sábado, 20 de junio de 2026

1928 festa lliterària en Benimaclet

 La festa lliterària de 1928: el precedent dels Jocs Florals de Benimaclet


Quan parlem dels actuals Jocs Florals de Benimaclet solem mirar cap a l'any 1931, quan gràcies a l'impuls de Josep Maria Bayarri, en la colaboració d'Eduart Buil i Pasqual Asins, el nostre poble celebrà els seus primers Jocs Florals. No obstant, tres anys abans ya trobem un precedent ben significatiu que podem considerar el verdader germen d'aquella iniciativa cultural que acabaria arreplant en la vida festiva i lliterària de Benimaclet.

Una pàgina publicada en el semanari Semana Gráfica de setembre de 1928 nos permet redescobrir una jornada festiva que combinà tradició, música i lliteratura, organizada per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet.


La «Camèlia» de 1928

Les imàgens publicades mostren un poble orgullós de les seues costums. En una de les fotografies apareix un «Grupo de Labradoras y labradores vestidos a la antigua usanza que tomaron parte en el baile tradicional de la “Camelia”, celebrado con gran éxito en la Sociedad Instructiva Musical con motivo de las fiestas que patrocina dicha entidad musical».

L'escena resulta especialment interessant perque documenta la voluntat dels benimacleters de recuperar i dignificar les seues tradicions populars, en una época en que la societat valenciana vivia importants canvis socials i culturals.

També apareixen dos dels carruages engalanats en flors naturals que desfilaren durant les festes, «tripulados por bellas señoritas», oferint una image de l'esplendor i la participació popular que caracterisaven aquelles celebracions.

Maria Peiró, Reina de les Festes

Entre les fotografies destaca la de la jove Maria Peiró i Roger, presentada pel semanari com «la bella señorita María Peiró, proclamada reina de los festejos organizados por la Sociedad Instructiva».

La figura de la Regina de les Festes, tan habitual en moltes celebracions valencianes del sigle XX, simbolisava la representació pública de la joventut i de la societat local, convertint-se en una de les principals protagonistes dels actes festius.

Eduart Buil i la festa lliterària

Pero la notícia conté un detall especialment rellevant per a la història cultural de Benimaclet. Junt a les fotografies apareix el retrat d'Eduart Buil, a qui Semana Gráfica descriu com:

«Nuestro compañero en la Prensa y laureado poeta, don Eduardo Buil, que fue mantenedor de la fiesta literaria celebrada con motivo de las fiestas en este pueblo».

Esta referència confirma que en les festes de 1928 ya se celebrà una autèntica festa lliterària, presidida per un poeta de reconegut prestigi. No es tractava únicament d'actes festius o musicals, sino també d'un espai dedicat a la cultura, la poesia i les lletres.

Precisament, tres anys més tart, en 1931, Eduart Buil colaboraria en Josep Maria Bayarri i Pasqual Asins en la celebració dels primers Jocs Florals de Benimaclet. Per això, resulta difícil no vore en aquella festa lliterària de 1928 el precedent directe dels Jocs Florals que naixerien oficialment poc de temps més tart.

La Societat Instructiva Musical i la «Pezuña»

Aquelles festes estaven organisades per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet, una de les dos grans entitats musicals que marcaren la vida social del poble durant les primeres décades del sigle XX.

Els benimacleters coneixien popularment la seua banda com «La Pezuña», mentres que la banda rival del Casino Instructiu i Benèfic era coneguda com «La Mano». Aquella rivalitat, que hui forma part de la memòria popular del poble, dividí passions durant més de vint anys i contribuí a mantindre una intensa activitat musical i cultural.

Finalment, el 13 de març de 1932, les dos entitats decidiren unir esforços i es fusionaren en una sola agrupació, naixent aixina l'actual Centre Instructiu Musical de Benimaclet, hereu d'aquella rica tradició musical.

Un llegat que continua viu

Hui, casi un sigle despuix d'aquelles festes de 1928, podem afirmar que aquella modesta festa lliterària sembrà una llavor que ha arribat fins als nostres dies.

Els Jocs Florals de Benimaclet recuperats en el sigle XXI representen la continuïtat d'aquell esperit que unia festa, cultura, poesia i amor pel poble. I enguany, gràcies a l'esforç i compromís de la Clavaria Gent de Benimaclet, tindrà lloc la VI Edició dels Jocs Florals de Benimaclet, consolidant una iniciativa que torna a ocupar el lloc que mereix dins de les nostres festes patronals. A més la ceremònia tindrà lloc en el Centre instructiu de Benimaclet el pròxim 10 de setembre, reforçant aquella unió entre música, lletres i Benimaclet.

Mirar les fotografies de 1928 és molt més que contemplar unes imàgens antigues. És descobrir els orígens d'una tradició cultural pròpia i comprovar que, generació darrere generació, Benimaclet ha sabut mantindre viva la seua passió per la música, la poesia i les seues senyes d'identitat.

Perque els Jocs Florals de Benimaclet no són només una recuperació moderna: són l'herència viva d'aquella festa lliterària que ya emocionava als nostres antepassats en 1928.



sábado, 13 de junio de 2026

Corpus de Benimaclet 2026

 El Corpus Christi tornarà a recorrer els carrers de Benimaclet

Benimaclet celebrarà este dumenge 14 de juny de 2026 una de les seues manifestacions religioses i culturals més antigues: la festivitat del Corpus Christi, una tradició centenària que forma part de la memòria del poble des de temps immemorials.



La solemnitat del Corpus Christi, dedicada a exalçar la presència real de Jesucrist en l'Eucaristia, és una de les celebracions més importants del calendari catòlic. En la ciutat de Valéncia la festa se celebra tradicionalment el dumenge anterior, per lo que Benimaclet manté el costum de celebrar-la una semana més tart, permetent aixina que els veïns puguen participar també en la coneguda "Festa Grossa" del Cap i Casal.

La jornada començarà en la missa de les 19:00 hores en l'Iglésia Parroquial de l'Assunció. En acabar la celebració eucarística, la Custòdia en el Santíssim Sacrament eixirà en processó pels carrers del poble acompanyada pels fidels, pels chiquets i chiquetes que han pres la Primera Comunió enguany i per numerosos veïns que mantenen viva esta tradició.

El recorregut partirà de la Plaça del Poble i continuarà pels carrers Murta, Mistral, Enric Navarro, Baró de San Petrillo, Poeta Asins i Alegret, per a retornar finalment a l'iglésia. Durant el trayecte s'alçaran diversos monuments efímers a on la processó realisarà les seues tradicionals parades d'adoració al Santíssim Sacrament.

U dels moments més esperats serà, una volta més, la visita al carrer Alegret, a on els veïns confeccionaran un espectacular tapís floral en honor al Corpus, una mostra de devoció popular que convertix el carrer en una autèntica obra d'art efímera.

A lo llarc de tot el recorregut, els chiquets i chiquetes de Primera Comunió llançaran pétals de flors davant de la Custòdia, creant una de les imàgens més emotives de la celebració.

La tradició del Corpus en el Regne de Valéncia es remonta a l'any 1326 i constituïx una de les manifestacions patrimonials més importants de la cultura valenciana. En Benimaclet, generació darrere de generació, esta festa ha continuat celebrant-se gràcies a la participació dels veïns i de la parròquia, convertint-se en una cita imprescindible del calendari festiu local.

Des de l'Associació Cultural Poble de benimaclet i les entitats organisadores se convida a tots els veïns i veïnes a participar en esta celebració i a acompanyar al Santíssim pels carrers del poble, mantenint viva una tradició que forma part de l'identitat de Benimaclet.

sábado, 2 de mayo de 2026

Creus de Maig 2026

 LES CREUS DE MAIG EN BENIMACLET


Creu de Maig Parròquia 2026




La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig. Pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador romà Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria que es creïa impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).


L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit i llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocultes i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de Maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del sigle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants i en ell participen des de fa anys algunes associacions del nostre poble.

En Benimaclet se coloquen creus de Maig en:

- l'Església Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora, en la Plaça de Benimaclet.

- Falla Poeta Altet-Benicarló.

- I en l'Ermita de Vera l'Associació Cultural L'Horta ha colocat una preciossa Creu en el lema "Homenage al 600 aniversari del Micalet de la seu i del III any dedicat al sant Càliç"


viernes, 17 de abril de 2026

El Combregar d'Impedits 2026

EL COMBREGAR D'IMPEDITS DE BENIMACLET

Este dumenge, 19 d'abril, se celebra en Benimaclet el Combregar d'Impedits.


