El Belem de Benimaclet

EL BELEM DE BENIMACLET

El Belem o Naiximent és la representació plàstica del naiximent de Jesucrist, que se sol expondre durant les festes de Nadal en llars, iglésies, comerços, etc. La construcció i exhibició de belems forma part de la llitúrgia nadalenca en moltes parts del món, especialment en la tradició catòlica. Pero més allà del fet religiós, el belem és una exaltació de la cultura rural i el món pastoril on es recreen les montanyes, els rius i els que treballen la terra en les seues mans. En les llars, montar un belem és una activitat especialment lúdica per als chiquets.

La primera celebració nadalenca en la que es va montar un belem per a la commemoració del naiximent de Jesucrist va ser en la Nit de Nadal de l'any 1223, realisat per Sant Francesc d'Assís, en una cova pròxima a l'ermita de Greccio (Itàlia). L'escena del naiximent de Crist no va ser representada en figuretes i miniatures d'objectes quotidians, com fem actualment, ni persones, encara que per a l'ocasió Sant Francesc sí va utilisar animals. Es va celebrar la missa nocturna acompanyada d'una representació simbòlica de l'escena del naiximent, per mig d'un pesebre (sense chiquet) en el bou i la mula, basant-se en la tradició cristiana i els Evangelis apòcrifs.

En el sigle XVIII en Amèrica, despuix de la dissolució per decret papal de l'orde dels jesuïtes, els franciscans varen ocupar el seu lloc i varen usar els belems com a mètodo d'evangelisació. Allí són habitualment anacrònics, ya que inclouen animals i plantes americanes, que en Palestina no es coneixien en temps de Jesús, pero que recorden el caràcter rural de l'escena. Esta peculiaritat es deu també a que en la part llatinoamericana situada en l'Hemisferi Sur del planeta, en Nadal no se celebra el solstici d'hivern, sino el de l'estiu, per lo que el clima i els productes agrícoles suramericans són molt diferents als europeus i palestins.

Els països belemistes són, en Europa: Espanya, Portugal, França, Itàlia, Alemània, Àustria, Hongria, Chèquia, Eslovàquia i Polònia; aixina mateix són construïts en tota Llatinoamèrica i en l'actualitat en els Estats Units. La tradició de les iglésies protestants no és aficionada al belem, pel seu orige iconoclasta.

En Benimaclet venia construint-se un gran belem des de fa unes décades en el carrer Puçol, primer en el local que va ser l'Orchateria Tur i més tart en els locals parroquials font al Forn de Cuenca. Desgraciadament en els últims anys no s'ha montat aquell gran belem, pero podem vore una versió reduïda dins de l'Iglésia Parroquial de l'Assunció.

L'entrada per a visitar el Belem és gratuïta i lliure i se pot realisar sempre que l'Iglésia estiga oberta, si no s'estan celebrant ceremònies des de principis de Decembre fins a la finalisació de les festes nadalenques.

Totes les imàgens són del belem  Benimaclet de l'any 2017

El Cementeri de Benimaclet

EL CEMENTERI DE BENIMACLET

El Fossar de Benimaclet

Durant casi dos sigles, quan el Lloc de Benimaclet formava part de la parròquia matriu de Sant Esteve, els seus habitants disponien d'un cementeri propi, pero no en el lloc de la seua demarcació sino en el centre de Valéncia, en lo que hui és carrer de Bonaire (prop de lo que hui es la Plaça de Tetuan). El cementeri es denominava Fosar de Benimaclet.

Situació del Fossar de Benimaclet

Allí es portaven els morts d'este poble. El mig de transport podia ser en carro o a muscles. Sembla ser que esta última modalitat era la més usual. Hi havia ya un itinerari previst, este era a través del desaparegut Camí Vell de Benimaclet, i que en acabant de travessar camps, séquies, etc. tenia l'entrada a Valéncia pel Pont del Real. Una volta creuat este, l'itinerari que seguia la comitiva passava pel descampat de la plaça de Predicadors, sempre a la dreta, fins al carrer Chufa en que es trobava el Fosar. Atres carrers que ho delimitaven eren les de la Congregació Saboners i un menut carreró que el circumdava acabant en una plaça en la que desembocava el carrer Altar de Sant Vicent. Hui eixos carrers han canviat i vénen a ser Bonarie, Conde Montornés, Mar, etc.

