IV Jocs Florals de Benimaclet

IV JOCS FLORALS DE BENIMACLET 

L'Associació Cultural Poble de Benimaclet en la colaboració de la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d'Exposició convoca els IV Jocs Florals de Benimaclet.

Els Jocs Florals de Benimaclet se celebraren per primera volta en l’any 1931 i es repetirien en 1934 i 1935. El nostre poble vivia moments de fervent renàixer de les lletres valencianes tenint veïns de renom com Pasqual Asins, Prudenci Alcón, Carles Salvador, Emili Baró, Ventura Pascual, Josep Sanmartin, Joan Ballester,... sense oblidar l’ànima dels Jocs Florals Josep Maria Bayarri i Hurtado, qui va ser el promotor. Els mantenedors foren personalitats com el diputat en Corts per Castelló Antoni Martí Olucha, el Dr. Salvador Roda Soriano o el President de Lo Rat Penat Nicolau Primitiu. Els guanyadors foren poetes novells que anys més avant alcançarien la glòria en el món de les lletres valencianes com Prudenci Alcon, Xavier Casp i Josep Vecina. La Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista va deixar caure en l’oblit esta justa de les lletres que ara, en passar 80 anys volem recuperar des de l’Associació Cultural Poble de Benimaclet en l’ajuda de la Clavaria Ancla 53 de 2024 i la Junta Municipal d’Exposició. Volem animar a tot el Poble de Benimaclet a participar d’este concurs que segur retornarà al nostre poble al lloc que mai va haver d’abandonar.

S'han convocat sis premis, tres ordinaris i tres extraodinaris, de poesia, narrativa i investigació. Els treballs podran presentar-se fins al dia 26 de juny a les 23:59 hores.

L'acte dels IV Jocs Florals tindrà lloc durant les Festes Patronals de Benimaclet.

Les bases poden consultar-se en: BASES (en valencià) BASES (en castellano) 

Creus de Maig 2024

 LES CREUS DE MAIG EN BENIMACLET

Creu de Maig Parròquia 2023

La Festa de les creus o també nomenada Creu de Maig se celebra el 3 de maig. Pareixen tindre el seu orige en la troballa per Santa Elena de la creu a on va morir Crist, pero algunes fonts diuen que l'arraïlà de la festa prové de certes celebracions dels romans.

L'història, és una miqueta llegendària, narra com en l'emperador romà Constantí I el Gran, en el sext any del seu regnat, s'enfrontà contra els bàrbars a la vora del Danubi, en una batalla la victòria que es creïa impossible a causa de la magnitut de l'eixèrcit enemic. Una nit Constantí té una visió en el cel en que se li va aparéixer brillant la Creu de Crist i damunt d'ella unes paraules, "In hoc signe vincis" (En este senyal venceràs).

L'emperador va fer construir una Creu i la va posar davant del seu eixèrcit i llavors va véncer sense dificultat a la multitut enemiga. De volta a la ciutat, averiguant el significat de la Creu, Constantí es va fer batejar en la religió cristiana i va manar edificar iglésies. De seguida va enviar a sa mare, Santa Elena, a Jerusalem a la busca de la verdadera Creu de Crist.

Una vegada en la ciutat sagrada, Elena va manar cridar als més sabis sacerdots i va conseguir trobar el lloc a on es trobava la Creu, pero no estava sola. En la montanya Calvari, a on la tradició situava la mort de Crist, va trobar tres fustes ensanguinades ocultes i per a descobrir quina era la verdadera creu a on va morir Crist, va colocar una a una les creus sobre persones malaltes, i inclús morts, que es curaven o resucitaven al tocar la creu que havia segut la de Crist. A partir d'ací naix la veneració a la Santa Creu, ya que Santa Elena va morir pregant a tots els que creuen en Crist que celebraren la commemoració del dia en que fon trobada la Creu.

En la ciutat de Valéncia es fa un concurs de Creus de Maig, organisat per Lo Rat Penat, des de principis del sigle XX i en les últimes edicions ha superat el centenar de participants i en ell participen des de fa anys algunes associacions del nostre poble.

En Benimaclet se coloquen creus de Maig en:

- l'Església Parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora, en la Plaça de Benimaclet.

- Falla Poeta Altet-Benicarló.

- I en l'Ermita de Vera l'Associació Cultural L'Horta ha colocat una preciossa Creu en el lema Valéncia crucificada i silenciada, un homenage a les llauradores valencianes.