Benimaclet guarda una de les tradicions religioses més antigues de les que se coneixen en Valéncia, el Combregar de Malalts e Impedits o Combregar d'Impedits. Es tracta d'una processó en la que la feligresia de Benimaclet recorre el carrers del poble duent la comunió als malalts del poble que no poden desplaçar-se al temple parroquial degut a la seua malaltia.

Horta de Valéncia, 1911
La processó se realisa en molts pobles de Valéncia el dilluns de Sant Vicent Ferrer (és a dir el dilluns següent al segon dumenge de Pasqua -domenica in albis), encara que en Benimaclet ve realisant-se des de fa molts anys el tercer dumenge de Pasqua, segurament per a que els benimacleters puguen assistir a les fester en honor al patró San Vicent en la ciutat de Valéncia. S'ha de dir que este tipo d'acte només se realisa en l'antic Regne de Valéncia i en algunes parts d'Andalusia.

El Concili de Trento, realisat entre 1545 y 1563, en el marc de la Contrarreforma catòlica manava a la feligresia combregar al menys una volta a l'any per Pasqua florida, lo que quedà com un manament de l'Església. Hi ha notícies de processions per a dur la comunió als feligresos en Sevilla des de 1575 (costum que encara es manté).

Segurament per influència de San Joan de Ribera, sevillà de naiximent i que arribà a ser Arquebisbe de Valéncia a finals del segle XVI i el qual tenia gran devoció per l'Eucaristia, Valéncia va adquirir esta tradició.

La processó encara se realisa actualment en multitut de pobles valencians com Alboraya, Picassent, Museros, Xàtiva, Montaverner... i deixà de celebrar-se en molts atres en els últims anys.

En Benimaclet s'ha mantingut a pesar de la pressió de la ciutat i de les noves tendències actuals que tendixen a dur els sentiments religiosos a l'intimitat. L'acte comença a les 10:00 del matí partint de l'Església Parroquial en la Plaça de Benimaclet. Encapçala l'acte la creu processional portada per un feligrés. A continuació el senyor rector porta el copó en les sagrades formes baix pali. Familiars dels malalts i veïns de Benimaclet porten els pals del pali. Junt ad ells uns escolans van tocant unes campanetes per a indicar la presència del Corpus Christi (el Cos de Crist). A continuació va el poble i la banda de música del Centre Instructiu de Benimaclet. En acabant de recórrer totes les cases dels malalts que han demanat la comunió se torna al temple parroquial.

Combregar d'Impedits 2017
Combregar d'Impedits de 2017


Antigament la processó visitava també als malalts de l'Horta de Benimaclet, que eren feligresos de la Parròquia de Benimaclet, a pesar de ser veïns de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia. La processó podia allargar-se unes quantes hores. Els carrers pels que passava la processó s'adornaven, els llançols se penjaven en els balcons i les cases dels malalts s'arreglaven per a rebre a la comitiva que anava acompanyada per les autoritats religioses i civils.



En conclusió es tracta d'una tradició centenària, que deixant a banda les creències de cada individu, ha de conservar-se perque forma part de l'història del nostre poble. En els últims anys grupúsculs d'intolerants han increpat a la comitiva al seu pas pels carrers de Benimaclet, lo que demostra l'incultura d'estes persones a l'atacar un acte tan tradicional com este.

Combregar d'Impedits (1999)

Fotos: Vicent El Rojet, Dolores Huerta.
Font: Elaboració pròpia

domingo, 5 de abril de 2026

Bon dia de Pasqua 2026

  BON DIA DE PASQUA


Desde l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desigem un bon dia de Pasqua a tots els veïns del poble de Benimaclet.

sábado, 4 de abril de 2026

Processó de l'Encontre 2026

 PROCESSÓ DE L'ENCONTRE


El Dumenge de Pasqua a les 10:30 hores se celebra en la plaça del poble de Benimaclet la tradicional processó de l'Encontre. És una processó històrica que cada any recorre els carrers de Benimaclet i en la que participa part del poble. 


En la processó participen dos imàgens, la del Crist resucitat i la de La Dolorosa, que se troben en la Plaça de Benimaclet i es produïx un repic de campanes, soltament de coloms i llançament d'aleluyes.

En 1934 el diari “Las Provincias” es fea resò de la processó de Benimaclet i podem vore les similituts d'aquella processó en la que es celebra hui en dia. A continuació reproduïm les lletres que se dedicaren a narrar lo que va trascorrer en Benimaclet:

Processó de l'Encontre de 1948
La nota culminante de este renacer religioso ha sido el Encuentro de la mañana de Pascua; dos años que el vecindario no había contemplado su tradicional Encuentro. El entusiasmo desbordante tenía aires de triunfo y aires de libertad, recobrado después del bienio sectario de Azaña.

