lunes, 15 de abril de 2024

La Mare de Deu de Copacabana en Benimaclet

LA MARE DE DEU DE COPACABANA EN BENIMACLET 


El mestre de Benimaclet, Carles Salvador, fea un referència a una curiositat de l'història del nostre poble en un artícul publicat en els anys 50 baix el títul “Benimaclet, o un paseo por la huerta”. En ell parla de “una virgen brasileña en Valencia” i relata l'informació que va trobar sobre el cas. 

Santa Mònica, ciutat de Valéncia
On hui es troba l'església de Santa Mònica en la Ciutat de Valéncia, on comença el carrer Morvedre (o Sagunt) estava situat l'antic convent d'Agustins descalços. Hui ocupa eixe lloc la casa asil de les Germanetes dels Ancians Desamparats. El convent va començar a construir-se en l'any 1663 i en 1691 acaba la seua construcció i des del primer moment va tindre relació en Benimaclet per la seua proximitat. En aquell moments era habitual que els difunts foren soterrats vestits en hàbits de diferents órdens religioses. Els habitants de Benimaclet de l'época triaven en freqüència hàbits d'esta orde. 

Gravat de les Festes de 1738
Salvador fa referència a que Vicent Orti i Major en la seua obra “ Fiestas centenarias con que la ilustre Ciudad de Valencia celebró en 1738 la quinta centuria de su christiana Conquista” publicada en l'any 1740 comenta que: “El 10 de Octubre de 1738 se hizo la procesión general” i afig que: “Los Agustinos Descalzos sacaron un tabérnaculo en que iba la imagen de Nuestra Señora de Copacobana, con su escapulario de tisú y el mando de espolín de oro, con tantos adornos de perlas, diamantes y esmeraldas que su valor importaba quince mil pesos. Llevaba en la cabellera un hermoso arco de flores artificiales, de lo que iba también la peana curiosamente compuesta, delante de la cual iban cuatro Religiosos alumbrando con antorchas de cera a la Santa Imagen y una vistosisima Danza que con su destreza servia de diversión y con su gozo de obsequio. La imagen era de masonería, colocada sobre una esfera azul. Desde la Capilla del Cristo fue trasladada al retablo donde hoy se halla San Félix Cantalicio. Hoy se venera en una capilla del poblado de Benimaclet.” 

I Salvador contínua dient que tot això és lo que pot dit de la Mare de Deu i que no ha pogut averiguar res mes sobre esta image. I acaba afirmant: “Quede per a atres trobar noves dades en papers vells”. 

Mare de Deu de Copacabana
La Mare de Deu de Copacabana és una advocació mariana venerada en Copacabana, Departament de la Paz, Bolívia. La seua festa se celebra el 5 d'agost. L'1 d'agost de 1925 va ser coronada i declarada "Reina de la Nació Boliviana". El cult a la Mare de Deu de Copacabana es va iniciar en 1583 en l'época virreinal, en el poble de Copacabana a més de 3.800 metros sobre el nivell de la mar, i a 139 km de la ciutat de la Paz, prop del llac Titicaca, antics llocs sagrats per als aymares i inques. 

La seua veneració es va estendre des de Bolivia a diversos països d'Amèrica, com Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia i Perú; i també a països d'Europa, com Espanya. Aixina mateix, varis llocs porten el nom de Copacabana en Argentina, Brasil i Colòmbia. 


Copacabana, Bolivia
Des d'un principi l'image va cobrar fama de ser miraculosa, la qual cosa es va estendre per tota la comarca, el Virreinat i el continent sancer. Els pares Agustins varen construir la primera capella Major, entre els anys 1614 i 1618. El Virrei de Lima, Comte de Lemos, va recolzar moral i econòmicament la construcció de la Basílica des de 1668 i va assistir a l'inauguració de la mateixa en l'any 1678. Varen ser els Agustins els que varen dur a Europa la devoció per l'image d'esta Mare de Deu. 


Per lo tant segons les descripcions en les que contem l'image arribà a Benimaclet entre octubre de 1738 i 1740. En aquells anys era retor de Benimaclet el doctor Ramon Ceres, que havia pres possessió el 27 de Novembre de 1695, deprés d'haver segut nomenat en Roma el 29 de Novembre de l'any anterior. El doctor Ceres deixà la parròquia de Benimaclet en 1746, pero no per mort, sino que es substituït. En 1755 és realisa una visita de l'Arquebisbe Mayoral a Benimaclet i en l'inventari que es realisa dels bens de la parròquia no apareix l'image de la Mare de Deu de Copacabana. 

