¡¡¡Bon Any 2021!!!

¡¡Bon Any 2021!!

    L'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija un bon any 2021 a tots els que llegiu les entrades del nostre blog. Esperem que este nou any faça oblidar pronte el nefast 2020. Celebrem la legalisació de Poble de Benimaclet com Associació Cultural i esperem que 2021 duga a Benimaclet el desijat descans nocturn, la protecció de l'horta, les infrastructures d'equipament bàsics durant anys reclamades i que no se perda l'identitat i les tradicions de l'antic Poble de Benimaclet.

Bon Nadal 2020

 BON NADAL 2020

La Junta Directiva de l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija a tots els seguidors un Bon Nadal i Bon Any 2021. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble. Moltes gràcies per estar al nostre costat.

Recomanacions per a un Nadal segur

RECOMANACIONS PER A UN NADAL SEGUR 

Des de Poble de Benimaclet volem compartir en tots els nostres llectors una série de recomanacions per a passar unes festes de Nadal lo més segures possibles en companyia dels nostres familiars.

Entre tots podem conseguir que les festes nadalenques d'enguany no signifiquen un perillós repunt en les estadísques i nos conduixquen a una tercera ona d'esta temuda pandèmia. Es per això que vos demanem que seguiu les següents recomanacions: 

No trencar la comunitat de convivència

No baixar la guàrdia i seguir mantenint els mateixos contactes que fins ara és fonamental per a reduir el risc de contagi. Ademés, és recomanable que no acodixquen grups de molts núcleus de convivència ni alternar a lo llarc de les festes, ya que el risc de contagi aumenta de forma exponencial en reunir-se persones de diferents àmbits socials. 

Portar la maixquereta el major temps possible 

De nou, la maixquereta serà fonamental per a evitar el contagi en les reunions. Cal intentar que tant en la sobretaula com en aplegar, quan encara no estem assentats, la portem posada. Això també inclouria els viages que fem dins de la llar, com anar al bany o a la cuina. Les maixqueretes recomanables són les quirúrgiques i les FFP2, que conferixen major protecció a qui les porta. 

Reduir el temps de les reunions i aumentar la distància social 

En la mesura de lo possible i si el temps ho permetera, les reunions deurien dur-se a terme en espais oberts. En este aspecte, pot ser més recomanable realisar les reunions durant el dia que durant la vesprada o nit, ya que és més senzilla la ventilació. Si no es poden fer-les en el carrer, l'alternativa és sempre un lloc lo més ventilat possible, tractant de mantindre en tot moment la major distància social (especialment durant els menjars, pero també en el moment de saludar) i reduint al màxim el temps de visita. 

Actuar com si estiguérem en un restaurant 

En el moment d'assentar-nos devem comportar-nos com si estiguérem en un restaurant, és dir, que si estàs cuinant para no convivents, que siga en maixqueretes, que els plats ya vinguen servits, que si un servix, siga l'únic que toque les pinces, no compartir plats o copes, etcétera. Això inclou també servir els entrants o les postres, els torrons i els dolços de forma individual i ya preparats per a que siguen manipulats per la menor gent possible. 

Extremar la precaució en els viages (i evitar-los en la mesura de lo possible) 

Les recomanacions oficials del Ministeri determinen que cal reduir els viages en la mesura de lo possible, pero hi ha casos en els que és inevitable. Per ad aquells que vénen de països en una alta incidència per Covid-19, es requerix la realisació d'una prova PCR dins de les 72 hores abans de viajar, i que durant el trayecte s'extremen les precaucions.

Dia de Tots Sants 2020

 DIA DE TOTS SANTS

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 

Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava mejar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.

Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.

Benimaclet no s'ho mereix

 BENIMACLET NO S'HO MEREIX

            Els acontenyiments que ha vixcut Benimaclet estos últims dies òmplin de tristea a la majoria dels seus habitants. El nostre poble sempre a segut un poble acollidor i tranquil rodejat de l'horta de Valéncia a on els seus veins se mantenien alluntats de conflictes, odis i rencors.

            En atres temps Benimaclet va ser un núcleu intelectual en el que personages de diferents tendències polítiques debatien en els seus cassinos i associacions.

           

         El passat 8 d'Octubre, vespra de la festa dels valencians, a les 20 hores se celebrava en la Plaça un “acte polític” en el lema alienador “Als Països Catalans: Hi ha altra manera de viure” convocada per entitats com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, la CUP o Arran. 

