lunes, 21 de septiembre de 2026

Crònica de les Festes Patronals 2026

Benimaclet viu unes Festes Patronals marcades per la tradició, la cultura i la fe d'un poble


Benimaclet ha tornat a viure les seues Festes Patronals, unes celebracions dedicades a la Mare de Deu d’Agost, als Sants Patrons Abdón i Senent i al Santíssim Crist de la Providència. A lo llarc de diversos dies, els carrers i les places del poble han acollit actes religiosos, culturals, musicals, infantils i festius que han permés reunir veïns, clavaris, entitats culturals i associacions entorn a un programa que combina devoció, tradició i convivència.


Les festes han tingut com a fil conductor la voluntat de mantindre vives les tradicions de Benimaclet i la memòria d’un poble que, a pesar de les transformacions experimentades en les últimes dècades, continua reivindicant la seua personalitat pròpia.

Els VI Jocs Florals obrin les celebracions

Les Festes Patronals començaren el dijous 10 de setembre en el Centre Instructiu Musical de Benimaclet en la celebració dels VI Jocs Florals, una cita lliterària que recupera una tradició iniciada en 1931. La cerimònia reuní autoritats, representants culturals i veïnals, membres del món faller, poetes, investigadors, premiats i numerosos veïns.


U dels moments més destacats de la nit fon la proclamació de Sònia Escrich i Andreu com a Regina dels VI Jocs Florals, acompanyada per la seua Cort d’Amor. Alexandrina Fornas i Buil rebé la Flor Natural pel poema «Ho saps», en una concessió especialment significativa per la seua vinculació familiar en el poeta i periodiste benimacleter Eduart Buil.

També es concediren l’Englantina d’Or a Ampar Cabrera i Sanfèlix, la Viola d’Or a Joan Josep Serra i Martí, el Premi de Poesia en Castellà Emili Baró a Immaculada Ballester, el Premi d’Investigació Eduard Buil ex aequo a Consol Monsó i Lacruz i Antoni Atienza i Peñarrocha, i el Premi de Narrativa Carles Salvador a Maria Teresa Peiró i Lorca, en accèssit per a Miquelo Garcia i Maldonado.

Ricart Folgado i Bisbal actuà com a Mantenedor d’una cerimònia que finalisà en la interpretació de l’Himne de Valéncia i la tradicional fotografia de conjunt. Els Jocs Florals consolidaren aixina la recuperació d’una tradició lliterària vinculada a la història cultural de Benimaclet.

Les campanes protagonisen el Pregó Cultural

L’endemà, la Parròquia de Nostra Senyora de l’Assunció acollí el Pregó Cultural de Benimaclet. Enguany, l’acte tingué com a protagonistes a les clavarieses i, especialment, a les campanes del poble, actualment en restauració.

Elvira Laguarda obrí les intervencions en una original introducció que imaginava un còmic ambientat en Benimaclet. Maria Jose Ballester parlà de la Campana de l’Assunció i de la importància de les tradicions i dels recorts familiars; Pilar Sanchis dedicà la seua intervenció a la Campana dels Sants Patrons i a la història de les festes; i Pepa Benlloch parlà de la Campana del Santíssim Crist i de Benimaclet com a poble i com a casa comú.


El pregó finalisà en la veu d’Elvira Laguarda, que recità «Les Campanes del meupoble», d’Emili Baró, una composició vinculada als Jocs Florals de Benimaclet. L’acte es convertí aixina en un homenage a les tradicions, als majors, a les festes, a la fe i a la memòria del poble. Posteriorment, l’Orquesta del Centre Instructiu Musical oferí un concert que donà inici a les Festes Patronals.

Pintura, cultura i tradició

El dissabte 12 de setembre, els carrers de Benimaclet tornaren a convertir-se en un espai de creació artística en la celebració del VIII Certamen de Pintura Ràpida. Durant la jornada, artistes participants ompliren els carrers i racons del poble de cavallets, pinzells i llenços.

El Primer Premi, dotat en 350 euros, fon per a Alfredo Sales García, mentres que el Segon Premi, dotat en 200 euros, recaigué en Milagros Sánchez Gavilán. El certamen comptà en el patrocini de Caixa Popular i dels Clavaris Gent de Benimaclet 2026, i ha sigut impulsat des de fa huit anys per l’artiste local Santiago Gómez.

