Bon Nadal 2018

BON NADAL 2018

L'equip que formem Poble de Benimaclet vos desigem a tots els lectors un Bon Nadal i Bon Any 2019. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble. Moltes gràcies per estar al nostre costat.

Benimaclet en el Llibre del Repartiment

BENIMACLET EN EL LLIBRE DEL REPARTIMENT

El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia és un llibre de registre del sigle XIII on els escribes del rei Jaume I d'Aragó anotaven les promeses de donació de propietats quan s'acabara la conquista de Valéncia. En acabant els escribes marcaven els noms de les persones que realment prenien possessió.

La capitulació de Valéncia va succeir el 28 de setembre de 1238, entrant segons els documents eixe mateix dia els cristians en la ciutat, entre ells el mateix rei Jaume I, pese a que la tradició ho data en el dia de Sant Donís, el 9 d'octubre, data en la que va fer la seua entrada triumfal en la ciutat.

Eixe mateix dia el Rei va entregar cases en la ciutat i en Benimaclet, segons es va pactar en el sege, i el document es va otorgar dins de la ciutat.

En ell es registren meticulosament les donacions de cases o terrenys fetes pel rei Jaume I a aragonesos, navarresos, castellans, catalans, anglesos, hongaresos, italians i francesos, és dir a tots els que varen participar en la creuada que va ser la conquista del Regne de Valéncia.

En dit llibre, es pot llegir la filiació del receptor de la casa o finca d'on procedix i els bens assignats.

Evidentment, els bens havien segut expropiats als musulmans que les habitaven en anterioritat. Alguns varen fugir cap al sur en tots els seus bens, a territoris encara musulmans, mentres que uns atres varen permanéixer en el nou regne cristià, ademés existia una àmplia base mossàrap, cristians que vivien en zona musulmana conservant religió, llengua i costums, i judeus, que varen seguir en les seues propietats.

El llibre es conserva en l'Archiu de la Seu de Barcelona, actualment Archiu de la Corona d'Aragó.

El text és de molt difícil transcripció, ya que està escrit en lletra migeval fa vora 800 anys. Una de les millors transcripcions va ser feta pels professors Cabanes i Ferrer entre 1979 i 1980 en Saragossa. La llengua utilisada va ser el llatí, com era habitual en l'época.

Entre els que varen rebre les donacions trobem:

- Monasteri de Benifassà. Fundat en 1233 per Jaume I.

- Ros de Gressols (Bressols en França prop de Garona).

- Fortuny Peris de Roda (Rodez en Occitània (França)).

- Sancho Llopis d'Alfaro (Alfaro en La Rioja, frontera entre Navarra, Aragó i Castella).

- Garcia Perez de Pina (Aragó)

- Ximeno Pérez de Pina (Regne d'Aragó)

- Pedro, boteller d'Ayeca (Ayera en Osca, Regne d'Aragó)

- Pedro d'Ayera (Ayera en Osca, Regne d'Aragó)

- Pere de Spigol

- Berenguer de Vital (Saint Vital en França).

- Pere de Barberà (Barberà del Vallés, Catalunya)

- Miquel de Condom i la seua esposa Oria (Condom en Occitània, França).

- Ermengaut Regine

- Pere, escriba.

- Sancho Arnaldo (Regne d'Aragó)

- Josep de Vallés (Comarca de Catalunya)

- Roderic de Belloc (Comuna francesa d'Occitània).

- Pere de Sanaugam (Sanahuja en Lleida)

- Sebastià, vinater.

- Josef de Limoitge (Limoges en França)

- Pere de Canaminas (Conomines?)

- Borràs de Valimayna

- Guillem de Pulcroloco (Sant Pere de Bell-lloc en França).

Dels 22 personages que varen rebre terres en Benimaclet eren:

- 7 (32%) de lo que actualment es França

- 5 (23%) del Regne d'Aragó

- 3 (14%) de Catalunya

- 2 ( 9%) del Regne de Valéncia

- 5 (23%) d'orige desconegut

Estes persones eren les propietàries de les terres i les cases, pero no sempre se quedaren a viure en les seues possessions. Alguns només cobraven les rendes de les persones que treballen les seues terres.

A continuació reproduim les transcripcions que varen fer els Professors Cabanes i Ferrer en el llibre "El LLibre del Repartiment del Regne de Valéncia".

Any 1238

89 Monasterium de Benifaça: domos in Valentia et quinque iovatas in termino de Valentia, in alqueria de Benimaglet (et quinque iovatas in termino de Murvedre, in alqueria de Caned). V nonas octobris (X)

319 Ros de Gresols: domos de (Alcodexars et ortum de raiç Abboçenet) Iusef Alboageix (et IIII iovatas in almatral Beniferre, in Villanova) et III fanecatas terre in Benimaglet et V iovatas in Petraer Fauquia. III nonas iuii (X)

380 Fortuni Periç de Roda et Sancio Lupiç d'Alfaro: XII iovatas in alqueria de Benimaglet et singulas domos in Valentia et singulos ortos.