Organizáronse las mismas, que siguieron distinto itinerario. La Cofradia de los Dolores toda, con su Madre la Santísima Virgen, recorrió las calles de la Asunción, Valencia, Cristo de la Providencia, Benimaclet a la plaza de la Iglesia.

Acto seguido salió la cruz parroquial, niños del catecismo, bandera, socios de la Derecha Regional, tradicionalistas, palmas, incienso y la preciosa imagen de Jesús Resucitado, con el clero parroquial, recorrió las calles de Benimaclet, callejón, plaza, para coincidir ambas en la plaza de la Iglesia.

Reunidas ambas en el punto anteriormente indicado entre aclamaciones de júbilo, suelta de palomas aleluyas, carcasas, tracas y a los arcordes de la banda de música, reorganizóse ésta, retornando a la iglesia.

Seguidamente comenzó la misa mayor, en la cual se ejecutó a gran orquesta y voces la partitura en “la” de don Salvador Giner, y en la que el reverendo padre Luis Colomer pronunció un elocuente sermón.
Luego de la misa, organizóse nuevamente para trasladar la imagen de los Dolores a casa de la clavariesa para el año próximo, señorita Consuelito Huerta, sita en la calle de Valencia 45 y la Virgen del Sufragio en la misma calle, número 22, a doña Asunción Bori.

La citada calle era un hervidero de gente, que no cesaba de aplaudir y dar vivas a su Madre Santísima.

Luego, disparóse una kilométrica traca que recorrió la carrera de la procesión.
El tercer dia de Pascua organizóse la procesión para trasladar la imagen de los Dolores a la Parroquia. El corto trayecto estaba apiñado de gente, como jamás se había conocido.

Entra la Virgen en la iglesia, luces, tracas, vivas, aplausos, lágrimas, muchas lágrimas de emoción, terminando con solemne Salve

Actualment persistix la tradició pels carrers històrics del poble de Benimaclet. No vos pergau l'ocasió de participar en ella.

domingo, 22 de marzo de 2026

500.000 GRÀCIES: Una fita històrica per a la memòria de Benimaclet

 500.000 GRÀCIES: Una fita històrica per a la memòria de Benimaclet

Mai haguérem imaginat, aquell setembre de 2016, que una chicoteta flama encesa per a recuperar la memòria del nostre poble es convertiria en l'incendi cultural que és hui. En aquell moment, la nostra iniciativa naixia com una reacció de "desesperació" davant la pèrdua d'identitat, en l'objectiu de salvar el llegat de Benimaclet. Pensàvem que segurament no duraria ni un any... i hui, nou anys més tart, celebrem una sifra que nos deixa sense paraules: ¡500.000 visites al nostre blog!

Un camí compartit: Més que números

No som només una sifra en una pantalla. Som una comunitat viva que ha sobrevixcut a una pandèmia i que ha creixcut de la mà dels veïns i veïnes:

Més de 10.000 seguidors en Facebook.
Més d'1 milió de persones alcançades en rets.
Una mija de 10.000 impactes per publicació.

Esta acollida nos confirma que Benimaclet tenia ganes de retrobar-se en les seues arraïls. Vosatros haveu fet que vinguérem per a quedar-nos.


Nou anys de tesors recuperats

Durant este temps en la ret, hem posat llum sobre racons oblidats de la nostra història:
  • Personages inoblidables: Des de la sabiduria de Carles Salvador o Eduard Buil, fins a la faena de meges com Diógenes López Mencho, la farmacèutica Adelina Montesinos o els nostres alcaldes. I, per descontat, el recort etern per al nostre estimat colaborador, Vicent Sanchis (El Roget).

  • Fets que nos marquen: Hem recordat la Riuà del 57, la fundació del poble, l'estància de l'Encobert o la curiosa "Rebelió de les Mones".

  • Patrimoni i Tradicions: Les nostres festes patronals, els comerços de tota la vida com Lobreca o La Traca, i la protecció incansable de la nostra Horta.


