martes, 31 de diciembre de 2019

¡¡Bon Any 2020!!

¡¡Bon Any 2020!!



Els administradors del blog Poble de Benimaclet vos desigem un bon any 2020 a tots els que llegiu les nostres entrades. Esperem que este any duga a Benimaclet el desijat descans nocturn, la protecció de l'horta, les infrastructures d'equipament bàsics durant anys reclamades i que no se perda l'identitat i les tradicions de l'antic Poble de Benimaclet.


martes, 24 de diciembre de 2019

Bon Nadal 2019

BON NADAL 2019

L'equip que formem Poble de Benimaclet vos desigem a tots els lectors un Bon Nadal i Bon Any 2020. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble. Moltes gràcies per estar al nostre costat.



domingo, 22 de diciembre de 2019

El Belem de Benimaclet

EL BELEM DE BENIMACLET


El Belem o Naiximent és la representació plàstica del naiximent de Jesucrist, que se sol expondre durant les festes de Nadal en llars, iglésies, comerços, etc. La construcció i exhibició de belems forma part de la llitúrgia nadalenca en moltes parts del món, especialment en la tradició catòlica. Pero més allà del fet religiós, el belem és una exaltació de la cultura rural i el món pastoril on es recreen les montanyes, els rius i els que treballen la terra en les seues mans. En les llars, montar un belem és una activitat especialment lúdica per als chiquets.

La primera celebració nadalenca en la que es va montar un belem per a la commemoració del naiximent de Jesucrist va ser en la Nit de Nadal de l'any 1223, realisat per Sant Francesc d'Assís, en una cova pròxima a l'ermita de Greccio (Itàlia). L'escena del naiximent de Crist no va ser representada en figuretes i miniatures d'objectes quotidians, com fem actualment, ni persones, encara que per a l'ocasió Sant Francesc sí va utilisar animals. Es va celebrar la missa nocturna acompanyada d'una representació simbòlica de l'escena del naiximent, per mig d'un pesebre (sense chiquet) en el bou i la mula, basant-se en la tradició cristiana i els Evangelis apòcrifs.

En el sigle XVIII en Amèrica, despuix de la dissolució per decret papal de l'orde dels jesuïtes, els franciscans varen ocupar el seu lloc i varen usar els belems com a mètodo d'evangelisació. Allí són habitualment anacrònics, ya que inclouen animals i plantes americanes, que en Palestina no es coneixien en temps de Jesús, pero que recorden el caràcter rural de l'escena. Esta peculiaritat es deu també a que en la part llatinoamericana situada en l'Hemisferi Sur del planeta, en Nadal no se celebra el solstici d'hivern, sino el de l'estiu, per lo que el clima i els productes agrícoles suramericans són molt diferents als europeus i palestins.

Els països belemistes són, en Europa: Espanya, Portugal, França, Itàlia, Alemània, Àustria, Hongria, Chèquia, Eslovàquia i Polònia; aixina mateix són construïts en tota Llatinoamèrica i en l'actualitat en els Estats Units. La tradició de les iglésies protestants no és aficionada al belem, pel seu orige iconoclasta.

En Benimaclet venia construint-se un gran belem des de fa unes décades en el carrer Puçol, primer en el local que va ser l'Orchateria Tur i més tart en els locals parroquials font al Forn de Cuenca. Desgraciadament en els últims anys no s'ha montat aquell gran belem, pero podem vore una versió reduïda dins de l'Iglésia Parroquial de l'Assunció.


L'entrada per a visitar el Belem és gratuïta i lliure i se pot realisar sempre que l'Iglésia estiga oberta, si no s'estan celebrant ceremònies des de principis de Decembre fins a la finalisació de les festes nadalenques.





Totes les imàgens són del belem  Benimaclet de l'any 2017

domingo, 24 de noviembre de 2019

Centenari de la Medalla Miraculosa en Benimaclet


CENTENARI DE LA MEDALLA MIRACULOSA EN BENIMACLET

La Medalla de la Verge de les Gràcies, més coneguda com a Medalla Miraculosa, va tindre orige en França, en 1830, quan va ser revelada per la Verge a santa Caterina Labouré, una jove religiosa en el convent parisenc de les Filles de la Caritat. Són moltíssimes les persones que creuen que esta Medalla va ser gravada per orde de la pròpia Santíssima Verge, com a signe d'amor, de protecció i font de gràcies. 

