¡FORA LA GUERRA!, EL CRIT DE BENIMACLET
En les festes falleres de 1936 els chiquets del Grup Escolar del “Cardenal Reig” de Benimaclet varen construir una Falla en el lema “¡Fora la Guerra!". La falla va ser construïda pels alumnes Eduard Alcón i Joaquim Juste.
El mestre de Benimaclet, Carles Salvador, s'encarregà de fer un llibret en uns versos sobre el tema de la falla, que a continuació reproduïm. Els versos són una premonició de lo que pocs mesos més tart passaria en els nostres carrers i de lo important que és la convivència i la pau per a l'Humanitat.
¡FORA LA GUERRA!
Explicació i relació de la Falla del Grup Escolar “Cardenal Reig” del Barri de Benimaclet (Valencia)
Explicació i relació de tot lo que conté la falla
L'objecte d'este llibret
és donar l'explicació
de lo que els ninots de falla
diuen a la reunió.
Ací teniu un obrer
la mar de desconsolat
dient-li a la seua dona
que son fill se'n va soldat.
Dóna gran tristesa el vore
a una mareta plorar
perque son fill el soldat
prompte s'ha d'embarcar.
És una cosa molt mala
el que tinguen que fer guerra,
total perque una nació
ambicione un tros de terra.
Els que busquen fer negoci
tan sols la guerra ambicionen
i no importa que atres ploren.
Allà on mirar determines
carn de canó trobaràs
i en mig de tanta ruïna
tan soIs tristeses voràs.
Fixeu-vos lo que la guerra
produïx a una nació:
hòmens morts i moltes viudes,
tristeses, desolació.
Per a matar-nos s'han fet
canons i metr.alladores,
gassos asfixiants, torpedos
i maquines voladores.
És un punyal que se clava
del cor en lo més adins,
ja siguen dones, vellets,
hòmens casats i fadrins.
Tant per la mar com per terra
els hòmens semblen lleons
per la manera en que es maten
sense avindre's a raons.
La Societat de Nacions
no sé per a que aprofita,
puix que se veu clarament
que ninguna guerra evita.
El món desitja la pau
i tansols la lograreu
si els hòmens tots per igual
no posen sa mira en Déú.
Impere en el món la pau,
vullguem-se com a germans
i així tan sols lograrem
ser feliços per molts anys.
Masclets i tronadors
El motiu d'esta falla és per a dir algo, i no bo, de la guerra. Com nosatres podem vore ací, uns innoents fan la guerra animats pel gust de tindre honors; pero, infeliços!, no saben lo que es fan: mentres ells fan la guerra, uns atres no fan més que plorar.
A l'atre costat es veu uns honrats hòmens treballant D'eixos haveu de pendre exemple. Eixos volen dir que lo que ells fan és la Pau, i molta raó tenen.
En un costat del basament voreu algunes maquines fetes per els homens que són utilisades per a matar-se ells mateixos. Seguint a ma dreta hi ha uns hòmens que estan parlant sobre la guerra i diuen:
-Quan horrorosa és la guerra!
En el tercer costat es veu com comença tota guerra i com acaba. Un home va a la guerra i la dona es queda plorant. Aixina comença. S'acaba en el cementeri, que... esta ple de carn destroçada per les màquines que han fet els hòmens.
I en l'últim costat tenim uns senyals que estan mirant la Mort en telescopi uns atres pocs que s'han lliurat de la guerra i que voldrien vore morts també, diuen: -Que se creguen vostés, això!
Com tots havem vist ja esta falla, escolteu lo que ens ensenya, això és, que la guerra no és favorable a la humanitat.
Odiem la guerra!
Cançons
Se sent bramar els canons
els hòmens valen guanyar
i moren els innocents
que als seus mai més no voran.
El pare va a treballar
pel fill, tot ple d'ilusions,
pero va vindre la guerra
i el fill fón carn de canó.
Les mares ploren pels fills;
germans i nóvies, també.
La guerra és un riu de llàgrimes
que alguns no valen saber.
Molt es parla de la pau;
molt es parla de l'amor;
pero els soldats fan la guerra
i van morint. Quin horror!
Fón tan valent en la guerra
un soldat de Mataful,
que quan va vare un canó
va caure en terra... de...
Pa la pau, no pa la guerra
els pares crien als fills.
Pero després els governs
els maten com a conills.
Els hòmens volen la pau
per a guanyar molts diners.
La guerra tot ho destroça
i les coses fa malbé.
Si tu vols viure, la pau.
la guerra, si vols morir.
La tranquilitat no ve
pels canons i pels fussils.
Es despedí de sa mare
i li ploraven els ulls
El portaven a la guerra...
Si el xic tindria disgust!
Tots volem la nostra mare,
tots volem la nostra terra.
Ningú no vol que ens les furten
ni ens les maten en la guerra.
Antoniet vol un fussil
i Miquel vol una espasa.
Diuen que els dos han d'anar
a fer la guerra a la guerra.
Maria tenia un nóvio
que en la guerra l'han matat.
Ara esta desesperada
Mireu si haurà de plorar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario