domingo, 29 de octubre de 2017

El Cementeri de Benimaclet

EL CEMENTERI DE BENIMACLET

El Fossar de Benimaclet

Durant casi dos sigles, quan el Lloc de Benimaclet formava part de la parròquia matriu de Sant Esteve, els seus habitants disponien d'un cementeri propi, pero no en el lloc de la seua demarcació sino en el centre de Valéncia, en lo que hui és carrer de Bonaire (prop de lo que hui es la Plaça de Tetuan). El cementeri es denominava Fosar de Benimaclet.

Situació del Fossar de Benimaclet
Allí es portaven els morts d'este poble. El mig de transport podia ser en carro o a muscles. Sembla ser que esta última modalitat era la més usual. Hi havia ya un itinerari previst, este era a través del desaparegut Camí Vell de Benimaclet, i que en acabant de travessar camps, séquies, etc. tenia l'entrada a Valéncia pel Pont del Real. Una volta creuat este, l'itinerari que seguia la comitiva passava pel descampat de la plaça de Predicadors, sempre a la dreta, fins al carrer Chufa en que es trobava el Fosar. Atres carrers que ho delimitaven eren les de la Congregació Saboners i un menut carreró que el circumdava acabant en una plaça en la que desembocava el carrer Altar de Sant Vicent. Hui eixos carrers han canviat i vénen a ser Bonarie, Conde Montornés, Mar, etc.

En l'Iglésia Benimaclet

Pels llibres i en anotacions concretes se deduïx que a l'hora d'efectuar sepelis, hi ha dos llocs a on poder fer-ho. Tal volta fins a junts, pero diferenciats en quant que un d'ells, el Vas dels Sants era lloc habitual de sepeli de tots els confrares i la seua família. El tenien com a assegurat. No obstant podia enterrar-se en eixe Vas, encara que no es pertanyguera a la Confraria, això sí, pagant la cantitat estipulada en eixe moment.
Un atre lloc era el Vas de les ànimes. Ací s'enterrava a tots aquells que eren aliens a la confraria i qui dictaminava o autorisava el seu sepeli era l'autoritat civil del moment perque es parla de llicència del Sr. Oficial. Ací se donen casos, com el que descriu el retor, que “va ser enterrat per amor de Deu per no tindre cosa alguna”.
De distintes parts, i no solament de la feligresía, serien enterrats en el Vas dels sants. Se portaven difunts d'Alboraya i Russafa, lo que nos dona a entendre que Benimaclet per ser la Sèu de la Confraria dels Sants de la Pedra, atrea als devots llauradors de tota l'horta de Valéncia. Tal volta per això les taxes de defunció i sepelis en la Parròquia es veen abultades quan en realitat no eren tan numeroses.
Nos crida l'atenció l'expressió “Vas”. És una paraula que equival a cavitat o buit i ve expressada en cementeris antics. Podia també donar-li nom aquella costum de posar un got de llàgrimes que era un menut recipient que s'adjuntava a les criptes o tombes el qual es devia arreplegar i aünar les llàgrimes derramades pels familiars i amics d'aquell, els restants dels quals quedaven allí.

En el regnat de Carles III se prohibix l'enterrament en les iglésies. Els enterraments dins del recint parroquial en époques d'epidèmies havia dut molts problemes de salubritat. Els enterraments se realisaven sense caixa i damunt dels anteriors. S'acondiciona un nou emplaçament al costat de la Parròquia en camí per mig i la carretera que eixia per a Valéncia. O siga, lo que hui és el carrer de Nostra Senyora de l'Assunció i Baró de Sant Petrillo. Ací està el Cementeri durant uns quants anys.

Cementeri Vell

Entrada antiga del Cementeri Parroquial de
Benimaclet
Encara que molts anys abans ya s'havien promulgat órdens reals per a suprimir tots els cementeris en les parròquies de les ciutats, només quan apleguen les epidèmia de còlera a finals del segle XIX és quan aumenta la pressió sobre el de Benimaclet (el Cementeri General de Valéncia s'havia obert en 1807).

El cementeri municipal de Benimaclet va ser clausurat en 1879 “pels perjuïns que pogueren causar la salut del veïnat”, i en virtut de l'aprovació d'un dictamen de la Comissió de Cementeris d'este mateix any en el que es proponia:
1º Que des del primer de Giner pròxim quede tancat el cementeri cridat de Benimaclet donant-se sepultura als cadàvers que procedixquen d'aquell poble en el Cementeri General.
2º Que s'ordena a l'alcalde pedàneu de Benimaclet que arreplegue la clau del citat cementeri i l'entregue abans de les tres hores de la vesprada del dia primer de Giner de 1880 pròxim al president de la Comissió municipal de cementeris.
3º Que se done conte raonat d'estos acorts a l'Excm. Sr. arquebisbe de la diòcesis per al seu coneiximent i efectes oportuns.

Caseta nº1 del Cementeri de Benimaclet de Rosa Monserrat Giner morta el 26-11-1880. Degué posar-se en el Cementeri General de Valéncia i en acabant traspassar-se al Parroquial de Benimaclet quan se va obrir.










 Al no prosperar l'oferiment d'uns veïns de Benimaclet, en decembre de 1879, i, posteriorment, el del retor de Benimaclet, D. Francisco Català i Boscá, en febrer de de 1889, sobre cessió del terreny que ocupava dit cementeri per més que la Corporació Municipal no posara en dubte el dret que assistia a la Junta de Fabrica de la Parròquia. Finalment se porta a efecte l'iniciativa de varis veïns de Benimaclet de construir, en fondos propis, un nou cementeri.

Per a poder complimentar estes normes es compren terrenys en la partida de Vera. Li va cabre a D. Francisco Català iniciar eixe trasllat proporcionant eixe menut reducte del nostre cementeri que cridem “Vell”. El camp en que va ser construït en aquell temps nou cementeri, pertanyia a D. José Francisco Ciurana Ferrandis, àlies Pepe Franco. El camp era de sis fanecades. Es va construir solament una part, la que hui es diu cementeri Vell, i en acabant se va ampliar o és lo que actualment es diu sector Eixample. La fanecada es va pagar a 150 pessetes.

Per a la construcció d'este cementeri varen contribuir molts feligresos carrejant pedres i materials des de la pedrera de Burjassot. Encara es poden enumerar alguns d'ells: Purna, Pepe Franco, Andreuet de Benlliure, Talpo, Cafis, Lluïs de Plaça, etc. Açò es dona en els últims anys del sigle dèneu (1896-99).


Sector Eixample

D. Miguel Zaragozà Barber, retor en eixe moment, és el que s'encarrega de l'ampliació habilitant lo restant de les 6 fanecades donant-li a este sector el nom de “Eixample”. No podem fixar data de construcció, puix i va ampliant a poc a poc segons les necessitats. Sí que sabem que els primers sepelis que es realisen són en 1925. Durant la Segon República, seguint les noves lleis anticlericals, com el cementeri era parroquial, com en moltes atres coses, quedaren confiscades per l'Ajuntament. En aquells anys no es varen construir més casetes degut a que les necessitats de la població eren atres. Aquells que no havien comprat caseta hagueren de ser soterrats en terra (i serien traspassats a casetes una volta finalisada la Guerra). Durant la Guerra Civil el Comité Revolucionari de Benimaclet va expropiar el Cementeri Parroquial.

