500.000 GRÀCIES: Una fita històrica per a la memòria de Benimaclet
“Eduard Buil, memòria d'un poeta”
“Els malnoms de Benimaclet”
“IV Jocs Florals de Benimaclet”
“V Jocs Florals de Benimaclet”
500.000 GRÀCIES: Una fita històrica per a la memòria de Benimaclet
Benimaclet, poble de poesia
Podeu obtindre més informació dels Jocs Florals d'enguany en: https://jocsfloralsdebenimaclet.blogspot.com/
Premis Falles de Benimaclet
Secció 1B
8au Premi a la Falla 125 Baró de San Petrillo-Leonor Jovani
(Arturo Vallés Bea)
Secció 5ta B
4rt
Premi a la Falla 352 Poeta Emili Baró-Enric Ginesta (Víctor
Caballero Gutiérrez)
9vé
Premi a la Falla 105 Poeta Asins-Alegret-Puçol (Jovenils) (Sergio Carrero
Melián)
Secció
6ta A
8au
Premi a la Falla 241 Pare Alegre-Enric Navarro (Roberto
Climent Cremades)
Secció 7C
3er
Premi a la Falla 188 Avinguda Primat Reig-Vinaròs (Vicente
Albert García)
¡¡¡Enhorabona a totes les Falles premiades!!!!
PREMIS INFANTILS DE BENIMACLET
Des de Poble de Benimaclet volem felicitar a les falles que han obtingut premi enguany per a la seua Falla Infantil. Enhorabona!
Secció 7
9vé Premi a la Falla 352 Poeta Emili Baró-Enric Ginesta (Juanjo Salom Díaz)
11au Premi a la Falla 394 Dr. García Brustenga – Vicent Barrera Cambra (Jesús Liñana Ferrando)
Secció 9
10im Premi a la Falla 342 Avinguda de Valladolit-Ingenier Vicent Pichó (Laura Martínez Peralta)
Secció 10
9vé Premi a la Falla 270 Cuenca Tramoyeres-La Guàrdia Civil (Enrique Núñez Núñez)
Secció 11
2n Premi a la Falla 115 Frederic Mistral-Murta (Francisco Martínez Heredia)
Secció 17
4rt Premi a la Falla 241 Pare Alegre-Enric Navarro (Javier Rico Catalá)
8au Premi a la Falla 185 Poeta Altet-Benicarló (José Antonio Marco Gómez)
Secció 18
4rt Premi a la Falla 188 Avinguda Primat Reig-Vinaròs (Alejandro Cano Hernández)
Benimaclet denuncia pintades vandàliques en dos alqueries històriques de Benimaclet
Benimaclet a 15 de
Març de 2026. L’Associació Cultural Poble de Benimaclet vol
expressar la seua més enèrgica condemna davant l’aparició recent de pintades
vandàliques en dos alqueries històriques de Benimaclet, la d’alqueria de
Montañana i la d’alqueria del Visquet, situades en l’antic camí de les Fonts,
actual carrer de la Murta.
Les pintades,
realisades en esprai roig, reproduïxen una bandera estrelada catalana i
inclouen les llegendes “PP.CC”. Estes sigles fan referència a la ideologia dels
denominats “Països Catalans”, un plantejament polític que pretén integrar la
Comunitat Valenciana dins d’un proyecte nacional alié a la realitat històrica
valenciana.
L’alqueria de
Montañana és una de les poques alqueries habitades que encara es conserven
en Benimaclet. Se troba hui junt al Colege Municipal de Benimaclet,
completament integrada en la trama urbana. Construida en el sigle XVIII per
Pascual Montañana; des de llavors ha segut habitada per la família Montañana.
Junt ad ella se troba
l’alqueria del Visquet o del Visco, edificació tradicional de dos
altures orientada al Sur, en un pati que dona a l’antic camí de les Fonts. En
este pati creix una típica figuera que durant dècades ha donat ombra als
habitants de la casa, sent habitual vore’ls prendre la fresca en les vesprades
d’estiu.
Poble de Benimaclet recorda que
les alqueries de l’horta de Valéncia constituïxen elements singulars del nostre
patrimoni històric, arquitectònic i etnològic, testimonis de la vida agrícola
tradicional i de l’identitat cultural valenciana. Per això, fem una crida al
respecte pel patrimoni històric i per les propietats particulars, i demana a
les autoritats municipals que extremen la vigilància i promoguen mesures de
protecció i conservació d’estos immobles històrics, així com la ràpida neteja
de les pintades que els han degradat.
