Benimaclet pert el seu Ajuntament

BENIMACLET PERT EL SEU AJUNTAMENT

Sagell de Benimaclet

L'any 1871 va posar fi a l'independència de l'Ajuntament de Benimaclet. L'Ajuntament havia naixcut en el sigle anterior, quan s'organisaren la majoria dels pobles valencians en Ajuntaments. Una Real Orde de 3 de Febrer de 1871 ordenava l'anexió de Benimaclet al gran Ajuntament de Valéncia i l'11 de Juliol del mateix any Benimaclet quedava conformant part del Districte del Mar, encara que mantenia una alcaldia pedànea. La figura de l'Alcalde pedàneu donava a Benimaclet una autoritat entre el veïnat i li permetia certa autonomia.

La principal motivació de l'anexió va ser la crisis econòmica del moment, l'inestabilitat política en Espanya i el creiximent de la Ciutat de Valéncia. Benimaclet era un municipi sense terme municipal. Els habitants de l'horta de Benimaclet, que eren parroquians de Benimaclet, pagaven la contribució a la Ciutat de Valéncia (formaven a la Partida de Sant Esteve per motius històrics), pero feen ús de servicis del poble. Això produïa que els veïns de Benimaclet hagueren de soportar uns gastos que no podien (sobre tot els mestres). Un anys abans, en 1870 Russafa ya s'havia anexionat al Cap i Casal.

En 1821 els veïns de la Partida de Sant Esteve ya demanaren la seua incorporació a Benimaclet, lo que era llògic. Hem de pensar que en aquell moment havien de fer totes les gestions administratives en la Ciutat de Valéncia, a més de 2 Km, en lloc de en Benimaclet, que estava a uns metros. La solicitut dia:

“Juan Gimeno, secretario del Ayuntamiento Constitucional del lugar de Benimaclet. Certifico que dichos señores Electores no se reunieron en la Sala Capitular en el dia que previene la ynstruccion u orden superior para elegir el nuevo Ayuntamiento para este corriente año, respecto de haver puesto una representacion a la Deputacion Provincial los vecinos de esta Parroquia que abitan fuera del Recinto del Pueblo (que en la actualidad todo el distrito de la Parroquia fuera del Recinto del Pueblo, es Jurisdiccion separada de la del Pueblo) solicitando que querian agregarse a esta por ser todos feligreses de una misma Parroquia, por cuyo motivo no se hizo el nombramiento en el dia asignado, que deve ser el primero de Enero. Y no haviendo resultado cosa alguna de la citada representacion asta este dia deliberaron los señores del Ayuntamiento se verificase el nombramiento del nuevo Govierno para este corriente año en el dia de mañana 27 de los corrientes. Y para que conste libro la presente que firmo en Benimaclet a los 26 de enero de 1821. Juan Gimeno”

Pero, no entenem els motius pels quals, és l'Ajuntament de Benimaclet qui en sessió plenària de tots els veïns decidix en votació secreta, per 26 vots contra 36 no acceptar l'anexió de la Partida de Sant Esteve. Segurament el fet de ser un Ajuntament chicotet en poc de volum de faena li assustaria el fet de vore el seu cens aumentat de forma significativa, aixina com la faena a realisar. L'acort municipal diu:

“En el lugar de Benimaclet, a los siete dias del mes de Junio de mil ochocientos treinta y siete, ante citacion previa a todo este vecindario, estando reunidos en la Casa Capitular del mismo los señores Dn. Matias Senent Regidor Decano Regente la jurisdiccion del Alcalde, Lorenzo Dolz Regidor Segundo y Juan Arazo, Síndico Procurador General que componen el Ayuntamiento Constitucional con la asistencia del infraescrito secretario y los señores Vicente Zarzo, Bartolomé Belenguer, Francisco Donderis, Mariana Mateu viuda, Felipe Estasio, Pascualet Arazo, Vicente Molina, Mariano Lliso, Vicente Valls, Vicente Alcover, Felipe Estasio mayor, Mariano Meseguer, Vicente Gimeno, Pascual Meseguer, Pascual Almenar, Mariano Buch, Miguel Boscada, Vicente Arazo, Simón Peris, Vicente Beleguer, Francisco Grau, Vicente Pedrós, Antonio Monrabal, Mariano Serra, Matias Martínez, Jaime Greses, José Arazo, Vicente Miralles, (Juan-)Bautista Escuder, Abdón Brocal, Manuel Martorell, Francisco Dolz, Miguel Miró, José Sales, Miguel Aleixandre, Manuel Bartual, Antonio Ballester, Vicente Gimeno, Salvador Martínez, Vicente Marco, Francisco Minguet, Bautista Ciurana, Pelegrín Miró, Vicente Sanmartín, Lorenzo Zarzo, Francisco Marín, Pascual Peris, Ramón Moliner, Luis Querol, Luis Bellver, José Donderis, Vicente Miró, Pelegrín Sanmartín, Pascual Monserrat y el Sr. Presidente manifiesto: Que los vecinos de la Parroquia de San Estevan sujetos hasta ahora a la jurisdiccion de esta capital han resuelto separarse de ella y agregarse a este pueblo a fin de mejorar su estado político apoyados en el artículo 2º de la ley de 23 de Mayo de 1812 comunicada en 14 de setiembre último por el Gefe Superior Político de esta Provincia para la formacion de Ayuntamientos Constitucionales cuya solicitud han propuesto a este Ayuntamiento generalmente por consulta de Dn. Francisco Giner y otros vecinos de dicha Partida. Y con el objeto de tratar asunto tan delicado con la detencion y maduxez que el aunto exige esta corporacion atendido a bien el hacer esta convocacion para que se determine si conviene o no aceder á la insinuada pretensión discutido detenidamente este asunto se determinó se procesiese a una votada secreta de la que resultaron veinte y seis en pro y treinta y seis en contra. De que certifico: Agustín Guillem, secretario.”

A partir de 1851 l'Ajuntament de Benimaclet no pot fer front al pagament dels mestres de l'escola municipal. És per això que se demanà a l'estat que els pagara. Les epidèmies de còlera de 1855, les guerres carlistes i la crisis econòmica foren determinants per a que Benimaclet acabara sense poder fer front als pagaments. En 1863 és la primera volta que es planteja l'anexió a la Ciutat de Valéncia.

“Visto el expediente sobre supresion de Ayuntamiento de Benimaclet de Valencia la Reyna (q.D.g.) ha tenido a bien disponer que se haga constar con la debida precision cual sea la verdadera voluntad de los vecinos de Benimaclet, instruyendose las oportunas diligencias de ls que resulte, si los espresados vecinos desean continuar formando Ayuntamiento independiente ó si por el contrario solicitan agregarse al de esa Capital cuyas diligencias remitirá V.S. con su informe á este Ministerio para la resolucion que corresponda. Y lo traslado á V. para que en cumplimiento de lo que la misma dispone proceda desde luego á instruir, autorizar por Escribano publico las diligencias en que conste por declaracion individual la voluntad de los vecinos de este pueblo, las cuales remitirá V. á la mayor brevedad posible”. Dios guarde á V. m. a. Valencia 31 Julio 1863”

Pero els veïns de Benimaclet rebujaren per majoria l'anexió i l'Ajuntament hagué de fer arrere en les seues intencions. En 1865 hagué de tancar-se l'escola dels chiquets que havien d'anar fins al carrer Sagunt.

En 1870 l'Ajuntament de Benimaclet i els majors contribuents del poble soliciten de nou l'anexió per no contar en recursos per a atendre l'elevat número d'obligacions (escola, gestió de censos, padrons, quintes, cobro de contribucions,...). La Diputació provincial i el Governador Civil informen positivament. L'onze de juliol del 1871 l'Ajuntament de Valéncia acceptà l'anexió en la condició de no fer-se càrrec del dèficit (lo que no acceptà la Diputació) i una comissió de l'Ajuntament de Valéncia se traslladà a Benimaclet per a recollir la documentació municipal i se va fer l'última anotació en la documentació benimacletera: “Se da cuenta de quedar realizada la anexion de este Pueblo a la Capital” .  

Última acta de l'Ajuntament de Benimaclet (1871)