La forma de la Medalla és oval. En una de les cares està representada la Verge, en els braços estesos, mentres distribuïx gràcies als fidels, representades per la llum que irradia; al mateix temps, en el seu peu virginal esclafa el cap de la serp infernal. 

Al voltant de l'image, està inscrita per esta invocació: “Oh Maria, concebuda sense pecat, reseu per nosatres que recorrem a Vós”  En l'atra cara figuren la lletra M coronada per la Creu, i baix els Sagrats Cors flamejants de Jesús i Maria; este conjunt està rodejat per dotze estreles. 

Les aparicions de la Medalla Miraculosa varen obrir en 1830 un cicle de grans manifestacions marianes, que varen seguir en les aparicions de la Salette (1846), de Lourdes (1858) i culminades finalment en Fàtima (1917). 

En l'any 1919, Benimaclet era un poblet rodejat d'horta, a escassos quilómetros de la Ciutat de Valéncia. La senyoreta Teresa Vilar Bartual, directora d'un taller de brodats situat en una barraca del carrer Valéncia (actual Baró de San Petrillo), va propondre a Na Carmen Crespo Crespo, directora del Colege de Santa Tereseta de Jesús de Benimaclet, en el mateix carrer, a Na Vicenta Sanchis Tramoyeres i a les chicones del taller de brodats l'idea de fundar en la Parròquia de Benimaclet la Visita Domiciliaria de la Medalla Miraculosa. 

Esta idea va ser recollida en gran entusiasme totes elles i de comú acort anaren a propondreu-ho al Retor de Benimaclet, el Dr. Miquel Zaragozà i Barber, a qui li va agradar la proposta i nomenà la primera Junta Directiva per a que s'encarregara de la seua organisació i quedà constituida d'esta manera: 

Presidenta: Teresa Vilar Bartual 
Secretària: Carmen Crespo Crespo 
Tesorera: Vicenta Sanchis Tramoyeres 
Zeladores: Mercedes Durà, Francisca Ribes, Teresa Almenar, Mercedes Sales, Matilde Miró i Aurora Cuenca. 


Actualment hi ha quaranta Capelletes de la Mare de Deu de la Medalla Miraculosa que visiten periòdicament les cases de molts veïns de Benimaclet per uns dies. 

En commemoració del centenari d'esta efemèrides les Zeladores de la Mare de Deu han preparat uns actes festius que culminaran el dia 27, dia de la festa de la Medalla Miraculosa. 

PROGRAMA DE FESTES 

25,26 i 27 de Novembre 

Volteig general de campanes 
A les 19 hores Tríduo a càrrec dels Pares Paüls i Santa Missa. 

27 de Novembre (Festa de la Medalla Miraculosa) 

A trec d'alba, migdia i poqueta nit, volteig de campanes. 
A les 19 hores Missa en honor de la Mare de Deu de la Medalla Miraculosa i en sufragi de les zeladores i associades difuntes. Participa el Cor parroquial. 
Acollida de les Capelles en el temple 
Ofrena de flors a la Mare de Deu i benedicció de les Medalles 
Dispar d'un ramet de focs d'artifici en la Plaça de Benimaclet.


lunes, 11 de noviembre de 2019

La malària en Benimaclet

LA MALÀRIA EN BENIMACLET 


La malària o paludisme és una malaltia infecciosa, la primera en importància entre les malalties debilitants. Entre 700.000 i 2.700.000 persones moren a l'any per causa de la malària, dels quals més del 75 % són chiquets en zones endèmiques d'Àfrica. Aixina mateix, causa aproximadament entre 400 i 900 millons casos de febra aguda a l'any en la població infantil (menors de cinc anys) en dites zones. El antics les coneixien com febres terciaries, i en molta llògica: les calentures (episodis de febra i ariçonada) venien cada tres dies (terciaries) o cada quatre (quaternaries). En sòrt i una miqueta de quina, el malalt eixia avant. Sense elles, millor era confessar-se pronte, si hi havia cura a la mà… Hui sabem que lo que abans era el producte dels mals aires correspon a l'infestació pel plasmodium, un protozou transmés per la picadura de la femella del mosquit Anopheles. 

Valéncia va ser un dels territoris més afectats pel paludisme en els segles passats. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, es va posar en marcha un pla de construccions hidràuliques, instigades en la seua gran majoria per la Corona espanyola. Es tractava d'una idea per a tractar d'assegurar el regadiu a tots els camps, tot això acompanyat d'una ampliació de les superfícies cultivables. 