            Un acte que busca la desaparició del poble valencià dins d'uns hipotètics països que no conten en el recolzament de la majoria dels valencians. 

    Actes que només criden als exaltats de l'atra banda i creen conflicte entre valencians.

            

    El 12 d'Octubre el partit d'extrema dreta “España 2000” convocava en la mateixa Plaça una “Marcha de las antorchas” per a celebrar el dia de l'Hispanitat. Benimaclet se va omplir de policies i se convocà una contramanifestació. Odi, odi i més odi. Els defensors de l'uniformitat dins d'Espanya recorregueren els nostres carrers en antorches en les seues mans duent en les seues mans ensenyes totalitàries i fent crits propis de temps passats i que tots havíem oblidat. Benimaclet va ser pres per la Policia per a evitar enfrontaments i molts veïns eixiren als balcons mostrant la seua disconformitat en una sorollosa cassolà. Per a més vergonya dels benimacleters, alguns manifestant portaven la Real Senyera valenciana, bandera que durant segles representà a un poble valencià independent i que ara embruten en les seues mans els que volen llevar-li l'autonomia al poble valencià.

            Des de Poble de Benimaclet repudiem estos actes que no representen a la majoria dels veïns i que només busquen generar odi, rencor i conflicte entre tots nosatres.

            Benimaclet no s'ho mereix.

                                                                          

9 d'Octubre, dia dels valencians

¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!

El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!

Símbol viril de la terra,

ala amorosa en la pau,

flama vibrant en la guerra,

clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,

devallant del blau del cel,

fins a tu no arriba el fang,

sols arriba el sant anhel.

Senyera!

Crit i clamor

de l'amor

verdadera.

Flamejant t'he vist al vent

i te porte dins del cor;

moure fas mon sentiment,

puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,

llum de la pàtria en la pau,

flama de nostra consciéncia,

clam, bes i llau.

Carles Salvador 1920

Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

La mocadorà, el dia dels enamorats valencians

 LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.

En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.

En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.

Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.

¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?

Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.

Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les fruitetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.

Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2016.

El dia del Crist

 EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET

Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo"). Enguany serà diferent, per les llimitacions degudes a la pandèmia del Covid-19. Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.

El dia del Crist, ésun dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que enguany no se celebrarà, pero que començava a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acabava en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.

L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 150 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.

L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

Passà dels Sants 2020

ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns s'hauria d'haver realisat la tradicional Romeria o Passà dels Sants de la Pedra de Benimaclet. La pandèmia ho ha impedit.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

El seu orige i la seua història és incert, pero s'apunta que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauradors en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.

Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.

La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.

El dimarts se realisarà un acte religiós en l'Ermita de Vera en aforament llimitat.

En condicions normals s'haguera continuat en el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques). Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

Desigem que l'any que ve puga tindre lloc de nou, este emotiu acte.

Programa de Festes Patronals 2020

 PROGRAMA DE FESTES DE PATRONALS

 - BENIMACLET 2020 –

FESTES DELS SANTS PATRONS ABDÓ I SENENT I DEL SANTÍSSIM CRIST DE LA PROVIDÈNCIA

Enguany, degut a la pandèmia i les indicacions de les autoritats locals i autonòmiques, les Festes Patronals se voran reduides als actes autorisats que complixen en les normatives per a evitar l'alvanç de la pandèmia. Bones festes a tots i esperem que l'any que ve puguen celebrar-se en tota le seua intensitat.

DIMARTS 15 DE SETEMBRE 

19:00  Missa en l'ermita de Vera en honor als Sants Patrons de Benimaclet Abdon i Senent (aforament llimitat)

DIMECRES 16 DE SETEMBRE 

19:30 Missa i Primer dia del Solemne Triduo en honor del Santíssim Crist de Providència en la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora.

DIJOUS 17 DE SETEMBRE 

19:30 En l'Iglésia Parroquial, Missa i  segon dia del Solemne Triduo en honor del Santíssim Crist de Providència. 

DIVENDRES 18 DE SETEMBRE 

19:30 En l'Iglésia Parroquial Missa i Tercer dia del Solemne Triduo en honor del Santíssim Crist de la Providència 

DISSABTE 19 DE SETEMBRE 

FESTA DELS SANTS PATRONS ABDÓ I SENENT 

19:30 En l'Iglésia Parroquial. Missa solemne en honor dels Sants Màrtirs Patrons Abdó i Senent.