Estes pintades no sols
constituïxen un acte de vandalisme contra el patrimoni arquitectònic de
l’horta, sinó també una provocació ideològica que atenta contra l’identitat
històrica i cultural del poble valencià.
Benimaclet present en els premis del Concurs de Llibrets de Falla de Lo Rat Penat
Des de
l’Associació Cultural Poble de Benimaclet volem felicitar a les comissions
falleres del nostre poble que enguany han segut distinguides en el tradicional Concurs
de Llibrets de Falla que des de 1903 organisa Lo Rat Penat, una de les
iniciatives culturals més antigues i prestigioses vinculades a la festa de les
Falles.
Com ve fent
des de fa més d’un sigle, Lo Rat Penat convoca este certamen fent una crida a
les comissions falleres i als nostres poetes per a participar en un concurs a
on l’humor, l’ingeni i la gràcia —a més de la rima i la tècnica dels versos— se
convertixen en els protagonistes d’una de les manifestacions més
característiques de la llengua i la cultura valencianes.
Cal recordar
que Lo Rat Penat sempre ha estat al costat de les Falles i dels fallers. Ya a
finals del sigle XIX era esta entitat la que premiava a les millors falles. Hui
en dia, este concurs continua sent una peça fonamental en la promoció de la
lliteratura satírica valenciana. No debades, en l’expedient pel qual la UNESCO
va declarar les Falles Patrimoni Immaterial de l’Humanitat, se reconeix
expressament la llabor de Lo Rat Penat en la celebració d’este Concurs de
Llibrets.
Enguany el
certamen ha tornat a demostrar la seua vitalitat, en 306 llibrets presentats
per les comissions falleres de tota la ciutat i de molts pobles valencians.
Premis per a falles de Benimaclet
Entre els
premiats trobem diverses comissions del nostre entorn:
Llibrets de
falla grans
Llibrets
infantils
Felicitació especial
Volem fer
una felicitació molt especial a César Gonzàlez i Peiró, autor del
llibret infantil de la Falla Emili Baró – Enric Ginesta, que ha
conseguit el primer premi de la seua secció, un reconeiximent molt
merescut a la seua creativitat i al seu treball en favor de la lliteratura
festiva valenciana.
Des de la
nostra associació també felicitem a totes les comissions i autors premiats, aixina
com a Lo Rat Penat per continuar mantenint viva esta tradició lliterària que
forma part inseparable de les Falles i de la nostra identitat cultural.
Enhorabona a
tots i bones Falles.
Les Falles de Benimaclet, ¿les primeres de fòra de Valéncia?
En l’última
edició dels Jocs Florals de Benimaclet, el Premi Eduard Buil
d’Investigació va ser concedit a l’investigador Javier Navarro i Andreu
pel treball Apunts per a l’història de les Falles de Benimaclet. Se
tracta d’un estudi que aporta noves senyes documentals i reflexions sobre
l’orige, l’evolució i la consolidació de la tradició fallera en el nostre
poble.
El treball
premiat no pretén ser una història definitiva de les Falles de Benimaclet, sinó
una recopilació d’apunts històrics i fonts documentals que obrin camí a
futures investigacions. A partir de premsa històrica, llibrets de falla i
testimonis, l’autor reconstruïx episodis poc coneguts del passat faller
benimacleter.
La primera falla de Benimaclet: 1915
U dels
principals resultats de l’investigació és la documentació de la primera
falla plantada en Benimaclet l’any 1915, fet que situa al notre poble entre
els primers llocs fòra de la ciutat de Valéncia a on se va plantar un monument
faller.
La prensa de
l’época, concretament La Correspondencia de Valencia, descrivia aquella
falla en el lema “Alusió al tir roulant”, que incloïa una escena
satírica relacionada en el món de la prensa. El monument representava diversos
personages i un canó titulat “Prensa” disparant contra un objectiu a on
apareixia el nom del diari El Mercantil.
Segons
l’estudi, la sàtira podria estar vinculada a la crisis econòmica que afectà a
la prensa durant la Primera Guerra Mundial, un eixemple primerenc de cóm
les falles reflectien temes d’actualitat política i social.
Un atre
detall destacat és que el diari El Pueblo senyalava que Benimaclet
era el primer poble que plantava una falla fòra del Cap i Casal, anticipant
que atres poblacions seguirien el mateix camí en anys posteriors.
La falla reivindicativa de 1931 i la protesta contra
les Cambres Beccari
El treball
també recupera la història de la segona falla documentada de Benimaclet,
plantada en 1931, que tingué un fort caràcter reivindicatiu.
