Premis a llibret de falla de Benimaclet

 Benimaclet present en els premis del Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat

Des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem felicitar a les comissions falleres del nostre poble que enguany han segut distinguides en el tradicional Concurs de Llibrets de Falla que des de 1903 organisa Lo Rat Penat, una de les iniciatives culturals més antigues i prestigioses vinculades a la festa de les Falles.

Com ve fent des de fa més d’un sigle, Lo Rat Penat convoca este certamen fent una crida a les comissions falleres i als nostres poetes per a participar en un concurs a on l’humor, l’ingeni i la gràcia —a més de la rima i la tècnica dels versos— se convertixen en els protagonistes d’una de les manifestacions més característiques de la llengua i la cultura valencianes.

Cal recordar que Lo Rat Penat sempre ha estat al costat de les Falles i dels fallers. Ya a finals del sigle XIX era esta entitat la que premiava a les millors falles. Hui en dia, este concurs continua sent una peça fonamental en la promoció de la lliteratura satírica valenciana. No debades, en l’expedient pel qual la UNESCO va declarar les Falles Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, se reconeix expressament la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de Llibrets.

Enguany el certamen ha tornat a demostrar la seua vitalitat, en 306 llibrets presentats per les comissions falleres de tota la ciutat i de molts pobles valencians.

Premis per a falles de Benimaclet

Entre els premiats trobem diverses comissions del nostre entorn:

Llibrets de falla grans

• Falla Els Jovenils – segon accèssit Andrés Cabrelles
  Autora: Roser Lacruz i Caplliure
  Lema: Pallassos
• Falla Av. Primat Reig – Vinaròs – octau accèssit Pere Delmonte
  Autor: Ernest Olmos i Sabater
  Lema: En una llavoreta
• Falla Cuenca – Tramoyeres – Guàrdia Civil – quart accèssit Josep Melià Castelló
  Autor: Josep Ferran Gil i Navarro
  Lema: Falla i casal

Llibrets infantils

• Falla Els Jovenils – undècim accèssit Pere Delmonte
  Autora: Roser Lacruz i Caplliure
  Lema: Somi primaveral
• Falla Emili Baró – Enric Ginesta – Primer premi Josep Bea Izquierdo
  Autor: César Gonzàlez i Peiró
  Lema: Equilibri
• Falla Av. Valladolid – Enginier Vicent Pichó – quint accèssit Pere Delmonte
  Autor: Vicent López i Torres
  Lema: Un any molt dolç
• Falla Cuenca – Tramoyeres – Guàrdia Civil – sèptim accèssit Elena Casa i Llàcer
  Autor: Josep Ferran Gil i Navarro
  Lema: Invasió fallera
• Falla Primat Reig – Vinaròs – segon accèssit Peris Celda
  Autor: Ernest Olmos i Sabater
  Lema: Qui en chiquets se gita
• Falla Brustenga – quint premi Raül Alapont
  Autora: Immaculada Soto i Ortega
  Lema: Els refrans de les yayes són els més sabis

Felicitació especial

Volem fer una felicitació molt especial a César Gonzàlez i Peiró, autor del llibret infantil de la Falla Emili Baró – Enric Ginesta, que ha conseguit el primer premi de la seua secció, un reconeiximent molt merescut a la seua creativitat i al seu treball en favor de la lliteratura festiva valenciana.

Des de la nostra associació també felicitem a totes les comissions i autors premiats, aixina com a Lo Rat Penat per continuar mantenint viva esta tradició lliterària que forma part inseparable de les Falles i de la nostra identitat cultural.

Enhorabona a tots i bones Falles.

Les Falles de Benimaclet, ¿les primeres de fòra de Valéncia?

 Les Falles de Benimaclet, ¿les primeres de fòra de Valéncia?

En l’última edició dels Jocs Florals de Benimaclet, el Premi Eduard Buil d’Investigació va ser concedit a l’investigador Javier Navarro i Andreu pel treball Apunts per a l’història de les Falles de Benimaclet. Se tracta d’un estudi que aporta noves senyes documentals i reflexions sobre l’orige, l’evolució i la consolidació de la tradició fallera en el nostre poble.

El treball premiat no pretén ser una història definitiva de les Falles de Benimaclet, sinó una recopilació d’apunts històrics i fonts documentals que obrin camí a futures investigacions. A partir de premsa històrica, llibrets de falla i testimonis, l’autor reconstruïx episodis poc coneguts del passat faller benimacleter.

La primera falla de Benimaclet: 1915

U dels principals resultats de l’investigació és la documentació de la primera falla plantada en Benimaclet l’any 1915, fet que situa al notre poble entre els primers llocs fòra de la ciutat de Valéncia a on se va plantar un monument faller.

