domingo, 24 de marzo de 2019

Les séquies de Benimaclet

LES SÉQUIES DE BENIMACLET 


L'Horta de Benimaclet està regada per les aigües del riu Turia que arriben a Benimaclet a través de dos séquies: la de Mestalla i la de Rascanya. 

Assut de la séquia de Mestalla
La séquia de Mestalla pren l'aigua del riu per baix de la de Tormos, també en el terme de Paterna. Pren catorze files d'aigua que repartix en els braços de Rambla, Petra i Algirós. Mantenia lo millor de les hortes de Campanar, Carpesa, Benimaclet i Grao, l'Horta Nort Valéncia. Les seues ordenances daten de primers del sigle XVII, pero al poc temps es va observar que quedaven buits no prevists i en 1734 es va procedir a crear unes noves que es varen aprovar el 9 de juliol de 1771. S'estipula que cada dos anys el segon dia de Pasqua florida es tinga Junta General, que es nomenen sèt electes, devent ser a lo manco un del braç eclesiàstic, un atre cavaller, un atre ciutadà, dos llauradors i dos de qualsevol classe, i un Síndic llaurador. Tots deuen tindre terres en rec en dita séquia; que els seus càrrecs duren dos anys, encara que poden prorrogar-se per atres dos; que estos sèt electes i el Síndic entenguen del govern de la séquia, i el Síndic en la cura de que s'eixecuten degudament les dos mondes de la séquia i aixina en els llocs en que es declara tindre que fer coses del comú, com en unes atres que toca als particulars i moliners. 

Zona de rec de la séquia de Mestalla
El Síndic es preocuparà de l'entrega de l'aigua de la séquia de Moncada i estarà atent a lo que fan els pobles de Benaguasil, Villamarchant, Ribarroja i Pedralba en temps de sequetat. Pot nomenar un subsíndic en aprovació de la Junta. Esta elegix dèu veedors, tres per cada braç i un pel que semblara, i també elegix als atandadors en els seus diferents partits, que són els qui s'encarreguen de designar a qui toca el rec. També es nomena un advocat i un escriba real. 

Els molins d'esta séquia eren vintidós: Molí Nou, dos dels Pobres, el de la Marquesa, el de l'Esperança, Convent Sant Doménech, Horta, el del Comte, el d'Orellana, el de Sant Vicente, el dels Alters, el de la Trinitat, el de Borrull, el de Huet, el de Pilars, el de Penyarroja, el de Villacampa, el de Tarongers, el de Rams, el d'Alegret i el de Benimaclet (estos dos últims en l'Horta de Benimaclet). 

Séquia de Rascanya
L'atra séquia que rega Benimaclet és la de Rascanya. Entre les séquies de Tormos i Mestalla quedaven terres a les que no podia aplegar l'aigua degudament, per ad açò es va crear el Assut de Rascanya que agarra del riu Turia catorze files d'aigua. 

Al principi discorria per terrenys riberencs al Turia, pero en aplegar al convent de monges de l'Esperança creua per damunt de la séquia de Mestalla i marcha a Campanar, Orriols, Tavernes Blanques, Alboraya, Almàssera i Benimaclet

Molí de Farinós (Benimaclet)
També tenia esta séquia unes ordenances antigues en que com es diu en les modernes s'havien mantingut en el millor orde el rec de les terres i l'us dels molins; pero havent-se alterat vàries coses es va acordar formar atres noves en l'any 1754, que en algunes adicions varen ser aprovades pel Real Consell el 12 de febrer de 1765. S'estipulava que per a tindre veu en la Junta es devien tindre a lo manco tres fanecades de terra que es regaren en esta séquia. La Junta es reunia el primer dia de Pasqua de Resurrecció per al nomenament de la Junta particular de govern, que devia compondre's de sis electes proposts pel Síndic; que un d'ells anara del lloc d'Almàssera, un atre d'Alboraya, un atre del Pla de Sant Bernat o de Tavernes Blanques i els atres tres de dins de la ciutat, i que a lo manco dos d'ells foren amos de molins. Estes ocupacions duraven tres anys. A proposta del Síndic llaurador es nomenava un lloctinent de sequier de cada u dels braços de la séquia, els quals servien de veedors; un Síndic llaurador que puga elegir en aprovació de la Junta un subsíndic, i es procedix com en les demés al nomenament d'un advocat, un escriba real i el guarda. 