435 Gartia Petri de Pina et Eiximinus Petri: alqueriam de Benimaglet, sine furnis et molendinis. Kalendas iulii.

645 Petrus, botellarius de Ayeca: domos de alfaqui Mahomat Almatro in çuchac Alacaudi et iovatas in (Pala; Andarela) Benimaglet, et unum in termino. XVI kalendas septembris.

905 P. De Ayera: domos de alfaqui Mahomat Almatro et unumortum et II iovatas in Benimaglet. II kalendas octobris.

922 P. De Spigol, de Palatio Angularie: domos (Ali Hacbiroz et III iovatas orti in Petra Aceflia) ante domos de Aborrabe Abincelmi; et duas iovatas in raal Terraç; et ortum II fanecarum in Benimaglet. Idus septembris.

Any 1239

1288 Berengarius Vitalis: domos de (Mohamat Abinhorta) Mohamat Abenhorra et III iovatas in termino, et I ortum trium fanacarum de Benimaglet, super raallum Blaschi Maça. VII kalandas febroarii.

1343 P. de Barbera: in emenda unius iovate et concambio quam habere debebas in Beniferre, I iovatam in Benimaglet, sicut iam eam tibi per episcopum Barchionr facimus assignari et terminari. V kalendas aprilis.

1503 Michael de Condon et uxor eius Oria, domos iuxta domum Martini Petri et Dominici Egidii et duas iovatas in Andarella et II fanecatas pro orto in Benimaglet. Nonas decembris.

Any 1240

1525 Ermengaut Regine: V iovatas in Benimaglet, quarum, una confrontatur cum hereditate Framez; et alie IIII, cum heriditate Sancie Arnaldi. V kalendas ianuarii.

1526 P., scriptor: sex iovatas, quarum IIII sunt in raal Abendeiça et mediam iovatam in Benimaçot, et XVI fanecate in Benimaglet. IIII kalendas ianuarii.

1527 Prima: V iovatas in Benimaglet qui confrontatur cum hereditate de Almengiart et cum termino de Rascayna. V kalendas ianuarii.

1528 Sancia Arnaldi: V iovatas in Benimaglet, quarum una confrontatur cum heritate de Almengiart et alie IIII, cum heriditate de Prima.

1532 I. De Vallibus: II fanecatas et mediam in Benimaglet, prope hereditatem Sancie Arnaldi, in pretio C. M. Solidorum iaccensium. V kalendas ianuarii.

1535 P., scriptor: ... et IIII fanecatas in Benimaglet que contiguantur cum honore B. Maça... IIII kalendas ianuarii.

1537 R. De Belloc: VII iovatas in raal Amambro et in raal Carpesy et contiguantur cum termino de Benimaglet et in via que vadit ad Alborayatz et in partibus rahal Hayx. IIII kalendas ianuarii.

1548 P. De Sanaugam: I iovatam et mediam et unam fanecatam in Benimaglet... VI kalendas madii

1622 Sabastius, vinatarius: I iovatam in Benimaglet et I ortum in Valentia. Kalendas septembris.

1623 I. De Limoitge: VI fanecatas in Benimaglet. Kalendas septembris.

1635 P. De Canaminas: unam iovatam terre in Benimaclet que fuit R. De Anguer, et quia non fuit ad diem, revocamus et damus hoc tibi in emenda illius terre quam tibi dederamus in dicta alqueria. VIIII kalendas novembris

Any 1242

181 P. Ruilars, G. Boti, F. Urgeles, Borracius de Valimayna: unusquisque domos et III iovatas in Benimaçlet, qui est in termino de Canaynra. II kalenas decembris.

Font:

CABANES PECOURT, Mª DESAMPARATS i FERRER NAVARRO, RAMÓN. "Libre del Repartiment del Regne de Valéncia", Ed. Anúbar, Saragossa, 1979, ISBN 84-7013-125-9

Les Quintes

LES QUINTES

El servici militar obligatori per als varons va estar en vigor en Espanya des de 1704, en l'arribada dels Borbons, fins a l'any 2001. A lo llarc d'estos anys diferents sistemes, sortejos, governs... donaren lloc a un servici militar que anava canviant en temps pero que mantenia les Quintes com una constant.