Aquell
monument estava vinculat a un conflicte urbanístic que mobilisà a tot el poble:
l’instalació de les Cambres Beccari, un sistema de tractament de residus
que l’Ajuntament de Valéncia volia construir en les afores del núcleu urbà,
molt prop de les cases del barriet de Santa Anna.
La resposta
veïnal fon contundent. Veïns de totes les ideologies s’organisaren per impedir
l’instalació d’aquelles instalacions, que consideraven insalubres. Finalment,
després de protestes i gestions davant de les autoritats estatals, el 19 de
març de 1932 el govern declarà les cambres insalubres, fet que obligà a
abandonar el proyecte.
La falla de
1931 reflectia, en la sàtira pròpia de la festa, aquella lluita veïnal que se
convertí en una de les primeres mobilisacions ciutadanes modernes de
Benimaclet.
La falla infantil de 1936: un descobriment singular
Entre les
aportacions més sorprenents de la investigació destaca la documentació d’una
falla infantil plantada en 1936 al Grup Escolar Cardenal Reig, en plena
Guerra Civil.
El monument,
en el lema “¡Fòra la guerra!”, va ser elaborat pels alumnes Eduart Alcón
i Joaquim Juste baix l’impuls del mestre i intelectual valencianiste Carles
Salvador.
El llibret
que acompanyava a la falla, escrit íntegrament en valencià, era un manifest
pacifista que denunciava els horrors de la guerra. Este descobriment és
especialment rellevant perque molts estudis sobre les falles durant la Guerra
Civil no havien citat fins ara esta iniciativa escolar de Benimaclet.
Les comissions falleres i la consolidació de la festa
El treball
de Navarro també analisa l’evolució de les comissions falleres de Benimaclet,
moltes de les quals varen nàixer durant el franquisme i continuen actives hui
en dia, donat que cap d’elles se convertí en heredera de la primera falla.
Entre les
primeres documentades en acabar la guerra se troben:
Posteriorment,
ya en democràcia, apareixerien noves comissions com Poeta Emili Baró – Enric
Ginesta (1983) o Poetes Anònims – Real de Gandia (1991).
Este procés
reflectix com les falles se convertiren en un element central de la vida
social i associativa del barri, vinculant tradició, identitat i convivència
veïnal.
L’importància dels llibrets de falla
Un atre
aspecte destacat de l’investigació és l’estudi dels llibrets de falla,
considerats una font fonamental per a la història de la festa.
En
Benimaclet, el primer llibret documentat és el de 1931, obra de Josep
Maria Bayarri, mentres que el primer llibret d’una falla infantil fon
escrit per Carles Salvador en 1937.
Durant la
postguerra, Salvador se convertí en u dels grans impulsors dels llibrets
fallers de Benimaclet, redactant-ne molts entre 1943 i 1952. Estos texts no
només explicaven el monument, sinó que també incloïen poemes, crítica social i
informació sobre la vida del poble.
Gràcies ad
estos llibrets, hui podem conéixer aspectes socials, comercials i culturals
del Benimaclet d’aquella època.
Uns apunts que obrin noves línies d’investigació
Tal com senyala
el mateix autor, el treball no pretén tancar el tema sinó obrir noves vies
d’estudi sobre la història fallera del poble. Les senyes aportades mostren
la riquea d’una tradició que forma part del patrimoni cultural i de la memòria
colectiva de Benimaclet.
Des de l’Associació
Cultural Poble de Benimaclet volem felicitar Javier Navarro pel
premi i per la seua contribució a l’investigació i difusió de la història
local.
Treballs com
este ajuden a conéixer millor el nostre passat i a valorar el patrimoni
cultural del poble, en este cas una festa tan arrelada i universal com les
Falles.
El treball ha segut publicat junt als atres treballs premiats en un llibre “V Jocs Florals de Benimaclet”. Aquell que estiga interessat pot posar-se en contacte en la nostra Associació en este enllaç LLIBRE
RUTA PELS BUNYOLS DE BENIMACLET
![]() |
| Bunyols Adela en els anys 60 |
Les dònes del mercat de Benimaclet: memòria, treball i dignitat
Més de cent persones omplin el Llar Cultural en una gran vesprada per la cultura i les Festes de Benimaclet
Benimaclet, 2 de març
de 2026.- El Llar Cultural de Benimaclet ha registrat esta vesprada un ple
absolut, en l’assistència de més de cent persones, en l’acte cultural organisat
per l’Associació Cultural Poble de Benimaclet, en colaboració en la
Clavaria Gent de Benimaclet i la Confraria dels Sants de la Pedra
i Stm. Crist de la Providència.