A continuació acte cultural-artístic. 

DUMENGE 20 DE SETEMBRE 

FESTA DEL CRIST DE LA PROVIDÈNCIA 

12:30 En l'Iglésia Parroquial, Missa Major en honor del Santíssim Crist de Providència. 

19:00 Missa i Benedicció del nostre Poble de Benimaclet i els seus habitants dels del cancell del temple parroquial de Benimaclet. Se li cantarà l'himne des de dins i en la Plaça.

DILLUNS 21 DE SETEMBRE

Dia dels Cofrades difunts

19:30 Missa de difunts en sufragi dels Clavaris i Cofrades difunts.

Notes:

L'aforament és llimitat per a tots els actes. S'han d'atendre les indicacions dels colaboradors.

Enguany, més que mai, demanem que s'adornen les nostre fronteres i balcons en els tapiços del Crist, llançols i/o Senyeres per a donar a conéixer que el nostre poble està en festes.

Els actes religiosos que se celebren en el temple parroquial podran seguir-se pel canal Youtube de la Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora de Benimaclet.

Poble de Benimaclet reproduix els programes de les distintes clavaries i no es responsable de qualsevol erro que se haja produit al transcriure o traduir els mateixos. Aixina mateix qualsevol correcció o comentari es benvingut.

Festes Mare de Deu 2020

LA FESTA DE LA MARE DE DEU D'AGOST

Com molt pobles de la nostra geografia, el poble de Benimaclet té per patrona a la Mare de Deu d'Agost, que és la titular de la Parròquia mare, l'Assunció de Nostra Senyora. 

L'Assunció de María o Assunció de la Mare de Deu és la creència, d'acort a la tradició i teologia de l'Iglésia catòlica i de l'Iglésia ortodoxa i algunes denominacions protestants de que el cos i ànima de la Mare de Deu, la mare de Jesucrist, varen ser portats al Cel despuix d'acabar els seus dies en la Terra. No deu confondre's en l'Ascensió, que fa referència al propi Jesucrist. 

Este trasllat és cridat en llengua llatina, Assumptio Beatae Mariae Virginis (Assunció de la Benaventurada Verge Maria) pels catòlics, la doctrina dels quals va ser definida com a dogma de fe (veritat de la que no pot dubtar-se) pel papa Pío XII l'1 de novembre de 1950. L'Iglésia catòlica celebra esta festa en honor de Maria en Orient des del sigle VI i en Roma des del sigle VII. La festivitat se celebra el 15 d'agost. 

En 1849 varen aplegar les primeres peticions a la Santa Sèu de part dels bisbes per a que l'Assunció es declarara com a doctrina de fe; estes peticions varen aumentar conforme varen passar els anys. Quan el papa Pío XII va consultar a l'episcopat en 1946 per mig de la carta Deiparae Virginis Mariae, l'afirmació de que fora declarada dogma va ser casi unànim. 

L'1 de novembre de 1950 es va publicar la constitució apostòlica Munificentissimus Deus en la qual el papa, basat en la tradició de l'Iglésia catòlica, prenent en conte els testimonis de la llitúrgia, la creència dels fidels guiats pels seus pastors, els testimonis dels Pares i Doctors de l'Iglésia i en el consens dels bisbes del món, declarava com a dogma de fe l'Assunció de la Verge Maria. 

Numeroses iglésies i parròquies de tota Espanya, en especial en la costa valenciana, la tenen per titular, com és el cas de Benimaclet. Moltes atres, en este dia, celebren a les seues Vèrgens Patrones, en especial les que no varen ser trobades de manera miraculosa, que solen deixar-se per al 8 de setembre, festivitat del Naiximent de la Verge. 

En la Basílica Menor de Santa María d'Elig se celebra tots els anys durant les festes en honor a l'Assunció de la Verge María una representació líric-teatral en la que es reflectixen diverses tradicions procedents dels relats apòcrifs. El Misteri d'Elig, va gojar de tal reconeiximent que ya en 1632 Urbà VIII a través d'una Bula li eximix de la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies que havia acordat el Concili de Trento. Aixina mateix, cal destacar que en 1931 va ser nomenat Monument Nacional pel Govern de l'II República Espanyola. Per últim, el 18 de maig de 2001, l'Unesco el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat. 