I va ser en el sigle XVIII quan la tradició arrossera en Valéncia va sofrir un punt d'inflexió. En eixa época, la producció de cereals era insuficient per a abastir a la població, per lo que es varen vore obligats a importar cereals des d'Aragó i Castella-la Mancha, pero en moltes ocasions les importacions no es podien portar a terme per diversos problemes com a epidèmies o desastres climatològics. 

Va ser llavors quan les autoritats, davant esta falta de cereals, varen permetre el cultiu de l'arròs, i el desproveïment era tal que este aliment, junt en el pa, es va convertir en la base alimentícia de la població de l'época. Per lo que transcorregut el primer terç del sigle XVIII, es produïx l'auge de l'arròs. La producció es concentrava entorn a 3 núcleus fonamentals: Valéncia, Xàtiva i Alzira. Els “temuts” arrossars (malnomenats aixina per la seua relació en el paludisme) sempre s'intentaven cultivar en zones alluntades dels núcleus poblacionals, pero els cultius varen alvançar més, situant-se cada volta mes pròxims a dits núcleus. 

Com la producció de l'arròs no deixà de créixer fins al sigle XIX, no és d'estranyar que els més afectats pel paludisme eren els llauradors de l'arròs. Els llauradors treballaven moltes hores al dia, i fins i tot alguns vivien en els mateixos arrossars, els quals es varen convertir en ideals criaders de larves on es desenrollaven les larves del vector, el mosquit Anopheles. Els llauradors vivien en una situació de gran pobrea, en ocasions en problemes de desnutrició, que unit a l'excessiva càrrega de treball eren el grup de població més vulnerable a la malària. Les seues condicions higièniques eren molt deficients, sobretot en els pobles menuts en lo que l'aigua de consum es contaminava en les aigües dels arrossars, que els provocava intenses diarrees i problemes intestinals, units a febra que moltes voltes eren confosos en els síntomes que provocava la malària. 

En 1784 es va publicar un estudi sobre la població afectada de malària en el Regne de Valéncia. Se va escriure a tots els rectors del Regne per a que indicaren el número de veïns, d'afectats i de morts per la malària. Referint-se a Benimaclet dia que D. Diego Calvo els va escriure: 

El Cura del Lugar de Benimaclet, con fecha de primero de Noviembre, escrive: que son sus vecinos sesenta: han tenido la Terciana quince: nadie ha muerto de ella; y la atribuye á las Aguas”. 

Per lo tant el 25% de la població patia la malaltia. La malària acompanyà durant molts anys als benimacleters, per culpa del cultiu de l'arròs. A principis del sigle XX s'iniciaren campanyes per a acabar en el paludisme, conseguint erradicar-lo en 1952. Des d'aquell moment no s'han declarat casos en la nostra terra.

domingo, 3 de noviembre de 2019

Presentació nou llibre

PRESENTACIÓ LLIBRE D'EXCURSIONS

Els amants del senderisme i de la bicicleta no sempre tenen el temps suficient per a poder pesplaçar-se i fruïr d'estes aficions en plena naturalea.

Per este motiu, Àngel Salvador "Lino", nos propon en este llibre cinc rutes per al dia a dia per la ciutat de Valéncia i les seues proximitats, partint sempre des del centre de Benimaclet, un barri-poble que encara conserva el sabor romàntic de les pedanies de l'Horta.

Només en dispondre d'un parell d'hores lliures podrem descobrir llocs com Alboraya, la Plaja de la Malvarrosa, el Parotet, Tavernes Blanques o la Plaça Redona, parages que provablement ya haurem vist, pero que no coneguem realment, a més de tindre la possibilitat de visitar atres que tal volta ni sabem que existixen.

Aixina mateix, en la finalitat de fer més amé el trayecte, l'autor nos anirà narrant part de l'història dels lloc per on anem passant.

Si voleu seguir-li, calceu-vos les botes i pugeu a la bici i poseu-vos en marcha.