En l'Iglésia Benimaclet

Pels llibres i en anotacions concretes se deduïx que a l'hora d'efectuar sepelis, hi ha dos llocs a on poder fer-ho. Tal volta fins a junts, pero diferenciats en quant que un d'ells, el Vas dels Sants era lloc habitual de sepeli de tots els confrares i la seua família. El tenien com a assegurat. No obstant podia enterrar-se en eixe Vas, encara que no es pertanyguera a la Confraria, això sí, pagant la cantitat estipulada en eixe moment.

Un atre lloc era el Vas de les ànimes. Ací s'enterrava a tots aquells que eren aliens a la confraria i qui dictaminava o autorisava el seu sepeli era l'autoritat civil del moment perque es parla de llicència del Sr. Oficial. Ací se donen casos, com el que descriu el retor, que “va ser enterrat per amor de Deu per no tindre cosa alguna”.

De distintes parts, i no solament de la feligresía, serien enterrats en el Vas dels sants. Se portaven difunts d'Alboraya i Russafa, lo que nos dona a entendre que Benimaclet per ser la Sèu de la Confraria dels Sants de la Pedra, atrea als devots llauradors de tota l'horta de Valéncia. Tal volta per això les taxes de defunció i sepelis en la Parròquia es veen abultades quan en realitat no eren tan numeroses.

Nos crida l'atenció l'expressió “Vas”. És una paraula que equival a cavitat o buit i ve expressada en cementeris antics. Podia també donar-li nom aquella costum de posar un got de llàgrimes que era un menut recipient que s'adjuntava a les criptes o tombes el qual es devia arreplegar i aünar les llàgrimes derramades pels familiars i amics d'aquell, els restants dels quals quedaven allí.

En el regnat de Carles III se prohibix l'enterrament en les iglésies. Els enterraments dins del recint parroquial en époques d'epidèmies havia dut molts problemes de salubritat. Els enterraments se realisaven sense caixa i damunt dels anteriors. S'acondiciona un nou emplaçament al costat de la Parròquia en camí per mig i la carretera que eixia per a Valéncia. O siga, lo que hui és el carrer de Nostra Senyora de l'Assunció i Baró de Sant Petrillo. Ací està el Cementeri durant uns quants anys.

Cementeri Vell

Entrada antiga del Cementeri Parroquial de
Benimaclet

Encara que molts anys abans ya s'havien promulgat órdens reals per a suprimir tots els cementeris en les parròquies de les ciutats, només quan apleguen les epidèmia de còlera a finals del segle XIX és quan aumenta la pressió sobre el de Benimaclet (el Cementeri General de Valéncia s'havia obert en 1807).

El cementeri municipal de Benimaclet va ser clausurat en 1879 “pels perjuïns que pogueren causar la salut del veïnat”, i en virtut de l'aprovació d'un dictamen de la Comissió de Cementeris d'este mateix any en el que es proponia:

1º Que des del primer de Giner pròxim quede tancat el cementeri cridat de Benimaclet donant-se sepultura als cadàvers que procedixquen d'aquell poble en el Cementeri General.

2º Que s'ordena a l'alcalde pedàneu de Benimaclet que arreplegue la clau del citat cementeri i l'entregue abans de les tres hores de la vesprada del dia primer de Giner de 1880 pròxim al president de la Comissió municipal de cementeris.

3º Que se done conte raonat d'estos acorts a l'Excm. Sr. arquebisbe de la diòcesis per al seu coneiximent i efectes oportuns.

Caseta nº1 del Cementeri de Benimaclet de Rosa Monserrat Giner morta el 26-11-1880. Degué posar-se en el Cementeri General de Valéncia i en acabant traspassar-se al Parroquial de Benimaclet quan se va obrir.

