lunes, 15 de abril de 2024

La Mare de Deu de Copacabana en Benimaclet

LA MARE DE DEU DE COPACABANA EN BENIMACLET 


El mestre de Benimaclet, Carles Salvador, fea un referència a una curiositat de l'història del nostre poble en un artícul publicat en els anys 50 baix el títul “Benimaclet, o un paseo por la huerta”. En ell parla de “una virgen brasileña en Valencia” i relata l'informació que va trobar sobre el cas. 

Santa Mònica, ciutat de Valéncia
On hui es troba l'església de Santa Mònica en la Ciutat de Valéncia, on comença el carrer Morvedre (o Sagunt) estava situat l'antic convent d'Agustins descalços. Hui ocupa eixe lloc la casa asil de les Germanetes dels Ancians Desamparats. El convent va començar a construir-se en l'any 1663 i en 1691 acaba la seua construcció i des del primer moment va tindre relació en Benimaclet per la seua proximitat. En aquell moments era habitual que els difunts foren soterrats vestits en hàbits de diferents órdens religioses. Els habitants de Benimaclet de l'época triaven en freqüència hàbits d'esta orde. 

Gravat de les Festes de 1738
Salvador fa referència a que Vicent Orti i Major en la seua obra “ Fiestas centenarias con que la ilustre Ciudad de Valencia celebró en 1738 la quinta centuria de su christiana Conquista” publicada en l'any 1740 comenta que: “El 10 de Octubre de 1738 se hizo la procesión general” i afig que: “Los Agustinos Descalzos sacaron un tabérnaculo en que iba la imagen de Nuestra Señora de Copacobana, con su escapulario de tisú y el mando de espolín de oro, con tantos adornos de perlas, diamantes y esmeraldas que su valor importaba quince mil pesos. Llevaba en la cabellera un hermoso arco de flores artificiales, de lo que iba también la peana curiosamente compuesta, delante de la cual iban cuatro Religiosos alumbrando con antorchas de cera a la Santa Imagen y una vistosisima Danza que con su destreza servia de diversión y con su gozo de obsequio. La imagen era de masonería, colocada sobre una esfera azul. Desde la Capilla del Cristo fue trasladada al retablo donde hoy se halla San Félix Cantalicio. Hoy se venera en una capilla del poblado de Benimaclet.” 

I Salvador contínua dient que tot això és lo que pot dit de la Mare de Deu i que no ha pogut averiguar res mes sobre esta image. I acaba afirmant: “Quede per a atres trobar noves dades en papers vells”. 

Mare de Deu de Copacabana
La Mare de Deu de Copacabana és una advocació mariana venerada en Copacabana, Departament de la Paz, Bolívia. La seua festa se celebra el 5 d'agost. L'1 d'agost de 1925 va ser coronada i declarada "Reina de la Nació Boliviana". El cult a la Mare de Deu de Copacabana es va iniciar en 1583 en l'época virreinal, en el poble de Copacabana a més de 3.800 metros sobre el nivell de la mar, i a 139 km de la ciutat de la Paz, prop del llac Titicaca, antics llocs sagrats per als aymares i inques. 

La seua veneració es va estendre des de Bolivia a diversos països d'Amèrica, com Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia i Perú; i també a països d'Europa, com Espanya. Aixina mateix, varis llocs porten el nom de Copacabana en Argentina, Brasil i Colòmbia. 


Copacabana, Bolivia
Des d'un principi l'image va cobrar fama de ser miraculosa, la qual cosa es va estendre per tota la comarca, el Virreinat i el continent sancer. Els pares Agustins varen construir la primera capella Major, entre els anys 1614 i 1618. El Virrei de Lima, Comte de Lemos, va recolzar moral i econòmicament la construcció de la Basílica des de 1668 i va assistir a l'inauguració de la mateixa en l'any 1678. Varen ser els Agustins els que varen dur a Europa la devoció per l'image d'esta Mare de Deu. 


Per lo tant segons les descripcions en les que contem l'image arribà a Benimaclet entre octubre de 1738 i 1740. En aquells anys era retor de Benimaclet el doctor Ramon Ceres, que havia pres possessió el 27 de Novembre de 1695, deprés d'haver segut nomenat en Roma el 29 de Novembre de l'any anterior. El doctor Ceres deixà la parròquia de Benimaclet en 1746, pero no per mort, sino que es substituït. En 1755 és realisa una visita de l'Arquebisbe Mayoral a Benimaclet i en l'inventari que es realisa dels bens de la parròquia no apareix l'image de la Mare de Deu de Copacabana. 

