Les festes han tingut
com a fil conductor la voluntat de mantindre vives les tradicions de Benimaclet
i la memòria d’un poble que, a pesar de les transformacions experimentades en
les últimes dècades, continua reivindicant la seua personalitat pròpia.
Els VI Jocs
Florals obrin les celebracions
Les Festes Patronals
començaren el dijous 10 de setembre en el Centre Instructiu Musical de
Benimaclet en la celebració dels VI Jocs Florals, una cita lliterària que
recupera una tradició iniciada en 1931. La cerimònia reuní autoritats,
representants culturals i veïnals, membres del món faller, poetes,
investigadors, premiats i numerosos veïns.
U dels moments més destacats de la nit fon la proclamació de Sònia Escrich i Andreu com a Regina dels VI Jocs Florals, acompanyada per la seua Cort d’Amor. Alexandrina Fornas i Buil rebé la Flor Natural pel poema «Ho saps», en una concessió especialment significativa per la seua vinculació familiar en el poeta i periodiste benimacleter Eduart Buil.
També es concediren
l’Englantina d’Or a Ampar Cabrera i Sanfèlix, la Viola d’Or a Joan
Josep Serra i Martí, el Premi de Poesia en Castellà Emili Baró a Immaculada
Ballester, el Premi d’Investigació Eduard Buil ex aequo a Consol Monsó i
Lacruz i Antoni Atienza i Peñarrocha, i el Premi de Narrativa Carles
Salvador a Maria Teresa Peiró i Lorca, en accèssit per a Miquelo
Garcia i Maldonado.
Ricart Folgado i
Bisbal actuà com a Mantenedor d’una cerimònia que finalisà en la interpretació de
l’Himne de Valéncia i la tradicional fotografia de conjunt. Els Jocs Florals
consolidaren aixina la recuperació d’una tradició lliterària vinculada a la
història cultural de Benimaclet.
Les campanes
protagonisen el Pregó Cultural
L’endemà, la Parròquia
de Nostra Senyora de l’Assunció acollí el Pregó Cultural de Benimaclet.
Enguany, l’acte tingué com a protagonistes a les clavarieses i, especialment, a
les campanes del poble, actualment en restauració.
Elvira Laguarda obrí les intervencions en una original introducció que imaginava un còmic ambientat en Benimaclet. Maria Jose Ballester parlà de la Campana de l’Assunció i de la importància de les tradicions i dels recorts familiars; Pilar Sanchis dedicà la seua intervenció a la Campana dels Sants Patrons i a la història de les festes; i Pepa Benlloch parlà de la Campana del Santíssim Crist i de Benimaclet com a poble i com a casa comú.
El pregó finalisà en la veu d’Elvira Laguarda, que recità «Les Campanes del meupoble», d’Emili Baró, una composició vinculada als Jocs Florals de Benimaclet. L’acte es convertí aixina en un homenage a les tradicions, als majors, a les festes, a la fe i a la memòria del poble. Posteriorment, l’Orquesta del Centre Instructiu Musical oferí un concert que donà inici a les Festes Patronals.
Pintura,
cultura i tradició
El dissabte 12 de
setembre, els carrers de Benimaclet tornaren a convertir-se en un espai de
creació artística en la celebració del VIII Certamen de Pintura Ràpida. Durant
la jornada, artistes participants ompliren els carrers i racons del poble de
cavallets, pinzells i llenços.
El Primer Premi, dotat
en 350 euros, fon per a Alfredo Sales García, mentres que el Segon
Premi, dotat en 200 euros, recaigué en Milagros Sánchez Gavilán. El
certamen comptà en el patrocini de Caixa Popular i dels Clavaris Gent de
Benimaclet 2026, i ha sigut impulsat des de fa huit anys per l’artiste local Santiago
Gómez.
La jornada també
inclogué l’ofrena de les Alfàbegues a la Mare de Deu de l’Assunció, la
sabatina, la missa en sufragi de les cofrades difuntes i el sopar de Germanor.
La festa de la
Mare de Deu d’Agost
El dumenge 13 de setembre,
la festa de la Mare de Deu d’Agost estigué marcada pel volteig general de
campanes, el passacarrer de la banda de música, la missa solemne en honor a la
Santíssima Mare de Deu de l’Assunció i la mascletà en la plaça de Benimaclet.
A la vesprada, la solemne
processó recorregué l’itinerari habitual. En finalisar, un ramet de fòcs
artificials posà punt final a les celebracions dedicades a la patrona.
La Passà dels
Sants, memòria de l’antiga Horta
El dilluns 14 de
setembre arribà un dels actes més tradicionals de les festes: la Passà dels
Sants de la Pedra. La celebració està documentada tradicionalment des del sigle
XVI i està vinculada als llauradors de l’Horta de Benimaclet i a la devoció
pels Sants Abdón i Senent com a protectors dels cultius.
El trasllat dels Sants
cap a l’Ermita de Vera es realisà al so del tabal i la dolçaina, passant pels
carrers Puçol i Masquefa i per l’avinguda de Valladolit fins al camí Farinós.
La romeria recorregué part de l’antiga Horta de Benimaclet i mantingué viva la
relació entre la festa, la devoció i el passat agrícola del poble.
En l’ermita tingueren
lloc el cant dels gojos als Sants de la Pedra, el repartiment d’orchata i
fartons i un sopar a la fresca de pa i porta.
