Els Sants de la Pedra, Patrons de Benimaclet

 ELS SANTS DE LA PEDRA, 

PATRONS DE BENIMACLET

Llibre de la Confraria dels Sants en Benimaclet

El dia 30 de Juliol és la festivitat de Sant Abdon i Sant Senent, coneguts en Valéncia con els Sants de la Pedra. Està documentat que els llauradors de Benimaclet venen celebrant festes en honor a estos sants des de fa més de 400 anys, inclús abans de la fundació de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.

Existix documentació des de 1565 que fa referència a la Confraria dels Sants de la Pedra de Benimaclet i llibres de contabilitat que reflexen l'existència d'una festa en honor a estos Sants.

No se sap molt sobre estos Sants de l'época romana. Coneixem els seus noms, que varen ser màrtirs i que varen ser enterrats un 30 de juliol en el cementeri de Pontianus en la vora de la Via Portuensis. 

Retaule gòtic dels Sants

Les seues cròniques, escrites en la seua majoria abans del sigle IX i pel beat Jaume de la Voràgine en la seua Llegenda Áurea, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers. L'emperador Deci va manar capturar-los i tancar-los en atres perses ya captius i va entrar en ells a Roma en gran magnificència. En acabant va fer que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortara a Abdó i a Senent a que adoraren als seus ídols, pero ells li varen respondre que solament reconeixien a Jesucrist com Deu i que a ell havien oferit el seu propi sacrifici. Els varen assotar i estant nuets en l'anfiteatre els varen soltar tres feroços lleons i quatre orsos, els quals es varen llançar als seus peus. El juge Valerià, atribuint este milacre arts màgiques, va ordenar que allí mateixa els mataren, per lo que se'ls va traslladar davant una image del sol on se'ls va degollar.

Es diu que els seus cossos es varen enterrar per orde d'un subdiaca, Quiri, i varen traslladar durant el regnat de Constantí al cementeri de Pontianus, prop de les portes de Roma. Un fresc encontrat en el sarcòfec que conté les seues despulles els representa rebent corones de mans de Crist.

Invocats contra el graniç i les plagues de llangosta, el cult a estos dos sants martirisats en el sigle III, es va estendre per les terres valencianes a partir de la conquista del rei Jaume I. Coneguts popularment com els Sants de la Pedra, representen el pratonage dels agricultors de la majoria del territori valencià (Reseu als Sants de la Pedra, tingau-los contents en tot; que està la collita en l’aire, i si pedrega, nos fot, resa un dit agrícola valencià). Són celebrats de manera especial en Sagunt (festes patronals entre el 21 i 30 de juliol), Torrent (en les que es realisa el famós Ball de Torrent) Simat de la Valldigna (patronals a principis d'agost) i Fuenterrobles (última semana d'agost). Completen esta celebració Sueca (en el trasllat de les imàgens des de l'ermita de la Montanyeta dels Sants, ubicada en plena marjal del parc natural de l'Albufera, fins a l'iglésia parroquial), Picanya i la Pobla del Duc. En el poble de Benimaclet la festa se celebrava fins a mijans del segle XX el 30 de Juliol, en la festivitat dels Sants. Degut als periodos vacacionals i els canvis de costums se passà a celebrar la vespra de la festivitat del Crist de la Providència.

Sants Abdon i Senent de Benimaclet

En un principi la Festa del Sants era realisada exclusivament per llauradors de l'Horta de Benimaclet, mentres que la Festa del Crist quedava reservada per als veïns del poble. Quan és varen unir les festes també quedaren un únic grup de clavaris per a celebrar les dos festes. Aixina i tot els clavaris se visten de llauradors valencians el dia dels Sants per a recordar l'orige de la festa.

El 30 de Juliol la Confraria dels Sant de la Pedra celebra tradicionalment el seu dia, al ser la festivitat religiosa dels Sants se celebra una missa a l'estil de l'Horta en la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet a les 19:30 hores. Enguany se celebraran uns jocs infantils previament i un cant d'albaes posterior. A continuació sopar de confrares en el Llar Cultural de Benimaclet.

