Bon dia de Pasqua 2024

BON DIA DE PASQUA

Desde l'Associació Cultural Poble de Benimaclet vos desigem un bon dia de Pasqua a tots els veïns del poble de Benimaclet.

Processó de l'encontre 2024

PROCESSÓ DE L'ENCONTRE

El Dumenge de Pasqua a les 10 hores se celebra en la plaça del poble de Benimaclet la tradicional processó de l'Encontre. És una processó històrica que cada any recorre els carrers de Benimaclet i en la que participa part del poble. 

En la processó participen dos imàgens, la del Crist resucitat i la de La Dolorosa, que se troben en la Plaça de Benimaclet i es produïx un repic de campanes, soltament de coloms i llançament d'aleluyes.

En 1934 el diari “Las Provincias” es fea resò de la processó de Benimaclet i podem vore les similituts d'aquella processó en la que es celebra hui en dia. A continuació reproduïm les lletres que se dedicaren a narrar lo que va trascorrer en Benimaclet:

Processó de l'Encontre de 1948

“La nota culminante de este renacer religioso ha sido el Encuentro de la mañana de Pascua; dos años que el vecindario no había contemplado su tradicional Encuentro. El entusiasmo desbordante tenía aires de triunfo y aires de libertad, recobrado después del bienio sectario de Azaña.

Organizáronse las mismas, que siguieron distinto itinerario. La Cofradia de los Dolores toda, con su Madre la Santísima Virgen, recorrió las calles de la Asunción, Valencia, Cristo de la Providencia, Benimaclet a la plaza de la Iglesia.

Acto seguido salió la cruz parroquial, niños del catecismo, bandera, socios de la Derecha Regional, tradicionalistas, palmas, incienso y la preciosa imagen de Jesús Resucitado, con el clero parroquial, recorrió las calles de Benimaclet, callejón, plaza, para coincidir ambas en la plaza de la Iglesia.

Reunidas ambas en el punto anteriormente indicado entre aclamaciones de júbilo, suelta de palomas aleluyas, carcasas, tracas y a los arcordes de la banda de música, reorganizóse ésta, retornando a la iglesia.

Seguidamente comenzó la misa mayor, en la cual se ejecutó a gran orquesta y voces la partitura en “la” de don Salvador Giner, y en la que el reverendo padre Luis Colomer pronunció un elocuente sermón.

Luego de la misa, organizóse nuevamente para trasladar la imagen de los Dolores a casa de la clavariesa para el año próximo, señorita Consuelito Huerta, sita en la calle de Valencia 45 y la Virgen del Sufragio en la misma calle, número 22, a doña Asunción Bori.

La citada calle era un hervidero de gente, que no cesaba de aplaudir y dar vivas a su Madre Santísima.

Luego, disparóse una kilométrica traca que recorrió la carrera de la procesión.

El tercer dia de Pascua organizóse la procesión para trasladar la imagen de los Dolores a la Parroquia. El corto trayecto estaba apiñado de gente, como jamás se había conocido.

Entra la Virgen en la iglesia, luces, tracas, vivas, aplausos, lágrimas, muchas lágrimas de emoción, terminando con solemne Salve”

Actualment persistix la tradició pels carrers històrics del poble de Benimaclet. No vos pergau l'ocasió de participar en ella.

Ruta dels bunyols en Benimaclet

  RUTA PELS BUNYOLS DE BENIMACLET

Benimaclet ya està en falles i en elles nos acompanya una tradició gastronòmica que es remonta a finals del s. XVIII: els bunyols valencians.

En algun moment indeterminat, al voltant del fòc de les falles a on les dones dels fusters, considerades les primeres bunyoleres, repentinades, molt endreçades i en impoluts davantals blancs, colocaven uns bidons de ferro que ampraven com a fogó i feen en llenya saborosos bunyols que degustaven a lo llarc de tota la velada. S'explica també que les dones els solien acompanyar en anís mentres que els hòmens s'atrevien en l'aiguardent.

Actualment els antics bidons de ferro han segut substituïts per cuines de gas butà i els licors d'abans per un bon got de chocolate per sucar-los. A pesar de tot, lo que no ha canviat és la facilitat de trobar estos llocs ambulants al voltant dels monuments fallers.

Elaboració i recepta

La recepta dels bunyols de vent ha anat passant de mà en mà generació darrere generació i hui en dia encara es manté intacta la manera original d'elaborar-los. Pareix increible que en pocs ingredients i tan bàsics i naturals com rent, farina, aigua i una miqueta de sal s'obtinga un producte tan bo i dolç. N'hi ha prou en agafar una bola de massa en una mà, chafar -en el dit polze per crear el seu típic forat central, deixar-lo caure sobre l'oli molt calent i fregir durant aproximadament mig minut.