La jornada també inclogué l’ofrena de les Alfàbegues a la Mare de Deu de l’Assunció, la sabatina, la missa en sufragi de les cofrades difuntes i el sopar de Germanor.


La festa de la Mare de Deu d’Agost

El dumenge 13 de setembre, la festa de la Mare de Deu d’Agost estigué marcada pel volteig general de campanes, el passacarrer de la banda de música, la missa solemne en honor a la Santíssima Mare de Deu de l’Assunció i la mascletà en la plaça de Benimaclet.

A la vesprada, la solemne processó recorregué l’itinerari habitual. En finalisar, un ramet de fòcs artificials posà punt final a les celebracions dedicades a la patrona.



La Passà dels Sants, memòria de l’antiga Horta

El dilluns 14 de setembre arribà un dels actes més tradicionals de les festes: la Passà dels Sants de la Pedra. La celebració està documentada tradicionalment des del sigle XVI i està vinculada als llauradors de l’Horta de Benimaclet i a la devoció pels Sants Abdón i Senent com a protectors dels cultius.

El trasllat dels Sants cap a l’Ermita de Vera es realisà al so del tabal i la dolçaina, passant pels carrers Puçol i Masquefa i per l’avinguda de Valladolit fins al camí Farinós. La romeria recorregué part de l’antiga Horta de Benimaclet i mantingué viva la relació entre la festa, la devoció i el passat agrícola del poble.

En l’ermita tingueren lloc el cant dels gojos als Sants de la Pedra, el repartiment d’orchata i fartons i un sopar a la fresca de pa i porta.

L’endemà, dimarts 15, els Sants iniciaren el camí de tornada cap a Benimaclet. El recorregut inclogué una parada en la Universitat Politècnica de Valéncia i en el Cementeri Parroquial. A l’arribada a la plaça, els grups de danses de les Falles de Benimaclet reberen els Sants en una demostració de balls i una dansà popular.





El Crist de la Providència pren el relleu

El dimecres 16 de setembre començaren els actes dedicats al Santíssim Crist de la Providència. La jornada inclogué una vesprada infantil, el trasllat solemne del Crist des de la Capella fins a l’altar Major i el primer dia del Tríduo.

A la nit estava prevista una Nit d’Albaes pels carrers més emblemàtics del poble, una activitat que hagué de finalisar en el Llar Cultural a causa de la tronada i la pluja.


El dijous 17 continuaren els actes religiosos en el segon dia del Tríduo, junt a una vesprada infantil medieval i un sopar de Germanor popular en la plaça de Benimaclet. La nit estigué amenisada per Gustavo Paradís en música i humor, i comptà també en la visita de l’Alcaldessa de Valéncia, Maria Josep Català, que acudí a saludar els veïns i clavaris.


El Mercat Migeval i les activitats del fi de semana

El divendres 18 de setembre obriren les portes del Mercat Medieval, que també continuà durant el fi de semana. La jornada inclogué una vesprada infantil de jocs tradicionals, la vesprejada del carrer Prudenci Alcon i Mateu, sopar, música i el concert de The Verben Underground.


A les 19.00 hores tingué lloc la inauguració del Mercat Medieval en el seu emplaçament habitual. La jornada continuà en el tercer dia del Tríduo, una representació teatral per a majors en el Llar Cultural i una Nit de Sarsuela en la plaça de Benimaclet.

La festa dels Sants Patrons Abdón i Senent

El dissabte 19 de setembre estigué dedicat als Sants Patrons Abdón i Senent. La jornada començà de bon matí en la cocció de les calderes i en l’obertura del Mercat Medieval.

En el carrer dels Sants se celebraren partides de Pilota Valenciana a càrrec del Club CPV Picanya. A migdia tingué lloc el repartiment de les calderes d’arròs en fesols i naps per als abonats i per a aquells que havien adquirit tíquet, en un ambient amenisat per la Charanga del CIM.



A les set de la vesprada se celebrà la missa en valencià i la processó dels Sants Patrons Abdón i Senent pel recorregut habitual. Les Falleres Majors infantils de la demarcació engalanaren la processó i, al finalisar, es realisà una ofrena de productes de l’Horta als patrons. Una dansà i un ramillet de fòcs posaren la fi a l’acte.

La jornada finalisà en una gran verbena a càrrec de «7CRASHERS» en el carrer Prudenci Alcon i Mateu.