Mantenia esta séquia setze molins: Molí de Sant Pau, el de la Torreta, el de Plantes, el de Serra, el de Masquefa, el de Sant Miguel, el d'Orriols, el de Navarro, el de Farinós, el de Vera, el de la Gamba, el d'Emblanch, el de Barraca, el d'Alboraya, el de la Mar i el d'Estenegua. (Els de Farinós i de Vera en Benimaclet). 

L'antic Assut de la séquia de Rascanya va ser anulat en procedir a la desviació del Turia, per lo que ara agarra les seues aigües en la denominada "CASSOLA" 

Per lo tant la séquia de Vera, la que regava la major part de Benimaclet naixia de la de Rascanya i rebia aigües dels braços d'Alegret i Rambla que eren de Mestalla, quedant com una séquia mixta quan arribava a la mar. 

Font: 
Aguas del Turia. Francisco Xavier Borrull. 
Benimaclet y sus arterias. Clavaris 1997.

viernes, 22 de marzo de 2019

Dintincions Flames 2019 en Benimaclet

5 FALLES DE BENIMACLET CONSEGUIXEN LA DISTINCIÓ "FLAMA" 2019

El Casal Bernat i Baldoví ha concidit les Distincions “Flames” a cinc de les Falles que se planten en Benimaclet. 

La Distinció "Flama" s'entraga ad aquelles comissions de Falla, inscrites en la Junta Central Fallera de Valéncia, que redacten els texts i cartells de la Falla íntegrament en llengua valenciana,.valorant la seua correcció llingüística (ortogràfica, lèxica i sintàctica) d’acort en la normativa de la llengua valenciana.



Gran i Infantil:
Emili Baró-Enric Ginesta
Av. Valladolit-Ingenier Vicent Pichó
Primat Reig-Vinaròs

Gran:
Federic Mistral-Murta
Poeta Altet-Benicarló

domingo, 17 de marzo de 2019

Video Falles Benimaclet 2019

FALLES DE BENIMACLET 2019

Video resum de totes les Falles de Benimaclet de l'any 2019. Recorreguent els monuments Infantils i Grans. Falla Poeta Asins – Alegret – Puçol “Els Jovenils”, Falla Federic Mistral – Murta, Falla Baró de San Petrillo – Lleonor Jovani, Falla Poeta Altet – Benicarlo, Falla Avinguda Primat Reig – Vinarós, Falla Pare Alegre – Enric Navarro, Falla Cuenca-Tramoyeres – Guàrdia Civil, Falla Ingenier Vicent Pichó – Avinguda Valladolit, Falla Poeta Emili Baró – Enric Ginesta, Falla Poetes Anònims – Real de Gandia



sábado, 16 de marzo de 2019

Premis Falles Benimaclet 2019

PREMIS FALLES BENIMACLET 2019



Secció 2a A 

10im Premi a la Falla 

125 Baró de Sant Petrillo-Leonor Jovaní (Arturo Valles Bea) 





Secció 2a B 

11im Premi a la Falla 

115 Frederic Mistral-Murta (José R. Espuig Escrivá) 




Secció 4ta C 

5nt Premi a la Falla 

188 Primat Reig-Vinaròs (Vicente Albert García) 




Secció 5ta A 

5nt Premi a la Falla 

270 Cuenca Tramoyeres-Guàrdia Civil (José Sales Asián) 



Secció 5ta B 

8au Premi a la Falla 

185 Poeta Altet-Benicarló (J.A. Marco Gómez)

 