Image de 1583
Durant el rectorat del doctor Ceres el temple parroquial de Benimaclet es reformat i millorat. A banda es construïx la torre campanar en l'any 1731. 
Image de 1583

De tot lo dit podem concloure que estem com en en els anys 50 del segle passat, no sabem qué va ser d'aquella magnífica image que en 1740 es venerava en la nostra parròquia pero les opcions que se presenten son: 



- Que els Agustins reclamaren l'image i durant la Desamortisació del XIX desapareguera. Pero l'image no torna a referenciar-se en cap escrit. 
- Que l'image fora furtada. Eren freqüents els atacs pirates en l'época i els bandolers. Benimaclet es trobava desproveïda de defenses. 
- Que la substitució del doctor Ceres al càrrec de la Parròquia de Benimaclet estiguera relacionada l'image. Pogué vendre-la per a pagar les reformes o la construcció del campanar... Sabem que l'economia parroquial no era excelent.

Per últim resenyar l'erro de Salvador al dir una Mare de Deu brasilera. Encara que Copacabana és un barri de la ciutat de Sao Paulo en Brasi,l com hem dit la Mare de Deu és originaria de Bolivia.

jueves, 11 de abril de 2024

Combregar d'impedits Benimaclet 2024

EL COMBREGAR D'IMPEDITS DE BENIMACLET

Horta de Valéncia, 1911
Este dumenge, 14 d'abril, se celebra en Benimaclet el Combregar d'Impedits.

Benimaclet guarda una de les tradicions religioses més antigues de les que se coneixen en Valéncia, el Combregar de Malalts e Impedits o Combregar d'Impedits. Es tracta d'una processó en la que la feligresia de Benimaclet recorre el carrers del poble duent la comunió als malalts del poble que no poden desplaçar-se al temple parroquial degut a la seua malaltia.

La processó se realisa en molts pobles de Valéncia el dilluns de Sant Vicent Ferrer (és a dir el dilluns següent al segon dumenge de Pasqua -domenica in albis), encara que en Benimaclet ve realisant-se des de fa molts anys el tercer dumenge de Pasqua, segurament per a que els benimacleters puguen assistir a les fester en honor al patró San Vicent en la ciutat de Valéncia. S'ha de dir que este tipo d'acte només se realisa en l'antic Regne de Valéncia i en algunes parts d'Andalusia.

El Concili de Trento, realisat entre 1545 y 1563, en el marc de la Contrarreforma catòlica manava a la feligresia combregar al menys una volta a l'any per Pasqua florida, lo que quedà com un manament de l'Església. Hi ha notícies de processions per a dur la comunió als feligresos en Sevilla des de 1575 (costum que encara es manté).

Segurament per influència de San Joan de Ribera, sevillà de naiximent i que arribà a ser Arquebisbe de Valéncia a finals del segle XVI i el qual tenia gran devoció per l'Eucaristia, Valéncia va adquirir esta tradició.

La processó encara se realisa actualment en multitut de pobles valencians com Alboraya, Picassent, Museros, Xàtiva, Montaverner... i deixà de celebrar-se en molts atres en els últims anys.

En Benimaclet s'ha mantingut a pesar de la pressió de la ciutat i de les noves tendències actuals que tendixen a dur els sentiments religiosos a l'intimitat. L'acte comença a les 10:00 del matí partint de l'Església Parroquial en la Plaça de Benimaclet. Encapçala l'acte la creu processional portada per un feligrés. A continuació el senyor rector porta el copó en les sagrades formes baix pali. Familiars dels malalts i veïns de Benimaclet porten els pals del pali. Junt ad ells uns escolans van tocant unes campanetes per a indicar la presència del Corpus Christi (el Cos de Crist). A continuació va el poble i la banda de música del Centre Instructiu de Benimaclet. En acabant de recórrer totes les cases dels malalts que han demanat la comunió se torna al temple parroquial.

Combregar d'Impedits 2017
Combregar d'Impedits de 2017


Antigament la processó visitava també als malalts de l'Horta de Benimaclet, que eren feligresos de la Parròquia de Benimaclet, a pesar de ser veïns de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia. La processó podia allargar-se unes quantes hores. Els carrers pels que passava la processó s'adornaven, els llançols se penjaven en els balcons i les cases dels malalts s'arreglaven per a rebre a la comitiva que anava acompanyada per les autoritats religioses i civils.



