La Font de l'Amor i Doloretes (1923): memòria romàntica de l'horta de Vera
El camí de Vera —hui convertit en frontera entre l'Universitat Politècnica i l'horta— costa d'imaginar que fa a penes un sigle aquell paisage era un racó de calma, perfumat de terra humida i flor del taronger. En mirar cap a la mar deixàvem arrere antigues alqueries de la partida de Vera: la Casa Manú, el Forn de Bola, l’Alqueria dels Casanys, la Casa Noya, la Casa Riola o la Casa Burra. Front a l’entrador de l’Ermita de Vera, i just enfront de la recordada Tenda de Simó, es trobava una menuda pero molt volguda font: la Font de l'Amor.
Este lloc, hui desaparegut, va ser durant décades punt de trobada i lloc de passejos. Parelles d'enamorats de totes les edats acodien allí per a conversar i mirar-se en silenci, rodejats de séquies, canyars i màrgens florits. També els grups de jóvens feyen parada durant les caminades de Pasqua, quan la primavera invitava a riure, cantar i menjar la mona de Pasqua al sol.
La Font de l'Amor era un racó senzill, pero carregat de significat: una espècie de menut santuari popular dels sentiments, de la vida de l'horta, del primer bes furtat. No era solament un lloc físic, sino també un símbol d'aquell temps en que l'aigua era el cor de la vida i la convivència.
🎥 Doloretes (1923): la primera película rodada en Valéncia
La fotografia que acompanya este text no pertany a un passeig qualsevol. És un fotograma de la película Doloretes, gravada en 1923 en l'horta de Vera de Benimaclet, considerada la primera película rodada en Valéncia.
La cinta va ser dirigida per José Buchs, qui va adaptar al cine l'exitosa obra teatral Doloretes, estrenada en 1901 en el Teatre Apolo de Madrit. El llibret original, de Carlos Arniches, contava en música d’Amadeo Vives i Manuel Quislant, i va ser concebut com una sarsuela en un acte i tres quadros ambientada en un entorn rural típic d'Alacant.
L'història de Doloretes gira entorn al tio Pere i la tia Tona, que viuen angustiats pel seu net Visentico, enviat a lluitar en la guerra de Filipines. A la seua tornada, el jove descobrix que la seua promesa Doloretes li ha segut infidel en Nelo, el fill de l'alcalde. Adolit i enfurit, Visentico jura venjança, que es consuma quan Nelo averigua que Doloretes havia conegut ya a molts atres hòmens abans que ell.
Rodada en plena horta de Vera, la película no solament conserva el valor artístic d'una de les primeres adaptacions al cine d'una sarsuela espanyola, sino també el valor documental de mostrar els paisages i costums de Benimaclet i el seu entorn rural en els anys vint.
🌾 Un paisage que ya no existix
La Font de l'Amor va desaparéixer en els anys xixanta, sepultada per les transformacions urbanes que varen ser convertint els camins i séquies de Vera en l’Universitat Politècnica de Valéncia. Pero gràcies a imàgens com la de Doloretes, encara podem imaginar la serenitat d'aquell lloc a on l'amor, la terra i l'aigua compartien el mateix glatit.
📷 En el fotograma, una jove junt a la séquia, rodejada de l'horta verda i les alqueries blanques de Benimaclet. Una image que nos torna, encara que siga per un instant, al temps en que brotava la Font de l'Amor.