L’acte ha confirmat,
una volta més, que Benimaclet és un poble viu, orgullós de les seues arraïls i
compromés en la defensa i promoció de la seua llengua, cultura i tradicions.
Ampla
representació d’entitats culturals i socials
Entre els assistents
han estat presents Josep Vicent Navarro, president de Lo Rat Penat;
Nacho Cantó, de la Junta d’Exposició; Maria Jesús Coves,
presidenta d’honor de l’Associació d'Escritors en Llengua Valenciana; Vicent
Ramon Calatayud, acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana; Francisco
Cuenca Meseguer, Síndic de la Confraria de Benimaclet; aixina com membres
de la Junta Directiva de l’Associació de Veïns de Benimaclet i diversos
escritors i escritores del poble.
Presentació
del proyecte per al reconeiximent de les Festes Patronals com a BRL
Un dels moments
centrals de la vesprada ha segut la presentació per part de Pau Giner,
croniste de la Confraria i President de l'Associació Cultural Poble de
Benimaclet, del proyecte per a solicitar el reconeiximent de les Festes
Patronals de Benimaclet com a Be de Rellevància Local (BRL), un pas decisiu per
a protegir i dignificar el nostre patrimoni festiu i cultural, frut del treball
conjunt de persones i entitats compromeses en el futur del poble.
Presentació
del llibre dels V Jocs Florals de Benimaclet
També s’ha presentat
el llibre que arreplega les obres premiades en els V Jocs Florals de Benimaclet
que se celebraren el passat setembre durant les Festes Patronals, junt al
discurs del mantenedor, consolidant una iniciativa que posa en valor la
creativitat lliterària en llengua valenciana.
Entre les obres publicades estan els guardonats de renom com: la Flor Natural, otorgada a Ampar Cabrera, l’Englantina d'Or, concedida a Joan Josep Serra, el Premi de Narrativa Carles Salvador, per a Miquelo Garcia, El Premi d'investigació Eduard Buil, per a Javier Navarro i el Premi Emili Baró de poesia en castellà, per a María José Juárez Romera.
Convocatòria
dels VI Jocs Florals i presentació del cartell anunciador
Durant la vesprada
s’ha anunciat oficialment la convocatòria dels VI Jocs Florals de Benimaclet,
que se celebraran dins de les Festes d’enguany. Se poden obtindre les bases en
la web (https://jocsfloralsdebenimaclet.blogspot.com/)
Com a clausura, s’ha
presentat el cartell anunciador dels VI Jocs Florals, obra de l’artista local Nieves
Català, que ha segut destapat per la V Regina dels Jocs, Pau Cuenca i
Renau, que ha causat una excelent impressió en el públic assistent.
Un poble unit
entorn a la seua cultura
Des de l’Associació
Cultural Poble de Benimaclet volem agrair l’assistència i el recolzament de
totes les persones que han omplit el Llar Cultural, demostrant que Benimaclet
continua caminant unit entorn a la seua cultura, la seua llengua i les seues
festes.
Acte cultural en el Llar Cultural de Benimaclet
El pròxim dilluns 2 de març a les 19:30 hores, el Llar Cultural de Benimaclet (Carrer dels Sants 8) acollirà un acte cultural molt especial obert a tot el veïnat, en el que la cultura, la tradició i l’identitat del nostre poble seran les grans protagonistes.
Benimaclet continua demostrant que és un poble viu, orgullós de les seues arrels i compromés en el futur de les seues festes i manifestacions culturals. Durant l’acte es donaran a conéixer diversos proyectes i iniciatives que reforcen este esperit del nostre poble.
Un dels moments centrals serà la presentació del Proyecte per a solicitar que les Festes Patronals de Benimaclet siguen reconegudes com a Be de Rellevància Local (BRL), un pas fonamental per a protegir i dignificar el patrimoni festiu i cultural del nostre poble, frut del treball de moltes persones i entitats compromeses.
També es presentarà el llibre que arreplega les obres premiades en els V Jocs Florals de Benimaclet que se celebraren l'any passat, junt al discurs del mantenedor, una publicació que posa en valor la creativitat lliterària en llengua valenciana i el talent dels nostres autors.
Es destacarà especialment:
La Flor Natural, otorgada a Ampar Cabrera
L’Englantina, concedida a Joan Josep Serra
El Premi de Narrativa Carles Salvador, per a Miquelo Garcia
Una oportunitat per a reconéixer el treball dels premiats i continuar fomentant la creació cultural en valencià.