La prensa de l’época, concretament La Correspondencia de Valencia, descrivia aquella falla en el lema “Alusió al tir roulant”, que incloïa una escena satírica relacionada en el món de la prensa. El monument representava diversos personages i un canó titulat “Prensa” disparant contra un objectiu a on apareixia el nom del diari El Mercantil.

Segons l’estudi, la sàtira podria estar vinculada a la crisis econòmica que afectà a la prensa durant la Primera Guerra Mundial, un eixemple primerenc de cóm les falles reflectien temes d’actualitat política i social.

Un atre detall destacat és que el diari El Pueblo senyalava que Benimaclet era el primer poble que plantava una falla fòra del Cap i Casal, anticipant que atres poblacions seguirien el mateix camí en anys posteriors.

La falla reivindicativa de 1931 i la protesta contra les Cambres Beccari

El treball també recupera la història de la segona falla documentada de Benimaclet, plantada en 1931, que tingué un fort caràcter reivindicatiu.

Aquell monument estava vinculat a un conflicte urbanístic que mobilisà a tot el poble: l’instalació de les Cambres Beccari, un sistema de tractament de residus que l’Ajuntament de Valéncia volia construir en les afores del núcleu urbà, molt prop de les cases del barriet de Santa Anna.

La resposta veïnal fon contundent. Veïns de totes les ideologies s’organisaren per impedir l’instalació d’aquelles instalacions, que consideraven insalubres. Finalment, després de protestes i gestions davant de les autoritats estatals, el 19 de març de 1932 el govern declarà les cambres insalubres, fet que obligà a abandonar el proyecte.

La falla de 1931 reflectia, en la sàtira pròpia de la festa, aquella lluita veïnal que se convertí en una de les primeres mobilisacions ciutadanes modernes de Benimaclet.

La falla infantil de 1936: un descobriment singular

Entre les aportacions més sorprenents de la investigació destaca la documentació d’una falla infantil plantada en 1936 al Grup Escolar Cardenal Reig, en plena Guerra Civil.

El monument, en el lema “¡Fòra la guerra!”, va ser elaborat pels alumnes Eduart Alcón i Joaquim Juste baix l’impuls del mestre i intelectual valencianiste Carles Salvador.

El llibret que acompanyava a la falla, escrit íntegrament en valencià, era un manifest pacifista que denunciava els horrors de la guerra. Este descobriment és especialment rellevant perque molts estudis sobre les falles durant la Guerra Civil no havien citat fins ara esta iniciativa escolar de Benimaclet.

Les comissions falleres i la consolidació de la festa

El treball de Navarro també analisa l’evolució de les comissions falleres de Benimaclet, moltes de les quals varen nàixer durant el franquisme i continuen actives hui en dia, donat que cap d’elles se convertí en heredera de la primera falla.

Entre les primeres documentades en acabar la guerra se troben:

• Baró de San Petrillo – Lleonor Jovani (1942)
• Frederic Mistral – Murta (1963)
• Poeta Asins – Alegret – Puçol (1964)
• Poeta Altet – Benicarló (1969)
• Avinguda Primat Reig – Vinaròs (1970)
• Pare Alegre – Enric Navarro (1973)
• Cuenca – Tramoyeres – Guàrdia Civil (1975)

Posteriorment, ya en democràcia, apareixerien noves comissions com Poeta Emili Baró – Enric Ginesta (1983) o Poetes Anònims – Real de Gandia (1991).

Este procés reflectix com les falles se convertiren en un element central de la vida social i associativa del barri, vinculant tradició, identitat i convivència veïnal.

L’importància dels llibrets de falla

Un atre aspecte destacat de l’investigació és l’estudi dels llibrets de falla, considerats una font fonamental per a la història de la festa.

En Benimaclet, el primer llibret documentat és el de 1931, obra de Josep Maria Bayarri, mentres que el primer llibret d’una falla infantil fon escrit per Carles Salvador en 1937.

Durant la postguerra, Salvador se convertí en u dels grans impulsors dels llibrets fallers de Benimaclet, redactant-ne molts entre 1943 i 1952. Estos texts no només explicaven el monument, sinó que també incloïen poemes, crítica social i informació sobre la vida del poble.

Gràcies ad estos llibrets, hui podem conéixer aspectes socials, comercials i culturals del Benimaclet d’aquella època.

Uns apunts que obrin noves línies d’investigació

Tal com senyala el mateix autor, el treball no pretén tancar el tema sinó obrir noves vies d’estudi sobre la història fallera del poble. Les senyes aportades mostren la riquea d’una tradició que forma part del patrimoni cultural i de la memòria colectiva de Benimaclet.