En Benimaclet

¿Quins son els millors bunyols de Benimaclet? Vos animem a fer un recorregut gastronòmic per a poder tastar tots els bunyols que se fan en el poble de Benimaclet.

Bunyols Adela en els anys 60

La primera parada són els Bunyols d'Adela o Bolea. Els Bunyols d'Adela són els més antics i tradicionals de Benimaclet. És la tercera generació d'una família molt coneguda i volguda en Benimaclet pels deliciosos bunyols que prepara cada any per estes dates. Aplega l'olor a pólvora de les Falles i Pepita Zarzo Ruiz ya sap que toca preparar la parada per a vendre bunyols. La parada es troba situat en el carrer Enric Navarro 22 (en front del Planeta Azul). L'iniciadora va ser Adela Ruiz, que va faltar als 93 anys, i la tradició l'han continuat les seues filles i nets. A qui no els haja tastat ya te per a on començar.

Enguany tenim dos parades ambulants:

- En la Plaça de Benimaclet, junt a l'edifici multiusos.

- Prop de la Falla de Baró de San Petrillo, en el carrer Leonor Jovaní, prop de la Xixonenca.

Eixint del casc històric de Benimaclet pel carrer de Masquefa nos trobem en dos clàssiques orchateries que també preparen bunyols que s'han de tastar:

Orchateria Rin: Una clàssica orchateria de Benimaclet que fa deliciosos bunyols durant la temprorada fallera. Una bona opció per a pendre els bunyols assentat en un chocolate calentet.

Orchateria Els Sariers: Atra opció de tastar bons bunyols en Benimaclet. Els clàssics bunyols de carabassa dels Sariers que no te deixaran indiferent, bunyols  bons i de bon tamany que se poden tastar tot l'any.

Una volta els hajau tastat tots ¿Quins bunyols preferiu?

La Serrana, una gran dòna de Benimaclet

LA SERRANA, UNA GRAN DÒNA DE BENIMACLET

Fa uns dies nos deixava, Consuelo Giner "La Serrana", i aprofitant el dia de la dòna treballadora, volem fer un reconeiximent ad esta dòna que tant va treballar durant la seua vida i a la que tot el poble de Benimaclet tenim en gran estima.

Consuelo Giner i Sales naixqué el 31 de Juliol de 1929 en el poble de Benimaclet. En el poble és coneguda popularment en l'apelatiu toponímic de la “Serrana". És filla de José Giner i Dolores Sales, oriunts provablement d'algun dels pobles de la Serrania valenciana, pobles que feyen l'entrada en la ciutat de Valéncia pel pont i Torres de Serrans. Segurament del seu pare o yayo patern El "Serrano"li vindrà a Consuelo el sobrenom de la "Serrana".

En la seua família, vixqué i habità un primer pis del número 34 de la llavors conegut com Carrer Valéncia - hui Baró de Sant Petrillo-, i a principis de la década dels anys 60 es trasllada de número en mateix carrer, a on actualment residix.

Els seus anys d'infància els passà alternant la vida senzilla de la llar, l'escola de pàrvuls i els jocs infantils, jocs que llavors (fa huit décades) tenien lloc en ple carrer sense perill algun.

Puesto ambulant de venda de bolleria

Durant els anys de joventut se bolca en cuidar dels seus pares, i en acabant del decés d'abdós atengué també al seu germà menor José. En nàixer la seua filla María Dolores, no regatejà esforç algun ni sacrifici per a criar-la i educar-la. Per a tal fi inicià l'activitat de venda ambulant de bollería.

Més tart s'instala en un local, que fea cantó en Enric Navarro i el Carrer Valéncia, dedicant-se durant lustres a la venda variada de pasticeria, lo que li va permetre obtindre els mijos per a atendre les seues pròpies necessitats.

La "Serrana" (en el mig vestida de negre)
en la capella de Sant Antoni de l'Iglésia
de l'Assunció de Benimaclet.

La devoció de Consuelo per Sant Antonio de Pàdua l'ha portat a dur a terme l'organisació anual de l'esplèndida festa en honor d'este Sant. La venda de participacions de loteria i atres mijos per a recaptar fondos fan possible cada any la celebració d'una festivitat antoniana plena d'empatia i cromatisme. Durant la festa es rifa entre els presents un bell quadro de Sant Antoni de Pàdua, repartint-se també panets beneïts a tots els assistents. La seua atra activa participació en la parròquia és com a Cambrera del Santíssim Crist de la Providència.

El 25 de febrer de 2024 va faltar, tota una vida dedicada a la seua família i a Benimaclet. Un eixemple de superació i fraternitat.

El poble de Benimaclet té en Consuelo Giner, la “Serrana”, un eixemple de corage i fortalea a seguir. ¡Gràcies Consuelo! Descanse en pau.