En Benimaclet era una festa preparada per les dònes casades i se celebrava el 15 d'Agost i els dies anteriors. A partir dels anys 70 decidix traslladar-se la festa a la semana anterior al les Festes del Crist de la Providència, quedant dins de les Festes Patronals de Benimaclet.

Enguany, pels motius de la Pandèmia, la Festa s'ha vist reduïda a les celebracions religioses permitides per les autoritats civils, prenent les mides de seguritat que marquen estes autoritats.

El programa de festejos quedarà aixina:

Dissabte 12 de Setembre de 2020

- 18:45 Ofrena de les Alfàbegues

- 19:00 Reço de la Sabatina

- 19:30 Missa

Dumenge 13 de Setembre de 2020

- 12:30 Solemne Missa en Honor a la Mare de Deu de l'Assunció cantada pel Còr Parroquial de Benimaclet.

Són Clavariesses de l'any 2020

Maria Angeles Palacios Palacios

Isabel Giménez Cariñana

Maruja Ferrer Català

Teresa Palmer Ferrer

Amparo Laguarda Carsí

Elvira Laguarda Cubells

Elvira Martinez Laguarda

Lola Serra Sanchis

Poble de Benimaclet fa 4 anys

 POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 4 ANYS

Mai haguérem imaginat que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any i ya estem quatre anys junt als nostres seguidors.

Hui, quatre any més tart, en més de 300000 visites al nostre blog, més de 4500 amics en Facebook i més d'1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.

Durant estos quatre anys que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos morts, l'ensenyança del valencià, poesies,...), Emili Baró, Eduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual Jovaní, Miquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....i no podem oblidar al nostre colaborador, que sempre el tindrem present, Vicent Sanchis (El Rojet)

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57, els atentats en1934, la fundació de Benimaclet, els contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdó i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per Sant Antoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat dos llibre:
      “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.  
       "Mateu Benet Vicent, el bandoler de Benimaclet" un personage històric que va alcançar nivells de fama per tota la Corona d'Aragó.

- I estem en preparació d'atres dos dels que pronte tindreu notícies.

Varen participar en una conferència sobre l'Història de Benimaclet en la Semana Cultural de la Falla Baró de San Petrillo i seguim de prop la protecció de la nostra Horta.

En començar el nostre quint any de vida tenim nous proyectes que anireu coneixent sense oblidar els nostres objectius: continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble i aumentar la nostra llista de colaboradors.

¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant estos quatre anys! 

La vía Churra d'Aragó

LA VIA CHURRA

Placa i troç de via que recorda el pas de la Via Churra
per Benimaclet.

L'antiga "Via Churra" perteneixia al ferrocarril entre Calatayut-El Grau de Valéncia i es va construir a finals del sigle XIX per mig de la fòrmula de la concessió a la Companyia del Ferrocarril Central d'Aragó. Dos holandesos, Joseph Devolder i Víctor Stoclet, representants en Espanya de la Societé Générale pour favoriser l'Industrie Nationale, es varen aliar en capitalistes locals i varen crear en 1895, la Companyia del Ferrocarril Central d'Aragó, que va conseguir posar en marcha en 1898 la secció ferroviària Sagunt-Sogorp. En 1902 la llínea s'estendria fins a Valéncia i el port, passant pels pobles de l'Hort Nort com Meliana, Almàssera, Alboraya i Benimaclet, abans d'arribar a l'estació d'Aragó. D'aquell ferrocarril tradicional només queda, a dia de hui en funcionament, la part central de la llínea, entre Caminreal i Sagunt, ya que els extrems d'este ferrocarril es varen quedar sense servici en 1984. En 1974 l'Estació terminal de Valéncia (la d'Aragó) ya s'havia derribat en 1974 dins de l'expansió urbanística de la ciutat.

Estació d'Aragó

El tren inicialment partia de l'imponent Estació d'Aragó situada en l'Alameda de Valéncia, junt al Riu Turia i l'Avinguda del Port. Alvançava per lo que hui és l'Avinguda d'Aragó i creuava les vies del trenet del Grau i es dirigia direcció al Nort creuant per mig de passos a nivell els camins de Vera, les Fonts i Farinos per a enclavar-se dins de la Partida de Masquefa, ya en Alboraya. En el poble d'Alboraya tenia la seua primera parada, un chicotet abaixador que encara hui es conserva.