Passà dels Sants 2024

  ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns se realisa la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdón i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdón i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria comença a les 20:30 hores, quan se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. El recorregut passa pels carrer Puçol, Masquefa, Valladolit fins a buscar el camí Farinós. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdón i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Passà dels Sants 2023

 ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns se realisa la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdón i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdón i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria comença a les 20:30 hores, quan se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. El recorregut passa pels carrer Puçol, Masquefa, Valladolit fins a buscar el camí Farinós. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdón i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Sants de la Pedra, patrons de Benimaclet

 ELS SANTS DE LA PEDRA, 

PATRONS DE BENIMACLET

Llibre de la Confraria dels Sants en Benimaclet

El dia 30 de Juliol és la festivitat de Sant Abdon i Sant Senent, coneguts en Valéncia con els Sants de la Pedra. Està documentat que els llauradors de Benimaclet venen celebrant festes en honor a estos sants des de fa més de 400 anys, inclús abans de la fundació de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.

Existix documentació des de 1565 que fa referència a la Confraria dels Sants de la Pedra de Benimaclet i llibres de contabilitat que reflexen l'existència d'una festa en honor a estos Sants.

No se sap molt sobre estos Sants de l'época romana. Coneixem els seus noms, que varen ser màrtirs i que varen ser enterrats un 30 de juliol en el cementeri de Pontianus en la vora de la Via Portuensis. 

Retaule gòtic dels Sants

Les seues cròniques, escrites en la seua majoria abans del sigle IX i pel beat Jaume de la Voràgine en la seua Llegenda Áurea, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers. L'emperador Deci va manar capturar-los i tancar-los en atres perses ya captius i va entrar en ells a Roma en gran magnificència. En acabant va fer que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortara a Abdó i a Senent a que adoraren als seus ídols, pero ells li varen respondre que solament reconeixien a Jesucrist com Deu i que a ell havien oferit el seu propi sacrifici. Els varen assotar i estant nuets en l'anfiteatre els varen soltar tres feroços lleons i quatre orsos, els quals es varen llançar als seus peus. El juge Valerià, atribuint este milacre arts màgiques, va ordenar que allí mateixa els mataren, per lo que se'ls va traslladar davant una image del sol on se'ls va degollar.

Es diu que els seus cossos es varen enterrar per orde d'un subdiaca, Quiri, i varen traslladar durant el regnat de Constantí al cementeri de Pontianus, prop de les portes de Roma. Un fresc encontrat en el sarcòfec que conté les seues despulles els representa rebent corones de mans de Crist.

Invocats contra el graniç i les plagues de llangosta, el cult a estos dos sants martirisats en el sigle III, es va estendre per les terres valencianes a partir de la conquista del rei Jaume I. Coneguts popularment com els Sants de la Pedra, representen el pratonage dels agricultors de la majoria del territori valencià (Reseu als Sants de la Pedra, tingau-los contents en tot; que està la collita en l’aire, i si pedrega, nos fot, resa un dit agrícola valencià). Són celebrats de manera especial en Sagunt (festes patronals entre el 21 i 30 de juliol), Torrent (en les que es realisa el famós Ball de Torrent) Simat de la Valldigna (patronals a principis d'agost) i Fuenterrobles (última semana d'agost). Completen esta celebració Sueca (en el trasllat de les imàgens des de l'ermita de la Montanyeta dels Sants, ubicada en plena marjal del parc natural de l'Albufera, fins a l'iglésia parroquial), Picanya i la Pobla del Duc. En el poble de Benimaclet la festa se celebrava fins a mijans del segle XX el 30 de Juliol, en la festivitat dels Sants. Degut als periodos vacacionals i els canvis de costums se passà a celebrar la vespra de la festivitat del Crist de la Providència.

Sants Abdon i Senent de Benimaclet

En un principi la Festa del Sants era realisada exclusivament per llauradors de l'Horta de Benimaclet, mentres que la Festa del Crist quedava reservada per als veïns del poble. Quan és varen unir les festes també quedaren un únic grup de clavaris per a celebrar les dos festes. Aixina i tot els clavaris se visten de llauradors valencians el dia dels Sants per a recordar l'orige de la festa.

El 30 de Juliol al ser la festivitat religiosa dels Sants se celebra una missa en la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet a les 19:30 hores. A continuació sopar en el Llar Cultural de Benimaclet.

Passà dels Sants 2021

 ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Sants 2021. Foto de Jor Olmos

Hui dilluns, s'hauria d'haver realisat la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet. Enguany s'ha fet un acte especial, segons les circumstàncies sanitàries permetien. En lloc de la tradicional Romeria, s'han dut als Sants sense convocatòria de gent i s'han tornat en el mateix dia, per a complir en la llegislació vigent.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els Sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

En condicions normals, el dimarts s'haguera realisat el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet. Enguany s'ha fet el mateix dilluns i tornant pel mateix camí Farinós, pero passant pel cementeri.

