BENIMACLET PERT EL SEU AJUNTAMENT
![]() |
Sagell de Benimaclet |
L'any 1871 va posar fi a
l'independència de l'Ajuntament de Benimaclet. L'Ajuntament havia
naixcut en el sigle anterior, quan s'organisaren la majoria dels
pobles valencians en Ajuntaments. Una Real Orde de 3 de Febrer de
1871 ordenava l'anexió de Benimaclet al gran Ajuntament de Valéncia
i l'11 de Juliol del mateix any Benimaclet quedava conformant part del
Districte del Mar, encara que mantenia una alcaldia pedànea. La
figura de l'Alcalde pedàneu donava a Benimaclet una autoritat entre
el veïnat i li permetia certa autonomia.
La principal motivació de l'anexió va
ser la crisis econòmica del moment, l'inestabilitat política en
Espanya i el creiximent de la Ciutat de Valéncia. Benimaclet era un
municipi sense terme municipal. Els habitants de l'horta de
Benimaclet, que eren parroquians de Benimaclet, pagaven la
contribució a la Ciutat de Valéncia (formaven a la Partida de Sant
Esteve per motius històrics), pero feen ús de servicis del poble.
Això produïa que els veïns de Benimaclet hagueren de soportar uns
gastos que no podien (sobre tot els mestres). Un anys abans, en 1870
Russafa ya s'havia anexionat al Cap i Casal.
En 1821 els veïns de la Partida de
Sant Esteve ya demanaren la seua incorporació a Benimaclet, lo que
era llògic. Hem de pensar que en aquell moment havien de fer totes
les gestions administratives en la Ciutat de Valéncia, a més de 2
Km, en lloc de en Benimaclet, que estava a uns metros. La solicitut
dia:
“Juan Gimeno, secretario del
Ayuntamiento Constitucional del lugar de Benimaclet. Certifico que
dichos señores Electores no se reunieron en la Sala Capitular en el
dia que previene la ynstruccion u orden superior para elegir el nuevo
Ayuntamiento para este corriente año, respecto de haver puesto una
representacion a la Deputacion Provincial los vecinos de esta
Parroquia que abitan fuera del Recinto del Pueblo (que en la
actualidad todo el distrito de la Parroquia fuera del Recinto del
Pueblo, es Jurisdiccion separada de la del Pueblo) solicitando que
querian agregarse a esta por ser todos feligreses de una misma
Parroquia, por cuyo motivo no se hizo el nombramiento en el dia
asignado, que deve ser el primero de Enero. Y no haviendo resultado
cosa alguna de la citada representacion asta este dia deliberaron los
señores del Ayuntamiento se verificase el nombramiento del nuevo
Govierno para este corriente año en el dia de mañana 27 de los
corrientes. Y para que conste libro la presente que firmo en
Benimaclet a los 26 de enero de 1821. Juan Gimeno”
Pero, no entenem els motius pels quals,
és l'Ajuntament de Benimaclet qui en sessió plenària de tots els
veïns decidix en votació secreta, per 26 vots contra 36 no acceptar
l'anexió de la Partida de Sant Esteve. Segurament el fet de ser un
Ajuntament chicotet en poc de volum de faena li assustaria el fet de
vore el seu cens aumentat de forma significativa, aixina com la faena
a realisar. L'acort municipal diu:
“En el lugar de Benimaclet, a
los siete dias del mes de Junio de mil ochocientos treinta y siete,
ante citacion previa a todo este vecindario, estando reunidos en la
Casa Capitular del mismo los señores Dn. Matias Senent Regidor
Decano Regente la jurisdiccion del Alcalde, Lorenzo Dolz Regidor
Segundo y Juan Arazo, Síndico Procurador General que componen el
Ayuntamiento Constitucional con la asistencia del infraescrito
secretario y los señores Vicente Zarzo, Bartolomé Belenguer,
Francisco Donderis, Mariana Mateu viuda, Felipe Estasio, Pascualet
Arazo, Vicente Molina, Mariano Lliso, Vicente Valls, Vicente Alcover,
Felipe Estasio mayor, Mariano Meseguer, Vicente Gimeno, Pascual
Meseguer, Pascual Almenar, Mariano Buch, Miguel Boscada, Vicente
Arazo, Simón Peris, Vicente Beleguer, Francisco Grau, Vicente
