Vera a principis del segle XX

VERA A PRINCIPIS DEL SEGLE XX.

En l'any 1905 la Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes, Lo Rat Penat, va organisar una visita a l'ermita de Vera i les seues alqueries. Les personalitats de tan important entitat foren molt ben rebudes per les gents que poblaven Vera i pogueren visitar l'ermita i parlar en els seus habitants. Uns dies més tart se publicà el següent artícul en prensa sobre l'experiència vixcuda aquell día:

En virtut de l'últim apany parroquial, va ser declarada ajuda de parròquia de la de Benimaclet l'ermita de la Puríssima Concepció, que es troba en el caseriu de Vera, a dos quilómetros d'aquell poblat, en direcció a la Malvarrosa. Els socis de Lo-Rat-Penat, aprofitant l'esplèndit i primaveral dia, d'ahir, varen fer una visita al modest santuari mencionat, a penes en les guia de la nostra ciutat.

No és antiga l'ermita de Vera; la seua arquitectura correspon als principis del sigle XVIII, i si abans d'esta época va haver ermitori en el mateix lloc, ha desaparegut tota senyal de la primitiva edificació.

Adossada al molí de Vera, propietat del senyor marqués de Malferit, i sense portada especial que la caracterise, constituïx una sola nau, en cúpula i travessia, pertanyent tot a l'orde dòric.

Altar major en l'any 2016

En l'altar major hi ha un original retaule de talla dorada, d'estil churrigueresc, que conté una bona escultura de la Concepció, escola de Vergara.

Al mateix estil pertany la capella de la travessia, dedicada a Sant Josep, en un regular llenç. En la d'enfront es conserva un altar més important, perque correspon als principis del sigle XVII i es troba decorat en una bona image de Santa María Magdalena; a jujar per la creu de Santo Domingo que ostenta el retaule, pot supondre's que procedix del convent de Predicadors de la nostra ciutat.

Les sis capelles restants, excepció feta d'alguns altars moderns, pertanyen totes a l'época de l'erecció de l'ermita, i entre els varis llenços que es conserven, és digne de menció un de la Santíssima Trinitat, de fins del sigle XVII, que mostra alguns corts practicats, segons es diu, pels soldats francesos que varen pernoctar en este santuari.

Va cridar l'atenció dels visitants un ex-vot que conté la següent llegenda: “En el año 1777, dia 4 de mayo, saliendo por la gola de la acequia de Vera al mar Mariano Camas y Vicente Cardona, con un barquito de 12 palmos de largo, con el objeto de ir a comprar tabaco a la barraca del Cañamelar, fueron arrebatados por un recio poniente y puestos en el golfo fluctuando cuatro días y tres noches, en cuyo conflicto imploraron el socorro de las imágenes arriba expuestas, en cuyo medio fueron socorridos de un barco catalán, que les tomó estando ya en el canal de Ibiza, en el cual era patrón Ramón Oliva, que los desembarcó en Denia.” L'escena del salvament a la vista d'Eivissa, es troba expressada per un bon pinzell, i és de supondre que, arrepenedits els nàufrecs, desistirien de noves aventures que tingueren apariències de manejos contrabandistes.

En l'altar de la Divina Pastora hi ha una image moderna prou apreciable, i un eixemplar ben conservat del quadro de Gamba, que va gravar Jordán en 1814.

No hi ha archiu, ni existixen atres antiguetats que les indicades; el caseriu de Vera comença ya a constituir un poblat, al que ha donat major impuls la recent creació de la coadjutoria. Esta es troba eixercitada per D. Baltasar Benlloch, que és un sacerdot eixemplar. No content en el celós compliment dels seus deures en l'orde espiritual, ha iniciat millores d'importància per a aquell veïnat, entre les que figura en primera llínea la creació d'una escola. Agrupant als veïns més caracterisats d'aquella partida, sense auxilis ni subvencions oficials, ha construït de planta un edifici, i a falta de mestre s'encarrega el bon coadjutor d'ensenyar les primeres lletres a més de cinquanta chiquets, que no tenen possibilitat d'assistir diàriament a les escoles de Benimaclet. Deu li recompensarà tan generós sacrifici, pero nosatres cridem l'atenció del Senyor delegat regi d'Instrucció pública, per a que secunde tan noble iniciativa i concedixca protecció oficial a la modesta escola del caseriu de Vera, que ha naixcut per generació espontànea.

Els socis de Lo-Rat-Penat agraïxen els obsequis de que varen ser objecte per part del senyor coadjutor i de la Junta de Fàbrica, en la que figuren D. Miguel Cuenca, D. Vicent Carsí, don Vicent Prima Marqués, i atres veïns els noms dels quals sentim no recordar, com també a D. José Cuenca i D. Esteban Ballester, que galantment varen oferir els seus carruages als expedicionaris.