dinar familiar i de cada costum hi ha persones que, generació darrere de generació, han fet possible que eixa tradició arribe fins a nosatros.

El Dia del Crist és, per tant, molt més que una celebració religiosa. És una jornada que nos recorda qui som, d’a on venim i quines són les tradicions que han format part de la vida del nostre poble.

En un Benimaclet que ha canviat molt en les últimes décades, conservar estes tradicions és també conservar una part de la seua identitat i de la seua memòria.

Que el tercer dumenge de setembre continue sent, durant molts anys, un dia de retrobament, de família i de poble.

¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!

¡Vixca el Crist de la Providència!

¡Vixca Benimaclet!



Poble de Benimaclet