Pedrós, Antonio Monrabal, Mariano Serra, Matias Martínez, Jaime
Greses, José Arazo, Vicente Miralles, (Juan-)Bautista Escuder, Abdón
Brocal, Manuel Martorell, Francisco Dolz, Miguel Miró, José Sales,
Miguel Aleixandre, Manuel Bartual, Antonio Ballester, Vicente Gimeno,
Salvador Martínez, Vicente Marco, Francisco Minguet, Bautista
Ciurana, Pelegrín Miró, Vicente Sanmartín, Lorenzo Zarzo,
Francisco Marín, Pascual Peris, Ramón Moliner, Luis Querol, Luis
Bellver, José Donderis, Vicente Miró, Pelegrín Sanmartín, Pascual
Monserrat y el Sr. Presidente manifiesto: Que los vecinos de la
Parroquia de San Estevan sujetos hasta ahora a la jurisdiccion de
esta capital han resuelto separarse de ella y agregarse a este pueblo
a fin de mejorar su estado político apoyados en el artículo 2º de
la ley de 23 de Mayo de 1812 comunicada en 14 de setiembre último
por el Gefe Superior Político de esta Provincia para la formacion de
Ayuntamientos Constitucionales cuya solicitud han propuesto a este
Ayuntamiento generalmente por consulta de Dn. Francisco Giner y otros
vecinos de dicha Partida. Y con el objeto de tratar asunto tan
delicado con la detencion y maduxez que el aunto exige esta
corporacion atendido a bien el hacer esta convocacion para que se
determine si conviene o no aceder á la insinuada pretensión
discutido detenidamente este asunto se determinó se procesiese a una
votada secreta de la que resultaron veinte y seis en pro y treinta y
seis en contra. De que certifico: Agustín Guillem, secretario.”
A partir de 1851 l'Ajuntament de Benimaclet no pot fer front al pagament dels mestres de l'escola municipal. És per això que se demanà a l'estat que els pagara. Les epidèmies de còlera de 1855, les guerres carlistes i la crisis econòmica foren determinants per a que Benimaclet acabara sense poder fer front als pagaments. En 1863 és la primera volta que es planteja l'anexió a la Ciutat de Valéncia.
“Visto el expediente sobre supresion
de Ayuntamiento de Benimaclet de Valencia la Reyna (q.D.g.) ha tenido
a bien disponer que se haga constar con la debida precision cual sea
la verdadera voluntad de los vecinos de Benimaclet, instruyendose las
oportunas diligencias de ls que resulte, si los espresados vecinos
desean continuar formando Ayuntamiento independiente ó si por el
contrario solicitan agregarse al de esa Capital cuyas diligencias
remitirá V.S. con su informe á este Ministerio para la resolucion
que corresponda. Y lo traslado á V. para que en cumplimiento de lo
que la misma dispone proceda desde luego á instruir, autorizar por
Escribano publico las diligencias en que conste por declaracion
individual la voluntad de los vecinos de este pueblo, las cuales
remitirá V. á la mayor brevedad posible”. Dios guarde á V. m. a.
Valencia 31 Julio 1863”
Pero els veïns de Benimaclet rebujaren per majoria l'anexió i l'Ajuntament hagué de fer arrere en les seues intencions. En 1865 hagué de tancar-se l'escola dels chiquets que havien d'anar fins al carrer Sagunt.
En 1870 l'Ajuntament de Benimaclet i
els majors contribuents del poble soliciten de nou l'anexió per no
contar en recursos per a atendre l'elevat número d'obligacions
(escola, gestió de censos, padrons, quintes, cobro de
contribucions,...). La Diputació provincial i el Governador Civil
informen positivament. L'onze de juliol del 1871 l'Ajuntament de
Valéncia acceptà l'anexió en la condició de no fer-se càrrec del
dèficit (lo que no acceptà la Diputació) i una comissió de
l'Ajuntament de Valéncia se traslladà a Benimaclet per a recollir
la documentació municipal i se va fer l'última anotació en la
documentació benimacletera: “Se da cuenta de quedar realizada la
anexion de este Pueblo a la Capital” .
Última acta de l'Ajuntament de Benimaclet (1871) |
No hay comentarios:
Publicar un comentario