Una biblioteca per al poble


El nostre compromís s'ha materialisat en un fum de llibres que ya formen part de les estanteries de molts de vosatros:
“Nits de bodes” de Blasco Ibáñez.
“Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet”.
“Benimaclet, poble de poetes”.
“Benimaclet, el meu poble”
“L'horta de Benimaclet. Alqueries, camins i gents”.
“Eduard Buil, memòria d'un poeta”
“Els malnoms de Benimaclet”
“IV Jocs Florals de Benimaclet”
“V Jocs Florals de Benimaclet”

A més, nos sentim orgullosos d'haver impulsat la recuperació dels Jocs Florals de Benimaclet, tornant al poble el seu lloc en el panorama cultural valencià.


Mirant cap al futur

Fa cinc anys nos constituírem formalment com a Associació Cultural, i l'energia no s'esgota. Tenim nous proyectes en marcha, més històries per contar i una llista de colaboradors que volem que continue creixent.

El nostre objectiu seguix sent el mateix que en 2016: ser la veu de la nostra història i el present d'un poble que no vol oblidar d'on ve.

Gràcies per acompanyar-nos en cada clic, en cada lectura i en cada recort compartit. Benimaclet és memòria, i la memòria la fem entre tots.

¿Vols formar part d'esta aventura? Estem buscant nous colaboradors que vullguen compartir fotos, documents o recorts del nostre poble.

sábado, 21 de marzo de 2026

Benimaclet, poble de poesia

 Benimaclet, poble de poesia


El 21 de març celebrem el Dia Mundial de la Poesia, una jornada dedicada a la paraula viva, a l’emoció feta vers i a la memòria que glatix en la llengua. En Benimaclet, esta celebració no és un fet puntual, sino una manera de ser, una tradició fonda que forma part de la nostra identitat com a poble.


No debades, des de 1931 se celebren en el nostre poble els Jocs Florals, una manifestació cultural que hem recuperat i ya és molt estimada pels veïns. Aquell esperit inicial, que naixqué en temps difícils per a la llengua valenciana, continua viu hui en dia. Enguany tindrà lloc la sexta edició en esta nova etapa, demostrant que la flama de la poesia encara crema en Benimaclet, passant de generació en generació. Vos animem a participar en ells.

Benimaclet és, i ha segut sempre, un poble de poetes. Noms com Eduart Buil, Emili Baró, Carles Salvador, Pasqual Asins, Prudenci Alcón o Ampar Nicolau formen part d’eixe patrimoni immaterial que nos honra i nos definix. Gràcies ad ells, i a tants atres que han escrit i escriuen des del cor, la paraula valenciana ha trobat ací un refugi i una veu pròpia.

La poesia, en Benimaclet, no és només lliteratura: és vida cotidiana, és conversació de carrer, és sentiment compartit. És la manera en que el poble expressa els seus anhels, les seues alegries i també les seues penes. Cada vers és una llavor que arrela en la nostra història i creix en el futur.

En este Dia Mundial de la Poesia, des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem reivindicar, una volta més, el nostre compromís ferm en la llengua valenciana i en la cultura pròpia. Perque Benimaclet sempre ha estat, i estarà, al costat de la seua llengua, defenent-la, vivint-la i fent-la créixer.

Que la poesia continue omplint els nostres carrers, les nostres places i els nostres cors.

¡Vixca Benimaclet i vixca la poesia!


Podeu obtindre més informació dels Jocs Florals d'enguany en: https://jocsfloralsdebenimaclet.blogspot.com/




lunes, 16 de marzo de 2026

Premis Falles Benimaclet 2026

 Premis Falles de Benimaclet

 

Secció 1B

8au Premi a la Falla  125 Baró de San Petrillo-Leonor Jovani (Arturo Vallés Bea)

 

Secció 5ta B

4rt Premi a la Falla  352 Poeta Emili Baró-Enric Ginesta (Víctor Caballero Gutiérrez)

9vé Premi a la Falla  105 Poeta Asins-Alegret-Puçol (Jovenils) (Sergio Carrero Melián)

 

Secció 6ta A

8au Premi a la Falla  241 Pare Alegre-Enric Navarro (Roberto Climent Cremades)

 

Secció 7C

3er Premi a la Falla  188 Avinguda Primat Reig-Vinaròs (Vicente Albert García)


¡¡¡Enhorabona a totes les Falles premiades!!!!

domingo, 15 de marzo de 2026

Premis Falles Infantils 2026

 PREMIS INFANTILS DE BENIMACLET

    

    Des de Poble de Benimaclet volem felicitar a les falles que han obtingut premi enguany per a la seua Falla Infantil. Enhorabona!

Secció 7

9vé Premi a la Falla 352 Poeta Emili Baró-Enric Ginesta (Juanjo Salom Díaz)

11au Premi a la Falla 394 Dr. García Brustenga – Vicent Barrera Cambra (Jesús Liñana Ferrando)

Secció 9

10im Premi a la Falla 342 Avinguda de Valladolit-Ingenier Vicent Pichó (Laura Martínez Peralta)

Secció 10

9vé Premi a la Falla 270 Cuenca Tramoyeres-La Guàrdia Civil (Enrique Núñez Núñez)

Secció 11

2n Premi a la Falla 115 Frederic Mistral-Murta (Francisco Martínez Heredia)

Secció 17

4rt Premi a la Falla 241 Pare Alegre-Enric Navarro (Javier Rico Catalá)

8au Premi a la Falla 185 Poeta Altet-Benicarló (José Antonio Marco Gómez)

Secció 18

4rt Premi a la Falla 188 Avinguda Primat Reig-Vinaròs (Alejandro Cano Hernández)

Denuncia pintades alqueries

Benimaclet denuncia pintades vandàliques en dos alqueries històriques de Benimaclet

Benimaclet a 15 de Març de 2026. L’Associació Cultural Poble de Benimaclet vol expressar la seua més enèrgica condemna davant l’aparició recent de pintades vandàliques en dos alqueries històriques de Benimaclet, la d’alqueria de Montañana i la d’alqueria del Visquet, situades en l’antic camí de les Fonts, actual carrer de la Murta.

Les pintades, realisades en esprai roig, reproduïxen una bandera estrelada catalana i inclouen les llegendes “PP.CC”. Estes sigles fan referència a la ideologia dels denominats “Països Catalans”, un plantejament polític que pretén integrar la Comunitat Valenciana dins d’un proyecte nacional alié a la realitat històrica valenciana.

L’alqueria de Montañana és una de les poques alqueries habitades que encara es conserven en Benimaclet. Se troba hui junt al Colege Municipal de Benimaclet, completament integrada en la trama urbana. Construida en el sigle XVIII per Pascual Montañana; des de llavors ha segut habitada per la família Montañana.

Junt ad ella se troba l’alqueria del Visquet o del Visco, edificació tradicional de dos altures orientada al Sur, en un pati que dona a l’antic camí de les Fonts. En este pati creix una típica figuera que durant dècades ha donat ombra als habitants de la casa, sent habitual vore’ls prendre la fresca en les vesprades d’estiu.

Poble de Benimaclet recorda que les alqueries de l’horta de Valéncia constituïxen elements singulars del nostre patrimoni històric, arquitectònic i etnològic, testimonis de la vida agrícola tradicional i de l’identitat cultural valenciana. Per això, fem una crida al respecte pel patrimoni històric i per les propietats particulars, i demana a les autoritats municipals que extremen la vigilància i promoguen mesures de protecció i conservació d’estos immobles històrics, així com la ràpida neteja de les pintades que els han degradat.

Estes pintades no sols constituïxen un acte de vandalisme contra el patrimoni arquitectònic de l’horta, sinó també una provocació ideològica que atenta contra l’identitat històrica i cultural del poble valencià.

La defensa del patrimoni cultural no pot quedar desprotegida davant actes incívics que atenten contra la memòria i la dignitat dels nostres pobles.

sábado, 14 de marzo de 2026

Premis a llibret de falla de Benimaclet

 Benimaclet present en els premis del Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat

Des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem felicitar a les comissions falleres del nostre poble que enguany han segut distinguides en el tradicional Concurs de Llibrets de Falla que des de 1903 organisa Lo Rat Penat, una de les iniciatives culturals més antigues i prestigioses vinculades a la festa de les Falles.

Com ve fent des de fa més d’un sigle, Lo Rat Penat convoca este certamen fent una crida a les comissions falleres i als nostres poetes per a participar en un concurs a on l’humor, l’ingeni i la gràcia —a més de la rima i la tècnica dels versos— se convertixen en els protagonistes d’una de les manifestacions més característiques de la llengua i la cultura valencianes.

Cal recordar que Lo Rat Penat sempre ha estat al costat de les Falles i dels fallers. Ya a finals del sigle XIX era esta entitat la que premiava a les millors falles. Hui en dia, este concurs continua sent una peça fonamental en la promoció de la lliteratura satírica valenciana. No debades, en l’expedient pel qual la UNESCO va declarar les Falles Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, se reconeix expressament la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de Llibrets.