Soterrament dels Màrtirs Salesians
en 1940 en el Cementeri de Benimaclet
Durant aquells moments se varen profanar les sepultures dels P.P. Salesians i les del que va ser cura retor d'esta, D. Francisco Català i Boscà. Dels cadàvers dels P.P. Salesians profanats, deu fer-se menció del que va ser condiscípul de Sant Joan de Bosco, D. Santiago Elrione, Popular i apreciat vicari de Sant Antoni Abat del carrer de Sagunt i un germà salesià mort, segons s'afirma en gran conte de santitat, per lo que es trobava inhumat en lloc preferent. A partir d'ahí fins que acaba el conflicte, tots els enterrament varen ser civils, sense que fora permés signe algun catòlic.





Sector Nou

En els terrenys adquirits per al cementeri per D. Sebastián Zaragozà, un nou sector s'afig al núcleu primari. Encara que es compra una extensió determinada, no es pot construir en la seua totalitat. Li afecta el proyecte de l'autopista en les seues servituts. De les 5 fanecades i dèu braces comprades als seus propietaris queda un triàngul en una superfície de 272 metros no edificador. Este terreny és una propietat indivisa que pertany a quatre propietaris, a els que es posa d'acort per a la seua venda. L'inscripció en el registre a nom de la Parròquia es fa el 16 d'Agost de 1960. En 1961, una volta construït, es beneïx este sector pel Bisbe Auxiliar.

Sector 4.D.

En l'increment de població, les necessitats d'enterrament en Benimaclet aumenten i s'intenta respondre ad això per mig de la construcció d'un nou sector. Per ad això es van adquirint, per part de l'Administració del Cementeri, parceles de terreny a distints propietaris. La primera compra es fa el 16 de Novembre de 1973. Són 4 fanecades. La segona compra és el 31 d'octubre de 1975, en 4 fanecades i cent huitanta braces; i la tercera, el dia 20 de novembre de 1986. Esta volta són tres fanecades. La promoció i gestió de tot açò, està a càrrec de D. Juan Luis Orquín, retor del moment.

D. Juan s'encarrega també d'allò que suponia una assignatura pendent, i és, la netea i embelliment del cementeri per mig de l'ubicació d'una menuda pero moderna capella dins d'un entorn molt agradable. Supon un espai idòneu per a celebracions multitudinàries en la festivitat de Tots els Sants.

Inauguració del Panteó Sacerdotal
En els últims anys s'ha construït el Pabelló Sacerdotal, en el lloc que ocupava la sepultura del Pare Català, promotor del cementeri. En este pabelló s'han traspassat les restes dels dos últims rectors de Benimaclet Don Miguel Zaragozà i Don Sebastiàn Zaragozà (que estaven en el mig del cementeri, junt a l'ossari). La làpida del Pare Català que ocupava este lloc actualment no es troba allí, tal volta estiga en la cripta.

miércoles, 25 de octubre de 2017

La defensa dels pirates en els segles XVI i XVII

LA DEFENSA DELS PIRATES EN ELS SEGLES XVI I XVII

La pirateria existix des de temps molt antics, ya en l'imperi romà Juli Cessar va fer alguna campanya contra pirates. Pero és en la baixa edat mija quan es comença a crear una pirateria més organisada.

Com a reacció als atacs dels regnes cristians i com a venjança de la conquista de terres anteriorment musulmanes, des del regne Nazarí de Granada i berberiscs del Nort d'Àfrica comencen a finals del sigle XIII a organisar molt mes la pirateria aplegant a impondre's en els sigles XIV i XV a la dels regnes cristians.

Ya a finals del sigle XV en la conquista de Granada, acabant aixina la Reconquista de la Península Ibèrica, molts musulmans varen emigrar a les ciutats costeres del Nort d'Àfrica, açò va fer que aumentaren els actes de pirateria com a venjança per la recent perduda de les terres musulmanes en la península ibèrica,

En 1547 se celebren Corts de Monsó exponent, en un ambient molt sensible pels atacs dels pirates berberiscs, els tres braços del Regne de Valéncia la seua preocupació per la defensa de la costa. Específicament varen solicitar la millora de les fortificacions de Peníscola i La Vila, l'enviament a Cullera de tres o quatre peces d'artilleria i la construcció d'una torre en la veta de Cullera i una atra en Orpesa per a dissuadir als corsaris que atacaven als peixcadors.

