Mostrando entradas con la etiqueta Vera. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Vera. Mostrar todas las entradas

domingo, 12 de octubre de 2025

La Font de l'Amor i Doloretes (1923): memòria romàntica de l'horta de Vera

La Font de l'Amor i Doloretes (1923): memòria romàntica de l'horta de Vera


El camí de Vera —hui convertit en frontera entre l'Universitat Politècnica i l'horta— costa d'imaginar que fa a penes un sigle aquell paisage era un racó de calma, perfumat de terra humida i flor del taronger. En mirar cap a la mar deixàvem arrere antigues alqueries de la partida de Vera: la Casa Manú, el Forn de Bola, l’Alqueria dels Casanys, la Casa Noya, la Casa Riola o la Casa Burra. Front a l’entrador de l’Ermita de Vera, i just enfront de la recordada Tenda de Simó, es trobava una menuda pero molt volguda font: la Font de l'Amor.

Este lloc, hui desaparegut, va ser durant décades punt de trobada i lloc de passejos. Parelles d'enamorats de totes les edats acodien allí per a conversar i mirar-se en silenci, rodejats de séquies, canyars i màrgens florits. També els grups de jóvens feyen parada durant les caminades de Pasqua, quan la primavera invitava a riure, cantar i menjar la mona de Pasqua al sol.

La Font de l'Amor era un racó senzill, pero carregat de significat: una espècie de menut santuari popular dels sentiments, de la vida de l'horta, del primer bes furtat. No era solament un lloc físic, sino també un símbol d'aquell temps en que l'aigua era el cor de la vida i la convivència.

🎥 Doloretes (1923): la primera película rodada en Valéncia


La fotografia que acompanya este text no pertany a un passeig qualsevol. És un fotograma de la película Doloretes, gravada en 1923 en l'horta de Vera de Benimaclet, considerada la primera película rodada en Valéncia.

La cinta va ser dirigida per José Buchs, qui va adaptar al cine l'exitosa obra teatral Doloretes, estrenada en 1901 en el Teatre Apolo de Madrit. El llibret original, de Carlos Arniches, contava en música d’Amadeo Vives i Manuel Quislant, i va ser concebut com una sarsuela en un acte i tres quadros ambientada en un entorn rural típic d'Alacant.

L'història de Doloretes gira entorn al tio Pere i la tia Tona, que viuen angustiats pel seu net Visentico, enviat a lluitar en la guerra de Filipines. A la seua tornada, el jove descobrix que la seua promesa Doloretes li ha segut infidel en Nelo, el fill de l'alcalde. Adolit i enfurit, Visentico jura venjança, que es consuma quan Nelo averigua que Doloretes havia conegut ya a molts atres hòmens abans que ell.

Rodada en plena horta de Vera, la película no solament conserva el valor artístic d'una de les primeres adaptacions al cine d'una sarsuela espanyola, sino també el valor documental de mostrar els paisages i costums de Benimaclet i el seu entorn rural en els anys vint.

🌾 Un paisage que ya no existix

La Font de l'Amor va desaparéixer en els anys xixanta, sepultada per les transformacions urbanes que varen ser convertint els camins i séquies de Vera en l’Universitat Politècnica de Valéncia. Pero gràcies a imàgens com la de Doloretes, encara podem imaginar la serenitat d'aquell lloc a on l'amor, la terra i l'aigua compartien el mateix glatit.

📷 En el fotograma, una jove junt a la séquia, rodejada de l'horta verda i les alqueries blanques de Benimaclet. Una image que nos torna, encara que siga per un instant, al temps en que brotava la Font de l'Amor.



viernes, 10 de enero de 2025

Sant Antoni 2025

FESTA DE SANT ANTONI DE VERA


Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat. Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.
Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.


La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals que sabem que ya se celebrava a principis del segle XX. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni. A continuació s'impartix, des d'una tribuna, la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.