El dia del Santíssim Crist de la Providència

El dumenge 20 de setembre estigué dedicat al Santíssim Crist de la Providència. El Mercat Medieval tornà a obrir les seues portes i al migdia se celebrà la Missa Major en honor al Santíssim Crist.

A les 14.00 hores tingué lloc una mascletà en la plaça, a càrrec de la pirotècnia Lluch. 

Per la vesprada, la missa i la solemne processó del Santíssim Crist de la Providència que ompli els carrers de devoció en participació de les falles, clavaries, cofrades, autoritats i veïns del poble que recorregueren l’itinerari habitual, culminant la jornada en un ramellet de fòcs d’artifici. A continuació les Falles procediren a fer una ofrena floral al Crist de la Providència.



El recort als confrares difunts tanca les festes

Les celebracions conclogueren el dilluns 21 de setembre, dedicat als confrares difunts. La jornada inclogué una visita al Cottolengo, a on s’entregaren les ofrenes realisades als Sants, i una missa en sufragi dels confrares difunts.

Una festa que manté viva la memòria de Benimaclet

Les Festes Patronals de Benimaclet 2026 han oferit, durant diversos dies, una combinació de religiositat, cultura, música, art, tradicions populars i convivència veïnal. Els Jocs Florals han fet de Benimaclet un niu de lliteratura; el Pregó Cultural ha posat en primer terme les campanes i les veus de la memòria; el Certamen de Pintura Ràpida ha portat l’art als carrers; i la Passà dels Sants ha recordat l’orige agrícola de Benimaclet i la relació històrica del poble en la seua Horta.

Les processons, les danses, les albaes, la música, les mascletaes, els sopars de Germanor, el Mercat Medieval, les activitats infantils i les celebracions religioses han completat un programa que ha tornat a posar en el centre la participació dels veïns i de les entitats del poble.

Aixina, Benimaclet ha tancat unes noves Festes Patronals reivindicant la seua història i les seues tradicions, pero també demostrant que la festa continua sent un espai de trobada entre generacions.

Més allà del programa d’actes, les Festes Patronals són també un moment d'unió familiar i recorts: la memòria de les campanes, dels Sants Patrons, de l’antiga Horta, de les processons, de les festes familiars, dels majors i de totes les persones que, any darrere d’any, contribuïxen a mantindre viva la personalitat de Benimaclet.

Des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem agrair a la Clavaria Gent de Benimaclet 2026 i la Confraria dels Sants Patrons Abdon i Senent i dels Santíssim Crist de la Providència haver fer possible que, un any més, Benimaclet tinga les seues festes patronals.

domingo, 20 de septiembre de 2026

El Dia del Crist

El Dia del Crist en Benimaclet: una tradició que unix tot un poble

Hi ha dies que formen part de la vida d’un poble. Dies que, més allà de la religió o de les creències personals, estan profundament arraïlats en la memòria de les famílies i en les vivències de generacions sanceres. En Benimaclet, un d’eixos dies és, sense dubte, el Dia del Crist.

Cada tercer dumenge de setembre, Benimaclet viu la seua gran festa del Crist de la Providència. És una jornada especial, esperada durant tot l’any, que conserva una tradició transmesa de pares a fills i que continua reunint a les famílies del poble, inclús a aquelles que, en l’actualitat, ya no viuen en Benimaclet.

Una festa molt nostra

Els nostres majors nos transmeten que el Dia del Crist sempre ha ocupat un lloc molt especial en les llars de Benimaclet. Per a moltes famílies, després de Nadal, és probablement el dia més important de l’any.

I és que la festa no se limita a un acte concret. El Dia del Crist se viu en casa, en família i en els carrers. És un dia de retrobament, de memòria i de tradició.

Els més devots acodixen a la Missa major del Crist, que se celebra a les 12:30 hores. Pero, més allà de la celebració religiosa, el dia es viu també al voltant de la taula.

En les cases de Benimaclet es prepara un dinar familiar especial, en el que tradicionalment no sol faltar una bona paella. En acabant arriben els dolços propis d’una jornada tan senyalada. En els últims anys, ademés, s’ha fet habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca, que s’ha incorporat a la celebració com una mostra més de l’estima per les coses nostres.

És el moment de reunir-se, de compartir taula, de recordar els qui ya no estan i de tornar a fer poble.

I arriba l’hora de la processó

Després de la sobretaula, arriba un dels moments més esperats de la jornada: la preparació per a la processó del Crist de la Providència.