Esta preocupació creixent va ser que se contractara a experts en defensa de costa. Un d'ells, Antonelli, va recórrer tota la costa del regne de Valéncia per a fer un informe per a la defensa d'esta. Este informe, entregat en 1563, recull quarantassís torres construïdes i catorze en proyecte, pero propon una profunda reforma. En l'informe aconsellava impedir que els corsaris pogueren abastir-se d'aigua en eixa costa, per ad açò era important posar artilleria en les torres ya construïdes. Era necessari per tant fer-los nous arremates en unes guirnaldes sobre cans que eixamplaren la plataforma superior de manera que les peces d'artilleria tingueren lloc per a recular. També calia fer cinc noves torres en els llocs en els que faltaven.

El sistema de defensa del llitoral es regia per unes Ordenances, les primeres conegudes en 1554 pel duc de Maqueda, “Ordenacions de la guarda marítima del Regne”. Més tart és Vespasiano Gonzaga, el que publica, entre 1575 i 1578, les “Ordinacions tocants a la custòdia i guarda de la costa marítima del Regne de Valéncia”. També Vespasiano Manrique de Lara i Gonzaga, virrei de Valéncia, en 28 de juny de 1673, publicava les “Ordinacions tocants a la custòdia i guarda de la costa marítima del Regne de Valéncia”, document que ha aplegat fins als nostres dies en perfecte estat, en el qual s'inclouen detalls de la participació del personal i les seues obligacions, aixina com la menció a totes les torres distribuïdes a lo llarc de tota la costa valenciana.

En estes Ordenacions se distribuïx quants hòmens de cada poble han de participar en esta defensa i a quina torre o zona han de acodir a vigilar. Segons podem llegir en el llibre diu lliteralment “De Benimaclet baixen quatre hòmens al puesto de AYGUA DE BONONAT”. Este puesto d'Aigua de Bononat estava situat entre la sèquia de Vera i Gas. En este puesto es disponia d'aigua potable i era una zona marítima a on mantenia a les naus que volien entrar el Port de Valéncia en quarentena.

Atres poble de l'Horta Nort cobrien zones més al Nort. De Meliana y de Moncada baixaven 4 hòmens de cada poble a Aigua de Meliana. De Borbotó, Carpesa i Tavernes Blanques baixaven 2 hòmens de cada poble al puesto del Barranc de Carraixet. D'Alboraya i Almàssera baixaven 4 i 2 hòmens respectivament a Aigua d'Alboraya.


Les torres, generalment, estaven ocupades per quatre hòmens, dels quals dos eren “atalladors” que anaven a cavall vigilant l'espai de costa entre dos torres aixina com la comunicació entre estes torres, i els atres dos eren “guardes” que s'alternaven la vigilància des de la torre. Les torres, també, estaven auxiliades per companyies de cavalls que devien acodir a auxiliar a les torres, en cas d'avís per part d'estes d'algun atac dels pirates berberiscs. Estes companyies també estan arreplegades en les ordenacions en totes les obligacions que tenien. En estes ordenacions a pare d'arreplegar les obligacions i tasques de tot el personal que participava en el sistema defensiu s'arrepleguen, fins i tot, les penes que rebria cada membre de no complir en les seues obligacions i alguns privilegis. També inclou en les ordenacions a peixcadors, caçadors i pastors, els quals podrien entorpir la vigilància de la costa, marcant-los una série de prohibicions i normes a seguir.