Secció 5ta C 

2on Premi a la Falla 

342 Enginyer Vicent Pichó-Avinguda Valladolit (José Antonio Marco Gómez) 

3er Premi Ingeni i Gràcia a la Falla 

342 Enginyer Vicent Pichó-Avinguda Valladolid (José Antonio Marco Gómez) 



Secció 6ta B 

1er Premi a la Falla 



105 Poeta Asins-Alegret-Puçol (Víctor Hugo Giner Blasco) 



5nt Premi a la Falla 


352 Poeta Emili Baró-Enric Ginesta (José Antonio Marco Gómez) 




Secció 8va C 

5nt Premi a la Falla 


369 Poetes Anònims-El Real de Gandia (Arturo Valles Bea) 

3er Premi Ingeni i Gràcia a la Falla 

369 Poetes Anònims-El Real de Gandia (Arturo Valles Bea)


Premis Falles Infantils 2019 Benimaclet


PREMIS FALLES INFANTILS 2019




Secció 7

1er Premi

Primat Reig-Vinaròs (Juan José Salóm Díaz) 

3er Premi Ingeni i Gràcia

Primat Reig-Vinaròs (Juan José Salóm Díaz) 




11 Premi

Frederic Mistral-Murta (Vicente Domínguez Pérez)




Secció 9

3r Premi Ingeni i Gràcia

Cuenca Tramoyeres-Guàrdia Civil (José Sales Asián) 




Secció 10

4rt Premi

Baró de Sant Petrillo-Leonor Jovaní (Jorge Gil Sapiña) 




Secció 14

6xt Premi

Poeta Altet-Benicarló (Emc2 Escultura S.L.U.) 



Secció 15

6xt Premi

Poeta Asins-Alegret-Puçol (Víctor Hugo Giner Blasco) 



Secció 19

4rt Premi

Pare Alegre-Enric Navarro (Víctor Navarro Granero) 



Secció 22

5nt Premi

Poetes Anònims-El Real de Gandia (La Comissió) 

2on Premi Ingeni i Gràcia

Poetes Anònims-El Real de Gandia (La Comissió)


Falles de Benimaclet 2019

FALLES DE BENIMACLET

105 Falla Poeta Asins – Alegret – Puçol “Els Jovenils”

La falla de “Els Jovenils” va ser inscrita en Junta Central Fallera l'any 1964. Naix per iniciativa d'uns jóvens de Benimaclet uns 10 anys abans. En Benimaclet se plantava la falla de la Plaça de Benimaclet (l'única del poble) i la joventut del poble planeja la necessitat de plantar una falla nova en gent més jove.

Inicialment se plantà en el encreuament dels carrers Poeta Asins, Alegret i Puçol, d'ahí ve el seu nom original. Al produir-se l'expansió urbanística de Benimaclet el monument se desplaça cap a les afores a l'ubicació actual (creuament entre carrer Masquefa i Francesc Martínez).

El casal faller se situa actualment en l'Avinguda Valladolit.

115 Falla Federic Mistral – Murta

La falla és una de les herederes de la Falla de la Plaça de Benimaclet que venia plantant-se des d'abans de la Guerra Civil. La divisió d'esta falla mare de la plaça donà lloc a tres falles: Mistral, San Petrillo i “Els Jovenils”. Va ser fundada en l'any 1963.

En l'any 2016 va fer història al convertir-se en la primera falla de Benimaclet en participar en la Secció Especial.

El seu casal faller està situal en el carrer Utiel.


125 Falla Baró de San Petrillo – Lleonor Jovani

Esta falla és una de les herederes de la Falla de la Plaça de Benimaclet que venia plantant-se des d'abans de la Guerra Civil. A partir de l'any 1942 comença a plantar-se en el carrer Valéncia (actual Baró de San Petrillo) esta nova falla que finalment s'inscriu en Junta Central Fallera en 1973. En 2017 ha celebrat el seu 75 aniversari. Ha mantingut, per motius de proximitat, una ampla relació en el Casino Musical.