La processó ix de la Plaça del Poble i recorre els carrers de Benimaclet, passant per Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo —el tradicional Carrer Valéncia—, Enric Navarro, Frederic Mistral i novament Murta, fins a tornar a la Plaça del Poble.

Durant el recorregut, els carrers s’òmplin de veïns i visitants. Són mils els benimacleters que acodixen a vore passar el Crist, uns participant activament en la celebració i uns atres simplement com a públic, pero tots formant part d’una mateixa escena que es repetix any darrere d’any.

És precisament eixe caràcter popular el que fa tan especial esta festa. El Dia del Crist pertany a tots els benimacleters: als devots i als que no ho són, als que viuen actualment en el poble i als que, per diferents circumstàncies, han hagut d’anar-se’n.


El Crist de la Providència

L’advocació del Crist de la Providència està present en Benimaclet des de fa més de dos segles i mig.

La Divina Providència fa referència, en la tradició cristiana, a l’acció de Deu sobre la creació i a la seua protecció i auxili dels hòmens. És, per tant, una advocació vinculada a la confiança i a l’esperança en la protecció divina.

La image actual del Crist de la Providència de Benimaclet és l'escultor benimacleter José López, de l’any 1939. L’anterior image, que segons la tradició havia segut un regal de Sant Joan de Ribera, fon destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

Aixina, la image que hui acompanya els benimacleters en la seua festa és també testimoni d’una història marcada per les dificultats, pero sobretot per la capacitat d’un poble de conservar i recuperar les seues tradicions.

Una tradició que hem de conservar

Les festes populars no són únicament actes que apareixen en un programa. Són una part de la memòria colectiva. Darrere de cada processó, de cada dinar familiar i de cada costum hi ha persones que, generació darrere de generació, han fet possible que eixa tradició arribe fins a nosatros.

El Dia del Crist és, per tant, molt més que una celebració religiosa. És una jornada que nos recorda qui som, d’a on venim i quines són les tradicions que han format part de la vida del nostre poble.

En un Benimaclet que ha canviat molt en les últimes décades, conservar estes tradicions és també conservar una part de la seua identitat i de la seua memòria.

Que el tercer dumenge de setembre continue sent, durant molts anys, un dia de retrobament, de família i de poble.

¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!

¡Vixca el Crist de la Providència!

¡Vixca Benimaclet!



viernes, 18 de septiembre de 2026

Les calderes de Benimaclet

 LES CALDERES DE BENIMACLET: UNA TRADICIÓ EN HISTÒRIA

Hi ha tradicions que formen part de les festes. I n’hi ha unes atres que, ademés, formen part de la memòria de Benimaclet.

Les Calderes de Benimaclet són una d’elles.


El pròxim dissabte 19 de setembre, des de bon de matí, el carrer de Sant Esperit, junt a la Plaça del Poble, tornarà a omplir-se de fum, olor de llenya i l’aroma inconfusible de l’arròs en fesols i naps. Les calderes se cuinaran durant hores, sempre que l’orage ho permeta, seguint una tradició que forma part de les Festes Patronals de Benimaclet.

A les dos de la vesprada, les vintiquatre salves d’honor dedicades als Sants Patrons, Sant Abdó i Sant Senent, els Sants de la Pedra, anunciaran el moment més esperat: el repartiment de les tradicionals calderes en la Plaça de Benimaclet.

Enguany els clavaris han preparat 4.000 racions d’arròs en fesols i naps per al veïnat que haja adquirit prèviament els corresponents tickets en la Casa de la Confraria del carrer Puçol.

UNA TRADICIÓ EN MÉS D’UN SIGLE D’HISTÒRIA

Les Calderes de Benimaclet no són una tradició recent. La seua història documental se remonta, com a mínim, a principis del sigle XX.

En 1910, u dels primers programes de festes que es conserven ya deixa constància de la celebració de les calderes d’arròs en fesols i naps.

Pero aquella celebració tenia un significat molt diferent del que té hui.

En aquell temps, les calderes tenien una important funció social: oferir un menjar calent, nutritiu i contundent a les persones més necessitades de Benimaclet. Els ingredients i l’elaboració eren aportats per les persones que més tenien, convertint la festa dels Sants de la Pedra també en un moment de solidaritat i ajuda als més necessitats.

Era una època en la que moltes famílies vivien en unes condicions molt diferents de les actuals. Per a molts chiquets, poder menjar carn era una cosa extraordinària que no estava al seu alcanç durant tot l’any. Les calderes de les festes permetien, almenys per un dia, compartir una menjar especial al voltant d’una celebració que era de tot el poble.