sábado, 21 de octubre de 2017

Futbolistes de Benimaclet

FUTBOLISTES DE BENIMACLET

Salvador Mut Latorre, naixcut el 31 de Decembre de 1936, va ser un futboliste que desempenyorà el paper de guardameta en diversos equips de Primera Divisió de la Lliga Espanyola. Començà la seua carrera deportiva en l'Alcoyà en la temporada 1957-58 en la segona divisió.
Des de la temporada 1959-1967 jugà en el Sevilla F.C. en la Primera Divisió i en la temporada 1967-68 ho va ser en el Llevant U.D.
Va ser seleccionat per a la selecció espanyola sub-21, encara que no arribà a jugar.
Va ser titular en 161 partits de Primera Divisió. Durant alguns anys va entrenar alguns equips de categories regionals com el Dénia.
Una volta es va retirar de la vida deportiva va regentar un quiosc en el carrer Enric Navarro de Benimaclet.



José Hernandez Aliaga, naixcut el 18 de giner de 1944, és un ex-futboliste que jugava de davanter.
Va començar la seua carrera en 1965 jugant per al Calvo Sotelo (equip que més tart passaria a denominar-se CD. Puertollano). Va jugar per al club fins a 1968 en Segona Divisió. En eixe any es va passar a l'Atlètic de Madrit de Primera Divisió, en on va jugar fins a l'any 1970. En eixe any es va anar a l'Elig CF, a on va jugar dos temporades en Primera Divisió i on finalment es va retirar en 1972.
En total va jugar 124 partits com titular i 7 com a suplent i va marcar 19 gols.





Jaime Gavilán Martínez, naixcut el 12 de maig de 1985 és un futboliste en actiu. Se crià en Benimaclet. Va estudiar en el Colege Sagrada Família (PJO) de Benimaclet, on va començar la seua passió pels deports en general i pel fútbol en particular. Va ser en el colege on va començar a destacar en l'equip de fútbol sala i d'ahí passà a jugar en el Sporting de Benimaclet. Al poc temps els observadors del Valéncia C. F. se donaren conte del seu gran potencial i als 15 anys va començar a militar en les categories inferiors de dit club. Poc a poc va ser escalant en el club de Mestalla fins a aplegar a debutar en el primer equip en Primera Divisió en la temporada 2002-03. Despuix de passar unes temporades en el Tenerife i Getafe tornà al Valéncia les temporades 2006 i 2007. A continuació jugà 7 temporades en el Getafe i una en el Llevant UD.

Actualment juga en el equip de la Superlliga Grega F.C. Platanias.
Ha jugat en total 183 partits com titular i 95 com suplent, marcant 31 gols.
Ha segut internacional en la selecció espanyola sub-19, sub-20 i sub-21.

Entre els títuls conseguits destaca la Lliga de l'any 2003-04, la Copa del Rey 2007-08, la UEFA 2003-04 en el Valéncia CF i una Eurocopa Sub-19 en l'any 2004.



José Enrique Sánchez Díaz. Va nàixer en Benimaclet el 23 de giner de 1986), més conegut com José Enrique. S'eixercitava com a lateral esquerre.

Va donar els seus primers passos com a futboliste jugant en l'equip del colege en Benimaclet, i d'ahí passà a l'escola del "Colege Salgui" de Sant Marcelí, d'on varen eixir jugadors com Fernando Gómez Colomer (ex capità del Valéncia CF) per a més tart entrar en la pedrera de l'Alce UD. Posteriorment, en la temporada 2005/06, va ser traspassat al Valéncia CF, encara que no va aplegar a disputar cap partit oficial i va ser cedit al RC Celta de Vigo, on va jugar 14 partits.

En juny de 2006 va fichar pel Vila-real CF, aplegant a participar en 22 partits com a titular en Lliga ademés d'un en Copa del Rei. En agost de 2007 va ser traspassat al Newcastle United FC de la Premier League d'Anglaterra; encara que li va costar adaptar-se, en el seu primer any va conseguir jugar 23 partits de Lliga, tres en la FA Cup i atres dos en la Copa de la Lliga. Va marcar el seu primer gol en el Newcastle en un partit davant el Nottingham Forest FC disputat el 29 de març de 2010.

