EL VENIMAQLET DE BAYARRI
Gràmatica de Bayarri |
Josep María Bayarri vixqué durant
molt anys en un chalet del Carrer Germans Villalonga de Benimaclet. L'escritor, poeta, escultor i intelectual valencià va estar molt
integrat en la vida cultural de Benimaclet. En l'any 1932 publicà el llibre “El
Perill Català” a on denunciava la catalanisació de part de
l'intelectualitat valenciana. Conseqüentment en este llibre no firmà les Normes
ortogràfiques de Castelló i més avant creà una normativa
trencadora per a la llengua valenciana: les Normes Quaqeres, que duen este nom per la preferència que dona a la lletra Q en lloc de C, K o QU.
Estes normes no varen tindre molta difusió i se publicaren pocs llibres seguint-les Varen ser una protesta contra la normativa imperant en la qual no estava d'acort. És molt curiós com s'escrivia el nom del nostre poble en esta normativa “Venimaqlet”. En esta normativa publicà una "Gramatiqa valensiana" i un llibre autobiogràfic, “Bayarri autoviogràfiq”, entre atres obres. En esta última obra autobiogràfica conta com varen ser aquells anys que va viure en Benimaclet. Deixem a continuació un fragment d'este llibre, respectant la normativa original encara que siga un poc dificultosa, creem que val la pena fer l'esforç de llegir-lo aixina donat el valor històric.
Estes normes no varen tindre molta difusió i se publicaren pocs llibres seguint-les Varen ser una protesta contra la normativa imperant en la qual no estava d'acort. És molt curiós com s'escrivia el nom del nostre poble en esta normativa “Venimaqlet”. En esta normativa publicà una "Gramatiqa valensiana" i un llibre autobiogràfic, “Bayarri autoviogràfiq”, entre atres obres. En esta última obra autobiogràfica conta com varen ser aquells anys que va viure en Benimaclet. Deixem a continuació un fragment d'este llibre, respectant la normativa original encara que siga un poc dificultosa, creem que val la pena fer l'esforç de llegir-lo aixina donat el valor històric.
Bayarri autoviografiq |
I enqara entre les puñides del moment
organisárem “Jocs florals de Venimaqlet” intentant la derivasió
del gust popular a la llengua en tots els sentits. Van ser estos añs
d'ínsís polítiq llingüístiq moral en l'aire qe a la fi s'espesá
de seqtarisme. Pero fon ”Mantenedor” un añ el diputat de “Dreta
R. V.” Martí Olucha, tret d'ovrerisme qe feu vòna llavor. I
poetes llorexats Xavier Casp, “Flor Natural”; i Qarles Salvador,
Asíns, Baró.. entre atres.
Per eixos dies, les llivreríes
mostraren “El perill catalá", qe insidí vivrant en l'anvient
valensianiste qe s'uviqava sensivlement. El preventiu llivre qe
prologava asiensiat i qoinsident el gran arxiver vívlioteqari inxent
i sínser amiq Rafael Raga feu remor así entre els poregosos i allá
i así entre próu servells monolítiqs -en eixa -qonsepsíó
patriótíqa qe denunsiava el llivre- tanvé.
Se puvliqaren molts artiqles
d'informasió i qrítiqa.. lliteraria, pero ningú de inpuqnasió qe…
s'entreqreuava en algunes qonvèrses.
Els alegats del “Perill catalá”
están vergoñosáment vixents. Qovexen.
Desenpalagant la pròsa' vindiqatíva,-
…polèmiqa del “Períll catalá” venía a tal fervor patriòtiq
el llivre de vérsos, d'este qinqéni, “Valensía, Valensia,
Valensia”, qe talment era posar a nivell d'oqtosílaus -ensesos
i-endeqasílaus tonants aqelles qonviqsions.
“Pera ofrenar... tota glòria a
Valencia sempre, per sempre germans valencians, activitats del
servell i del múscul, fictes i fortes que signen els cants”
No hay comentarios:
Publicar un comentario