Des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem felicitar Javier Navarro pel premi i per la seua contribució a l’investigació i difusió de la història local.

Treballs com este ajuden a conéixer millor el nostre passat i a valorar el patrimoni cultural del poble, en este cas una festa tan arrelada i universal com les Falles.

El treball ha segut publicat junt als atres treballs premiats en un llibre “V Jocs Florals de Benimaclet”. Aquell que estiga interessat pot posar-se en contacte en la nostra Associació en este enllaç LLIBRE

Ruta pels bunyols de Benimaclet

 RUTA PELS BUNYOLS DE BENIMACLET

Benimaclet ya està en falles i en elles nos acompanya una tradició gastronòmica que es remonta a finals del s. XVIII: els bunyols valencians.

En algun moment indeterminat, al voltant del fòc de les falles a on les dones dels fusters, considerades les primeres bunyoleres, repentinades, molt endreçades i en impoluts davantals blancs, colocaven uns bidons de ferro que ampraven com a fogó i feen en llenya saborosos bunyols que degustaven a lo llarc de tota la velada. S'explica també que les dones els solien acompanyar en anís mentres que els hòmens s'atrevien en l'aiguardent.

Actualment els antics bidons de ferro han segut substituïts per cuines de gas butà i els licors d'abans per un bon got de chocolate per sucar-los. A pesar de tot, lo que no ha canviat és la facilitat de trobar estos llocs ambulants al voltant dels monuments fallers.

Elaboració i recepta

La recepta dels bunyols de vent ha anat passant de mà en mà generació darrere generació i hui en dia encara es manté intacta la manera original d'elaborar-los. Pareix increible que en pocs ingredients i tan bàsics i naturals com rent, farina, aigua i una miqueta de sal s'obtinga un producte tan bo i dolç. N'hi ha prou en agarrar una bola de massa en una mà, chafar -en el dit polze per crear el seu típic forat central, deixar-lo caure sobre l'oli molt calent i fregir durant aproximadament mig minut.

En Benimaclet

¿Quins son els millors bunyols de Benimaclet? Vos animem a fer un recorregut gastronòmic per a poder tastar tots els bunyols que se fan en el poble de Benimaclet.

Bunyols Adela en els anys 60

La primera parada són els Bunyols d'Adela o Bolea. Els Bunyols d'Adela són els més antics i tradicionals de Benimaclet. És la tercera generació d'una família molt coneguda i volguda en Benimaclet pels deliciosos bunyols que prepara cada any per estes dates. Aplega l'olor a pólvora de les Falles i Pepita Zarzo Ruiz ya sap que toca preparar la parada per a vendre bunyols. La parada es troba situat en el carrer Enric Navarro 22 (en front del Planeta Azul). L'iniciadora va ser Adela Ruiz, que va faltar als 93 anys, i la tradició l'han continuat les seues filles i nets. A qui no els haja tastat ya te per a on començar.

Enguany tenim tres parades ambulants:

- En la Plaça de Benimaclet, junt a l'edifici multiusos.

- Prop de la Falla de Baró de San Petrillo, en el carrer Leonor Jovaní, prop de la Xixonenca.

- En l'avinguda de Valladolit, prop d'Emili Baró.

Eixint del casc històric de Benimaclet pel carrer de Masquefa nos trobem en dos clàssiques orchateries que també preparen bunyols que s'han de tastar:

Orchateria Rin: Una clàssica orchateria de Benimaclet que fa deliciosos bunyols durant la temprorada fallera. Una bona opció per a pendre els bunyols assentat en un chocolate calentet.

Orchateria Els Sariers: Atra opció de tastar bons bunyols en Benimaclet. Els clàssics bunyols de carabassa dels Sariers que no te deixaran indiferent, bunyols  bons i de bon tamany que se poden tastar tot l'any.

Una volta els hajau tastat tots ¿Quins bunyols preferiu?

Les dònes del mercat de Benimaclet: memòria, treball i dignitat

 Les dònes del mercat de Benimaclet: memòria, treball i dignitat

Cada 8 de març, Dia de la Dòna, és una bona ocasió per recordar a moltes dònes que, sense fer soroll, sostingueren durant décades una part fonamental de la vida dels nostres pobles. En Benimaclet, una d’eixes imàgens imborrables és la del seu antic mercat, un espai ple de vida que va estar en funcionament des de temps immemorial fins als anys noranta del segle XX. Hui en dia només perviu parcialment en els puestos ambulants que s’instalen els divendres, pero durant generacions va ser molt més que un lloc de compra: era un centre social, econòmic i humà.