En agost de 2011 va ser traspassat al Liverpool FC per una cantitat propenca als 7 millons d'euros.


En setembre de 2016 és fichat pel Real Saragossa procedent del mercat de jugadors parats, ya que esta mateixa temporada no renova en el Liverpool FC, convertint-se en jugador lliure. Actualment està retirat.


martes, 17 de octubre de 2017

El fútbol en Benimaclet

EL FUTBOL EN BENIMACLET


Actualment Benimaclet conta en un equip de fútbol, el Sporting Benimaclet, que des de 1991 representa al nostre poble en les competicions deportives. Pero en Benimaclet hi ha tradició futbolística des d'almenys 1923.

La primera referència al fútbol en Benimaclet apareix en el Mundo Deportivo en l'any 1923 que narra uns partits entre clubs no federats. El club dua per nom BENIMACLET FC.

En Juliol de 1924, durant les festes de la joventut de Benimaclet dedicades a Sant Lluïs Gonzaga se celebrà a les quatre de la vesprada un partit entre els infantils del Benimaclet FC i els del Ibèrica C.D (per lo tant l'equip tenia categories inferiors). i a les sis un atre entre el campeó de la copa Vidal, el U.S. La Vega i el Benimaclet en el camp fronterer al Sindicat Agrícola. L'alineació del Benimaclet va ser: Belenguer, Noguera, Gómez, Soler, Pisá I, Rios, Cortina, Pisà II, Peiró, Aparisi, Giner, Terrones i Garcia.


En els anys 30 el Benimaclet FC seguia jugant en el Camp del Benimaclet en la Carrasca. En la crònica del partit podem llegir que “El dumenge se jugà un partit entre els equips dalt mencionats (Benimaclet FC i Porvenir FC) quedant vencedors els locals per 2 a 1. Els jugadors del Porvenir protestaren de l'imparcialitat de l'àrbit, per causes no justificades, Pel Benimaclet se distinguiren Furió, Montañana, Oltra i Roselló. El Benimaclet va alinear a Navarro, Furió, Montañana, Romeu, Garcia, Cuenca, Oltra, Rubiols, Roselló, Zarzo i M. Cuenca.”


La Guerra Civil va interrompre l'activitat deportiva en el poble. A partir dels anys 50 del segle XX apareix un nou Benimaclet jugant en la categoria Regional de la Comunitat Valenciana. En 1976 l'alineació habitual era: Ciurana, Lupo, Victor, Madrid, Losa, Juan, Espí, Jesús, Sanchez, Torres Iborra, Mateo i Quique. En aquell anys el Benimaclet era descrit com “un conjunt molt homogeneu, sense fisures en les seues llínies” i es mantenia en bona possició en la classificació de la categoria.

Durant estos anys, el club aplega fins i tot a dispondre d'una penya d'aficionats, que es desplaça a les localitats on juga l'equip. Cal tindre en conte que el Benimaclet, generalment enquadrat en el grup Nort, es desplaça a localitats com Moncofa, Bechí o Castelló (jugant en el camp del Castalia). En una crònica de 1979 es fa referència al bon tracte a l'equip contrari i a la seua directiva per part de l'equip de Benimaclet ("esto es tan excepcional hoy en dia") 

Segons narra la web del Sporting Benimaclet, una vella llegenda de l'época conta que en l'equip benimacleter s'alineà a Kempes. Si sí, heu llegit be, Kempes va jugar en el Benimaclet, llàstima que no anara Mario Kempes el Matador, sino el seu Germà Hugo Kempes.

L'equip se mantingué en actiu per lo menys fins a 1985. En aquells anys el Benimaclet acusa els mals resultats i la pèrdua del camp de fútbol. Les últimes alineacions solien ser: Ciurana, Osuna, Clemencia, Madrid, Aznar I, Benlliure, Aznar II, Pepito, Luis, Alonso i Bautista.