El llibre se presenta el pròxim  dilluns 11 de Novembre de 2019 a les 20 hores en l'Associació de Veïns de Benimaclet (Avinguda de Valladolit)



miércoles, 30 de octubre de 2019

Dia de Tots els Sant 2019

DIA DE TOTS SANTS

El dia 1 de Novembre se celebra el dia de Tots Sants en Benimaclet. Com hem pogut llegir en el nostre blog, Benimaclet manté en el Cementeri Parroquial una de les seues senyes d'identitat que recorden que fórem un poble. Des de temps immemorial els valencians celebrem el dia de Tots Sants visitant als que ya no estan entre nosatres. Des de fa uns pocs anys s'està introduint una tradició anglosaxona (Halloween) que vol desplaçar les que nos som pròpies.

Nos recorda l'Observatori de la Llengua que Halloween es la contracció de l’expressió anglesa All Hallow’s Eve, el significat de la qual es vespra de Tots Sants. Esta seria una solució correcta, pero si mirem cóm nomenem els valencians a les nits de la vespra d’alguna festivitat, trobem per eixemple: Nit de Nadal i Nit de Cap d’Any. Per lo tant, una millor solució seria Nit de Tots Sants.

Tot açò, sense oblidar que se tracta d’una tradició estrangera i aliena a la cultura valenciana. Per a les festivitats al voltant del dia 1 de novembre, tenim varies construccions valencianes. Este dia, en valencià se diu Tots Sants. 


Segons la tradició valenciana, les animes baixen per a estar entre els seus familiars, a les que popularment se dona el nom d’animetes. La gent posava uns ciris en un recipient en aigua, als quals denominaven palometes, per a que no se perguen i puguen tornar d’a on venen. En alguns llocs se'ls deixava mejar en companyia de les llumenetes. A les dotze del migdia del dia 2, estes animetes deixen als seus sers volguts i continuen el seu camí. Este dia rep el nom de Dia de les Animetes.


Podeu aprofitar per a visitar als vostres familiars i amics reposant en este lloc sant.



domingo, 20 de octubre de 2019

Allumenat públic en Benimaclet

ALLUMENAT PÚBLIC EN BENIMACLET 

L'allumenat públic arribà al Poble de Benimaclet a principis del segle XX. En les grans ciutats s'havia instalat durant el segle XIX sistemes d'allumenament a gas que donaven seguritat a la població. 

Les primeres ordenances sobre allumenat públic que es coneixen daten del sigle XVI. En França, venien obligats els veïns (1524) a penjar una llum en la porta de les seues cases i fins a 1558 no es varen colocar farols en els cantons dels carrers. La primera utilisació de l'allumenat de gas per a l'allumenament públic va ser en 1807, quan Frederick Albert Winsor va allumenar un dels costats del carrer Pall Mall de Londres, despuix de millorar el sistema que anys abans havia investigat el francés Philippe Lebon

Els primers fanals de gas requerien que un faroler recorreguera els carrers al caure el sol per a anar encenent-les manualment, pero anys més tart es varen començar a amprar dispositius d'encés automàtic que capcionaven la llama en activar-se el pas de gas. 

En Valéncia s'inaugurà el primer allumenament públic el 9 d’octubre de 1844, quan en la Glorieta i en l’Albereda es va inaugurar el servici de gas per a l’allumenat suministrat des d’una fàbrica pròxima situada al Pla del Remei, propietat de José Campo. El servici es va anar estenent per tota la ciutat. 

Els primers fanals elèctrics empleats, eren del tipo arc elèctric, inicialment les veles elèctriques, veles Jablochoff o veles Yablochkov desenrollades pel rus Pavel Yablochkov en 1875. 

En abril de 1913 l'Ajuntament de Valéncia aprovà l'instalació de 15 faroles elèctriques en el “poblat de Benimaclet”, segons informava el diari El Pueblo en l'edició del dia 15 d'Abril de l'any 1913. Eixe mateix any se colocava el rellonge en l'Iglésia de Benimaclet.

Pero poc durà l'alegria. A l'any següent d'instalar el modern sistema d'allumenament començaren els problemes i els talls de suministrament. Pareix que durant poc de temps la llum nocturna estigué encesa tota la nit. Pronte l'Ajuntament començà a apagar la llum a la mijanit en lo que aumentaren els actes de pillage. 

En el mateix diari El Pueblo llegim una queixa del Poble de Benimaclet referent a l'allumenament públic i l'aument de robatoris nocturns en els corrals del poble. A banda també fa referència a la falta d'aigua potable. 

El vecindario de Benimaclet 

Protesta justificada 

Los vecinos de Benimaclet nos dirigen un escrito de queja, que transmitimos á la Alcaldía, por si considera que es llegada la hora de atender á aquel vecindario. 