Actualment se planta en el creuament dels carrers Baro de San Petrillo i Lleonor Jovani, junt al Centre Instructiu de Benimaclet.

El casal faller se troba situat en el carrer Enric Navarro.

185 Falla Poeta Altet – Benicarlo

Falla naixcuda a finals dels anys 60, 1969, durant l'expansió urbanística de Benimaclet cap al Nort.

El casal faller se troba situat en el carrer Benicarló








188 Falla Avinguda Primat Reig – Vinarós

Falla inscrita en Junta Central Fallera en l'any 1970 durant l'expansió urbanística de Benimaclet cap al Nort. En 2011 celebraren el 75 aniversari, ya que referixen que es plantà per primera volta en 1936.

El casal faller se troba situat en el carrer Vinarós






241 Falla Pare Alegre – Enric Navarro

Falla naixcuda en la década dels anys 70, any 1973, en l'ampliació de Benimaclet cap a l'Est, prop dels terrenys que ocupa el Cottolengo del Pare Alegre. Tots els anys organisa una tradicional ofrena a la Mare de Deu dels Desamparats i recollida d'aliments per al Cottolengo del Pare Alegre que conta en una masiva assistència del món faller, incloent a la Fallera Major de Valéncia.

El casal faller se troba situat en el carrer Pare Alegre







270 Falla Cuenca-Tramoyeres – Guàrdia Civil

Falla fundada en l'any 1975 en la zona Sur de Benimaclet, junt a l'amic camí de Transits (hui Primat Reig), celebrà el 40 aniversari en 2015 .

El casal faller se troba situat en el carrer Guàrdia Civil, junt al quartel.







342 Falla Ingenier Vicent Pichó – Avinguda Valladolit

Falla naixcuda  a finals dels anys 80 al final de l'avinguda de Valladolit, en les proximitats de l'Horta de Benimaclet. En els primers anys  mantingué una forta competència en la falla dels Jovenils, per la seua proximitat. Hui s'ha consolidad com una de les falles històriques de Benimaclet.

El casal faller se troba situat en l'avinguda Valladolit.








352 Falla Poeta Emili Baró – Enric Ginesta

Falla naixcuda en la part Nort de Benimaclet, prop del poble pròxim d'Alboraya, en l'any 1983.

El casal faller se troba situat en el carrer Enric Ginesta









369 Falla Poetes Anònims – Real de Gandia

Falla fundada en l'any 1991. Se situa en una zona de nova urbanisació. Se li coneix con la Nova de Benimaclet i és actualment la més nova de Benimaclet. Se planta en el carrer dels Poetes Anònims.

El casal faller se situa en el carrer dels Poetes Anònims.




372 Falla Doctor Garcia Brustenga – Vicent Barrera Cambra

Va ser l'última falla en naixer en Benimaclet i també l'ultima en desaparéixer. Començà a plantar-se a finals dels anys 90 i va dissoldre'ls en 2013. Plantava la seua falla en les finques de la Guàrdia Civil.



martes, 12 de marzo de 2019

¡Fora la Guerra! El crit de Benimaclet

¡FORA LA GUERRA!, EL CRIT DE BENIMACLET 


En les festes falleres de 1936 els chiquets del Grup Escolar del “Cardenal Reig” de Benimaclet varen construir una Falla en el lema “¡Fora la Guerra!". La falla va ser construïda pels alumnes Eduard Alcón i Joaquim Juste. 


El mestre de Benimaclet, Carles Salvador, s'encarregà de fer un llibret en uns versos sobre el tema de la falla, que a continuació reproduïm. Els versos són una premonició de lo que pocs mesos més tart passaria en els nostres carrers i de lo important que és la convivència i la pau per a l'Humanitat.





¡FORA LA GUERRA! 

Explicació i relació de la Falla del Grup Escolar “Cardenal Reig” del Barri de Benimaclet (Valencia) 

Explicació i relació de tot lo que conté la falla 

L'objecte d'este llibret 
és donar l'explicació 
de lo que els ninots de falla 
diuen a la reunió. 

