L'Escola en Benimaclet

L'ESCOLA EN  BENIMACLET 

Escola de Donya Carmen Crespo prop  de l'any 1923

No és fins a mijans del segle XIX quan comencen a construir-se en Valéncia coleges públics en els pobles. Fins ad eixe moment els coleges només estaven en les ciutats i, principalment, en mans de les órdens religioses. En l'Ilustració comença a generalisar-se el sentiment de l'importància de l'educació de la població i ya entrat el segle XIX comença a generalisar-se com a servici públic.

A pesar d'açò, les escoles públiques havien d'estar sostingudes econòmicament pels pares. Els mestres eren pagats pels ajuntaments (és a dir, pel poble) que a finals del XIX encara no estava generalisada l'educació en Benimaclet i existien molts chiquets analfabets. A banda les dificultats econòmiques de l'Ajuntament de Benimaclet per a mantindre als mestres va ser la norma en els últims anys de vida d'est ajuntament.

En aquells temps existien dos escoles municipals, una per a chiquets i una per a chiquetes. A principis del XX ya s'han generalisat les escoles i l'educació obligatòria. Se construix una escola en l'Horta, en Vera i el poble dispon de varies. En aquells any destaca el mestre Ventura Pascual en chiquets i Carmen Crespo en chiquetes. La República generalisaria encara més l'educació, tant de chiquets com de chiquetes (que en moltes ocasions se les havia privat de l'ensenyança).

Carles Salvador, Mestre de Benimaclet

La posguerra va estar caracterisada per la penúria i l'escassea, i es va notar en el camp de l'escolarisació, que adolia de falta de centres educatius ben equipat (patis d'espargiment, polideportius, gimnasis, etc.) i de mijos pedagògics (biblioteca, laboratoris, manualitats...). Esta falta de mijos era suplida per l'art didàctic i l 'esforç tenaç dels mestres d'aquella época.

La seua acció educativa se dirigia no només a instruir, sino a educar (en hàbits, valors humans, urbanitat...). Destacaren aquells anys mestres com Carles Salvador o Dolores Marqués.

Per a chiquets, les escoles nacionals o, com es dia llavors, “del Govern”, es trobaven en la planta alta de la Cooperativa de Consum “La Prosperitat”, carrer Emili Baró, nº 42 (cantó a Manuel Castellano); contava en quatre aules destinades a l'ensenyança primària.

Per a chiquetes, i també per a este nivell d'ensenyança primària, existien dos centres docents municipals: un ocupava la primera planta de l'edifici situat en el carrer Valéncia (hui Baró de Sant Petrillo), nº 32 (casa que va ser derribada), era coneguda en el nom de “la Costura”, per dedicar-se a l'aprenentage junt als números i a les lletres- de “llabors”, i un atre s'ubicava en els baixos de la casa

construïda en el carrer Emili Baró, número 19 (edifici derruït fa pocs anys). Esta escola contenia tres aules i tenia la particularitat de gojar d'un pati de recreació per a les alumnes.

L'ensenyança secundària (que comprenia sèt anys de bachillerat) s'iniciava als onze anys, i per a poder cursar-la calia matricular-se be en Coleges reconeguts de la ciutat (Salesians, Escolapis, Maristes, El Pilar...), O be en l'Institut “Lluís Vives” del carrer Xàtiva de la Ciutat de Valéncia. Per la seua proximitat molts dels jóvens benimacleters varen anar als Salesians del camí de Trànsits.

També cal consignar l'escola privada -o particular- de la bona mestra Donya Carmen Crespo, en el carrer Valéncia número 52, que, en l'ajuda de la seua germana Teresa, va realisar una gran llabor pedagògica en els chiquets i chiquetes que allí acodien per a iniciar-se en la llectura i en l'escritura, i passar en acabant a atres nivells de coneiximents.

A partir de la década dels anys 60, el poble de Benimaclet comença a créixer de manera exponencial. L'expansió demogràfica va fer necessària la construcció de nous coleges.

- L'Acadèmia del Musical, cridada aixina per estar situada en la planta alta del Centre Instructiu Musical, fea de pont entre l'Ensenyança Primària i el Bachillerat, segons el Pla llavors vigent. Preparava també per a l'ingrés en l'Escola de Magisteri.

- L'Acadèmia Rubio, que va edificar un colege en el carrer Soletat Doménech, número 12, en vàries aules i pati de deports. Va alcançar gran renom a causa del seu bon fer pedagògic. Als pocs anys de la seua implantació va canviar de titular, adquirint-la els Pares Claretians.

- Les “Escoles Parroquials”, situades en la planta primera del Cassino Parroquial, en el carrer Valéncia número 19. Contenien tres aules, i utilisaven el frontó com a pati de recreació. Pertanyien a la Fundació Diocesana de Centres d'Ensenyança.

Colege El Claret de Benimaclet

- En l'any 1962 els claretians se feren càrrec del Colege el Claret, carrer Soletat Doménech, nº 12.

- També en els anys 60 Don Jesús Vea obrí un colege en el carrer Peris Mencheta, es tractava d'un centre humilde, pero junt en els atres que aparegueren en aquells anys ajudaren a solventar el problema del babyboom dels anys 60.

- Per aquells anys també es fundà en el carrer Enric Navarro l'Acadèmia Balaguer, gestionada pels matrimoni de D. Jesus i Dª. Enriqueta i que en en els anys 70 s'amplià i translladà a uns baixos del carrer Sant Columbà en el nom de “Centro de Estudios Benimaclet”. Al jubilar-se Dª. Enriqueta va tancar i  ya en els 2000 se convertí en escola infantil que actualment està tancada.

- En 1978 se translladava a Benimaclet el Colege “Sagrada Família” (Patronat de la Joventut Obrera) que ocupava els terrenys de “Nuevo Centro” junt al Riu Turia. En Benimaclet se situa en el carrer Ricart Sanmartí i actualment és l'únic centre de Benimaclet que dispon de tots els nivells educatius des d'Educació Infantil fins a Bachillerat.

Inauguració del Colege Pare Català de Benimaclet

- En l'any 1979 és va inaugurar el Colege Públic “Pare Catalá” en els terrenys que deixà per al Poble de Benimaclet el que fora rector, Francesc Català i Boscà.

- En 1984 se construí el Colege Públic “Carles Salvador” en el carrer Poeta Altet, número 10.

- En 1991 Benimaclet va conseguir el seu primer Institut d'Ensenyances Miges el “Francesc Ferrer i Guàrdia”, en el carrer Emili Panach. Fins ad aquell moment els jóvens de Benimaclet havien d'anar a un Institut situat fòra del poble, el més pròxim era el “Benlliure” en el carrer Alboraya.

- En l'any 2000 s'inaugurà el Colege Públic Municipal de Benimaclet, en el carrer Arquitecte Arnau i que venia a sustituir a tots els locals disseminats per Benimaclet en baixos i locals poc apropiats per a l'ensenyança (baixos del carrer Hipòlit Martinez, Germans Villalonga i Emili Baró)

- En l'any 2005 se construí el ou Institut Ensenyança Secundària “Rascanya”, prop de l'Avinguda Germans Machado (Ronda Nort).

Benimaclet reclama el seu institut

Nou Colege Municipal de Benimaclet

Orla del Colege PJO 1990

Colege Munipal de Benimaclet (Emili Baro) 1979-80. Professora M. Paz Zaragoza

Escola de chiquetes Donya Carmen Crespo

Escola de chiquets de Don Baldomero 1935