S'acosten els anys 90, i este equip de fútbol va morint, esclafat per l'expansió urbanística que devora els solars i camps de fútbol de l'extrarradi. Aixina que el camp del Camí de Vera es convertix en un edifici, i el CF Benimaclet pansa a millor vida.

L'Escola de Fútbol Sporting de Benimaclet es va fundar en l'any 1990 i porta des del seu inici formant en la pràctica deportiva a jóvens tant del poble del que porta el seu nom com d'atres zones de la ciutat de Valéncia. A lo llarc de la seua existència, per l'escola del Sporting han passat més de 3.000 jóvens.



L'equip sempre ha patit l'estat precari del nostre camp de les Fonts i els seu escàs equipament, i és que des de la seua fundació, l'escola ha desenrollat les seues activitats en unes instalacions provisionals. Estes instalacions, han permés, no obstant, que mils de chiquets pogueren practicar el deport en Benimaclet.

viernes, 13 de octubre de 2017

Benimaclet, dret al descans

BENIMACLET, DRET AL DESCANS


Concentració en la porta de l'Església
Uns quants centenars de benimacleters s'han concentrat hui en la Plaça de Benimaclet per a demanar el dret al descans i acabar d'una volta per sempre en el problema del Botelló que des de fa anys afecta al nostre poble i les seues rodalies. La concentració s'ha produït de manera espontànea a través de les rets.


Una pancarta en el cartell "Benimaclet, dret al descans. Botelló fora ya" presidia la concentració a la porta de l'Església de Benimaclet, on durant la majoria de les nits se concentren els incivics que visiten la Plaça en la finalitat de beure alcohol i molestar al veïnat en sorolls insoportables fins a altes hores de la matinada.

El veïnat en la concentració
Fa un any que se creà Benimaclet Descansa, una plataforma d'internet per a defendre el dret al descans. Des d'aquell moment no ha segut possible acabar en el problema a pesar d'estar denunciant en internet i la prensa de manera insistent.

Els veïns han volgut senyalar que NO se va contra l'oci, sino contra abús i demanen poder descans com qualsevol atre veí de la ciutat de Valéncia. 

Els veïns han demanat que l'Associació de Veins s'implique més en el problema i permeta acabar d'una volta en el problema.
S'ha reclamat a la Policia Local que acodixca quan son requerits pel veïnat per problemes que ocasiona el botelló, ya que els veïns tenen la sensació d'estar abandonats per les forces d'orde públic (que reben órdens dels polítics de torn).

Un veí ha indicat que des de fa 5-6 anys estàn recollint-se firmes i que  l'Ajuntament ha passat d'elles. Se referix que l'única opció és la denuncia i la prensa. Se propon denunciar a l'Ajuntament per consum d'alcohol en via pública i a la Delegació del Govern per consum d'estupefaents, aixina com l'implicació de la Policia Nacional.

Una veïna ha demanat al veïnat que en les pròximes concentracions s'òmpliga la plaça. Se propon que cada assistent acodixca en 3 o 4 acompanyants per a donar més força a la reivindicació. Se posa com a data de la concentració el pròxim divendres 20 d'Octubre a les 21 hores en la Plaça de Benimaclet en la finalitat de recollir firmes.


Poble de Benimaclet vol fer constar que no es l'organisadora de les concentracions, pero com qualsevol iniciativa que busque el benestar dels benimacleters serà recolzada per la nostra associació.

domingo, 8 de octubre de 2017

Feliç 9 d'Octubre, dia dels valencians!

¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!



El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!
Símbol viril de la terra,
ala amorosa en la pau,
flama vibrant en la guerra,
clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,
devallant del blau del cel,
fins a tu no arriba el fang,
sols arriba el sant anhel.
Senyera!
Crit i clamor
de l'amor
verdadera.

Flamejant t'he vist al vent
i te porte dins del cor;
moure fas mon sentiment,
puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,
llum de la pàtria en la pau,
flama de nostra consciéncia,
clam, bes i llau.