"En Benimaclet. antes teníamos la luz toda la noche …hasta el amanecer; pero hace lo menos tres ó cuatro meses que á las doce en punto se apaga, quedando el pueblo imposible para ir por la calle en una noche a obscuras, tanto que hay veces que se tiene que apelar á la caja de cerillas para alumbrarse. 

Así es que los rateros hacen su negocio asaltando corrales, valiéndose de la obscuridad y falta de vigilancia. El mes pasado acertaron muy bien el golpe en dos corrales, llevándose 17 aves; el otro golpe lo dieron en casa de D. Mariano Navarro, despojando el corral de todas las aves que tenia. No contentos con esto volvieron á la carga, visitando cuatro corrales más, pero gracias al vigilante y sereno de este pueblo, que les seguían el rastro, no pudieron efectuarlo, desbaratando esa noche el golpe. De modo que estamos siempre esperando cuándo nos tocará el turno; la semana pasada se encontró en un campo plantado de cebollas una escalera, la cual les servía á los rateros para efectuar los robos. 

Necesita el poblado de Benimaclet más vigilancia, y puesto que vienen pon la mañana municipales á cobrar los puestos del mercado, lo justo sería que se quedara la pareja todo el día y noche para tranquilidad de los vecinos. 

No le parece al señor Alcalde que es bien poco el pedir luz durante toda la noche como antes (pues aquí no tenemos faroles de gas como en Valencia) y disponer de una pareja de guardias que ayuden al vigilante y sereno de este poblado para seguridad de los vecinos y huertanos, hoy faltos de toda vigilancia? 

La semana pasada y durante nueve días, Benimaclet no tuvo agua para beber ni para lavar, y como esto ocurre con frecuencia, pues á menudo se estropea el motor, y la reparación cuesta algunos días en muchos casos, excusado es decir lo que aquí se padece al faltar tan precioso líquido. 

Si el Sr. Mestre hubiera visitado este pueblo hace unos días, se hubiera convencido de que el poblado no puede estar así; numerosas mujeres con cántaros iban á llenar á las norias y motores, y no á todos los dueños de las norias les venía bien" 

Vale la pena de que el Alcalde se preocupe en remediar estas deficiencias, porque es muy cómodo acordarse únicamente 'de las gentes cuando hay que pedirles el voto. 


L'allumenat de l'Horta de Benimaclet tardaria molt més anys en fer-se realitat. A causa d'un assalts a diverses alqueries de les hortes de Benimaclet i Alboraya a principis dels anys 80 del segle XX i que acabaren en la mort d'alguns llauradors de Benimaclet, com és el cas de l'assalt a casa Martí, l'Ajuntament no va tindre més remei que procedir a l'instalació d'este servici que mantenia indefensos als veïns de l'Horta. 

En els anys 90 el casc antic de Benimaclet modificà el seu allumenat, aumentant de forma considerable la potència de l'allumenat, un fer que també va ser polèmic.

martes, 8 de octubre de 2019

9 d'Octubre, dia dels valencians

¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!



El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!
Símbol viril de la terra,
ala amorosa en la pau,
flama vibrant en la guerra,
clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,
devallant del blau del cel,
fins a tu no arriba el fang,
sols arriba el sant anhel.
Senyera!
Crit i clamor
de l'amor
verdadera.

Flamejant t'he vist al vent
i te porte dins del cor;
moure fas mon sentiment,
puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,
llum de la pàtria en la pau,
flama de nostra consciéncia,
clam, bes i llau.