Enguany el certamen ha tornat a demostrar la seua vitalitat, en 306 llibrets presentats per les comissions falleres de tota la ciutat i de molts pobles valencians.

Premis per a falles de Benimaclet

Entre els premiats trobem diverses comissions del nostre entorn:

Llibrets de falla grans

  • Falla Els Jovenils – segon accèssit Andrés Cabrelles
    Autora: Roser Lacruz i Caplliure
    Lema: Pallassos
  • Falla Av. Primat Reig – Vinaròs – octau accèssit Pere Delmonte
    Autor: Ernest Olmos i Sabater
    Lema: En una llavoreta
  • Falla Cuenca – Tramoyeres – Guàrdia Civil – quart accèssit Josep Melià Castelló
    Autor: Josep Ferran Gil i Navarro
    Lema: Falla i casal

Llibrets infantils

  • Falla Els Jovenils – undècim accèssit Pere Delmonte
    Autora: Roser Lacruz i Caplliure
    Lema: Somi primaveral
  • Falla Emili Baró – Enric GinestaPrimer premi Josep Bea Izquierdo
    Autor: César Gonzàlez i Peiró
    Lema: Equilibri
  • Falla Av. Valladolid – Enginier Vicent Pichó – quint accèssit Pere Delmonte
    Autor: Vicent López i Torres
    Lema: Un any molt dolç
  • Falla Cuenca – Tramoyeres – Guàrdia Civil – sèptim accèssit Elena Casa i Llàcer
    Autor: Josep Ferran Gil i Navarro
    Lema: Invasió fallera
  • Falla Primat Reig – Vinaròs – segon accèssit Peris Celda
    Autor: Ernest Olmos i Sabater
    Lema: Qui en chiquets se gita
  • Falla Brustenga – quint premi Raül Alapont
    Autora: Immaculada Soto i Ortega
    Lema: Els refrans de les yayes són els més sabis

Felicitació especial

Volem fer una felicitació molt especial a César Gonzàlez i Peiró, autor del llibret infantil de la Falla Emili Baró – Enric Ginesta, que ha conseguit el primer premi de la seua secció, un reconeiximent molt merescut a la seua creativitat i al seu treball en favor de la lliteratura festiva valenciana.

Des de la nostra associació també felicitem a totes les comissions i autors premiats, aixina com a Lo Rat Penat per continuar mantenint viva esta tradició lliterària que forma part inseparable de les Falles i de la nostra identitat cultural.

Enhorabona a tots i bones Falles.




Les Falles de Benimaclet, ¿les primeres de fòra de Valéncia?

 Les Falles de Benimaclet, ¿les primeres de fòra de Valéncia?

En l’última edició dels Jocs Florals de Benimaclet, el Premi Eduard Buil d’Investigació va ser concedit a l’investigador Javier Navarro i Andreu pel treball Apunts per a l’història de les Falles de Benimaclet. Se tracta d’un estudi que aporta noves senyes documentals i reflexions sobre l’orige, l’evolució i la consolidació de la tradició fallera en el nostre poble.

El treball premiat no pretén ser una història definitiva de les Falles de Benimaclet, sinó una recopilació d’apunts històrics i fonts documentals que obrin camí a futures investigacions. A partir de premsa històrica, llibrets de falla i testimonis, l’autor reconstruïx episodis poc coneguts del passat faller benimacleter.

La primera falla de Benimaclet: 1915

U dels principals resultats de l’investigació és la documentació de la primera falla plantada en Benimaclet l’any 1915, fet que situa al notre poble entre els primers llocs fòra de la ciutat de Valéncia a on se va plantar un monument faller.

La prensa de l’época, concretament La Correspondencia de Valencia, descrivia aquella falla en el lema “Alusió al tir roulant”, que incloïa una escena satírica relacionada en el món de la prensa. El monument representava diversos personages i un canó titulat “Prensa” disparant contra un objectiu a on apareixia el nom del diari El Mercantil.

Segons l’estudi, la sàtira podria estar vinculada a la crisis econòmica que afectà a la prensa durant la Primera Guerra Mundial, un eixemple primerenc de cóm les falles reflectien temes d’actualitat política i social.

Un atre detall destacat és que el diari El Pueblo senyalava que Benimaclet era el primer poble que plantava una falla fòra del Cap i Casal, anticipant que atres poblacions seguirien el mateix camí en anys posteriors.