 Al no prosperar l'oferiment d'uns veïns de Benimaclet, en decembre de 1879, i, posteriorment, el del retor de Benimaclet, D. Francisco Català i Boscá, en febrer de de 1889, sobre cessió del terreny que ocupava dit cementeri per més que la Corporació Municipal no posara en dubte el dret que assistia a la Junta de Fabrica de la Parròquia. Finalment se porta a efecte l'iniciativa de varis veïns de Benimaclet de construir, en fondos propis, un nou cementeri.

Per a poder complimentar estes normes es compren terrenys en la partida de Vera. Li va cabre a D. Francisco Català iniciar eixe trasllat proporcionant eixe menut reducte del nostre cementeri que cridem “Vell”. El camp en que va ser construït en aquell temps nou cementeri, pertanyia a D. José Francisco Ciurana Ferrandis, àlies Pepe Franco. El camp era de sis fanecades. Es va construir solament una part, la que hui es diu cementeri Vell, i en acabant se va ampliar o és lo que actualment es diu sector Eixample. La fanecada es va pagar a 150 pessetes.

Per a la construcció d'este cementeri varen contribuir molts feligresos carrejant pedres i materials des de la pedrera de Burjassot. Encara es poden enumerar alguns d'ells: Purna, Pepe Franco, Andreuet de Benlliure, Talpo, Cafis, Lluïs de Plaça, etc. Açò es dona en els últims anys del sigle dèneu (1896-99).

Sector Eixample

D. Miguel Zaragozà Barber, retor en eixe moment, és el que s'encarrega de l'ampliació habilitant lo restant de les 6 fanecades donant-li a este sector el nom de “Eixample”. No podem fixar data de construcció, puix i va ampliant a poc a poc segons les necessitats. Sí que sabem que els primers sepelis que es realisen són en 1925. Durant la Segon República, seguint les noves lleis anticlericals, com el cementeri era parroquial, com en moltes atres coses, quedaren confiscades per l'Ajuntament. En aquells anys no es varen construir més casetes degut a que les necessitats de la població eren atres. Aquells que no havien comprat caseta hagueren de ser soterrats en terra (i serien traspassats a casetes una volta finalisada la Guerra). Durant la Guerra Civil el Comité Revolucionari de Benimaclet va expropiar el Cementeri Parroquial.

Soterrament dels Màrtirs Salesians
en 1940 en el Cementeri de Benimaclet

Durant aquells moments se varen profanar les sepultures dels P.P. Salesians i les del que va ser cura retor d'esta, D. Francisco Català i Boscà. Dels cadàvers dels P.P. Salesians profanats, deu fer-se menció del que va ser condiscípul de Sant Joan de Bosco, D. Santiago Elrione, Popular i apreciat vicari de Sant Antoni Abat del carrer de Sagunt i un germà salesià mort, segons s'afirma en gran conte de santitat, per lo que es trobava inhumat en lloc preferent. A partir d'ahí fins que acaba el conflicte, tots els enterrament varen ser civils, sense que fora permés signe algun catòlic.

Sector Nou

En els terrenys adquirits per al cementeri per D. Sebastián Zaragozà, un nou sector s'afig al núcleu primari. Encara que es compra una extensió determinada, no es pot construir en la seua totalitat. Li afecta el proyecte de l'autopista en les seues servituts. De les 5 fanecades i dèu braces comprades als seus propietaris queda un triàngul en una superfície de 272 metros no edificador. Este terreny és una propietat indivisa que pertany a quatre propietaris, a els que es posa d'acort per a la seua venda. L'inscripció en el registre a nom de la Parròquia es fa el 16 d'Agost de 1960. En 1961, una volta construït, es beneïx este sector pel Bisbe Auxiliar.

Sector 4.D.