Desigem que l'any que ve puga tindre lloc de nou, este emotiu acte en les condicions habituals.

Passà dels Sants 2020

ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns s'hauria d'haver realisat la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet. La pandèmia ho ha impedit.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisarà un acte religiós en l'Ermita de Vera en aforament llimitat.

En condicions normals s'haguera continuat en el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Desigem que l'any que ve puga tindre lloc de nou, este emotiu acte.

Calderes 2019

LES CALDERES

Des de bon de matí del Dissabte 14 de Setembre en el Carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'Arròs en fesols i naps, sempre si l'orage no ho impedix.


A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbó i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat.

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

La passà dels Sants immortalisada en la Politècnica

LA PASSÀ DELS SANTS IMMORTALISADA EN LA POLITÈCNICA

La tornada dels Sants de la Pedra des de l'Ermita de Vera fins a Benimaclet ha contat enguany en una parada especial en la Universitat Politècnica.

Els Clavaris del 2019 han treballat a lo llarc de l'any per a conseguir colocar en la “Parada dels Sants de la Pedra”, dins de l'Universitat Politècnica de Valéncia, la representació gràfica del camí que feen els Sants a través de les Alqueries en taulellets quan encara no existía l'UPV.

L'acte l'ha encetat el President de la Clavaria 2019, Paco Cuenca Meseguer, que ha ressenyat l'importància de que els estudiants que assistixen a l'Universitat puguen recordar que un dia les seues aules foren part de l'Horta de Benimaclet i el motiu pel qual un dimarts de Setembre els Sants de la Pedra, acompanyats de molts benimacleters, recorren l'Universitat. A continuació ha agraït a l'artiste Enrique Moya el gran treball gràfic, aixina com al recopilador de les Alqueries, Pau Giner.

A continuació el Rector de l'Universitat Politècnica, En Francisco José Mora, ha indicat que la Politècnica ya conta en més de 50 anys i que deu la seua existència a l'Horta de Benimaclet. Ha mostrat interés en continuar la colaboració en el poble de Benimaclet i les seues festes patronals.

Per últim s'ha oferit un refrigeri als assistents a l'acte i la comitiva a continuat el seu camí cap a Benimaclet.

Poble de Benimaclet agraïx el treball de la Clavaria per a conseguir que la memòria de la nostra Horta no siga oblidada.

Passà del Sants 2019

ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns se realisa la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Romeria Sants de la Pedra

ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns s'ha realisat la tradicional Romeria dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

Encara que el seu orige i la seua història és incertes, s'apunten a que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Commemoració del 75 Aniversari imàgens Sants de la Pedra

COMMEMORACIÓ DEL 75 ANIVERSARI DE LA BENEDICCIÓ DE LES IMÀGENS DELS SANTS PATRONS ABDO I SENENT

La Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora i la Confraria dels Sants Patrons han preparat els següents actes per al Dissabte 16 de Decembre de 2017

A les 17 hores, entronisació de les imàgens dels Sants Patrons en la porta de l'Església Parroquial.

A continuació, ofrena de fruts per banda dels llauradors. Ad esta ofrena podran sumar-se totes les persones que desigen fer-ho, entregant aliments no peridors. Tot lo entregat se portarà al Menjador de Sant Josep de Càritas Parroquial, al Cottolengo del Pare Alegre i als veïns necessitats de Benimaclet.

Una volta finalisada l'ofrena, tindrà lloc una "Dansà" i en acabant actuarà el Grup de Danses l'Aixovar.

Tots els actes estaran amenisats en Tabal i Dolçaina.

A les 19:15 hores. Les imàgens dels Sants, seran introduïdes en l'Església Parroquial per a presidir una eucaristia.

A les 19:30 hores. Santa Missa a l'estil de l'Horta en acció de gràcies als Sants Patrons Adbó i Senent.

Calderes 2017

LES CALDERES

Des de bon de matí del Dissabte 16 de Setembre en el Carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'Arròs en fesols i naps. 

A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbó i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat.

