DESCRIPCIÓ DE BENIMACLET EN EL SEGLE XIX
Presentem hui la descripció de Benimaclet que fa el “Diccionario
geográfico-estadístico-histórico de España” de Pasqual Madoz
publicat en l'any 1846.
El Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar és una magna obra publicada per Pascual Madoz entre 1846 i 1850. Composta per 16 volums (Madrit, 1845-1850), que descriu totes les poblacions d'Espanya aixina com térmens de l'història d'Espanya. Es varen dedicar 15 anys, 11 mesos i 7 dies de treballs lliteraris. Per ad esta tasca va requerir l'ajuda de vint corresponsals i més de mil colaboradors. Esta obra seguix sent important referència per a les consultes de geógrafs, historiadors, arqueòlecs i investigadors varis.
En aquell moment Benimaclet contava en 324 habitants en el poble de Benimaclet i unes 300 més en la seua horta. Madoz destaca de Benimaclet el seu bon clima, la seua font i la seua iglesia parroquial. Critica l'estat lamentable dels seus camins. Sobre els seus conreus diu que principalment eren moreres, fraules, dacsa...
El Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar és una magna obra publicada per Pascual Madoz entre 1846 i 1850. Composta per 16 volums (Madrit, 1845-1850), que descriu totes les poblacions d'Espanya aixina com térmens de l'història d'Espanya. Es varen dedicar 15 anys, 11 mesos i 7 dies de treballs lliteraris. Per ad esta tasca va requerir l'ajuda de vint corresponsals i més de mil colaboradors. Esta obra seguix sent important referència per a les consultes de geógrafs, historiadors, arqueòlecs i investigadors varis.
En aquell moment Benimaclet contava en 324 habitants en el poble de Benimaclet i unes 300 més en la seua horta. Madoz destaca de Benimaclet el seu bon clima, la seua font i la seua iglesia parroquial. Critica l'estat lamentable dels seus camins. Sobre els seus conreus diu que principalment eren moreres, fraules, dacsa...
Esperem que vos agrade la descripció:
Benimaclét: localidad con ayuntamiento de la provincia, partido
judicial, audiencia territorial, capitania general y diócesis de Valencia (a un
cuarto de hora): Situación: en un llano de la huerta de esta ciudad
y ribera izquierda del rio Túria, con libre ventilación y CLIMA
sano, padeciendo algunas inflamaciones y terciarias: tiene 75 casas
de fabrica regular, una escuela de niños a donde concurren 30 y cuyo
maestro se halla dotado con 1,100 reales; otra de niñas con 10 de
asistencia y 580 reales de dotación; una iglesia parroquial (la
Asunción), servida por un cura de provisión ordinaria, y una fuente
de muy buenas y saludables aguas que abastece al vecindario: no tiene
término propio sino que corresponde a Valencia; pero unos 300
vecinos que hay esparramados en alquerias y barracas fuera del
pueblo, pertenecen á su jurisdicción eclesiástica, lo mismo que
una ermita que, bajo la advocación de la Inmaculada Concepción, se
encuentra á la distancia de media hora: el terreno que le rodea es
de muy buena calidad, plantado generalmente de moreras. Dos caminos
carreteros salen del pueblo, el uno conduce á la capital y el otro
hacia el mar, de donde dista muy poco, pero ambos son fatales y muy
mal conservados. Producción: cáñamo, trigo, maiz, habichuelas,
fresas, seda y hortalizas. Población: 91 vecinos, 324 almas. Capital
producido: 166,206 reales y 22 maradevís. Impuestos: 5,582 reales.
Contribución: 1,978 reales.
Esta población es fundación de moros. Se debe recordar haberse
hallado 29 de sus vecinos entre los confederados en el reino de
Valencia por instigación de Juan Lorenzo, en octubre de 1519, y
haberse refugiado en Benimaclet el famoso Encubierto que atizaba la
revolución de los agermanados luego que fue conocida su
conspiración: desde Benimaclet, bien fuera aconsejado, ó seducido
de sus moradores, se fué a Burjasot (año 1522).
No hay comentarios:
Publicar un comentario