Carles Salvador 1920



Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

La mocadorà, el dia dels enamorats valencians

LA MOCADORÀ, EL DIA DELS ENAMORATS VALENCIANS

La Mocadorà (mocadorada) o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dones valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui dia els enamorats regalen a les seues novies o esposes un mocador en fruites de massapà.
En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.
En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que presenten embolicada en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o novia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.
Aixina varen nàixer estos postres ya fa més de cinquanta anys, que es denominen "Mocaorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.
¿Qué representen la piuleta i el tronador? ¿Quin és el seu orige i simbologia?
Els experts no es posen d'acort i hi ha versions per a tots els gusts lo que fa l'assunt més misteriós i excitant. Segons unes fonts, la piuleta i el tronador representen dos distints dissenys dels artefactes pirotècnics tan apreciats en terres valencianes. La reconquista de Valéncia pel Rei Jaime I se celebrava cada 9 d'octubre en el llançament de gran cantitat de traques i eixides que inundaven la ciutat de soroll i de l'olor acre de la pólvora.
Despuix de la Guerra de la Successió, el rei Borbón Felipe V, guanyador de la lluita va prohibir tals manifestacions de goig. La ràbia i el descontent popular varen ser mayúsculs, només fa falta imaginar l'embroll que s'organisaria hui dia si a un alcalde o president se li ocorreguera abolir la Falles per decret llei. No va haver més remei que claudicar davant el poder i la força del vencedor, pero l'ingeni popular va trobar una forma de burlar l'odiosa prohibició. Varen ser els reposters valencians els artífexs d'una protesta deliciosa i eloqüent al mateix temps: modelar els dolços típics d'eixes dates, els suculents massapans, en forma d'eixides i petarts: la piuleta i el tronador.

Elaboració: En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, es formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual es fa el tronador. Es couen i despuix es decoren en sucre glass.

Les fruitetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorada consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.


Poden comprar la mocaorà en qualsevol forn del nostre poble de Benimaclet. Ilustrem esta entrada fotografies de la mocadorà especial del Forn de Cuenca de Benimaclet de l'any 2016.

martes, 24 de septiembre de 2019

Aventura en Egipte per un benimacleter

AVENTURA EN EGIPTE PER UN BENIMACLETER 


Vicente Valiente Calvo publicà recentment un llibre ambientat en l'Egipte faraònic titulat “En busca de Keops”. Valiente (Valéncia, 1954) ha estat lligat des de la joventut al mon del deport, tant al ciclisme com a l'atletisme, formant part actualment del Comité Organisador de la Societat Correcaminos. La seua professió va ser mecànic electriciste i va regentar un comerç en la Plaça de Benimaclet durant molts anys. S'inicià en el mon de les lletres fent colaboracions periodístiques, pero un viage a Egipte va despertar en Valiente una fascinació per l'antic Egipte que el dugué a escriure un primer llibre sobre el tema “Memorias de Egipto” i la primera novela “Regreso a Egipto”. 


“En busca de Keops” es una novela molt entretinguda i de fàcil lectura que intercala passages actuals en atres de l'antiguetat. Adjuntem la seua sinopsis i vos animem a llegir-lo. 

"El protagonista de la novela, de forma inconsciente, es el faraón de la IV dinastía Keops. La pareja de arqueólogos Mª José y Mario, son unos enamorados de la historia del Antiguo Egipto. Ella es la directora del templo de Debod en Madrid, y sufre una delicada situación familiar. Mario por su parte, ha trabajado en el yacimiento de Djehuty en Luxor. 

En El Cairo se ha descubierto un tráfico ilegal de antigüedades, personalizado en la figura del faraón, Keops. Tal hecho demuestra que alguien ha descubierto su tumba y por tanto, una gran expectativa se ha creado ante la posibilidad de descubrir el emplazamiento así como probablemente la momia y el enorme tesoro que puede albergarse junta a ella. La investigación para averiguar su localización y al mismo tiempo eliminar el comercio, la llevarán a cabo el Ministro de Cultura y más tarde del Interior Mohamed Ibraim y el arqueólogo egipcio Zahi Hawass. Posteriormente, se les unirán el comisario Abdul Hamad y el arqueólogo español Mario Carmona. 

En el transcurso de la novela, se intercalan capítulos de épocas antiguas que abarcan desde el año 2570 a.C. (finalización de la construcción de la pirámide de Keops) hasta 1881, en que se descubre el escondrijo de momias reales en Deir el Bahari. El faraón Horemheb (último de la XVIII dinastía) con dificultades económicas al inicio de su reinado, tratará de solventarlas, gracias al acceso a cierto papiro. Durante su reinado vivirá varias intrigas en su contra. El Comandante de su Guardia Personal Paneb, el Gran Visir Rahotep y el Sumo Sacerdote Simut, le acompañarán durante su regencia. "

Colección: Novela 
ISBN: 978-84-9160-426-6 
Formatos: Tapa blanda 
Tamaños: 15x21 
Páginas: 418 

viernes, 20 de septiembre de 2019

Adeu a l'Alqueria Bayarri, història viva de Benimaclet


ADEU A L'ALQUERIA BAYARRI, 
HISTÒRIA VIVA DE BENIMACLET  


Activistes defenent l'Alqueria Bayarri
Aprofitant que els activistes en defensa de l'Horta se situaven en l'històric Forn de Barraca d'Alboraya per a evitar que les màquines de l'empresa encarregada de l'ampliació de la V-21 destruiren esta pintoresca contrucció típica de l'Horta, els empleats s'han dirigit a l'Alqueria Bayarri de Benimaclet, pillant per sorpresa als defensors de l'Horta i actuact en premeditació per a evitar poder defendre la destrucció d'esta històrica alqueria. 