La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.

En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.

La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.




Programa del 2025

Dumenge 19 de giner de 2025
- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.
- 11:30 Balls regionals.
- 12:00h Benedicció dels animals i entrega de trofeus.
- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni" en grans premis.
- 14:00h Bateries pirotècniques.






lunes, 15 de enero de 2024

Festa de Sant Antoni 2024

 FESTA DE SANT ANTONI DE VERA



Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat. Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.
Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.


La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals que sabem que ya se celebrava a principis del segle XX. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni. A continuació s'impartix, des d'una tribuna, la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.

La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.

En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.

La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

    

Programa del 2024

Dumenge 21 de giner de 20234
- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.
- 11:30 Balls regionals.
- 12:00h Bendició dels animals i entrega de trofeus.
- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni" en grans premis.
- 14:00h Bateries pirotècniques.

jueves, 12 de enero de 2023

Festa de Sant Antoni 2023

FESTA DE SANT ANTONI DE VERA


Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat. Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.
Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.


La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals que sabem que ya se celebrava a principis del segle XX. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni. A continuació s'impartix, des d'una tribuna, la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.
La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.
En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.
La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

    Enguany serà una edició emitiva per haver estat dos anys sense poder celebrar-la degut a les restriccions de la pandèmia i per la recent defunció de Julio Cignes, que durant les últimes décades havia segut retor de la Parròquia i Ermita de Vera.

Programa del 2023

Dumenge 22 de giner de 2023.
- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.
- 12:00h Bendició dels animals i entrega de trofeus.
- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni" en grans premis.
- 14:00h Bateries pirotècniques.

domingo, 17 de enero de 2021

Festa de Sant Antoni del porquet

 FESTA DE SANT ANTONI DE VERA


Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat.

Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.
Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.

La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni, oficiada per Julio Ciges, el retor, que més tart sobre una tribuna impartix la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.
La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.
En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.
La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

Enguany no ha pogut celebrar-se la festa degut a la pandèmia. Esperem que l'any que ve puga celebrar.


domingo, 12 de enero de 2020

Festa de Sant Antoni 2020

FESTA DE SANT ANTONI DE VERA

Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat.

Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.
Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.

La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni, oficiada per Julio Ciges, el retor, que més tart sobre una tribuna impartix la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.
La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.
En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.
La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.


Programa del 2020 

Dumenge 16 de Febrer de 2020.
- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.
- 12:00h Bendició dels animals i entrega de trofeus.
- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni" en grans premis.
- 14:00h Bateries pirotècniques.

miércoles, 16 de enero de 2019

Festa de Sant Antoni 2019

FESTA DE SANT ANTONI DE VERA

Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat.

Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.
Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.

La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni, oficiada per Julio Ciges, el retor, que més tart sobre una tribuna impartix la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.
La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.
En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.
La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.


Programa del Dumenge 20 de Giner de 2019
- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.
- 12:00h Bendició dels animals i entrega de trofeus.
- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni" en grans premis.
- 14:00h Tradicional mascletà

domingo, 26 de marzo de 2017

Vera a principis del segle XX

VERA A PRINCIPIS DEL SEGLE XX.


En l'any 1905 la Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes, Lo Rat Penat, va organisar una visita a l'ermita de Vera i les seues alqueries. Les personalitats de tan important entitat foren molt ben rebudes per les gents que poblaven Vera i pogueren visitar l'ermita i parlar en els seus habitants. Uns dies més tart se publicà el següent artícul en prensa sobre l'experiència vixcuda aquell día:


En virtut de l'últim apany parroquial, va ser declarada ajuda de parròquia de la de Benimaclet l'ermita de la Puríssima Concepció, que es troba en el caseriu de Vera, a dos quilómetros d'aquell poblat, en direcció a la Malvarrosa. Els socis de Lo-Rat-Penat, aprofitant l'esplèndit i primaveral dia, d'ahir, varen fer una visita al modest santuari mencionat, a penes en les guia de la nostra ciutat.
No és antiga l'ermita de Vera; la seua arquitectura correspon als principis del sigle XVIII, i si abans d'esta época va haver ermitori en el mateix lloc, ha desaparegut tota senyal de la primitiva edificació.
Adossada al molí de Vera, propietat del senyor marqués de Malferit, i sense portada especial que la caracterise, constituïx una sola nau, en cúpula i travessia, pertanyent tot a l'orde dòric.