L’endemà, dimarts 15,
els Sants iniciaren el camí de tornada cap a Benimaclet. El recorregut inclogué
una parada en la Universitat Politècnica de Valéncia i en el Cementeri
Parroquial. A l’arribada a la plaça, els grups de danses de les Falles de
Benimaclet reberen els Sants en una demostració de balls i una dansà popular.
El Crist de la
Providència pren el relleu
El dimecres 16 de
setembre començaren els actes dedicats al Santíssim Crist de la Providència. La
jornada inclogué una vesprada infantil, el trasllat solemne del Crist des de la
Capella fins a l’altar Major i el primer dia del Tríduo.
A la nit estava
prevista una Nit d’Albaes pels carrers més emblemàtics del poble, una activitat
que hagué de finalisar en el Llar Cultural a causa de la tronada i la pluja.
El dijous 17
continuaren els actes religiosos en el segon dia del Tríduo, junt a una
vesprada infantil medieval i un sopar de Germanor popular en la plaça de
Benimaclet. La nit estigué amenisada per Gustavo Paradís en música i humor, i
comptà també en la visita de l’Alcaldessa de Valéncia, Maria Josep Català,
que acudí a saludar els veïns i clavaris.
El Mercat
Migeval i les activitats del fi de semana
El divendres 18 de
setembre obriren les portes del Mercat Medieval, que també continuà durant el fi
de semana. La jornada inclogué una vesprada infantil de jocs tradicionals, la
vesprejada del carrer Prudenci Alcon i Mateu, sopar, música i el concert de The
Verben Underground.
A les 19.00 hores
tingué lloc la inauguració del Mercat Medieval en el seu emplaçament habitual.
La jornada continuà en el tercer dia del Tríduo, una representació teatral per
a majors en el Llar Cultural i una Nit de Sarsuela en la plaça de Benimaclet.
La festa dels
Sants Patrons Abdón i Senent
El dissabte 19 de
setembre estigué dedicat als Sants Patrons Abdón i Senent. La jornada començà
de bon matí en la cocció de les calderes i en l’obertura del Mercat Medieval.
En el carrer dels
Sants se celebraren partides de Pilota Valenciana a càrrec del Club CPV
Picanya. A migdia tingué lloc el repartiment de les calderes d’arròs en fesols
i naps per als abonats i per a aquells que havien adquirit tíquet, en un
ambient amenisat per la Charanga del CIM.
A les set de la
vesprada se celebrà la missa en valencià i la processó dels Sants Patrons Abdón
i Senent pel recorregut habitual. Les Falleres Majors infantils de la
demarcació engalanaren la processó i, al finalisar, es realisà una ofrena de
productes de l’Horta als patrons. Una dansà i un ramillet de fòcs posaren la fi
a l’acte.
La jornada finalisà en
una gran verbena a càrrec de «7CRASHERS» en el carrer Prudenci Alcon i Mateu.
El dia del
Santíssim Crist de la Providència
El dumenge 20 de
setembre estigué dedicat al Santíssim Crist de la Providència. El Mercat
Medieval tornà a obrir les seues portes i al migdia se celebrà la Missa Major
en honor al Santíssim Crist.
A les 14.00 hores tingué lloc una mascletà en la plaça, a càrrec de la pirotècnia Lluch.
Per la
vesprada, la missa i la solemne processó del Santíssim Crist de la Providència que ompli els carrers de devoció en participació de les falles, clavaries, cofrades, autoritats i veïns del poble que recorregueren l’itinerari habitual, culminant la jornada en un ramellet de fòcs
d’artifici. A continuació les Falles procediren a fer una ofrena floral al Crist de la Providència.
El recort als
confrares difunts tanca les festes
Les celebracions
conclogueren el dilluns 21 de setembre, dedicat als confrares difunts. La
jornada inclogué una visita al Cottolengo, a on s’entregaren les ofrenes
realisades als Sants, i una missa en sufragi dels confrares difunts.
Una festa que
manté viva la memòria de Benimaclet
Les Festes Patronals
de Benimaclet 2026 han oferit, durant diversos dies, una combinació de
religiositat, cultura, música, art, tradicions populars i convivència veïnal.
Els Jocs Florals han fet de Benimaclet un niu de lliteratura; el Pregó Cultural ha
posat en primer terme les campanes i les veus de la memòria; el Certamen de
Pintura Ràpida ha portat l’art als carrers; i la Passà dels Sants ha recordat
l’orige agrícola de Benimaclet i la relació històrica del poble en la seua
Horta.
Les processons, les
danses, les albaes, la música, les mascletaes, els sopars de Germanor, el
Mercat Medieval, les activitats infantils i les celebracions religioses han
completat un programa que ha tornat a posar en el centre la participació dels
veïns i de les entitats del poble.
Aixina, Benimaclet ha
tancat unes noves Festes Patronals reivindicant la seua història i les seues
tradicions, pero també demostrant que la festa continua sent un espai de
trobada entre generacions.
Més allà del
programa d’actes, les Festes Patronals són també un moment d'unió familiar i recorts: la memòria
de les campanes, dels Sants Patrons, de l’antiga Horta, de les processons, de
les festes familiars, dels majors i de totes les persones que, any darrere
d’any, contribuïxen a mantindre viva la personalitat de Benimaclet.
Des
de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem agrair a la Clavaria Gent de
Benimaclet 2026 i la Confraria dels Sants Patrons Abdon i Senent i dels
Santíssim Crist de la Providència haver fer possible que, un any més,
Benimaclet tinga les seues festes patronals.