Via Churra en Alboraya, al fondo Benimaclet

La construcció del tram que afectà a l'Horta de Benimaclet fon entre 1898 i 1902, ya entrat el segle XX. S'expropiaren els terrenys als llauradors afectats per la nova obra ferroviària per ser una obra d'interés general. Durant vora 80 anys els trens circularen en distintes freqüències creuant els camps de l'Horta de Benimaclet, una mija de 4 trens per direcció, 8 trens al dia (destinació Calatayut, Terol, Xèrica o Sogorp). 

Era comú que els benimacleters s'acostaren a les vies a despedir els amics o familiars que agarraven el tren des de Valéncia. El nom popular de "via Churra" prové de que era utilisat pels immigrants d'Aragó que residien habitualment en la ciutat de Valéncia i regressaven a visitar els seus pobles gràcies ad esta infraestructura ferroviària.

Encreuament de les vies del trenet i via Churra

Un fet que recordaran molts benimacleters de més edat era l'encreuament del trenet del Grau (actual tramvia) en el tren d'Aragó que obligava al trenet a detindre's durant, en algunes ocasions, durant molt de temps a l'altura d'on hui està la torre-mirador (junt a l'Universitat Politècnica) per a cedir el pas al Ferrocarril de la Via Churra. L'espera en estiu es fea llarga ya que els vagons d'aquell temps no eren com els d'ara i no primava la comoditat.

Desgraciadament la via també dugué algun episodi negre per al poble de Benimaclet i l'imprudència o despist s'endugueren per davant la vida d'alguns veïns.

En finalisar l'explotació de la via en 1984 la via quedà abandonada fins a que a principis del segle XXI va ser reacondicionada con a via verda i actualment és molt utilisada per veïns de la ciutat i dels pobles de l'Horta per a caminar o practicar deports i se coneix com "Senda del Colesterol".

25 d'Abril, dia de dol valencià

EL 25 D'ABRIL, DIA DE DOL VALENCIÀ

Batalla d'Almansa

El 25 d'abril el Poble Valencià commemora la derrota de les tropes de l'Archiduc Carles en la Batalla d'Almansa i les seues conseqüències, la pèrdua del Furs del Regne de Valéncia.

La batalla d’Almansa s’inserta dins de la Guerra de Successió, en la que els dos aspirants a la corona d’Espanya -l’Archiduc Carles i Felip d’Anjou- lluitaren per a ser el monarca dels territoris espanyols. Els regnes de l’antiga Corona d'Aragó, entre els quals es trobava el Regne de Valéncia, prengueren partit majoritàriament en favor de l’Archiduc (de la dinastia dels Àustria), puix significava el respecte cap a les institucions i lleis pròpies de cada nacionalitat, i, en el cas valencià, el respecte als Furs. Pel contrari, Felip d’Anjou representava una monarquia centralisadora de tall francés sense cap tipo d'interés en respectar les llibertats dels pobles.

Els valencians no estaven units en la guerra. Es dividiren en dos bandos, els que estaven disposts a morir per defendre les nostre llibertats nacionals -els maulets- i els que, per motius econòmics de classe, no tenien escrúpuls en vendre el nostre poble -els botiflers-. Els primers recolzaren llògicament a l’Archiduc, mentres que els atres ho feren al príncip francés.

Els maulets, que lluïen com a distintiu una veta blanca, estaven compost socialment per les classes menys elevades de la societat valenciana, per no solament per llauradors com pot creure's per l’etimologia de la paraula maulet (diminutiu de “maula”, que es referix a una persona de baixa categoria social, que està en relació de subordinació respecte d’un atra). També s’enquadraven dins dels maulets: el baix clero secular, la burguesia, els gremis i la mijana noblea, sobre tot, urbana.

Els botiflers, que portaven com a distintiu colors grocs, eren sobre tot els membres de l’alta noblea terratinent, pero també s’inclogueren l’alta jerarquia eclesiàstica i els llauradors de realenc. 

El nom botifler prove de la paraula frances “beautéfleur”, que es la flor de lis borbònica.

Els resultats de la guerra fon un exit per als partidaris de Felip V. Les seues tropes, compostes sobre tot per francesos i castellans, conseguiren guanyar als austracistes i per els Decrets de Nova Planta s'aboliren les Lleis Valencianes, que encara a dia de hui no han pogut recuperar-se.

Informació obtinguda de:

25 d’Abril - Quaderns de Divulgacio 8 de Lo Rat Penat - Mª Pilar Proper – Josep Manuel Matas