En aquell mercat, les dònes eren protagonistes absolutes. Moltes d’elles venien fruites, verdures, ous, llegums o productes de l’horta que elles mateixes o les seues famílies havien cultivat. El mercat era el punt d'encontre entre el camp i el poble, i darrere de cada cistella hi havia hores de treball i sacrifici.

La vida d’aquelles dònes no era gens fàcil. El seu dia començava quan encara era negra nit. De bon de matí ya estaven preparant el puesto: descarregant cabaços, ordenant el gènero i deixant-ho tot a punt abans de que arribaren les primeres compradores. En acabant passaven tot el matí plantades darrere de la parada, venent i atenent a la gent, des de dimarts fins a dissabte.

Pero la jornada no acabava quan es tancava el mercat. En tornar a casa encara les esperava una atra part del treball: la faena domèstica, cuidar de la família i, en molts casos, continuar ajudant en el camp. Calia preparar el gènero per al dia següent, collir, netejar o classificar els productes que tornarien a portar al mercat.

Aquelles dònes combinaven, moltes voltes sense reconeiximent, el treball productiu i el treball domèstic. Eren comerciants, agricultores, mares i administradores de la casa al mateix temps. Gràcies ad elles, moltes famílies pogueren tirar avant i el mercat de Benimaclet es convertí durant anys en un espai de convivència i prosperitat.

Hui, quan cada divendres els puestos ambulants tornen a omplir els carrers de Benimaclet, encara pareix que resonen les veus d’aquelles venedores que marcaren una época. Recordar-les en el Dia de la Dòna és també reconéixer la seua contribució silenciosa a la història quotidiana del nostre poble.

Perque la memòria d’un poble també es construïx a partir d’històries com la seua: històries de treball, de constància i de dignitat.

Gran èxit de l'acte cultural

 Més de cent persones omplin el Llar Cultural en una gran vesprada per la cultura i les Festes de Benimaclet

Benimaclet, 2 de març de 2026.- El Llar Cultural de Benimaclet ha registrat esta vesprada un ple absolut, en l’assistència de més de cent persones, en l’acte cultural organisat per l’Associació Cultural Poble de Benimaclet, en colaboració en la Clavaria Gent de Benimaclet i la Confraria dels Sants de la Pedra i Stm. Crist de la Providència.

L’acte ha confirmat, una volta més, que Benimaclet és un poble viu, orgullós de les seues arraïls i compromés en la defensa i promoció de la seua llengua, cultura i tradicions.

Ampla representació d’entitats culturals i socials

Entre els assistents han estat presents Josep Vicent Navarro, president de Lo Rat Penat; Nacho Cantó, de la Junta d’Exposició; Maria Jesús Coves, presidenta d’honor de l’Associació d'Escritors en Llengua Valenciana; Vicent Ramon Calatayud, acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana; Francisco Cuenca Meseguer, Síndic de la Confraria de Benimaclet; aixina com membres de la Junta Directiva de l’Associació de Veïns de Benimaclet i diversos escritors i escritores del poble.

Presentació del proyecte per al reconeiximent de les Festes Patronals com a BRL

Un dels moments centrals de la vesprada ha segut la presentació per part de Pau Giner, croniste de la Confraria i President de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet, del proyecte per a solicitar el reconeiximent de les Festes Patronals de Benimaclet com a Be de Rellevància Local (BRL), un pas decisiu per a protegir i dignificar el nostre patrimoni festiu i cultural, frut del treball conjunt de persones i entitats compromeses en el futur del poble.

Presentació del llibre dels V Jocs Florals de Benimaclet

També s’ha presentat el llibre que arreplega les obres premiades en els V Jocs Florals de Benimaclet que se celebraren el passat setembre durant les Festes Patronals, junt al discurs del mantenedor, consolidant una iniciativa que posa en valor la creativitat lliterària en llengua valenciana.

Entre les obres publicades estan els guardonats de renom com: la Flor Natural, otorgada a Ampar Cabrera, l’Englantina d'Or, concedida a Joan Josep Serra, el Premi de Narrativa Carles Salvador, per a Miquelo Garcia, El Premi d'investigació Eduard Buil, per a Javier Navarro i el Premi Emili Baró de poesia en castellà, per a María José Juárez Romera.

Convocatòria dels VI Jocs Florals i presentació del cartell anunciador

Durant la vesprada s’ha anunciat oficialment la convocatòria dels VI Jocs Florals de Benimaclet, que se celebraran dins de les Festes d’enguany. Se poden obtindre les bases en la web (https://jocsfloralsdebenimaclet.blogspot.com/)

Com a clausura, s’ha presentat el cartell anunciador dels VI Jocs Florals, obra de l’artista local Nieves Català, que ha segut destapat per la V Regina dels Jocs, Pau Cuenca i Renau, que ha causat una excelent impressió en el públic assistent.