La falla reivindicativa de 1931 i la protesta contra les Cambres Beccari

El treball també recupera la història de la segona falla documentada de Benimaclet, plantada en 1931, que tingué un fort caràcter reivindicatiu.

Aquell monument estava vinculat a un conflicte urbanístic que mobilisà a tot el poble: l’instalació de les Cambres Beccari, un sistema de tractament de residus que l’Ajuntament de Valéncia volia construir en les afores del núcleu urbà, molt prop de les cases del barriet de Santa Anna.

La resposta veïnal fon contundent. Veïns de totes les ideologies s’organisaren per impedir l’instalació d’aquelles instalacions, que consideraven insalubres. Finalment, després de protestes i gestions davant de les autoritats estatals, el 19 de març de 1932 el govern declarà les cambres insalubres, fet que obligà a abandonar el proyecte.

La falla de 1931 reflectia, en la sàtira pròpia de la festa, aquella lluita veïnal que se convertí en una de les primeres mobilisacions ciutadanes modernes de Benimaclet.

La falla infantil de 1936: un descobriment singular

Entre les aportacions més sorprenents de la investigació destaca la documentació d’una falla infantil plantada en 1936 al Grup Escolar Cardenal Reig, en plena Guerra Civil.

El monument, en el lema “¡Fòra la guerra!”, va ser elaborat pels alumnes Eduart Alcón i Joaquim Juste baix l’impuls del mestre i intelectual valencianiste Carles Salvador.

El llibret que acompanyava a la falla, escrit íntegrament en valencià, era un manifest pacifista que denunciava els horrors de la guerra. Este descobriment és especialment rellevant perque molts estudis sobre les falles durant la Guerra Civil no havien citat fins ara esta iniciativa escolar de Benimaclet.


Les comissions falleres i la consolidació de la festa

El treball de Navarro també analisa l’evolució de les comissions falleres de Benimaclet, moltes de les quals varen nàixer durant el franquisme i continuen actives hui en dia, donat que cap d’elles se convertí en heredera de la primera falla.

Entre les primeres documentades en acabar la guerra se troben:

  • Baró de San Petrillo – Lleonor Jovani (1942)
  • Frederic Mistral – Murta (1963)
  • Poeta Asins – Alegret – Puçol (1964)
  • Poeta Altet – Benicarló (1969)
  • Avinguda Primat Reig – Vinaròs (1970)
  • Pare Alegre – Enric Navarro (1973)
  • Cuenca – Tramoyeres – Guàrdia Civil (1975)

Posteriorment, ya en democràcia, apareixerien noves comissions com Poeta Emili Baró – Enric Ginesta (1983) o Poetes Anònims – Real de Gandia (1991).

Este procés reflectix com les falles se convertiren en un element central de la vida social i associativa del barri, vinculant tradició, identitat i convivència veïnal.

L’importància dels llibrets de falla

Un atre aspecte destacat de l’investigació és l’estudi dels llibrets de falla, considerats una font fonamental per a la història de la festa.

En Benimaclet, el primer llibret documentat és el de 1931, obra de Josep Maria Bayarri, mentres que el primer llibret d’una falla infantil fon escrit per Carles Salvador en 1937.

Durant la postguerra, Salvador se convertí en u dels grans impulsors dels llibrets fallers de Benimaclet, redactant-ne molts entre 1943 i 1952. Estos texts no només explicaven el monument, sinó que també incloïen poemes, crítica social i informació sobre la vida del poble.

Gràcies ad estos llibrets, hui podem conéixer aspectes socials, comercials i culturals del Benimaclet d’aquella època.

Uns apunts que obrin noves línies d’investigació

Tal com senyala el mateix autor, el treball no pretén tancar el tema sinó obrir noves vies d’estudi sobre la història fallera del poble. Les senyes aportades mostren la riquea d’una tradició que forma part del patrimoni cultural i de la memòria colectiva de Benimaclet.

Des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem felicitar Javier Navarro pel premi i per la seua contribució a l’investigació i difusió de la història local.

Treballs com este ajuden a conéixer millor el nostre passat i a valorar el patrimoni cultural del poble, en este cas una festa tan arrelada i universal com les Falles.

El treball ha segut publicat junt als atres treballs premiats en un llibre “V Jocs Florals de Benimaclet”. Aquell que estiga interessat pot posar-se en contacte en la nostra Associació en este enllaç LLIBRE



Poble de Benimaclet