DE L’ALIMENT A LA FESTA

El temps ha canviat i també ho ha fet la societat. Aquella funció assistencial que tenien les calderes ha deixat pas a una gran celebració festiva i de germanor.

Pero l’essència continua sent la mateixa: cuinar junts, compartir i reunir al poble entorn a un plat tradicional.

L’arròs en fesols i naps és u dels grans plats de la cuina tradicional valenciana. És habitual en moltes poblacions de l’Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor i les Marines, i rep també noms com caldera o arròs junt segons la localitat.

Se tracta d’un plat especialment contundent, tradicionalment associat als mesos d’hivern, pero que en molts pobles s’ha convertit en u dels protagonistes de les festes. Cuinat en grans calderes i en cantitats que poden arribar a ser enormes, transforma l’elaboració d’un plat en tot un acte comunitari.

La recepta tradicional té com a ingredients principals el porc, els fesols, els naps —especialment la varietat coneguda com a «nap i col»— i l’arròs. Segons les zones, també pot incorporar carn de corder o botifarres de ceba.

La seua elaboració tradicional requerix paciència: els ingredients se couen en un calder alt i metàlic, a foc de llenya, habitualment de taronger o garrofera, i necessiten hores de cocció.

Com ocorre en tants plats tradicionals, cada comarca i cada poble ha anat adaptant la recepta a les seues costums. En algunes zones més al nort de l’Horta se substituïx part de la carn de porc per boví, mentres que en poblacions del Camp de Túria és habitual trobar variants en les que els fesols són substituïts pel garrofó.

QUATRE MIL RACIONS I UNA MATEIXA HISTÒRIA

Hui, les dimensions de les Calderes de Benimaclet són molt diferents a les d’aquelles primeres celebracions.


4.000 racions
preparades pels clavaris són una mostra de la magnitut que ha adquirit esta tradició.

Pero darrere de cada ració hi ha molt més que un plat d’arròs.

Hi ha una història que ve de llunt. Hi ha els veïns que durant generacions participaren en les festes. Hi ha els clavaris que mantingueren viva la costum. Hi ha les famílies que varen deprendre la tradició dels seus majors. I hi ha, també, la memòria d’aquells primers benimacleters per als quals una caldera no era simplement un acte festiu, sino una manera de compartir en els qui més ho necessitaven.

S'estarà cuinant història.

I quan a les dos de la vesprada les vintiquatre salves d’honor anuncien el repartiment de les calderes, Benimaclet tornarà a reunir-se al voltant d’una tradició que ha sabut canviar en el temps sense perdre la seua essència.

Perque han canviat els temps, han canviat les famílies i ha canviat la festa.

Pero hi ha coses que continuen igual: un poble, una tradició i una gran caldera d’arròs en fesols i naps.

🥘❤️

Benimaclet: història, tradició i poble.

miércoles, 16 de septiembre de 2026

Mercat Migeval 2026

 El Mercat Migeval tornarà a omplir de vida els carrers de Benimaclet



Les Festes Patronals de Benimaclet no s'entenen sense una de les seues cites més esperades: el Mercat Migeval, que enguany se celebrarà del 17 al 20 de setembre en el cor del poble.

Durant eixos quatre dies, els carrers del poble antic de Benimaclet —com Masquefa i Músic Belando— se transformaran en un autèntic escenari migeval, a on veïns i visitants podran passejar entre parades d'artesania, gastronomia i productes tradicionals. La música, les animacions de carrer i les recreacions històriques ompliran d'ambient festiu cada racó, convertint el mercat en un viage al passat que entusiasma tant a majors com a menuts.

Organisat per la Clavaria Gent de Benimaclet 2026, en el marc de les Festes Patronals, el Mercat és una oportunitat única per a fruir d'un espai d’encontre veïnal, reforçar les nostres raïls culturals i celebrar junts l'identitat del poble de Benimaclet.

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet anima a tot el veïnat i a els qui nos visiten a no perdre’s esta cita imprescindible:

👉 Del 17 al 20 de setembre, Benimaclet reviu el seu passat en el Mercat Migeval.

¡Vos esperem per a compartir tradició, cultura i festa!