Alqueria Bayarri des del Politècnic
L'Alqueria Bayarri és una de les alqueries que queden en peu en més història de Benimaclet junt en la de Serra (també en greu perill de desaparició). 

Va ser construïda a finals del segle XVIII per Bernat Bayarri i Copons d'Alboraya. En contraure matrimoni en Francisca Coret i Noguera l'any 1792 en la Parròquia de Benimaclet varen establir la seua residència en esta nova alqueria. 


Bernat venia d'una família humilt de llauradors d'Alboraya i Almàssera, mentres que Francisca Coret era descendent de Pere Coret, occità que arribà a Benimaclet fugint de les guerres de religió del sur de França uns anys abans. Bernardo i Francisca treballaven terres arrendades pròximes junt en els seus 5 fills. Els dos més menuts es varen quedar en l'Alqueria: Ramon en la casa i Pepica en una barraca adossada, actualment en ruïna. Pepica es va casar en Félix Aguilar i els seus descendents quedaren habitant esta construcció adossada (Andreu Aguilar). 

Entrada en 2002
Durant aquells primers anys del segle XIX varen vore com les tropes franceses que sitiaven la ciutat de Valéncia en motiu de la Guerra del Francés passaven i saquejaven els camps i les cases seues i dels seus veïns. 

Ramon Bayarri Coret va nàixer durant aquells difícils anys i en 1827 es va casar en Josefa Valero Carbonell, natural de l'Horta de Sant Llorenç (actualment la zona de l'avinguda d'Alfahuir). La parella va tindre molts fills, pero només 2 arribaren a l'edat adulta. En la casa va quedar Vicent, mentres Pepica anà a viure en el seu marit Tomàs Palau a l'Horta del Cabanyal. Varen ser anys convulsos de revoltes i guerres, on la família en molt de treball va conseguir comprar alguns dels camps als senyors feudals que encara posseïen la majoria de les terres de Benimaclet.

Vicent Bayarri i Valero naixia en 1839 i va viure en l'Alqueria Bayarri fins a la seua mort en 1930, es va casar en Salvadora Carsi i Cubells d'Alboraya. De Vicent dien en l'Horta de Benimaclet que havia vixcut 103 anys i que va morir d'una insolació mentres treballava eixa horta que tanta riquea aportà a Benimaclet i els seus habitants. 

Vicent Bayarri Valero i família en 1920
Vicent i Salvadora es casaren un dissabte de novembre en la Parroquía de la novia, Alboraya, uns dies abans davant de notari feren capitulacions matrimonials i donaren fe del dot que Salvadora aportava al matrimoni (roba de casa i mobles). 

La família Bayarri Carsí va ser molt prolífica: 5 fills, 25 nets i 50 besnets, els descendents dels quals se viuen ara arreu del mon: Els Adelantado Bayarri en Alboraya, Bayarri-Monrós en Benimaclet, Valencia i Madrit, Zarzo-Bayarri en Benimaclet i Valéncia i Bayarri-Senent en la ciutat de Valéncia, Barcelona i França. 



Cambra
En la casa va quedar Ramon Bayarri i Carsí, vivint en sos pares. Ramon es va casar en la seua cosina germana Dolores Carsí i Zarzo en 1905. Ramon i Dolores varen patir molt en els anys de la Guerra Civil, Ramon va patir una denúncia falsa i va ser tancat uns anys en el penal de Sant Miquel dels Reis on va caure greument malalt. Varen tindre 2 fills que varen sobreviure: Mercedes (casada en Montañana) i Amparo casada en Cristobal Marí d'Alboraya, que varen ser els últims habitadors de la casa. 

La construcció de l'Autopista de Barcelona en els anys 60-70 del segle passat va ferir de mort a l'Alqueria. Va tallar els seu accés natural des del camí Farinós per casa El Bessó i la va deixar junt a l'Autopista en les molèsties de soroll per als seus habitants, quedant finalment deshabitada. 