Fins al sigle XVIII el reclutament es realisava a través d'enganches pagats i portant a vagos, de menics i gent marginada, fins que en l'arribada dels Borbons (any 1704) es va copiar el model francés que va introduir el reclutament de "quintes", cridat aixina perque s'elegia a un de cada cinc mossos en edat militar, per mig de sorteig. I com l'Eixèrcit era propietat del Rei, als quints se'ls dia que anaven a servir al Rei, denominació que va perdurar en Espanya fins a l'instauració de la República d'1931.

Les Corts de Càdis d'1812 varen instaurar l'obligatorietat del servici militar de tots els varons, sense discriminacions per primera volta. En 1837 es varen abolir totalment les exencions de que havien gojat determinats sectors privilegiats, encara que era un mer verniç ya que eixa part de la ciutadania podia redimir-se per mig de pagos en metàlic a l'Estat o ben presentant un substitut, lo que va fer exclamar a autors d'aquell temps i dels nostres que el servici militar solament ho feyen els pobres.

La figura del substitut era la d'un home que havia eixit exent en el sorteig de les Quintes i anava a fer el Servici Miliar en substitució d'un dels triats, este sistema va ser llegal fins a 1912 en que es va suprimir. El pagament per a lliurar-se del servici va seguir en funcionament fins a 1940, al que accedien les rentes més altes o obligaven a hipotecar-se a la classe mija. En els anys 1920 s'havia de pagar 500 duros (el jornal de 500 dies, 2500 pessetes o 15 euros) per a lliurar-se de la mili. Alguns cacics alvançaven els diners als seus veïns que es veen obligats a tornar els diners en interessos (creant-se un deute que tardava anys en pagar-se).

El servici militar va ser sempre molt llarc, en general s'establien 8 anys de servici dels quals entre dos i quatre anys eren de servici actiu,i lo restant del periodo de reserva. En periodos de guerra (Carlistes, Cuba i Filipines, Àfrica, Guerra Civil....) complir en el Servici era sinònim d'una mort prematura. Per això moltes famílies s'empenyoraven per a lliurar als seus fills.

Consten en l'Archiu del Regne de Valéncia documents notarials en els quals un gran número de veïns i viudes d'un mateix poble se comprometien a fer front entre tots al pagament, be fora dels subtituts necessaris o del pagament en metàlic d'aquells que foren triats. Era una forma solidària de lliurar a tots els “quintos” del poble del servici militar. S'acodia al notari i se comprometien a pagar la seua part (100 duros) ya que el sorteig afectava a 1 de cada 5.

El mecanisme de reclutament era complex i es desenrollava per diversos organismes. El Govern fixava cada any el cupo global de reclutes que estimava necessari i els seccionava per províncies. El procés s'iniciava pels Ajuntaments en els que existia el que es denominava "Negociat de Quintes", on a través del padró municipal d'habitants, els Registres Civils i fins i tot els parroquials, es controlava als jóvens que havien complit 20 anys d'edat durant el transcurs de l'any anterior (es feya normalment durant el més de giner) Eixos mossos eren citats a les dependències municipals a on se'ls filiava, media l'estatura i el seu pes, i posteriorment es publicaven les llistes en els noms dels mossos considerats útils, que podien ser impugnades dins dels determinis reglamentaris. En el més de Febrer es donaven a conéixer les llistes definitives i ya solament calia esperar al sorteig.

El sorteig tenia lloc en els Ajuntaments de tots els pobles d'Espanya, fins a ben entrat el sigle XX i era públic. Acodien els mossos, familiars i amics, que aguardaven expectants el resultat d'eixa "rifa" que anava a determinar el seu futur immediat. L'escritor Sánchez del Real fa una excelent descripció d'una d'eixes "loteries": "En totes les poblacions no se sent més que el soroll de les boles que van a decidir la sòrt de centenars d'infeliços. Este dumenge era una espècie de jubileu del dolor. Es llig la llei de quintes i es nomena el primer que ha de decidir l'acàs. Ix el número i després un atre i un atre i un atre. Es veuen alguns ulls espurnants d'alegria, els menys sempre, i els mes nuvolats de densa tristor. Quan acaba l'acte la mitat de la població està ferida de mort. Ya se sap quí són els elegits per la desgràcia". Aquells dels triats que no és presentaven al Servici eren declarats pròfucs i eren perseguits de per vida.

En acabar la Guerra Civil el servici militar és fa universal (per als varons). En tots els pobles els quintos formen grups i son reconeguts entre ells com d'una mateixa quinta. En Benimaclet la gent major encara reconeix als de la mateixa quinta. Ya a partir dels anys 70 del segle XX, en el creiximent de la població va desapareguent el sentiment de quinta en Benimaclet.

En 1991 s'acceptaren per primera volta els objectors de consciència i en 2001 se declarà la suspensió del Servici Militar Obligatori, passant de nou a un servici militar profesional.