Ací teniu un obrer 
la mar de desconsolat 
dient-li a la seua dona 
que son fill se'n va soldat. 

Dóna gran tristesa el vore 
a una mareta plorar 
perque son fill el soldat 
prompte s'ha d'embarcar. 

És una cosa molt mala 
el que tinguen que fer guerra, 
total perque una nació 
ambicione un tros de terra. 

Els que busquen fer negoci 
tan sols la guerra ambicionen 
i no importa que atres ploren. 

Allà on mirar determines 
carn de canó trobaràs 
i en mig de tanta ruïna 
tan soIs tristeses voràs. 

Fixeu-vos lo que la guerra 
produïx a una nació: 
hòmens morts i moltes viudes, 
tristeses, desolació. 

Per a matar-nos s'han fet 
canons i metr.alladores, 
gassos asfixiants, torpedos 
i maquines voladores. 

És un punyal que se clava 
del cor en lo més adins, 
ja siguen dones, vellets, 
hòmens casats i fadrins. 

Tant per la mar com per terra 
els hòmens semblen lleons 
per la manera en que es maten 
sense avindre's a raons. 

La Societat de Nacions 
no sé per a que aprofita, 
puix que se veu clarament 
que ninguna guerra evita. 

El món desitja la pau 
i tansols la lograreu 
si els hòmens tots per igual 
no posen sa mira en Déú. 

Impere en el món la pau, 
vullguem-se com a germans 
i així tan sols lograrem 
ser feliços per molts anys. 


Masclets i tronadors 


El motiu d'esta falla és per a dir algo, i no bo, de la guerra. Com nosatres podem vore ací, uns innoents fan la guerra animats pel gust de tindre honors; pero, infeliços!, no saben lo que es fan: mentres ells fan la guerra, uns atres no fan més que plorar. 

A l'atre costat es veu uns honrats hòmens treballant D'eixos haveu de pendre exemple. Eixos volen dir que lo que ells fan és la Pau, i molta raó tenen. 

En un costat del basament voreu algunes maquines fetes per els homens que són utilisades per a matar-se ells mateixos. Seguint a ma dreta hi ha uns hòmens que estan parlant sobre la guerra i diuen: 

-Quan horrorosa és la guerra! 

En el tercer costat es veu com comença tota guerra i com acaba. Un home va a la guerra i la dona es queda plorant. Aixina comença. S'acaba en el cementeri, que... esta ple de carn destroçada per les màquines que han fet els hòmens. 

I en l'últim costat tenim uns senyals que estan mirant la Mort en telescopi uns atres pocs que s'han lliurat de la guerra i que voldrien vore morts també, diuen: -Que se creguen vostés, això! 

Com tots havem vist ja esta falla, escolteu lo que ens ensenya, això és, que la guerra no és favorable a la humanitat. 

Odiem la guerra! 


Cançons 


Se sent bramar els canons 
els hòmens valen guanyar 
i moren els innocents 
que als seus mai més no voran. 

El pare va a treballar 
pel fill, tot ple d'ilusions, 
pero va vindre la guerra 
i el fill fón carn de canó. 


Les mares ploren pels fills; 
germans i nóvies, també. 
La guerra és un riu de llàgrimes 
que alguns no valen saber. 

Molt es parla de la pau; 
molt es parla de l'amor; 
pero els soldats fan la guerra 
i van morint. Quin horror! 

Fón tan valent en la guerra 
un soldat de Mataful, 
que quan va vare un canó 
va caure en terra... de... 

Pa la pau, no pa la guerra 
els pares crien als fills. 
Pero després els governs 
els maten com a conills. 

Els hòmens volen la pau 
per a guanyar molts diners. 
La guerra tot ho destroça 
i les coses fa malbé. 

Si tu vols viure, la pau. 
la guerra, si vols morir. 
La tranquilitat no ve 
pels canons i pels fussils. 