Un poble unit entorn a la seua cultura

Des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem agrair l’assistència i el recolzament de totes les persones que han omplit el Llar Cultural, demostrant que Benimaclet continua caminant unit entorn a la seua cultura, la seua llengua i les seues festes.

Perque cultura, llengua i poble caminen junts.

Acte cultural Benimaclet

 Acte cultural en el Llar Cultural de Benimaclet

El pròxim dilluns 2 de març a les 19:30 hores, el Llar Cultural de Benimaclet (Carrer dels Sants 8) acollirà un acte cultural molt especial obert a tot el veïnat, en el que la cultura, la tradició i l’identitat del nostre poble seran les grans protagonistes.

Benimaclet continua demostrant que és un poble viu, orgullós de les seues arrels i compromés en el futur de les seues festes i manifestacions culturals. Durant l’acte es donaran a conéixer diversos proyectes i iniciatives que reforcen este esperit del nostre poble.

Presentació del proyecte per al reconeiximent de les Festes

Un dels moments centrals serà la presentació del Proyecte per a solicitar que les Festes Patronals de Benimaclet siguen reconegudes com a Be de Rellevància Local (BRL), un pas fonamental per a protegir i dignificar el patrimoni festiu i cultural del nostre poble, frut del treball de moltes persones i entitats compromeses.

Presentació del llibre dels V Jocs Florals de Benimaclet

També es presentarà el llibre que arreplega les obres premiades en els V Jocs Florals de Benimaclet que se celebraren l'any passat, junt al discurs del mantenedor, una publicació que posa en valor la creativitat lliterària en llengua valenciana i el talent dels nostres autors.

Es destacarà especialment:

• La Flor Natural, otorgada a Ampar Cabrera

• L’Englantina, concedida a Joan Josep Serra

• El Premi de Narrativa Carles Salvador, per a Miquelo Garcia

Una oportunitat per a reconéixer el treball dels premiats i continuar fomentant la creació cultural en valencià.

Anunci dels VI Jocs Florals de Benimaclet

Durant l’acte s’anunciarà oficialment la convocatòria dels VI Jocs Florals de Benimaclet, que se celebraran dins de les festes d’enguany, consolidant aixina una iniciativa que ya forma part de la vida cultural del poble.

Presentació del cartell anunciador

Finalment, es donarà a conéixer el cartell anunciador dels VI Jocs Florals, obra de l’artista Nieves Català, que ha preparat una proposta artística especialment pensada per a representar l’esperit de la convocatòria d’enguany. El cartell serà destapat per la Regina del Jocs, Pau Cuenca i Renau, la qual acabarà en est acte en el seu regnat.

Una invitació oberta a tot el poble

Des de l’organisació es convida a tots els veïns i veïnes a participar en esta vesprada cultural, que vol ser també un espai d'encontre, convivència i orgull compartit per Benimaclet i per la nostra llengua i les nostres festes.

Data: 2 de març

Hora: 19:30 hores

Lloc: Llar Cultural de Benimaclet

Perque cultura, llengua i poble caminen junts. Vos esperem.

Organisa: Associació Cultural de Poble de Benimaclet, Clavaria Gent de Benimaclet, Confraria dels Sant de la Pedra i Stm. Crist de la Providència de Benimaclet.

Dia de la llengua materna

Hui, 21 de febrer, celebrem el Dia de la Llengua Materna 

Benimaclet té ànima, té història… i té llengua. Durant sigles, el valencià ha segut la manera natural de parlar dels nostres carrers, de les nostres cases i de la nostra gent. És la llengua de les yayes que contaven històries a la porta, dels llauradors en l’horta, dels jocs en la plaça i de les conversacions entre veïns.

Parlar valencià no és mirar arrere, és continuar un fil viu que nos unix com a poble. Cada paraula que diem en valencià manté viva una part de lo que som.💛

Per això, hui vos animem a fer un gest senzill i poderós:
👉 Parlem valencià en Benimaclet.
En la tenda, en el bar, en el carrer, en casa… sense vergonya i en orgull.

