VERA A PRINCIPIS DEL
SEGLE XX.
En l'any 1905 la
Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes, Lo Rat Penat, va
organisar una visita a l'ermita de Vera i les seues alqueries. Les
personalitats de tan important entitat foren molt ben rebudes per les
gents que poblaven Vera i pogueren visitar l'ermita i parlar en els
seus habitants. Uns dies més tart se publicà el següent artícul
en prensa sobre l'experiència vixcuda aquell día:
En virtut de l'últim
apany parroquial, va ser declarada ajuda de parròquia de la de
Benimaclet l'ermita de la Puríssima Concepció, que es troba en el
caseriu de Vera, a dos quilómetros d'aquell poblat, en direcció a
la Malvarrosa. Els socis de Lo-Rat-Penat, aprofitant l'esplèndit i
primaveral dia, d'ahir, varen fer una visita al modest santuari
mencionat, a penes en les guia de la nostra ciutat.
No és antiga l'ermita
de Vera; la seua arquitectura correspon als principis del sigle
XVIII, i si abans d'esta época va haver ermitori en el mateix lloc,
ha desaparegut tota senyal de la primitiva edificació.
Adossada al molí de
Vera, propietat del senyor marqués de Malferit, i sense portada
especial que la caracterise, constituïx una sola nau, en cúpula i
travessia, pertanyent tot a l'orde dòric.
 |
| Altar major en l'any 2016 |
En l'altar major hi ha
un original retaule de talla dorada, d'estil churrigueresc, que conté
una bona escultura de la Concepció, escola de Vergara.
Al mateix estil pertany
la capella de la travessia, dedicada a Sant Josep, en un regular
llenç. En la d'enfront es conserva un altar més important, perque
correspon als principis del sigle XVII i es troba decorat en una bona
image de Santa María Magdalena; a jujar per la creu de Santo Domingo
que ostenta el retaule, pot supondre's que procedix del convent de
Predicadors de la nostra ciutat.
Les sis capelles
restants, excepció feta d'alguns altars moderns, pertanyen totes a
l'época de l'erecció de l'ermita, i entre els varis llenços que es
conserven, és digne de menció un de la Santíssima Trinitat, de
fins del sigle XVII, que mostra alguns corts practicats, segons es
diu, pels soldats francesos que varen pernoctar en este santuari.
Va cridar l'atenció
dels visitants un ex-vot que conté la següent llegenda: “En el
año 1777, dia 4 de mayo, saliendo por la gola de la acequia de Vera
al mar Mariano Camas y Vicente Cardona, con un barquito de 12 palmos
de largo, con el objeto de ir a comprar tabaco a la barraca del
Cañamelar, fueron arrebatados por un recio poniente y puestos en el
golfo fluctuando cuatro días y tres noches, en cuyo conflicto
imploraron el socorro de las imágenes arriba expuestas, en cuyo
medio fueron socorridos de un barco catalán, que les tomó estando
ya en el canal de Ibiza, en el cual era patrón Ramón Oliva, que los
desembarcó en Denia.” L'escena del salvament a la vista
d'Eivissa, es troba expressada per un bon pinzell, i és de supondre
que, arrepenedits els nàufrecs, desistirien de noves aventures que
tingueren apariències de manejos contrabandistes.
En l'altar de la Divina
Pastora hi ha una image moderna prou apreciable, i un eixemplar ben
conservat del quadro de Gamba, que va gravar Jordán en 1814.
No hi ha archiu, ni
existixen atres antiguetats que les indicades; el caseriu de Vera
comença ya a constituir un poblat, al que ha donat major impuls la
recent creació de la coadjutoria. Esta es troba eixercitada per D.
Baltasar Benlloch, que és un sacerdot eixemplar. No content en el
celós compliment dels seus deures en l'orde espiritual, ha iniciat
millores d'importància per a aquell veïnat, entre les que figura en
primera llínea la creació d'una escola. Agrupant als veïns més
caracterisats d'aquella partida, sense auxilis ni subvencions
oficials, ha construït de planta un edifici, i a falta de mestre
s'encarrega el bon coadjutor d'ensenyar les primeres lletres a més
de cinquanta chiquets, que no tenen possibilitat d'assistir
diàriament a les escoles de Benimaclet. Deu li recompensarà tan
generós sacrifici, pero nosatres cridem l'atenció del Senyor
delegat regi d'Instrucció pública, per a que secunde tan noble
iniciativa i concedixca protecció oficial a la modesta escola del
caseriu de Vera, que ha naixcut per generació espontànea.
Els socis de
Lo-Rat-Penat agraïxen els obsequis de que varen ser objecte per part
del senyor coadjutor i de la Junta de Fàbrica, en la que figuren D.
Miguel Cuenca, D. Vicent Carsí, don Vicent Prima Marqués, i atres
veïns els noms dels quals sentim no recordar, com també a D. José
Cuenca i D. Esteban Ballester, que galantment varen oferir els seus
carruages als expedicionaris.