Es despedí de sa mare 
i li ploraven els ulls 
El portaven a la guerra... 
Si el xic tindria disgust! 

Tots volem la nostra mare, 
tots volem la nostra terra. 
Ningú no vol que ens les furten 
ni ens les maten en la guerra. 

Antoniet vol un fussil 
i Miquel vol una espasa. 
Diuen que els dos han d'anar 
a fer la guerra a la guerra. 

Maria tenia un nóvio 
que en la guerra l'han matat. 
Ara esta desesperada 
Mireu si haurà de plorar! 

jueves, 7 de marzo de 2019

Amparo Nicolau, poetesa de Benimaclet

AMPARO NICOLAU, POETESA DE BENIMACLET 

Amparo Nicolau i Navarro va nàixer en la Ciutat de Valéncia en l'any 1918. A l'edat de quatre anys la seua família es va traslladar al poble de Benimaclet i en este poble va passat tota la seua extensa vida, en una preciosa casa de taulellets del carrer del Músic Belando. 

Sent només una chiqueta ya demostrà el seu interés per les lletres i influenciada per son pare, Francesc Nicolau i Ballester, es va introduir en el mon de les lletres valencianes gràcies a publicacions com el Conte del Dumenche que son pare duya a casa en freqüència. El Conte del Dumenche era una publicació semanal en valencià que se publicà durant les primeres décades del sigle XX. 


Amparo cursà els seus primers estudis en la pròxima escola de Carmen Crespo, en el carrer Valéncia de Benimaclet. Pronte destacà entre les alumnes que assistien a aquella menuda escola. Segons referix el programa de festes de l'any 2002 en una ocasió Donya Carmen va dir d'ella: “És una verdadera pena que no preparem a este chiqueta per a que eixercixca el Magisteri (mestra d'escola)” a lo que son pare contestà: “La meua filla serà lo que ella vullga ser i si vosté me diu que la chiqueta vol ser mestra, yo faré tots els meus esforços possibles, en el terreny econòmic, per a que complixca el seu desig”. 

Als dotze anys va morir son pare i la seua proyecció cap a l'ensenyança va quedar truncada per motius econòmics familiars. Pero la seua formació cultural va continuar com autodidacta. Començà a escriure pel seu conte en l'ajuda dels llibres que son pare li va deixar en herència. 

A lo llarc de la seua vida la seua principal inquietut va ser la d'atendre i perfeccionar el seu estil lliterari, concretament la poesia, que en freqüència declamava en els actes culturals de Benimaclet als que acodia. Les seues poesies se publicaren en llibres de festes i programes d'actes culturals. 

En morir el mestre Carles Salvador, Amparo va ser l'encarregada de recollir el seu testic i continuar en l'elaboració de les famoses aleluyes que el dia de Pasqua se repartien en la processó de l'Encontre, algunes d'elles les reproduïm més avant. Estos versets 

Una de les frases que nos deixà Amparo sobre Benimaclet va ser: “Benimaclet tenia cada casa maceta i planta i en cada planta una família”. 

Amparo, sense passar per l'Universitat, l'universitat passà per ella, sent un eixemple per a les dones de la seua época. 


SENYORA DEL CEL 

Apurat en esta terra 
el calze de l'amargura 
emprengueres, Verge pura 
el camí per a la Glòria. 

I per això ens diu la Història 
que els angels i els serafins 
en trompetes i clarins 
te proclamaren Senyora, 
per a bé del nostre mal, 
sobirana emperadora 
d'eixe Reine Celestial 

AL.LELUIA 

Quin és eixe gran tresor 
que Benimaclet blasona? 
Quin és? La seua Patrona, 
la Reina del nostre cor, 
La que admirem en fervor 
i adorem com se mereix 
i dins del nostre pit creixent 
per ella el més gran amor. 

Un ¡vixca! En el seu honor 
hui llancem a tot vent 
i des del cel, en gran goig, 
és ben segut que mos sent. 



Poble de Benimaclet