En l'increment de població, les necessitats d'enterrament en Benimaclet aumenten i s'intenta respondre ad això per mig de la construcció d'un nou sector. Per ad això es van adquirint, per part de l'Administració del Cementeri, parceles de terreny a distints propietaris. La primera compra es fa el 16 de Novembre de 1973. Són 4 fanecades. La segona compra és el 31 d'octubre de 1975, en 4 fanecades i cent huitanta braces; i la tercera, el dia 20 de novembre de 1986. Esta volta són tres fanecades. La promoció i gestió de tot açò, està a càrrec de D. Juan Luis Orquín, retor del moment.

D. Juan s'encarrega també d'allò que suponia una assignatura pendent, i és, la netea i embelliment del cementeri per mig de l'ubicació d'una menuda pero moderna capella dins d'un entorn molt agradable. Supon un espai idòneu per a celebracions multitudinàries en la festivitat de Tots els Sants.

Inauguració del Panteó Sacerdotal

En els últims anys s'ha construït el Pabelló Sacerdotal, en el lloc que ocupava la sepultura del Pare Català, promotor del cementeri. En este pabelló s'han traspassat les restes dels dos últims rectors de Benimaclet Don Miguel Zaragozà i Don Sebastiàn Zaragozà (que estaven en el mig del cementeri, junt a l'ossari). La làpida del Pare Català que ocupava este lloc actualment no es troba allí, tal volta estiga en la cripta.

Feliç 9 d'Octubre, dia dels valencians!

¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!

El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fang,

sols arriba el sant anhel.

Senyera!

Crit i clamor

de l'amor

verdadera.

Flamejant t'he vist al vent

i te porte dins del cor;

moure fas mon sentiment,

puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,

llum de la pàtria en la pau,

flama de nostra consciéncia,

clam, bes i llau.

Carles Salvador 1920

Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

Confusion Benimaclet 2017

CONFUSION BENIMACLET

El poble valencià de Benimaclet s'obri al públic esta fi de semana a través de 250 propostes artístiques que es desenrollaran en el carrer, en locals i en cases particulars gràcies a la quarta edició de Confusión, un festival que aúna música, dansa, art urbà i exposicions.

Els organisadors han presentat en roda de prensa l'edició d'enguany, que baix el lema "Expressa't lliurement" espera reunir a unes 10.000 persones en els 40 espais on desenrollaran les distintes intervencions des de les dèu del matí i fins a les onze de la nit el 7 i 8 d'octubre, i han llamentat que encara no disponen dels permissos municipals, pese a solicitar-ho en juny.

Segons han senyalat, l'Ajuntament els ha comunicat que els permissos estan "en tràmit" i han alvançat que en cas que no aplegaren els papers seguiran avant en el festival, puix han treballat moltes hores en la seua preparació i han implicat a molts voluntaris, artistes i gent del barri.

Ara ya "no es pot parar", han advertit per a reivindicar ademés que en la filosofia del festival figura el reclamar l'empoderament de Benimaclet i l'aposta pel carrer, on es porten a terme moltes de les propostes artístiques, per lo que renunciar a utilisar l'espai públic seria rebujar "l'essència" del Confusión.

Entre les novetats d'enguany del Benimaclet Confusión, que inclou 75 propostes musicals, 50 exposicions, 34 iniciatives d'art urbà, 25 tallers o 7 proyeccions audiovisuals, figura una campanya de concienciació per a mantindre la neteja i evitar el soroll en un barri on el botelló s'ha convertit en un problema crònic.

Per a això han elaborat un vídeo, en colaboració en l'Associació de Veïns i en la plataforma Benimaclet Descansa, on veïns del barri expliquen els problemes que sofrixen; estan difonent per les rets socials cartells a favor de la convivència, i han llogat onze banys químics que es colocaran pel barri esta fi de semana.

Ademés, este festival artístic gratuït ha apostat enguany per l'escenografia i penjarà en sèt espais del barri peces fetes en ganchillo, llana o bosses de fem que ha elaborat l'Associació d'ames de casa de Les Alcubles, dins del proyecte "Hilando vidas", i que aniran acompanyades de tallers i una exposició.

Una atra de les novetats és que han creat la cartelleria de manera artesanal, que s'ha fet a mà en papers usats que han demanat pel barri i en la que enguany predomina el color taronja, mentres que en esta edició no s'imprimiran programes de mà, que estaran a disposició del públic en internet i en una lona que es penjarà en la plaça.

Este festival, que va sorgir fa quatre anys de la mà d'un grup d'estudiants italians que vivien en el poble i es varen juntar per a compartir les seues inquietuts artístiques, invita a gent tant professional com aficionada a expressar-se lliurement, en l'únic llímit de respectar als demés i l'únic filtre d'apuntar-se a la convocatòria pública per a participar.

La plaça de Benimaclet, el Centre Instructiu Musical (CIM) o els horts urbans del barri seran, junt a algunes cases particulars, els escenaris d'un festival que busca també crear llaços en el barri i que organisen voluntaris que no cobren la seua llabor, com tampoc els artistes.

Des de Poble de Benimaclet s'alegrem de que se celebren en Benimaclet iniciatives culturals com esta i esperem que els participants siguen respectuosos en els veïns. Únicament dos observacions: Nos crida l'atenció que no estiga la pàgina web de l'event en valencià i si en anglés i italià, crec que haurien de ser més respectuosos en la llengua dels benimacleters i podria obrir-se a tot el poble de Benimaclet, pareix que algunes entitats culturals del poble no participen. Esperem que siga un èxit l'event. 

Video resum Festes Patronals 2017

VIDEO FESTES PATRONALS 2017

Poble de Benimaclet te el gust de compartir en els seus seguidors el video resum de les Festes Patronals 2017 de Benimaclet.

Agraïm la colaboració d'aquells que han aportat fotografies: Vicent El Rojet, Jaume Senent, Angel Salvador, Fiestas de Benimaclet...

Dos vares de medir

DOS VARES DE MEDIR

Mercat Medieval 2017

Hui acaben les nostres volgudes Festes Patronals. Durant estos vora 10 dies, des del dia del Pregó fins al dia del Crist, el poble de Benimaclet ha vibrat en la seua festa. Els benimacleters hem pogut escoltar concerts, assistir a cavalcates, passejar per un mercat medieval, recórrer l'horta de Benimaclet durant la romeria dels Sants de la Pedra i participar dels actes religiosos en honor als patrons de Benimaclet.

Ahir la Policia Local de Valéncia va passejar-se pel Mercat Medieval demanat la documentació a les distintes casetes del mercat. Varen solicitar permissos, DNI, altes en la seguritat social... Per la nit la Policia tornà a presentar-se en la Plaça de Benimaclet i va impedir que començara la verbena a les 23 hores, mentres no se li entregara els permissos de l'Ajuntament. Fet que va atrassar l'inici de la verbena més de 30 minuts.

En els dos casos (Mercat Medieval i Verbena), se presentà tota la documentació solicitada en regla.

Des de Poble de Benimaclet nos pareix molt be que la Policia vigile que es complixca la llei i se tinguen els permissos. Pero solicitem el mateix zel per banda dels agents de la Policia Local quan se celebren atres actes en el nostre poble, especialment aquells que son molests per al veïnat i que venen patint-se des de fa molt de temps, sense que s'haja posar encara solució.

El dia del Crist en Benimaclet

EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo". Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.

El dia del Crist, és un dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que comença a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acaba en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.

L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 200 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.

L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

Romeria dels Sants de la Pedra 2017

ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns s'ha realisat la tradicional Romeria dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

 Encara que el seu orige i la seua història és incertes, s'apunten a que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauros en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques) . Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Pregó Festes Patronals 2017

PREGÓ FESTES PATRONALS 2017

Hui ha tingut lloc el Pregó de les Festes Patronals de Benimaclet, que dona lloc al començament de dites festes. Enguany ha estat a càrrec del Professor Titular de l'Universitat de Valéncia i fill de Benimaclet, En Francesc Arenas i Dolz.