Horari de fi de semana:

Divendres: 11:00 a 14:30 h /.../ 17:30 a 22:30 h

Dissabte: 11:00 a 14:30 h /.../ 17:30 a 22:30 h

Dumenge: 11:00 a 14:30 h /.../ 17:30 a 21:30 h




domingo, 13 de septiembre de 2026

Un recort de les festes de 1987

 Un recort de les festes de Benimaclet de 1987

La fotografia que publicàrem la semana passada en Instagram, en la que es veen els cavalls engalanats en motiu de les festes, ha fet aflorar un bonic record de la nostra història recent.

La nostra amiga Amparo Pastor Escuder nos ha escrit per a compartir en nosatros un recort molt especial: l’any 1987 va tindre l’honor de ser la pregonera de les festes de Benimaclet.

Amparo conserva en sa casa, en molt de carinyo, un quadro que recorda aquell pregó pels carrers del poble. En ell es pot vore la desfilada de diverses grupes, totes igualment engalanades, en parelles de valencians a cavall, tal com podem recordar en la fotografia que publicàrem fa uns dies.

Segons nos conta, el pregó seguia l’orde de la processó pels carrers de Benimaclet i, en cada cantonada, Amparo desplegava un pergamí i el llegia per a convidar a tots els veïns a participar en les festes.

Eren unes festes vixcudes intensament pel veïnat, en els carrers com a punt d'encontre i en la participació de tot un poble. Aquell mateix any, ademés, Benimaclet contava en una emissora de ràdio que s’escoltava per la part antiga del poble. Allí se dedicaven cançons, se parlava de diversos temes i, sobretot, s’informava de les festes per a que ningú es perdera cap acte.

Hui, casi quaranta anys més tart, testimonis com el d’Amparo nos permeten recuperar chicotets fragments d’aquella vida festiva i veïnal. Una fotografia, un quadro, un pergamí o un recort personal poden convertir-se aixina en una finestra oberta a la memòria de Benimaclet.


Des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem agrair a Amparo que haja compartit en nosatros este recort tan entranyable.

Perque conservar la memòria del nostre poble també és conservar les històries de les persones que l’han fet i el seguixen fent viu.

Gràcies, Amparo, per compartir-lo en tots nosatros.

Passà dels Sants 2026

  ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET


Hui dilluns se realisa la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet.


Tradicionalment, està documentada des del sigle XVI, la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdón i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdón i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.


El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Bétera, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XV i XVI es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.


Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.


L'acte de la Romeria comença sobre les 20:30 hores, quan se traslladen Els Sants Patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. El recorregut passa pels carrer Puçol, Masquefa, Valladolit fins a buscar el camí Farinós. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdón i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

sábado, 12 de septiembre de 2026

Crònica del VIII Certamen de Pintura Ràpida

Crònica del VIII Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet

En el marc de les Festes Patronals, els carrers de Benimaclet han tornat a omplir-se de color i creativitat en la celebració del VIII Certamen de Pintura Ràpida, una cita que any darrere d’any es consolida com una de les activitats artístiques més esperades del poble.

A lo llarc de la jornada, l’art ha tornat a prendre els carrers de Benimaclet, convertint els seus racons i espais més característics en escenaris per a la creació artística. Els cavallets, els pinzells i els llenços han compartit protagonisme en un ambient marcat per les Festes Patronals i per la proximitat entre artistes, veïns i visitants.

El jurat ha valorat les obres presentades i, finalment, els guardons d’esta VIII edició han recaigut en:

Primer Premi (350 €): Alfredo Sales García

Segon Premi (200 €): Milagros Sánchez Gavilán

Enguany, el certamen ha contat en el patrocini de Caixa Popular i dels Clavaris Gent de Benimaclet 2026, el respal dels quals ha fet possible la celebració d’esta nova edició i la continuïtat d’una iniciativa que unix art, cultura i festa en els carrers del poble.

Impulsat des de fa huit anys pel jove artiste local Santiago Gómez, el Certamen de Pintura Ràpida de Benimaclet ha anat fent-se un lloc propi dins del programa cultural de les Festes Patronals, oferint cada any una oportunitat per a contemplar Benimaclet des de la mirada particular dels artistes participants.

En esta VIII edició, el certamen reafirma aixina el seu paper com a aparador del talent pictòric i com una de les expressions culturals més volgudes de les Festes Patronals de Benimaclet, deixant novament en els carrers del poble l’impronta de l’art, la creativitat i la celebració compartida.

Primer Premi 2026

Segon Premi 2026




Poble de Benimaclet