Centenari de la Medalla Miraculosa en Benimaclet

CENTENARI DE LA MEDALLA MIRACULOSA EN BENIMACLET

La Medalla de la Verge de les Gràcies, més coneguda com a Medalla Miraculosa, va tindre orige en França, en 1830, quan va ser revelada per la Verge a santa Caterina Labouré, una jove religiosa en el convent parisenc de les Filles de la Caritat. Són moltíssimes les persones que creuen que esta Medalla va ser gravada per orde de la pròpia Santíssima Verge, com a signe d'amor, de protecció i font de gràcies. 

La forma de la Medalla és oval. En una de les cares està representada la Verge, en els braços estesos, mentres distribuïx gràcies als fidels, representades per la llum que irradia; al mateix temps, en el seu peu virginal esclafa el cap de la serp infernal. 

Al voltant de l'image, està inscrita per esta invocació: “Oh Maria, concebuda sense pecat, reseu per nosatres que recorrem a Vós”  En l'atra cara figuren la lletra M coronada per la Creu, i baix els Sagrats Cors flamejants de Jesús i Maria; este conjunt està rodejat per dotze estreles. 

Les aparicions de la Medalla Miraculosa varen obrir en 1830 un cicle de grans manifestacions marianes, que varen seguir en les aparicions de la Salette (1846), de Lourdes (1858) i culminades finalment en Fàtima (1917). 

En l'any 1919, Benimaclet era un poblet rodejat d'horta, a escassos quilómetros de la Ciutat de Valéncia. La senyoreta Teresa Vilar Bartual, directora d'un taller de brodats situat en una barraca del carrer Valéncia (actual Baró de San Petrillo), va propondre a Na Carmen Crespo Crespo, directora del Colege de Santa Tereseta de Jesús de Benimaclet, en el mateix carrer, a Na Vicenta Sanchis Tramoyeres i a les chicones del taller de brodats l'idea de fundar en la Parròquia de Benimaclet la Visita Domiciliaria de la Medalla Miraculosa. 

Esta idea va ser recollida en gran entusiasme totes elles i de comú acort anaren a propondreu-ho al Retor de Benimaclet, el Dr. Miquel Zaragozà i Barber, a qui li va agradar la proposta i nomenà la primera Junta Directiva per a que s'encarregara de la seua organisació i quedà constituida d'esta manera: 

Presidenta: Teresa Vilar Bartual 

Secretària: Carmen Crespo Crespo 

Tesorera: Vicenta Sanchis Tramoyeres 

Zeladores: Mercedes Durà, Francisca Ribes, Teresa Almenar, Mercedes Sales, Matilde Miró i Aurora Cuenca. 

Actualment hi ha quaranta Capelletes de la Mare de Deu de la Medalla Miraculosa que visiten periòdicament les cases de molts veïns de Benimaclet per uns dies. 

En commemoració del centenari d'esta efemèrides les Zeladores de la Mare de Deu han preparat uns actes festius que culminaran el dia 27, dia de la festa de la Medalla Miraculosa. 

PROGRAMA DE FESTES 

25,26 i 27 de Novembre 

Volteig general de campanes 

A les 19 hores Tríduo a càrrec dels Pares Paüls i Santa Missa. 

27 de Novembre (Festa de la Medalla Miraculosa) 

A trec d'alba, migdia i poqueta nit, volteig de campanes. 

A les 19 hores Missa en honor de la Mare de Deu de la Medalla Miraculosa i en sufragi de les zeladores i associades difuntes. Participa el Cor parroquial. 

Acollida de les Capelles en el temple 

Ofrena de flors a la Mare de Deu i benedicció de les Medalles 

Dispar d'un ramet de focs d'artifici en la Plaça de Benimaclet.

La malària en Benimaclet

LA MALÀRIA EN BENIMACLET 

La malària o paludisme és una malaltia infecciosa, la primera en importància entre les malalties debilitants. Entre 700.000 i 2.700.000 persones moren a l'any per causa de la malària, dels quals més del 75 % són chiquets en zones endèmiques d'Àfrica. Aixina mateix, causa aproximadament entre 400 i 900 millons casos de febra aguda a l'any en la població infantil (menors de cinc anys) en dites zones. El antics les coneixien com febres terciaries, i en molta llògica: les calentures (episodis de febra i ariçonada) venien cada tres dies (terciaries) o cada quatre (quaternaries). En sòrt i una miqueta de quina, el malalt eixia avant. Sense elles, millor era confessar-se pronte, si hi havia cura a la mà… Hui sabem que lo que abans era el producte dels mals aires correspon a l'infestació pel plasmodium, un protozou transmés per la picadura de la femella del mosquit Anopheles. 