Perque una llengua viu quan se parla.
I Benimaclet sempre ha parlat valencià. ❤️

#Benimaclet #ParlemValencià #DiaDeLaLlenguaMaterna #Identitat #CulturaViva #Llenguavalenciana

Sant Antoni de Vera 2026

Sant Antoni de Vera: Tradició i devoció en el cor de l'Horta

L'arribada del mes de giner porta aparellada una de les festivitats més sentides i arrelades en la terra valenciana: la de Sant Antoni Abat, conegut carinyosament com Sant Antoni del Porquet. En este context, l'Ermita de Vera se convertix en l'epicent d'una celebració que unix fe, història i identitat d'horta.

La figura de l'eremita: Model de pietat

Sant Antoni Abat (251-356) fon un monge cristià en Egipte, reconegut com el fundador del moviment eremític. El seu llegat nos parla d'un home que abandonà els seus béns materials per a buscar la santedat en la soletat del desert.

Diu la tradició que va alcançar els 105 anys d'edat i que, a través de l'observació de la naturalea, va descobrir l'amor diví. D'ací naix el seu patronage sobre els ganaders i els animals domèstics, representant-se habitualment en el seu hàbit i un chicotet porc als peus.

Vera: Un punt de reencontre històric

L'antiga horta de Benimaclet, en les proximitats de l'Ermita de Vera, manté viva la flama d'esta festivitat des de principis del segle XX. Encara que el païsage ha canviat, l'esperit de la festa permaneix intacte gràcies al treball dels festers de Sant Antoni.

Més que un acte religiós, Sant Antoni de Vera és un reencontre. Antics habitants de la zona, que en el seu dia aplegà a tindre prop de 2.000 veïns, tornen cada any per a saludar a vells coneguts. Per als pocs llauradors que encara queden en l'horta, esta cita és un moment d'unió impagable.

La Bendició i la Rifa Tradicional

El matí de la festa, l'ermita rep a gents vingudes de Benimaclet, Alboraya i la Malvarrosa. Des d'una tribuna s'impartix la bendició als animals, mentres els amos demanen protecció per a les seues mascotes i ganado

U dels moments més esperats és la tradicional rifa. En ella se ssortegen productes de la terra i del corral:

• Pernils i dotzenes d'ous.

• Pollets i gallines.

• Garrafes d'oli i de vi.

La jornada conclou en el tro de la pólvora i un dinar de germanor que referma els llaços de la gent de Vera.

---

Programa de Festes 2026

Convidem a tots els valencians a participar en els actes que tindran lloc el pròxim dumenge 18 de giner de 2026 en l'entorn de l'Ermita de Vera:

• 10:30h – Celebració de la Santa Missa en l'Ermita.

• 11:30h – Balls regionals valencians.

• 12:00h – Benedicció dels animals i entrega de trofeus.

• 13:30h – Gran rifa de "Sant Antoni" en importants premis.

• 14:00h – Dispar de bateries pirotècniques.

Vingau a disfrutar d'una jornada que és patrimoni viu de la nostra cultura i de la nostra horta.

Arribada dels Reixos a Benimaclet

Arribada dels Reixos a Benimaclet

El pròxim dumenge 4 de giner, Benimaclet tornarà a omplir-se d’ilusió i alegria en l’esperada arribada dels Reixos d’Orient. A partir de les 17:30 hores, Ses Majestats arribaran a la plaça de Benimaclet, a on seran rebuts pels veïns i, especialment, pels més menuts del poble.

Els chiquets i chiquetes tindran l’oportunitat d’entregar personalment la seua carta als Reixos, compartint uns moments màgics plens de fantasia, nervis i ensomis per a complir.

En acabant de la recepció de Ses Majestats, s’oferirà un berenar de chocolate per a tots els assistents, en un ambient familiar i acollidor, pensat per a fruir junts d’una de les tradicions més estimades de l’any.

En cas de que l'orage no permeta dur a terme l'acte en la plaça tindrà lloc en el Llar Cultural de Benimaclet (carrer dels Sants).

Est acte està organisat per la Confraria de Benimaclet, i conta en la colaboració de l’Associació de Comerciants Benicomerç i de la Caixa Popular, als quals agraïm el seu compromís constant en la vida social i cultural del nostre poble.

Des de l’Associació Poble de Benimaclet, convidem a tot el veïnat a participar i a compartir junts esta vesprada tan especial, mantenint vives les nostres tradicions i l’esperit nadalenc.

Vos esperem! 🎄👑✨

Bon any nou 2026

 Bon any nou 2026

En l’inici d’este nou any, des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem desijar un bon i pròsper 2026 a tots els veïns, colaboradors i amics que, any darrere d'any, nos acompanyen i fan possible la nostra faena.

El 2026 no serà un any qualsevol. Complim deu anys de camí compartit, deu anys treballant per la defensa de l'identitat de Benimaclet, el valencià, les nostres tradicions, la memòria històrica del poble i la dignitat de la seua horta i el seu patrimoni. Deu anys fets de treball discret, constància i estima profunda per este poble que continuem reivindicant com a poble.