Durant l’acte s’anunciarà oficialment la convocatòria dels VI Jocs Florals de Benimaclet, que se celebraran dins de les festes d’enguany, consolidant aixina una iniciativa que ya forma part de la vida cultural del poble.
Finalment, es donarà a conéixer el cartell anunciador dels VI Jocs Florals, obra de l’artista Nieves Català, que ha preparat una proposta artística especialment pensada per a representar l’esperit de la convocatòria d’enguany. El cartell serà destapat per la Regina del Jocs, Pau Cuenca i Renau, la qual acabarà en est acte en el seu regnat.
Des de l’organisació es convida a tots els veïns i veïnes a participar en esta vesprada cultural, que vol ser també un espai d'encontre, convivència i orgull compartit per Benimaclet i per la nostra llengua i les nostres festes.
Perque cultura, llengua i poble caminen junts. Vos esperem.
Organisa: Associació Cultural de Poble de Benimaclet, Clavaria Gent de Benimaclet, Confraria dels Sant de la Pedra i Stm. Crist de la Providència de Benimaclet.
Hui, 21 de febrer, celebrem el Dia de la Llengua Materna ![]()
Benimaclet té ànima, té història… i té llengua. Durant sigles,
el valencià ha segut la manera natural de parlar dels nostres carrers, de les
nostres cases i de la nostra gent. És la llengua de les yayes que contaven
històries a la porta, dels llauradors en l’horta, dels jocs en la plaça i de
les conversacions entre veïns.
Parlar valencià no és mirar arrere, és continuar un fil
viu que nos unix com a poble. Cada paraula que diem en valencià manté viva una
part de lo que som.
Per això, hui vos animem a fer un gest senzill i poderós:
👉
Parlem valencià en Benimaclet.
En la tenda, en el bar, en el carrer, en casa… sense vergonya i en orgull.
Perque una llengua viu quan se parla.
I Benimaclet sempre ha parlat valencià. ❤️
#Benimaclet #ParlemValencià #DiaDeLaLlenguaMaterna #Identitat #CulturaViva
#Llenguavalenciana
L'arribada del mes de giner porta aparellada una de les festivitats més sentides i arrelades en la terra valenciana: la de Sant Antoni Abat, conegut carinyosament com Sant Antoni del Porquet. En este context, l'Ermita de Vera se convertix en l'epicent d'una celebració que unix fe, història i identitat d'horta.
Sant Antoni Abat (251-356) fon un monge cristià en Egipte, reconegut com el fundador del moviment eremític. El seu llegat nos parla d'un home que abandonà els seus béns materials per a buscar la santedat en la soletat del desert.
Diu la tradició que va alcançar els 105 anys d'edat i que, a través de l'observació de la naturalea, va descobrir l'amor diví. D'ací naix el seu patronage sobre els ganaders i els animals domèstics, representant-se habitualment en el seu hàbit i un chicotet porc als peus.
L'antiga horta de Benimaclet, en les proximitats de l'Ermita de Vera, manté viva la flama d'esta festivitat des de principis del segle XX. Encara que el païsage ha canviat, l'esperit de la festa permaneix intacte gràcies al treball dels festers de Sant Antoni.
Més que un acte religiós, Sant Antoni de Vera és un reencontre. Antics habitants de la zona, que en el seu dia aplegà a tindre prop de 2.000 veïns, tornen cada any per a saludar a vells coneguts. Per als pocs llauradors que encara queden en l'horta, esta cita és un moment d'unió impagable.
El matí de la festa, l'ermita rep a gents vingudes de Benimaclet, Alboraya i la Malvarrosa. Des d'una tribuna s'impartix la bendició als animals, mentres els amos demanen protecció per a les seues mascotes i ganado
U dels moments més esperats és la tradicional rifa. En ella se ssortegen productes de la terra i del corral:
Pernils i dotzenes d'ous.
Pollets i gallines.
Garrafes d'oli i de vi.
La jornada conclou en el tro de la pólvora i un dinar de germanor que referma els llaços de la gent de Vera.
Convidem a tots els valencians a participar en els actes que tindran lloc el pròxim dumenge 18 de giner de 2026 en l'entorn de l'Ermita de Vera:
10:30h – Celebració de la Santa Missa en l'Ermita.
11:30h – Balls regionals valencians.
12:00h – Benedicció dels animals i entrega de trofeus.
13:30h – Gran rifa de "Sant Antoni" en importants premis.
14:00h – Dispar de bateries pirotècniques.
Vingau a disfrutar d'una jornada que és patrimoni viu de la nostra cultura i de la nostra horta.