En conclusió es tracta d'una tradició centenària, que deixant a banda les creències de cada individu, ha de conservar-se perque forma part de l'història del nostre poble. En els últims anys grupúsculs d'intolerants han increpat a la comitiva al seu pas pels carrers de Benimaclet, lo que demostra l'incultura d'estes persones a l'atacar un acte tan tradicional com este.

Combregar d'Impedits (1999)

Fotos: Vicent El Rojet, Dolores Huerta.
Font: Elaboració pròpia

sábado, 30 de marzo de 2024

Bon dia de Pasqua 2024

BON DIA DE PASQUA


Desde l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desigem un bon dia de Pasqua a tots els veïns del poble de Benimaclet.

Processó de l'encontre 2024

PROCESSÓ DE L'ENCONTRE

El Dumenge de Pasqua a les 10 hores se celebra en la plaça del poble de Benimaclet la tradicional processó de l'Encontre. És una processó històrica que cada any recorre els carrers de Benimaclet i en la que participa part del poble. 

En la processó participen dos imàgens, la del Crist resucitat i la de La Dolorosa, que se troben en la Plaça de Benimaclet i es produïx un repic de campanes, soltament de coloms i llançament d'aleluyes.

En 1934 el diari “Las Provincias” es fea resò de la processó de Benimaclet i podem vore les similituts d'aquella processó en la que es celebra hui en dia. A continuació reproduïm les lletres que se dedicaren a narrar lo que va trascorrer en Benimaclet:

Processó de l'Encontre de 1948
La nota culminante de este renacer religioso ha sido el Encuentro de la mañana de Pascua; dos años que el vecindario no había contemplado su tradicional Encuentro. El entusiasmo desbordante tenía aires de triunfo y aires de libertad, recobrado después del bienio sectario de Azaña.

Organizáronse las mismas, que siguieron distinto itinerario. La Cofradia de los Dolores toda, con su Madre la Santísima Virgen, recorrió las calles de la Asunción, Valencia, Cristo de la Providencia, Benimaclet a la plaza de la Iglesia.

Acto seguido salió la cruz parroquial, niños del catecismo, bandera, socios de la Derecha Regional, tradicionalistas, palmas, incienso y la preciosa imagen de Jesús Resucitado, con el clero parroquial, recorrió las calles de Benimaclet, callejón, plaza, para coincidir ambas en la plaza de la Iglesia.

Reunidas ambas en el punto anteriormente indicado entre aclamaciones de júbilo, suelta de palomas aleluyas, carcasas, tracas y a los arcordes de la banda de música, reorganizóse ésta, retornando a la iglesia.

Seguidamente comenzó la misa mayor, en la cual se ejecutó a gran orquesta y voces la partitura en “la” de don Salvador Giner, y en la que el reverendo padre Luis Colomer pronunció un elocuente sermón.
Luego de la misa, organizóse nuevamente para trasladar la imagen de los Dolores a casa de la clavariesa para el año próximo, señorita Consuelito Huerta, sita en la calle de Valencia 45 y la Virgen del Sufragio en la misma calle, número 22, a doña Asunción Bori.

La citada calle era un hervidero de gente, que no cesaba de aplaudir y dar vivas a su Madre Santísima.

Luego, disparóse una kilométrica traca que recorrió la carrera de la procesión.
El tercer dia de Pascua organizóse la procesión para trasladar la imagen de los Dolores a la Parroquia. El corto trayecto estaba apiñado de gente, como jamás se había conocido.

Entra la Virgen en la iglesia, luces, tracas, vivas, aplausos, lágrimas, muchas lágrimas de emoción, terminando con solemne Salve

Actualment persistix la tradició pels carrers històrics del poble de Benimaclet. No vos pergau l'ocasió de participar en ella.

viernes, 15 de marzo de 2024

Ruta dels bunyols en Benimaclet

  RUTA PELS BUNYOLS DE BENIMACLET


Benimaclet ya està en falles i en elles nos acompanya una tradició gastronòmica que es remonta a finals del s. XVIII: els bunyols valencians.

En algun moment indeterminat, al voltant del fòc de les falles a on les dones dels fusters, considerades les primeres bunyoleres, repentinades, molt endreçades i en impoluts davantals blancs, colocaven uns bidons de ferro que ampraven com a fogó i feen en llenya saborosos bunyols que degustaven a lo llarc de tota la velada. S'explica també que les dones els solien acompanyar en anís mentres que els hòmens s'atrevien en l'aiguardent.

