Dolores Marqués, cursillista del 36

DOLORES MARQUÉS, CURSILLISTA DEL 36

Dolores Marqués, mestra de Benimaclet.

Dolores Marqués i Asensi va nàixer en Benimaclet en l'any 1898 i va morir en Benimaclet en 1963. La seua vida la va dedicar a l'ensenyança de chiquetes; va ser mestra. Va realisar els seus estudis de Magisteri en la Ciutat de Valéncia, acabant en l'any 1920.

En 1925 va fer junt en les seues amigues de Benimaclet les festes de les filles de Maria, varen ser clavarieses a banda de Dolores Marqués, Mercedes Giner Benlliure, Josefa Monros Peris, Angeles Belenguer Tatay, Dolores Sanchis Monros, Maria Sanchis Sanchis, Vicenta Farinos Giner i Carmen Navarro Jovaní. Diu la crònica d'aquell any que hi hagué música, campanes, dispar de trons, gran funció religiosa, concerts musicals, lluïda processó i abundants focs d'artifici.

En l'estiu de 1930 participà com professora auxiliar en les Colònies Escolars de Macastre. Les colònies escolars eren uns campaments d'estiu dedicats als fills de la classe treballadora més necessitada que no podien permetre's unes vacacions; en les colònies on rebien classes i diversió. Se realisaren des de l'any 1917 fins a la Guerra Civil.

En 1933 aprovà l'ingrés en els Cursets del Magisteri Nacional Primari, una oposició que li permetria ser mestra nacional pero que la va marcar com “cursillista del 36”.

Els mestres procedents del pla professional de 1931 i dels cursets de perfeccionament del 1936 foren coneguts com els “cursillistes del 36”. Tots ells varen ser privats dels drets professionals adquirits dins de la llegalitat de la República Espanyola i molts d'ells perseguits i encarcerats. El fet de ser mestre ya era suficient per a ser sospitós per al nou règim. Molts varen tindre que exiliar-se. Uns atres varen tindre que abandonar el magisteri i dedicar-se als més diversos oficis. Uns atres varen ser encarcerats i processats.

En acabar la guerra tots els cursillistes varen quedar suspensos d'ocupació i sòu a efectes de l'orde de 5 de novembre de 1936 emesa per la Junta de Burgos, que invalidava totes les disposicions administratives dictades en posterioritat al 18 de juliol que no hagueren dictat les autoritats de la zona nacional. En 1960 es va convocar una oposició restringida per a l'ingrés de cursillistes i ex-combatents que pogueren demostrar la seua afecció al règim franquiste i estar lliures d'antecedents penals. Els qui voluntàriament no feren us d'esta via per a regular la seua situació professional «quedarien privats de quants drets pogueren correspondre'ls».

En Benimaclet va fundar un colege privat. En este centre va aplegar a formar un sistema d'ensenyança molt particular que les seues alumnes recordarien. Per tot això és recordada com a dòna lluitadora i com a dòna innovadora en l'educació.

Sabem que Dolores Marqués, al igual que tots els cursillistes del 36 va ser inhabilitada en 1939, al acabar la Guerra Civil. També hem comprovat que va ser habilitada de nou per a l'ensenyança per una Orde Ministerial del 17 d'Abril de 1943. Dolores va ser destinada a diferents pobles de la geografia valenciana com Real de Montroy, La Yesa, Vallada, Benifayó i Picassent... a on va desenrollar la seua professió deixant un molt bon recort entre les seues alumnes.

Benimaclet li va dedicar un carrer, en principi un carrer en proyecte, que va ser rotulada en l'actual nom, segons acort municipal de febrer de 1965.