En un Pregó en el que ha enaltit les grandees del nostre poble i ha recordat ad aquells que varen contribuir en la seua cultura com Eduart Buil, Carles Salvador o l'anterior rector de Benimaclet Juan Luis Orquín, que tant va fer per recuperar la memòria de Benimaclet.

El Professor Arenas ha propost la creació d'una entitat cultural que lluite per preservar la memòria de Benimaclet, que està en greu perill de desaparéixer, proposta que des de Poble de Benimaclet recolzem completament.

A continuació el Síndic de la Confraria, la Clavaria del Crist i la Clavaria de la Mare de Deu del 2017 han agraït a En Francesc la seua actuació.

Les fotografies han segut realisades per Vicent El Rojet

Cartell Festes Patronals 2017 Benimaclet

CARTELL FESTES PATRONALS 

BENIMACLET 2017

Des de Poble de Benimaclet hem confeccionat un cartell de festes resum del Programa de Festes d'enguany. Esperem que vos agrade.

Mercat Medieval 2017

MERCAT MEDIEVAL 2017

Hui divendres 15 de Setembre a les 18 hores eixirà des de la Plaça de Benimaclet (junt a l'Església) una CAVALCATA D'ANIMACIÓ MIGEVAL que donarà inici al Mercat Medieval d'enguany. Des de la Clavaria 2017 se convida al poble de Benimaclet, en especial als més menuts a participar.

A les 18:30 se procedirà a l'inauguració del tradicional Mercat Medieval de Benimaclet que podrem visitar-lo des de la vesprada del divendres 15 de Setembre fins al dumenge 17 de Setembre en els carrers Masquefa, Músic Belando i Rambla (casc antic de Benimaclet).

¡No vos el pergau enguany! 

Programa de les Festes Patronals de Benimaclet 2017

PROGRAMA DE FESTES PATRONALS DE BENIMACLET 2017

(Festes de la Mare de Deu d'Agost i Stm. Crist de la Providència)

DIJOUS 7 DE SETEMBRE

18:00 VISITA AL COTTOLENGO DEL PARE ALEGRE carregats en tot lo recollit en l'operació kilo, vine a acompanyar-nos. Estarà amenisada en la Banda de Massamagrell

DIVENDRES 8 DE SETEMBRE

18:00 VESPRADA INFANTIL en la Plaça de Benimaclet. Exhibició de la Policia Local i Bombers de Valéncia.

20:00 PREGÓ DE FESTES PATRONALS DE BENIMACLET en la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora en la Plaça de Benimaclet.

22:00 SOPAR A LA FRESCA. Les clavarieses colaboren en el picoteig i dolcet. Entrepans i beguda a preus populars. (Per causes alienes a les clavarieses i en compliment de l'ordenança municipal de la ciutat de Valéncia s'haurà de celebrar dins del Llar Parroquial, carrer dels Sants). S'haurà de confirmar assistència a les clavarieses.

DISSABTE 9 DE SETEMBRE

18:00 Tradicional ENTRÀ DE LES ALFÀBEGUES, recorreguent els carrers de Benimaclet. Obrirà la comitiva ELS GRUPS DE DANCES DE LES FALLES seguida de la CAVALCADA en repartiment de numeroses llepolies.

19:30 En l'Església Parroquial Missa per les cofrades difuntes. Felicitació Sabatina a la Mare de Déu. Al finalisar ORCHATA I FARTONS.

DUMENGE 10 DE SETEMBRE

9:00 DESPERTÀ

11:00 Recollida de les clavarieses per a assistir a la Missa Major.

12:30 MISSA SOLEMNE en honor a la SANTISSIMA VERGE D'AGOST en la Parroquia de l'Assunció de Nostra Senyora de Benimaclet.

14:00 MASCLETÀ càrrec a de la Pirotècnia Martí “Reyes Martí”.