Altar major en l'any 2016
En l'altar major hi ha un original retaule de talla dorada, d'estil churrigueresc, que conté una bona escultura de la Concepció, escola de Vergara.
Al mateix estil pertany la capella de la travessia, dedicada a Sant Josep, en un regular llenç. En la d'enfront es conserva un altar més important, perque correspon als principis del sigle XVII i es troba decorat en una bona image de Santa María Magdalena; a jujar per la creu de Santo Domingo que ostenta el retaule, pot supondre's que procedix del convent de Predicadors de la nostra ciutat.

Les sis capelles restants, excepció feta d'alguns altars moderns, pertanyen totes a l'época de l'erecció de l'ermita, i entre els varis llenços que es conserven, és digne de menció un de la Santíssima Trinitat, de fins del sigle XVII, que mostra alguns corts practicats, segons es diu, pels soldats francesos que varen pernoctar en este santuari.

Va cridar l'atenció dels visitants un ex-vot que conté la següent llegenda: “En el año 1777, dia 4 de mayo, saliendo por la gola de la acequia de Vera al mar Mariano Camas y Vicente Cardona, con un barquito de 12 palmos de largo, con el objeto de ir a comprar tabaco a la barraca del Cañamelar, fueron arrebatados por un recio poniente y puestos en el golfo fluctuando cuatro días y tres noches, en cuyo conflicto imploraron el socorro de las imágenes arriba expuestas, en cuyo medio fueron socorridos de un barco catalán, que les tomó estando ya en el canal de Ibiza, en el cual era patrón Ramón Oliva, que los desembarcó en Denia.” L'escena del salvament a la vista d'Eivissa, es troba expressada per un bon pinzell, i és de supondre que, arrepenedits els nàufrecs, desistirien de noves aventures que tingueren apariències de manejos contrabandistes.

En l'altar de la Divina Pastora hi ha una image moderna prou apreciable, i un eixemplar ben conservat del quadro de Gamba, que va gravar Jordán en 1814.
No hi ha archiu, ni existixen atres antiguetats que les indicades; el caseriu de Vera comença ya a constituir un poblat, al que ha donat major impuls la recent creació de la coadjutoria. Esta es troba eixercitada per D. Baltasar Benlloch, que és un sacerdot eixemplar. No content en el celós compliment dels seus deures en l'orde espiritual, ha iniciat millores d'importància per a aquell veïnat, entre les que figura en primera llínea la creació d'una escola. Agrupant als veïns més caracterisats d'aquella partida, sense auxilis ni subvencions oficials, ha construït de planta un edifici, i a falta de mestre s'encarrega el bon coadjutor d'ensenyar les primeres lletres a més de cinquanta chiquets, que no tenen possibilitat d'assistir diàriament a les escoles de Benimaclet. Deu li recompensarà tan generós sacrifici, pero nosatres cridem l'atenció del Senyor delegat regi d'Instrucció pública, per a que secunde tan noble iniciativa i concedixca protecció oficial a la modesta escola del caseriu de Vera, que ha naixcut per generació espontànea.


Els socis de Lo-Rat-Penat agraïxen els obsequis de que varen ser objecte per part del senyor coadjutor i de la Junta de Fàbrica, en la que figuren D. Miguel Cuenca, D. Vicent Carsí, don Vicent Prima Marqués, i atres veïns els noms dels quals sentim no recordar, com també a D. José Cuenca i D. Esteban Ballester, que galantment varen oferir els seus carruages als expedicionaris.

miércoles, 25 de enero de 2017

Festa de Sant Antoni de Vera

FESTA DE SANT ANTONI DE VERA


Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat.

Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.
Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.

La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni, oficiada per Julio Ciges, el retor, que més tart sobre una tribuna impartix la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.
La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.
En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.
La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.



Programa del Dumenge 29 de Giner de 2017
- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.
- 12:00h.Bendició dels animals
- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni"
- 14:00h.Tradicional mascletà

lunes, 14 de noviembre de 2016

Els nàufrecs de Vera. Contrabando en el segle XVIII

ELS NÀUFRECS DE VERA



Durant la visita de Lo Rat Penat a l'ermita de Vera descriuen la següent inscripció: “En el año 1777, dia 4 de mayo, saliendo por la gola de la acequia de Vera al mar Mariano Camas y Vicente Cardona, con un barquito de 12 palmos de largo, con el objeto de ir a comprar tabaco a la barraca del Cañamelar, fueron arrebatados por un recio poniente y puestos en el golfo fluctuando cuatro días y tres noches, en cuyo conflicto imploraron el socorro de las imágenes arriba expuestas, en cuyo medio fueron socorridos de un barco catalán, que les tomó estando ya en el canal de Ibiza, en el cual era patrón Ramón Oliva, que los desembarcó en Denia.

Els descobridors de l'inscripció l'identificaren en un accident d'uns contrabandistes. Es tractava d'una embarcació de 12 pams (no arribava a 3 metros de llarga, 2,71 metros). Sabem que en el segle XVIII un terç dels ingressos de l'Erari públic provenia dels imposts del tabac. L'estat es va donar conte molt pronte de les possibilitats de regularisar la venda del tabac per a obtindre grans ingressos. Ya en el primer terç del segle XVII s'instaurà la venda en estancs. En les dates del naufragi una lliura de tabac se venia en l'estanc per 48 quinzets mentres que en el mercat negre podia obtindre's per 17 o 18 quinzets.

Els comerciants compraven el tabac en Gibraltar a 4 quinzets, gastaven 2 quinzets en dur-los fins a la costa de Valéncia i allí el venien als intermediaris entre 8 i 12 quinzets la lliura. Estos venien el tabac als expenedors dels pobles a 14 quinzets i acabava en el mercat a 17 o 18 quinzets.

Els nostres nàufrecs serien els encarregats de dur el tabac des del barco que no arribaria al port de Valéncia i entregar-lo als comerciants. No sabem quin seria el seu sou. La desgràcia va fer que el mal orage els fera perdre el rumbo i acabaren a la deriva. Per tota l'Horta de Vera i Benimaclet els mals presagis se feren patents. La mar és molt traïdora i les gents que viuen prop de la mar ho saben. L'embarcació que havien utilisat només era per a peixcar en la gola de Vera i les proximitats de la plaja.

Imaginem als llauradors de Vera perduts en la mar, sense menjar ni aigua potable pregant a les imàgens de la seua ermita. La sort dels nàufrecs va somriure en l'aparició del barco català capitanejat per Ramon Oliva, quan ya estarien a punt de la mort. Segons l'escrit els veïns de Vera estaven en el canal d'Eivissa, situat entre Dénia i l'illa d'Eivissa. La distància recorreguda en els 4 dies seria d'uns 60-70 km, imaginem que en presència de vent del Nort-Oest que els distanciava de la costa.


Des de Dénia a Benimaclet els quedaven més de huitanta quilómetros, que segurament se farien a peu o en el carro d'algun traginer que volguera ajudar-los. En arribar a Vera l'alegria seria immensa i en agraïment per la sort dels dos veïns se deixà aquella inscripció, la qual segurament desapareixeria durant la Guerra Civil.
Poble de Benimaclet