LES CAMBRES DE BECCARI
(I)
![]() |
Construcció de les Cambres de Beccari en Benimaclet, any 1932 |
L'Ajuntament de
Valéncia decidia en 1931 la construcció de les Cambres Beccari en
el poble de Benimaclet en contra de la voluntat de la major part dels
veïns de Benimaclet En aquell moment estava finalisant la Dictadura
del General Primo de Ribera en el regnat d'Alfons XIII i s'iniciava
la Segon República espanyola. L'Alcalde de la ciutat, José Maestre
capitanejà l'idea d'instalar les Cambres Beccari en les afores de
Benimaclet, a escassos metros del típic barri obrer de Santa Ana, a
uns huitantasset metros de les últimes cases que pertanyen a
Benimaclet i a cinccents metros de la nova i monumental Facultat de
Medicina i lo que seria el Passeig Valéncia a la Mar.
Esta iniciativa dels
regidors valentins va suscitar una movilisació en Benimaclet que mai
abans (ni en acabant) s'havia vist, constituint-se una Comissió de
veïns i forces vives de Benimaclet (es varen unir enemics polítics,
catòlics i ateus, naturals i nous vinguts), en l'única intenció
impedir l'instalació de les nefastes "Cambres Beccari"en
eixa ubicació.
¿Pero, qué eren les
Cambres Beccari?
Les Cambres Beccari,
reben eixe nom del mètodo creat pel seu inventor, Giusseppe Beccari
ingenier italià que ho havia patentat en 1920. El sistema requeria
d'unes jagantesques siges de fermentació i compostage dels residus
urbans. Eren uns grans recints rectangulars d'una capacitat de 20 o
més metros cúbics, cadascun, alineats en decenes de mòduls,
construïts en general de rajola revestida de ciment en el seu
interior, bardit per a l'escorreguda de líquits, en uns pisos en
forma de barbacoa en doble fondo i portelles de càrrega i
descàrrega dels fem.
![]() |
Benimaclet des del Colege de El Pilar |
El procés de
fermentació durava entre 25 a 35 dies, descarregant-se el fem,
digam, "escorregut" o compostat a la fi d'eixe periodo.
Els veïns varen
aplegar a enviar una representació a la vila de Madrit per a
reclamar el tancament de les temudes cambres de Beccari. Conseguint
que el ministre de la Governació publicara en la Gazeta de Madrit
(el bolletí oficial d'aquell temps), curiosament un 19 de març de
1932 un Decret declarant les Cambres Beccari insalubres.
I en molt
afany varen conseguir el tancament del negoci municipal del fem que
volia convertir a Benimaclet en un lloc inhabitable per les males
olors.
En el pas del temps els
edificis de la Beccari es varen dedicar a atres menesters i en els
últims anys d'existència va ser usat com a depòsit dels coches
expropiats per la grua municipal de la Ciutat de Valéncia.
En els anys 90 varen
ser derribades i el seu lloc és ocupat hui pel Cos de Bombers, junt
a la via del tramvia.
Molt interessant... i escrit en auténtic valencià. Gracies
ResponderEliminar