Actualment els antics bidons de ferro han segut substituïts per cuines de gas butà i els licors d'abans per un bon got de chocolate per sucar-los. A pesar de tot, lo que no ha canviat és la facilitat de trobar estos llocs ambulants al voltant dels monuments fallers.

Elaboració i recepta

La recepta dels bunyols de vent ha anat passant de mà en mà generació darrere generació i hui en dia encara es manté intacta la manera original d'elaborar-los. Pareix increible que en pocs ingredients i tan bàsics i naturals com rent, farina, aigua i una miqueta de sal s'obtinga un producte tan bo i dolç. N'hi ha prou en agafar una bola de massa en una mà, chafar -en el dit polze per crear el seu típic forat central, deixar-lo caure sobre l'oli molt calent i fregir durant aproximadament mig minut.

En Benimaclet

¿Quins son els millors bunyols de Benimaclet? Vos animem a fer un recorregut gastronòmic per a poder tastar tots els bunyols que se fan en el poble de Benimaclet.

Bunyols Adela en els anys 60
La primera parada són els Bunyols d'Adela o Bolea. Els Bunyols d'Adela són els més antics i tradicionals de Benimaclet. És la tercera generació d'una família molt coneguda i volguda en Benimaclet pels deliciosos bunyols que prepara cada any per estes dates. Aplega l'olor a pólvora de les Falles i Pepita Zarzo Ruiz ya sap que toca preparar la parada per a vendre bunyols. La parada es troba situat en el carrer Enric Navarro 22 (en front del Planeta Azul). L'iniciadora va ser Adela Ruiz, que va faltar als 93 anys, i la tradició l'han continuat les seues filles i nets. A qui no els haja tastat ya te per a on començar.

Enguany tenim dos parades ambulants:
- En la Plaça de Benimaclet, junt a l'edifici multiusos.
- Prop de la Falla de Baró de San Petrillo, en el carrer Leonor Jovaní, prop de la Xixonenca.

Eixint del casc històric de Benimaclet pel carrer de Masquefa nos trobem en dos clàssiques orchateries que també preparen bunyols que s'han de tastar:

Orchateria Rin: Una clàssica orchateria de Benimaclet que fa deliciosos bunyols durant la temprorada fallera. Una bona opció per a pendre els bunyols assentat en un chocolate calentet.

Orchateria Els Sariers: Atra opció de tastar bons bunyols en Benimaclet. Els clàssics bunyols de carabassa dels Sariers que no te deixaran indiferent, bunyols  bons i de bon tamany que se poden tastar tot l'any.


Una volta els hajau tastat tots ¿Quins bunyols preferiu?

viernes, 8 de marzo de 2024

La Serrana, una gran dòna de Benimaclet

LA SERRANA, UNA GRAN DÒNA DE BENIMACLET

Fa uns dies nos deixava, Consuelo Giner "La Serrana", i aprofitant el dia de la dòna treballadora, volem fer un reconeiximent ad esta dòna que tant va treballar durant la seua vida i a la que tot el poble de Benimaclet tenim en gran estima.

Consuelo Giner i Sales naixqué el 31 de Juliol de 1929 en el poble de Benimaclet. En el poble és coneguda popularment en l'apelatiu toponímic de la “Serrana". És filla de José Giner i Dolores Sales, oriunts provablement d'algun dels pobles de la Serrania valenciana, pobles que feyen l'entrada en la ciutat de Valéncia pel pont i Torres de Serrans. Segurament del seu pare o yayo patern El "Serrano"li vindrà a Consuelo el sobrenom de la "Serrana".

En la seua família, vixqué i habità un primer pis del número 34 de la llavors conegut com Carrer Valéncia - hui Baró de Sant Petrillo-, i a principis de la década dels anys 60 es trasllada de número en mateix carrer, a on actualment residix.
Els seus anys d'infància els passà alternant la vida senzilla de la llar, l'escola de pàrvuls i els jocs infantils, jocs que llavors (fa huit décades) tenien lloc en ple carrer sense perill algun.

Puesto ambulant de venda de bolleria
Durant els anys de joventut se bolca en cuidar dels seus pares, i en acabant del decés d'abdós atengué també al seu germà menor José. En nàixer la seua filla María Dolores, no regatejà esforç algun ni sacrifici per a criar-la i educar-la. Per a tal fi inicià l'activitat de venda ambulant de bollería.

