La festa lliterària de 1928:
el precedent dels Jocs Florals de Benimaclet
Quan parlem
dels actuals Jocs Florals de Benimaclet solem mirar cap a l'any 1931, quan
gràcies a l'impuls de Josep Maria Bayarri, en la colaboració d'Eduart Buil i
Pasqual Asins, el nostre poble celebrà els seus primers Jocs Florals. No
obstant, tres anys abans ya trobem un precedent ben significatiu que podem
considerar el verdader germen d'aquella iniciativa cultural que acabaria
arreplant en la vida festiva i lliterària de Benimaclet.
Una pàgina
publicada en el semanari Semana Gráfica de setembre de 1928 nos permet
redescobrir una jornada festiva que combinà tradició, música i lliteratura,
organizada per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet.
La «Camèlia» de 1928
Les imàgens
publicades mostren un poble orgullós de les seues costums. En una de les
fotografies apareix un «Grupo de Labradoras y labradores vestidos a la antigua
usanza que tomaron parte en el baile tradicional de la “Camelia”, celebrado con
gran éxito en la Sociedad Instructiva Musical con motivo de las fiestas que
patrocina dicha entidad musical».
L'escena
resulta especialment interessant perque documenta la voluntat dels
benimacleters de recuperar i dignificar les seues tradicions populars, en una
época en que la societat valenciana vivia importants canvis socials i
culturals.
També
apareixen dos dels carruages engalanats en flors naturals que desfilaren durant
les festes, «tripulados por bellas señoritas», oferint una image de l'esplendor
i la participació popular que caracterisaven aquelles celebracions.
Maria Peiró, Reina de les Festes
Entre les
fotografies destaca la de la jove Maria Peiró i Roger, presentada pel semanari
com «la bella señorita María Peiró, proclamada reina de los festejos
organizados por la Sociedad Instructiva».
La figura de
la Regina de les Festes, tan habitual en moltes celebracions valencianes del
sigle XX, simbolisava la representació pública de la joventut i de la societat
local, convertint-se en una de les principals protagonistes dels actes festius.
Eduart Buil i la festa lliterària
Pero la
notícia conté un detall especialment rellevant per a la història cultural de
Benimaclet. Junt a les fotografies apareix el retrat d'Eduart Buil, a qui Semana
Gráfica descriu com:
«Nuestro
compañero en la Prensa y laureado poeta, don Eduardo Buil, que fue mantenedor
de la fiesta literaria celebrada con motivo de las fiestas en este pueblo».
Esta
referència confirma que en les festes de 1928 ya se celebrà una autèntica festa
lliterària, presidida per un poeta de reconegut prestigi. No es tractava
únicament d'actes festius o musicals, sino també d'un espai dedicat a la
cultura, la poesia i les lletres.
Precisament,
tres anys més tart, en 1931, Eduart Buil colaboraria en Josep Maria Bayarri i
Pasqual Asins en la celebració dels primers Jocs Florals de Benimaclet. Per
això, resulta difícil no vore en aquella festa lliterària de 1928 el precedent
directe dels Jocs Florals que naixerien oficialment poc de temps més tart.
La Societat Instructiva Musical i la «Pezuña»
Aquelles
festes estaven organisades per la Societat Instructiva Musical de Benimaclet,
una de les dos grans entitats musicals que marcaren la vida social del poble
durant les primeres décades del sigle XX.
Els
benimacleters coneixien popularment la seua banda com «La Pezuña»,
mentres que la banda rival del Casino Instructiu i Benèfic era coneguda com «La
Mano». Aquella rivalitat, que hui forma part de la memòria popular del
poble, dividí passions durant més de vint anys i contribuí a mantindre una
intensa activitat musical i cultural.
Finalment,
el 13 de març de 1932, les dos entitats decidiren unir esforços i es fusionaren
en una sola agrupació, naixent aixina l'actual Centre Instructiu Musical de
Benimaclet, hereu d'aquella rica tradició musical.
Un llegat que continua viu
Hui, casi un
sigle despuix d'aquelles festes de 1928, podem afirmar que aquella modesta
festa lliterària sembrà una llavor que ha arribat fins als nostres dies.
Els Jocs
Florals de Benimaclet recuperats en el sigle XXI representen la continuïtat
d'aquell esperit que unia festa, cultura, poesia i amor pel poble. I enguany,
gràcies a l'esforç i compromís de la Clavaria Gent de Benimaclet, tindrà
lloc la VI Edició dels Jocs Florals de Benimaclet, consolidant una iniciativa
que torna a ocupar el lloc que mereix dins de les nostres festes patronals. A més la ceremònia tindrà lloc en el Centre instructiu de Benimaclet el pròxim 10 de setembre, reforçant aquella unió entre música, lletres i Benimaclet.
Mirar les
fotografies de 1928 és molt més que contemplar unes imàgens antigues. És
descobrir els orígens d'una tradició cultural pròpia i comprovar que, generació
darrere generació, Benimaclet ha sabut mantindre viva la seua passió per la
música, la poesia i les seues senyes d'identitat.
Perque els
Jocs Florals de Benimaclet no són només una recuperació moderna: són l'herència
viva d'aquella festa lliterària que ya emocionava als nostres antepassats en
1928.