Valéncia va ser un dels territoris més afectats pel paludisme en els segles passats. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, es va posar en marcha un pla de construccions hidràuliques, instigades en la seua gran majoria per la Corona espanyola. Es tractava d'una idea per a tractar d'assegurar el regadiu a tots els camps, tot això acompanyat d'una ampliació de les superfícies cultivables. 

I va ser en el sigle XVIII quan la tradició arrossera en Valéncia va sofrir un punt d'inflexió. En eixa época, la producció de cereals era insuficient per a abastir a la població, per lo que es varen vore obligats a importar cereals des d'Aragó i Castella-la Mancha, pero en moltes ocasions les importacions no es podien portar a terme per diversos problemes com a epidèmies o desastres climatològics. 

Va ser llavors quan les autoritats, davant esta falta de cereals, varen permetre el cultiu de l'arròs, i el desproveïment era tal que este aliment, junt en el pa, es va convertir en la base alimentícia de la població de l'época. Per lo que transcorregut el primer terç del sigle XVIII, es produïx l'auge de l'arròs. La producció es concentrava entorn a 3 núcleus fonamentals: Valéncia, Xàtiva i Alzira. Els “temuts” arrossars (malnomenats aixina per la seua relació en el paludisme) sempre s'intentaven cultivar en zones alluntades dels núcleus poblacionals, pero els cultius varen alvançar més, situant-se cada volta mes pròxims a dits núcleus. 

Com la producció de l'arròs no deixà de créixer fins al sigle XIX, no és d'estranyar que els més afectats pel paludisme eren els llauradors de l'arròs. Els llauradors treballaven moltes hores al dia, i fins i tot alguns vivien en els mateixos arrossars, els quals es varen convertir en ideals criaders de larves on es desenrollaven les larves del vector, el mosquit Anopheles. Els llauradors vivien en una situació de gran pobrea, en ocasions en problemes de desnutrició, que unit a l'excessiva càrrega de treball eren el grup de població més vulnerable a la malària. Les seues condicions higièniques eren molt deficients, sobretot en els pobles menuts en lo que l'aigua de consum es contaminava en les aigües dels arrossars, que els provocava intenses diarrees i problemes intestinals, units a febra que moltes voltes eren confosos en els síntomes que provocava la malària. 

En 1784 es va publicar un estudi sobre la població afectada de malària en el Regne de Valéncia. Se va escriure a tots els rectors del Regne per a que indicaren el número de veïns, d'afectats i de morts per la malària. Referint-se a Benimaclet dia que D. Diego Calvo els va escriure: 

“El Cura del Lugar de Benimaclet, con fecha de primero de Noviembre, escrive: que son sus vecinos sesenta: han tenido la Terciana quince: nadie ha muerto de ella; y la atribuye á las Aguas”. 

Per lo tant el 25% de la població patia la malaltia. La malària acompanyà durant molts anys als benimacleters, per culpa del cultiu de l'arròs. A principis del sigle XX s'iniciaren campanyes per a acabar en el paludisme, conseguint erradicar-lo en 1952. Des d'aquell moment no s'han declarat casos en la nostra terra.

Presentació nou llibre

PRESENTACIÓ LLIBRE D'EXCURSIONS

Els amants del senderisme i de la bicicleta no sempre tenen el temps suficient per a poder pesplaçar-se i fruïr d'estes aficions en plena naturalea.

Per este motiu, Àngel Salvador "Lino", nos propon en este llibre cinc rutes per al dia a dia per la ciutat de Valéncia i les seues proximitats, partint sempre des del centre de Benimaclet, un barri-poble que encara conserva el sabor romàntic de les pedanies de l'Horta.

Només en dispondre d'un parell d'hores lliures podrem descobrir llocs com Alboraya, la Plaja de la Malvarrosa, el Parotet, Tavernes Blanques o la Plaça Redona, parages que provablement ya haurem vist, pero que no coneguem realment, a més de tindre la possibilitat de visitar atres que tal volta ni sabem que existixen.

Aixina mateix, en la finalitat de fer més amé el trayecte, l'autor nos anirà narrant part de l'història dels lloc per on anem passant.

Si voleu seguir-li, calceu-vos les botes i pugeu a la bici i poseu-vos en marcha.

El llibre se presenta el pròxim  dilluns 11 de Novembre de 2019 a les 20 hores en l'Associació de Veïns de Benimaclet (Avinguda de Valladolit)