Les Cambres de Beccari (I)

LES CAMBRES DE BECCARI (I)

Construcció de les Cambres de Beccari en Benimaclet,
any 1932

L'Ajuntament de Valéncia decidia en 1931 la construcció de les Cambres Beccari en el poble de Benimaclet en contra de la voluntat de la major part dels veïns de Benimaclet En aquell moment estava finalisant la Dictadura del General Primo de Ribera en el regnat d'Alfons XIII i s'iniciava la Segon República espanyola. L'Alcalde de la ciutat, José Maestre capitanejà l'idea d'instalar les Cambres Beccari en les afores de Benimaclet, a escassos metros del típic barri obrer de Santa Ana, a uns huitantasset metros de les últimes cases que pertanyen a Benimaclet i a cinccents metros de la nova i monumental Facultat de Medicina i lo que seria el Passeig Valéncia a la Mar.

Esta iniciativa dels regidors valentins va suscitar una movilisació en Benimaclet que mai abans (ni en acabant) s'havia vist, constituint-se una Comissió de veïns i forces vives de Benimaclet (es varen unir enemics polítics, catòlics i ateus, naturals i nous vinguts), en l'única intenció impedir l'instalació de les nefastes "Cambres Beccari"en eixa ubicació.

¿Pero, qué eren les Cambres Beccari?

Les Cambres Beccari, reben eixe nom del mètodo creat pel seu inventor, Giusseppe Beccari ingenier italià que ho havia patentat en 1920. El sistema requeria d'unes jagantesques siges de fermentació i compostage dels residus urbans. Eren uns grans recints rectangulars d'una capacitat de 20 o més metros cúbics, cadascun, alineats en decenes de mòduls, construïts en general de rajola revestida de ciment en el seu interior, bardit per a l'escorreguda de líquits, en uns pisos en forma de barbacoa en doble fondo i portelles de càrrega i descàrrega dels fem.

Benimaclet des del Colege de El Pilar

El procés de fermentació durava entre 25 a 35 dies, descarregant-se el fem, digam, "escorregut" o compostat a la fi d'eixe periodo.

Els veïns varen aplegar a enviar una representació a la vila de Madrit per a reclamar el tancament de les temudes cambres de Beccari. Conseguint que el ministre de la Governació publicara en la Gazeta de Madrit (el bolletí oficial d'aquell temps), curiosament un 19 de març de 1932 un Decret declarant les Cambres Beccari insalubres. 

I en molt afany varen conseguir el tancament del negoci municipal del fem que volia convertir a Benimaclet en un lloc inhabitable per les males olors.

En el pas del temps els edificis de la Beccari es varen dedicar a atres menesters i en els últims anys d'existència va ser usat com a depòsit dels coches expropiats per la grua municipal de la Ciutat de Valéncia.

En els anys 90 varen ser derribades i el seu lloc és ocupat hui pel Cos de Bombers, junt a la via del tramvia.