Este aniversari és, sobretot, un reconeiximent a totes les persones que han format i formen part de l’associació, a les que han aportat temps, idees, esforç i compromís, i també a tots aquells que, sense pertànyer formalment a l’entitat, han recolzat i compartit el nostre proyecte.

Encetem el 2026 en ilusió renovada, en nous reptes i en la voluntat de celebrar estos 10 anys de vida associativa com mereixen: mirant arrere en orgull i avant en esperança, sempre fidels a les nostres raïls.

Gràcies per ser part d’este camí.

Bon any nou i llarga vida al poble de Benimaclet.

Crònica 2025

 CRÒNICA DE L’ANY 2025

Associació Cultural Poble de Benimaclet

L’any 2025 quedarà inscrit en la memòria colectiva de Benimaclet com un dels més intensos, fecunts i significatius en la trayectòria de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet. A lo llarc de dotze mesos, l’entitat ha desplegat una activitat constant en defensa de la cultura valenciana, la memòria històrica del poble, les tradicions religioses i festives, el valencià i la dignitat patrimonial de l’Horta de Benimaclet, consolidant-se com una de les principals entitats cíviques del barri.

Giner: Sant Antoni de Vera, fidelitat a la tradició de l’Horta

L’any s’encetà, com mana la tradició, en la Festa de Sant Antoni Abat en l’Ermita de Vera, celebrada el dumenge 19 de giner de 2025. L’Associació Cultural Poble de Benimaclet va participar activament en la difusió i defensa d’esta celebració ancestral, documentada ya a principis del sigle XX, que reunix veïns de Benimaclet, l’horta, Alboraya i la Malvarrosa.

La missa solemne, els balls regionals, la benedicció dels animals, la rifa tradicional i el dispar pirotècnic varen tornar a convertir Vera en espai de reencontre d’antics habitants de la partida, reivindicant una forma de vida llauradora hui pràcticament desapareguda, pero encara viva en la memòria del poble.

Defensa del patrimoni: les alqueries del PAI de Benimaclet

Durant els primers mesos de l’any, l’Associació va intervindre públicament en el debat suscitat a raïl de la cessió d’una alqueria del PAI de Benimaclet a l’Associació Cultural l’Horta de Valéncia. Des de Poble de Benimaclet se va fer una exposició rigorosa i documentada de la realitat patrimonial de les alqueries encara existents —Cucala, Tello i el conjunt Zarzo-Bayarri— desmentint informacions errònees aparegudes en alguns mijos de comunicació.

L’Associació reiterà la seua proposta, ya plantejada en distintes reunions en l’Ajuntament de Valéncia i entitats veïnals, de protegir el conjunt Zarzo-Bayarri com a espai de memòria de l’Horta i futur museu etnològic al servici del poble.

Febrer: llengua, lliteratura i recuperació dels Jocs Florals

El 21 de febrer, coincidint en la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, el Llar Cultural de Benimaclet acollí un multitudinari acte cultural organisat per l’Associació Cultural Poble de Benimaclet. En ell se varen entregar els premis dels IV Jocs Florals de Benimaclet, se presentaren les publicacions recopiladores dels treballs premiats i se descobrí el cartell anunciador dels V Jocs Florals, obra de l’artiste Santiago Gómez.

L’acte, moderat per l’escritor Vicente Valiente, va contar en la participació de numeroses autoritats culturals i representatives d’entitats valencianes, i va supondre la consolidació definitiva de la recuperació d’esta justa lliterària, instaurada en 1931 per Josep Maria Bayarri.

 

Primavera: Creus de Maig, Combregar d’Impedits i Corpus Christi

En maig, l’Associació participà en la difusió i documentació de les Creus de Maig en Benimaclet, posant en valor la participació d’entitats del poble i especialment la Creu instalada en l’Ermita de Vera, dedicada a les llauradores valencianes.

El 4 de maig se celebrà el Combregar d’Impedits, una de les tradicions religioses més antigues del poble, mantinguda a pesar de les transformacions urbanes i socials. L’Associació destacà públicament la necessitat de conservar este acte com a part inseparable de la història local.

Ya en estiu, Benimaclet celebrà el Corpus Christi, mantingut en data pròpia per a no coincidir en el de la ciutat. L’itinerari tradicional, els altars veïnals i la participació dels chiquets de Primera Comunió tornaren a oferir una image de continuïtat històrica que l’Associació sempre ha defés.

