La defensa dels pirates en els segles XVI i XVII

LA DEFENSA DELS PIRATES EN ELS SEGLES XVI I XVII

La pirateria existix des de temps molt antics, ya en l'imperi romà Juli Cessar va fer alguna campanya contra pirates. Pero és en la baixa edat mija quan es comença a crear una pirateria més organisada.

Com a reacció als atacs dels regnes cristians i com a venjança de la conquista de terres anteriorment musulmanes, des del regne Nazarí de Granada i berberiscs del Nort d'Àfrica comencen a finals del sigle XIII a organisar molt mes la pirateria aplegant a impondre's en els sigles XIV i XV a la dels regnes cristians.

Ya a finals del sigle XV en la conquista de Granada, acabant aixina la Reconquista de la Península Ibèrica, molts musulmans varen emigrar a les ciutats costeres del Nort d'Àfrica, açò va fer que aumentaren els actes de pirateria com a venjança per la recent perduda de les terres musulmanes en la península ibèrica,

En 1547 se celebren Corts de Monsó exponent, en un ambient molt sensible pels atacs dels pirates berberiscs, els tres braços del Regne de Valéncia la seua preocupació per la defensa de la costa. Específicament varen solicitar la millora de les fortificacions de Peníscola i La Vila, l'enviament a Cullera de tres o quatre peces d'artilleria i la construcció d'una torre en la veta de Cullera i una atra en Orpesa per a dissuadir als corsaris que atacaven als peixcadors.

Esta preocupació creixent va ser que se contractara a experts en defensa de costa. Un d'ells, Antonelli, va recórrer tota la costa del regne de Valéncia per a fer un informe per a la defensa d'esta. Este informe, entregat en 1563, recull quarantassís torres construïdes i catorze en proyecte, pero propon una profunda reforma. En l'informe aconsellava impedir que els corsaris pogueren abastir-se d'aigua en eixa costa, per ad açò era important posar artilleria en les torres ya construïdes. Era necessari per tant fer-los nous arremates en unes guirnaldes sobre cans que eixamplaren la plataforma superior de manera que les peces d'artilleria tingueren lloc per a recular. També calia fer cinc noves torres en els llocs en els que faltaven.

El sistema de defensa del llitoral es regia per unes Ordenances, les primeres conegudes en 1554 pel duc de Maqueda, “Ordenacions de la guarda marítima del Regne”. Més tart és Vespasiano Gonzaga, el que publica, entre 1575 i 1578, les “Ordinacions tocants a la custòdia i guarda de la costa marítima del Regne de Valéncia”. També Vespasiano Manrique de Lara i Gonzaga, virrei de Valéncia, en 28 de juny de 1673, publicava les “Ordinacions tocants a la custòdia i guarda de la costa marítima del Regne de Valéncia”, document que ha aplegat fins als nostres dies en perfecte estat, en el qual s'inclouen detalls de la participació del personal i les seues obligacions, aixina com la menció a totes les torres distribuïdes a lo llarc de tota la costa valenciana.

En estes Ordenacions se distribuïx quants hòmens de cada poble han de participar en esta defensa i a quina torre o zona han de acodir a vigilar. Segons podem llegir en el llibre diu lliteralment “De Benimaclet baixen quatre hòmens al puesto de AYGUA DE BONONAT”. Este puesto d'Aigua de Bononat estava situat entre la sèquia de Vera i Gas. En este puesto es disponia d'aigua potable i era una zona marítima a on mantenia a les naus que volien entrar el Port de Valéncia en quarentena.

Atres poble de l'Horta Nort cobrien zones més al Nort. De Meliana y de Moncada baixaven 4 hòmens de cada poble a Aigua de Meliana. De Borbotó, Carpesa i Tavernes Blanques baixaven 2 hòmens de cada poble al puesto del Barranc de Carraixet. D'Alboraya i Almàssera baixaven 4 i 2 hòmens respectivament a Aigua d'Alboraya.

Les torres, generalment, estaven ocupades per quatre hòmens, dels quals dos eren “atalladors” que anaven a cavall vigilant l'espai de costa entre dos torres aixina com la comunicació entre estes torres, i els atres dos eren “guardes” que s'alternaven la vigilància des de la torre. Les torres, també, estaven auxiliades per companyies de cavalls que devien acodir a auxiliar a les torres, en cas d'avís per part d'estes d'algun atac dels pirates berberiscs. Estes companyies també estan arreplegades en les ordenacions en totes les obligacions que tenien. En estes ordenacions a pare d'arreplegar les obligacions i tasques de tot el personal que participava en el sistema defensiu s'arrepleguen, fins i tot, les penes que rebria cada membre de no complir en les seues obligacions i alguns privilegis. També inclou en les ordenacions a peixcadors, caçadors i pastors, els quals podrien entorpir la vigilància de la costa, marcant-los una série de prohibicions i normes a seguir.