20:00 PROCESSÓ des de l'Iglésia Parroquial en el seu trayecte habitual. Obrirà la comitiva ELS GRUPS DE DANCES DE LES FALLES. Al finalisar, dispar d'un ramellet de focs d'artifici.

DILLUNS 11 DE SETEMBRE

Al trencar el dia, migdia i boqueta nit, volteig general de campanes.

19:30 Missa i continuació Passà del Sants Patrons a l'Ermita de Vera pel recorregut habitual (Plaça de Benimaclet, Puçol, Masquefa, Avinguda Valladolit, Ingenier Vicent Pichó, Camí Farinós fins a Ermita de Vera). Acompanyant als sant els veïns que ho desigen, en traques, coets, carcasses i tabals i dolçaines. Finalisat l'acte se servirà la tradicional orchata i fartons i un ramet de focs d'artifici.

DIMATS 12 DE SETEMBRE

Al trencar el dia, migdia i boqueta nit, volteig general de campanes.

18:30 Missa en l'Ermita de Vera en honor als Sants Patrons. Passà dels Sants de camí a Benimaclet pel camí de Vera, Universitat Politècnica, Cementeri Parroquial de Benimaclet (on es realisa el tradicional respons dels difunts de Benimaclet), camí de les Fonts, carrer Murta i Plaça de Benimaclet. A l'arribada a Benimaclet, dansades, tabals i dolçaines.

DIMECRES 13 DE SETEMBRE

Al trencar el dia, migdia i boqueta nit, volteig general de campanes.

17:30 VESPRADA INFANTIL. En la Plaça de Benimaclet, se convida a tots els chiquets del poble.

19:30 SOLEMNE TRIDUO en honor al STM. Crist de la Providència

20:30 En el Centre Instructiu de Benimaclet, actuació de l'Orquesta de Pulso i Púa i Cor del Centre Municipal d'Activitats de Persones Majors de Benimaclet que oferirà les seues millors cançons populars.

DIJOUS 14 DE SETEMBRE

Al trencar el dia, migdia i boqueta nit, volteig general de campanes.

17:30 VESPRADA INFANTIL. En la Plaça de Benimaclet, se convida a tots els chiquets del poble.

19:30 SOLEMNE TRIDUO en honor al STM. Crist de la Providència

DIVENDRES 15 DE SETEMBRE

Al trencar el dia, migdia i boqueta nit, volteig general de campanes.

18:00 CAVALCADA D'ANIMACIÓ MIGEVAL En la Plaça de Benimaclet. Se convida al poble de Benimaclet, en especial als més menuts a participar.

18:30 Inauguració del tradicional MERCAT MEDIEVAL, situat en el carrer Masquefa i adjacents.

19:30 SOLEMNE TRIDUO en honor al STM. Crist de la Providència.

DISSABTE 16 DE SETEMBRE (DIA DELS SANTS)

Al trencar el dia, migdia i boqueta nit, volteig general de campanes.

10:00 Preparació de les calderes d'Arròs en fesols i naps.

10:30 MERCAT MEDIEVAL

14:00 Dispar de 24 salves d'Honor als Sants Patrons donant pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet.

19:00 Misa en Honor als Sants cantada en valencià pel Cor Parroquial.

20:00 Processó dels Sants de la Pedra pel Poble de Benimaclet.

23:00 VERBENA

DUMENGE 17 DE SETEMBRE (DIA DEL CRIST)

Al trencar el dia, migdia i boqueta nit, volteig general de campanes.

10:30 MERCAT MEDIEVAL

12:30 SOLEMNE MISSA MAJOR en Honor al Stm. Crist de la Providència.

14:00 GRAN MASCLETÀ situada al final del carrer Murta – Camí Les Fonts.

19:00 Santa Missa.

19:30 Solemne PROCESSÓ DEL CRIST en l'assistència de corporacions, falles i acompanyats de tabal i dolçaina i la Banda del Centre Instructiu de Benimaclet.

DILLUNS 18 DE SETEMBRE

19:30 Santa Missa en sufragi dels Cofrades difunts de Benimaclet.