Estiu: Confraria i recuperació de l’Alqueria de Zarzo

El 30 de juliol tingué lloc la Festa de la Confraria dels Sants Patrons, Abdon i Senent, en una jornada que combinà festa infantil, missa a l’estil de l’Horta, imposició de medalles a nous confrares, albaes i sopar de confraternitat. Poble de Benimaclet reconegué públicament l’esforç de la Confraria i la Clavaria Festers Crist 2025 en la recuperació d’esta festivitat secular.

Un dels moments més rellevants de l’any fon la inauguració de l’Alqueria de Zarzo com a nou espai cultural, en un acte multitudinari carregat de simbolisme. L’Associació va recolzar decididament esta iniciativa de recuperació patrimonial impulsada per l’Associació Cultural Horta de Valéncia, a pesar dels incidents provocats per un grup minoritari. L’acte demostrà la voluntat majoritària del veïnat per apostar per la cultura, la convivència i la memòria.

Setembre: Festes Patronals i V Jocs Florals

Les Festes Patronals de Benimaclet 2025 varen supondre el punt àlgit de l’any. L’Associació Cultural Poble de Benimaclet participà activament en els principals actes, destacant especialment la celebració dels V Jocs Florals de Benimaclet el 18 de setembre, en el Centre de Majors.

La proclamació de Pau Cuenca i Renau com a Regina dels Jocs Florals, l’entrega de premis lliteraris, el discurs del mantenedor Josep Furió i Egea i la presència de destacades personalitats del món cultural valencià varen convertir l’acte en una fita històrica que consolidà definitivament el certamen dins del calendari cultural del poble.

La difusió per part de les rets socials de la nostra associació sobrepassaren els mig milló de visites durant les festes.

Primavera d'hivern: proyecció exterior i devoció popular

En octubre, la Regina dels Jocs Florals i representants de l’Associació assistiren als CXXXVII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, celebrats en el Teatre Principal, reforçant els llaços entre Benimaclet i les grans institucions de la cultura valenciana.

En novembre, la Confraria de Benimaclet, en participació activa de membres de l’Associació, prengué part en la processó extraordinària del 225 aniversari del Crist de la Concòrdia, en el Grau de Valéncia, portant la image del Santíssim Crist de la Providència i reafirmant una devoció documentada des del sigle XVII.

Nadal: convivència i solidaritat

L’any conclogué en la preparació dels actes nadalencs en la Plaça de Benimaclet, en una celebració popular i solidària que tornà a convertir l’espai públic en lloc de convivència veïnal, fidel a l’esperit que ha caracterisat totes les iniciatives en les que ha participat l’Associació a lo llarc de 2025.

---

Conclusió

L’any 2025 ha demostrat que l’Associació Cultural Poble de Benimaclet no és solament una entitat organisadora d’actes, sino una autèntica guardiana de la memòria, la llengua, les tradicions i l’identitat d’un poble que, a pesar de la pressió urbana, continua sent poble. Un any de treball intens, de fidelitat a les raïls i d’esperança en el futur.

Nadal, Any Nou i dèu anys caminant junts

 Nadal, Any Nou i dèu anys caminant junts

En l'arribada del Nadal i el Cap d'any, des de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet volem detindre-nos un moment per a mirar arrere… i també cap a avant.

Este any que va a començar no serà un any qualsevol. En 2026 complim dèu anys des de que un grup de veïnes i veïns decidí organisar-se per a defendre, estudiar i difondre la memòria, la cultura i la vida popular de Benimaclet. Dèu anys d'activitats, d'investigacions, de festes, de reivindicacions, de trobades i, sobretot, de fer poble.

A lo llarc d'esta década hem deprés que la cultura no és només lo que s'hereta, sino també lo que es cuida dia a dia. Que un poble no es definix únicament pels seus carrers o els seus edificis, sino per les persones que el viuen, el recorden i el transmeten. I que Benimaclet seguix sent poble perque hi ha qui creu en ell i treballa per mantindre viva la seua identitat.

El Nadal nos convida precisament ad això: a la memòria compartida, a l'encontre i a l'esperança. I l'Any Nou nos obri un camí que volem seguir recorrent junt a tots vosatros, en nous proyectes, noves mirades i el mateix compromís que nos ha dut fins a ací.

Gràcies als qui heu participat, recolzat, difòs o simplement acompanyat a l'associació durant estos dèu anys. Este aniversari també és vostre.

Vos desigem unes festes nadalenques plenes de pau, salut i calor de poble, i un Any Nou en el que seguim construint, entre totes i tots, el Poble de Benimaclet.

Bon Nadal i Bon Ninou.

Dèu anys i els que estan per vindre.