Més tart s'instala en un local, que fea cantó en Enric Navarro i el Carrer Valéncia, dedicant-se durant lustres a la venda variada de pasticeria, lo que li va permetre obtindre els mijos per a atendre les seues pròpies necessitats.

La "Serrana" (en el mig vestida de negre)
en la capella de Sant Antoni de l'Iglésia
de l'Assunció de Benimaclet.
La devoció de Consuelo per Sant Antonio de Pàdua l'ha portat a dur a terme l'organisació anual de l'esplèndida festa en honor d'este Sant. La venda de participacions de loteria i atres mijos per a recaptar fondos fan possible cada any la celebració d'una festivitat antoniana plena d'empatia i cromatisme. Durant la festa es rifa entre els presents un bell quadro de Sant Antoni de Pàdua, repartint-se també panets beneïts a tots els assistents. La seua atra activa participació en la parròquia és com a Cambrera del Santíssim Crist de la Providència.

El 25 de febrer de 2024 va faltar, tota una vida dedicada a la seua família i a Benimaclet. Un eixemple de superació i fraternitat.

El poble de Benimaclet té en Consuelo Giner, la “Serrana”, un eixemple de corage i fortalea a seguir. ¡Gràcies Consuelo! Descanse en pau.


lunes, 15 de enero de 2024

Festa de Sant Antoni 2024

 FESTA DE SANT ANTONI DE VERA



Sant Antoni Abat, conegut en Valéncia familiarment con Sant Antoni del Porquet va nàixer en Egipte en l'any 251 i morí en 356. Va ser un monge cristià, fundador del moviment eremític. El relat de la seua vida presenta la figura d'un home que creix en santitat i el convertix en model de pietat cristiana. El relat de la seua vida té elements històrics i uns atres de caràcter llegendari; se sap que va abandonar els seus bens per a portar una existència d'ermità i que atenia a vàries comunitats monacals en Egipte, permaneixent eremita. Es diu que va alcançar els 105 anys d'edat. Es representa com un vell en l'hàbit de l'orde i en un porc als seus peus.
Segons conta l'història, Sant Antoni Abat en mig de la vida austera que va portar, va descobrir el saber i l'amor divins a través d'observar a la naturalea. D'eixa revelació, va adquirir la costum de beneir als animals i a les plantes. A partir de la seua mort, va ser invocat com a patró dels ganaders i protector dels animals domèstics.


La zona de l'antiga horta valenciana de Benimaclet, situada en les rodalies de l'ermita de Vera, viu encara la seua típica bendició dels animals que sabem que ya se celebrava a principis del segle XX. Des de ben matí gents del poble de Benimaclet i la seua horta, d'Alboraya i la Malvarrosa acodixen a l'ermita de Vera per a assistir a la primera missa del dia, la de Sant Antoni. A continuació s'impartix, des d'una tribuna, la bendició als numerosos animals domèstics que acodixen acompanyats pels seus amos a esta cita anual.

La festa es fa gràcies als clavaris i la mateixa servix de reencontre entre antics habitants de la zona, quan el conjunt de Vera tenia prop de 2.000 habitants.

La celebració és senzilla, pero molt emotiva. La majoria dels assistents se coneixen i això és lo més important. Molts llauradors, dels pocs que queden, tornen a esta zona solament en estes festes i eixe reencontre és impagable.

En acabar la bendició se realisa la tradicional rifa en la que s'oferixen pernils, pollets, gallines i dotzenes d'ous, garrafes d'oli i vi, entre atres productes.

La celebració en honor de l'ermità Sant Antoni finalisa en el dispar d'una mascletà a la que seguix un dinar de confraternitat entre clavaris i antics veïns, mentres els visitants poden descobrir el conjunt històric de Vera.

    

Programa del 2024

Dumenge 21 de giner de 20234
- 10:30h Celebració Santa Missa en l'Ermita de Vera.
- 11:30 Balls regionals.
- 12:00h Bendició dels animals i entrega de trofeus.
- 13:30h Gran rifa "Sant Antoni" en grans premis.
- 14:00h Bateries pirotècniques.

lunes, 1 de enero de 2024

¡¡¡Bon Any 2024!!!

¡¡Bon Any 2024!!


    L'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desija un bon any 2024 a tots els que llegiu les entrades del nostre blog. Desigem que el nou any duga a Benimaclet el desijat descans nocturn, la protecció de l'horta, les infrastructures d'equipament bàsics durant anys reclamades i que no se perda l'identitat i les tradicions de l'antic Poble de Benimaclet.



Poble de Benimaclet