Carles Salvador 1920



Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

viernes, 6 de octubre de 2017

Confusion Benimaclet 2017

CONFUSION BENIMACLET

El poble valencià de Benimaclet s'obri al públic esta fi de semana a través de 250 propostes artístiques que es desenrollaran en el carrer, en locals i en cases particulars gràcies a la quarta edició de Confusión, un festival que aúna música, dansa, art urbà i exposicions.

Els organisadors han presentat en roda de prensa l'edició d'enguany, que baix el lema "Expressa't lliurement" espera reunir a unes 10.000 persones en els 40 espais on desenrollaran les distintes intervencions des de les dèu del matí i fins a les onze de la nit el 7 i 8 d'octubre, i han llamentat que encara no disponen dels permissos municipals, pese a solicitar-ho en juny.

Segons han senyalat, l'Ajuntament els ha comunicat que els permissos estan "en tràmit" i han alvançat que en cas que no aplegaren els papers seguiran avant en el festival, puix han treballat moltes hores en la seua preparació i han implicat a molts voluntaris, artistes i gent del barri.

Ara ya "no es pot parar", han advertit per a reivindicar ademés que en la filosofia del festival figura el reclamar l'empoderament de Benimaclet i l'aposta pel carrer, on es porten a terme moltes de les propostes artístiques, per lo que renunciar a utilisar l'espai públic seria rebujar "l'essència" del Confusión.

Entre les novetats d'enguany del Benimaclet Confusión, que inclou 75 propostes musicals, 50 exposicions, 34 iniciatives d'art urbà, 25 tallers o 7 proyeccions audiovisuals, figura una campanya de concienciació per a mantindre la neteja i evitar el soroll en un barri on el botelló s'ha convertit en un problema crònic.

Per a això han elaborat un vídeo, en colaboració en l'Associació de Veïns i en la plataforma Benimaclet Descansa, on veïns del barri expliquen els problemes que sofrixen; estan difonent per les rets socials cartells a favor de la convivència, i han llogat onze banys químics que es colocaran pel barri esta fi de semana.

Ademés, este festival artístic gratuït ha apostat enguany per l'escenografia i penjarà en sèt espais del barri peces fetes en ganchillo, llana o bosses de fem que ha elaborat l'Associació d'ames de casa de Les Alcubles, dins del proyecte "Hilando vidas", i que aniran acompanyades de tallers i una exposició.

Una atra de les novetats és que han creat la cartelleria de manera artesanal, que s'ha fet a mà en papers usats que han demanat pel barri i en la que enguany predomina el color taronja, mentres que en esta edició no s'imprimiran programes de mà, que estaran a disposició del públic en internet i en una lona que es penjarà en la plaça.

Este festival, que va sorgir fa quatre anys de la mà d'un grup d'estudiants italians que vivien en el poble i es varen juntar per a compartir les seues inquietuts artístiques, invita a gent tant professional com aficionada a expressar-se lliurement, en l'únic llímit de respectar als demés i l'únic filtre d'apuntar-se a la convocatòria pública per a participar.

La plaça de Benimaclet, el Centre Instructiu Musical (CIM) o els horts urbans del barri seran, junt a algunes cases particulars, els escenaris d'un festival que busca també crear llaços en el barri i que organisen voluntaris que no cobren la seua llabor, com tampoc els artistes.


Des de Poble de Benimaclet s'alegrem de que se celebren en Benimaclet iniciatives culturals com esta i esperem que els participants siguen respectuosos en els veïns. Únicament dos observacions: Nos crida l'atenció que no estiga la pàgina web de l'event en valencià i si en anglés i italià, crec que haurien de ser més respectuosos en la llengua dels benimacleters i podria obrir-se a tot el poble de Benimaclet, pareix que algunes entitats culturals del poble no participen. Esperem que siga un èxit l'event. 
Poble de Benimaclet