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

Sants de la Pedra, Patrons de Benimaclet

ELS SANTS DE LA PEDRA, 

PATRONS DE BENIMACLET

Llibre de la Confraria dels Sants en Benimaclet

El dia 30 de Juliol és la festivitat de Sant Abdó i Sant Senent, coneguts en Valéncia con els Sants de la Pedra. Està documentat que els llauradors de Benimaclet venen celebrant festes en honor a estos sants des de fa més de 400 anys, inclús abans de la fundació de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.

Existix documentació des de 1565 que fa referència a la Confraria dels Sants de la Pedra de Benimaclet i llibres de contabilitat que reflexen l'existència d'una festa en honor a estos Sants.

No se sap molt sobre estos Sants de l'época romana. Coneixem els seus noms, que varen ser màrtirs i que varen ser enterrats un 30 de juliol en el cementeri de Pontianus en la vora de la Via Portuensis. 

Retaule gòtic dels Sants

Les seues cròniques, escrites en la seua majoria abans del sigle IX i pel beat Jaume de la Voràgine en la seua Llegenda Áurea, els descriuen com a ciutadans perses i cavallers. L'emperador Deci va manar capturar-los i tancar-los en atres perses ya captius i va entrar en ells a Roma en gran magnificència. En acabant va fer que Claudi, pontífex del Capitoli, exhortara a Abdó i a Senent a que adoraren als seus ídols, pero ells li varen respondre que solament reconeixien a Jesucrist com Deu i que a ell havien oferit el seu propi sacrifici. Els varen assotar i estant nuets en l'anfiteatre els varen soltar tres feroços lleons i quatre orsos, els quals es varen llançar als seus peus. El juge Valerià, atribuint este milacre arts màgiques, va ordenar que allí mateixa els mataren, per lo que se'ls va traslladar davant una image del sol on se'ls va degollar.

Es diu que els seus cossos es varen enterrar per orde d'un subdiaca, Quiri, i varen traslladar durant el regnat de Constantí al cementeri de Pontianus, prop de les portes de Roma. Un fresc encontrat en el sarcòfec que conté les seues despulles els representa rebent corones de mans de Crist.

Invocats contra el graniç i les plagues de llangosta, el cult a estos dos sants martirisats en el sigle III, es va estendre per les terres valencianes a partir de la conquista del rei Jaume I. Coneguts popularment com els Sants de la Pedra, representen el pratonage dels agricultors de la majoria del territori valencià (Reseu als Sants de la Pedra, tingau-los contents en tot; que està la collita en l’aire, i si pedrega, nos fot, resa un dit agrícola valencià). Són celebrats de manera especial en Sagunt (festes patronals entre el 21 i 30 de juliol), Torrent (en les que es realisa el famós Ball de Torrent) Simat de la Valldigna (patronals a principis d'agost) i Fuenterrobles (última semana d'agost). Completen esta celebració Sueca (en el trasllat de les imàgens des de l'ermita de la Montanyeta dels Sants, ubicada en plena marjal del parc natural de l'Albufera, fins a l'iglésia parroquial), Picanya i la Pobla del Duc. En el poble de Benimaclet la festa se celebrava fins a mijans del segle XX el 30 de Juliol, en la festivitat dels Sants. Degut als periodos vacacionals i els canvis de costums se passà a celebrar la vespra de la festivitat del Crist de la Providència.

Sants Abdó i Senent de Benimaclet

En un principi la Festa del Sants era realisada exclusivament per llauradors de l'Horta de Benimaclet, mentres que la Festa del Crist quedava reservada per als veïns del poble. Quan és varen unir les festes també quedaren un únic grup de clavaris per a celebrar les dos festes. Aixina i tot els clavaris se visten de llauradors valencians el dia dels Sants per a recordar l'orige de la festa.

El 30 de Juliol al ser la festivitat religiosa dels Sants se celebra una missa en la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet a les 19:30 hores.

Accidentat dia de tornada dels Sants

Encara que les previsions meteorològiques anunciaven una vesprada plujosa, alguns incrèduls benimacleters s'acostaren a l'Ermita de Vera a acompanyar als Sants en el seu retorn a l'Iglésia Parroquial de Benimaclet.

En el moment en que anaven a eixir els Sants de l'Ermita i els clavaris s'afanyaven a oferir al poble una mistela i uns dolcets, començà una tronada que molts recordaran durant alguns anys.

El poble hagué d'amagar-se en dins de l'Ermita i esperar a que escampara el temporal.

Finalment els Sants no pogueren tornar a Benimaclet i ho han fet en el dia de hui mecanisats.

¡Que seguixca la Festa!