Image de 1583
Durant el rectorat del doctor Ceres el temple parroquial de Benimaclet es reformat i millorat. A banda es construïx la torre campanar en l'any 1731. 
Image de 1583

De tot lo dit podem concloure que estem com en en els anys 50 del segle passat, no sabem qué va ser d'aquella magnífica image que en 1740 es venerava en la nostra parròquia pero les opcions que se presenten son: 



- Que els Agustins reclamaren l'image i durant la Desamortisació del XIX desapareguera. Pero l'image no torna a referenciar-se en cap escrit. 
- Que l'image fora furtada. Eren freqüents els atacs pirates en l'época i els bandolers. Benimaclet es trobava desproveïda de defenses. 
- Que la substitució del doctor Ceres al càrrec de la Parròquia de Benimaclet estiguera relacionada l'image. Pogué vendre-la per a pagar les reformes o la construcció del campanar... Sabem que l'economia parroquial no era excelent.

Per últim resenyar l'erro de Salvador al dir una Mare de Deu brasilera. Encara que Copacabana és un barri de la ciutat de Sao Paulo en Brasi,l com hem dit la Mare de Deu és originaria de Bolivia.

jueves, 11 de abril de 2024

Combregar d'impedits Benimaclet 2024

EL COMBREGAR D'IMPEDITS DE BENIMACLET

Horta de Valéncia, 1911
Este dumenge, 14 d'abril, se celebra en Benimaclet el Combregar d'Impedits.

Benimaclet guarda una de les tradicions religioses més antigues de les que se coneixen en Valéncia, el Combregar de Malalts e Impedits o Combregar d'Impedits. Es tracta d'una processó en la que la feligresia de Benimaclet recorre el carrers del poble duent la comunió als malalts del poble que no poden desplaçar-se al temple parroquial degut a la seua malaltia.

La processó se realisa en molts pobles de Valéncia el dilluns de Sant Vicent Ferrer (és a dir el dilluns següent al segon dumenge de Pasqua -domenica in albis), encara que en Benimaclet ve realisant-se des de fa molts anys el tercer dumenge de Pasqua, segurament per a que els benimacleters puguen assistir a les fester en honor al patró San Vicent en la ciutat de Valéncia. S'ha de dir que este tipo d'acte només se realisa en l'antic Regne de Valéncia i en algunes parts d'Andalusia.

El Concili de Trento, realisat entre 1545 y 1563, en el marc de la Contrarreforma catòlica manava a la feligresia combregar al menys una volta a l'any per Pasqua florida, lo que quedà com un manament de l'Església. Hi ha notícies de processions per a dur la comunió als feligresos en Sevilla des de 1575 (costum que encara es manté).

Segurament per influència de San Joan de Ribera, sevillà de naiximent i que arribà a ser Arquebisbe de Valéncia a finals del segle XVI i el qual tenia gran devoció per l'Eucaristia, Valéncia va adquirir esta tradició.

La processó encara se realisa actualment en multitut de pobles valencians com Alboraya, Picassent, Museros, Xàtiva, Montaverner... i deixà de celebrar-se en molts atres en els últims anys.

En Benimaclet s'ha mantingut a pesar de la pressió de la ciutat i de les noves tendències actuals que tendixen a dur els sentiments religiosos a l'intimitat. L'acte comença a les 10:00 del matí partint de l'Església Parroquial en la Plaça de Benimaclet. Encapçala l'acte la creu processional portada per un feligrés. A continuació el senyor rector porta el copó en les sagrades formes baix pali. Familiars dels malalts i veïns de Benimaclet porten els pals del pali. Junt ad ells uns escolans van tocant unes campanetes per a indicar la presència del Corpus Christi (el Cos de Crist). A continuació va el poble i la banda de música del Centre Instructiu de Benimaclet. En acabant de recórrer totes les cases dels malalts que han demanat la comunió se torna al temple parroquial.

Combregar d'Impedits 2017
Combregar d'Impedits de 2017


Antigament la processó visitava també als malalts de l'Horta de Benimaclet, que eren feligresos de la Parròquia de Benimaclet, a pesar de ser veïns de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia. La processó podia allargar-se unes quantes hores. Els carrers pels que passava la processó s'adornaven, els llançols se penjaven en els balcons i les cases dels malalts s'arreglaven per a rebre a la comitiva que anava acompanyada per les autoritats religioses i civils.



En conclusió es tracta d'una tradició centenària, que deixant a banda les creències de cada individu, ha de conservar-se perque forma part de l'història del nostre poble. En els últims anys grupúsculs d'intolerants han increpat a la comitiva al seu pas pels carrers de Benimaclet, lo que demostra l'incultura d'estes persones a l'atacar un acte tan tradicional com este.

Combregar d'Impedits (1999)

Fotos: Vicent El Rojet, Dolores Huerta.
Font: Elaboració pròpia
Poble de Benimaclet