Durant aquells anys se va pedre l'ocasió de rehabilitar l'alqueria i deixar a l'abast dels veïns una Alqueria que ha vixcut en 4 segles (XVIII, XIX, XX i XXI), testiga de guerres, desgràcies que ha superat. Pero en esta ocasió els polítics han sentenciat la seua desaparició. 

Situació en 1946. Intitut Cartogràfic Valencià

Situación en 2019. Google Maps

Anime'm a tots a que acodiu este dumenge a visitar l'Alqueria Bayarri i fotografiar-se junt ad ella, segurament la semana que ve serà massa tart.

Nos podeu enviar les fotografies a benimacleters(arroba)gmail.com

lunes, 16 de septiembre de 2019

Crònica Festes Benimaclet 2019


RESUM FESTES PATRONALS BENIMACLET 2019 



Programa 2019
Ahir acabaren les Festes Patronals de Benimaclet d'enguany, ha segut una semana intensa en festejos i activitats a pesar de l'amenaça del mal orage que en alguns moments va fer perillar els actes degut a les alertes.

La Clavaria d'enguany ha segut “Festers Crist de Benimaclet”, un grup numerós en molta gent jove junt a experimentats clavaris, en ganes de continuar en la festa de Benimaclet. Esta Clavaria ha demostrat que a pesar de les dificultats del moment actual, en empeny i treball tot és possible.

Pregoner (Pau Giner) i President Clavaria (Paco Cuenca)
El divendres 6 s'inauguraren les Festes en el Pregó Cultural de Festes a càrrec del mege de Benimaclet Pau Giner i Bayarri, colaborador del nostre blog. El Pregó versà sobre l'història de les Festes Patronals i els patronages de Benimaclet i destacà la necessària defensa de l'Horta “que durant tants anys nos han proporcionat l'aliment i la riquea i sense la qual, Benimaclet mai tornarà a ser la mateixa”. Ha recordat que l'inici de les Festes Patronals son anteriors a la mateixa fundació de la Parròquia a mitat del segle XVI i que tenen casi 500 anys d'història. També hi ha hagué un recort especial per a Vicent Sanchis, el Roget, “que va conseguir traure a la llum la nostra història i tradicions” i va “fer possible mantindre el nostre sentiment de poble”. 



El dissabte 7 el Poble de Benimaclet se va omplir d'artistes que participaren en el II Certamen de Pintura ràpida de Benimaclet. La participació va ser molt numerosa i la calitat de les obres elevada. El guanyador del Primer Premio dotat en 500 €uros i patrocinat per la Caixa Popular ha sigut per a Gonzalo Romero Navarro. Desigem que l'event se convertixca en un clàssic dins de les festes. 

De vesprada els carrers s'ompliren en la cavalcada tradicional de les Clavarieses de la Mare de Deu d'Agost. Per la nit, les paelles ompliren la Plaça del poble. 


El dumenge, festa de la Mare de Deu d'Agost, se celebrà la Missa Major i a continuació la mascletà. Per la vesprada la tradicional processó de la Mare de Deu. 

El dilluns els Sants de la Pedra partiren cap a Vera acompanyats de tabal i dolçaina mentres els clavaris tiraven bengales recorreguent el camí Farinós. A l'arribada els peregrins foren reconfortats en una bona orchata de Benimaclet. 

Inauguració taulellets en la UPV
El dimarts els Sants mampengueren el camí de tornada travessant l'Universitat Politècnica de Valéncia, en atres temps la fèrtil horta de Benimaclet. Centenars de benimacleters acompanyaren als Sants. En el lloc de la Parada dels Sants el Rector de la Politècnica inaugurà un panell de taulellets on se representen totes les alqueries per on passaven antigament els Sants, una magnífica idea del President de la Clavaria, Paco Cuenca i plasmada per l'artiste Enrique Moya. Varen ser obsequiats per l'Universitat en un refrigeri al seu pas per les seues instalacions. La comitiva continuà fins al cementeri de Benimaclet on se va fer un respons pels difunts de Benimaclet, en eixe moment començà la pluja que nos acompanyaria totes les festes. 

El dimecres, com a novetat d'enguany, se realisà una maravellosa cavalcada en varies carrosses que varen recòrrer Benimaclet junt unes charangues. Acabà l'acte en el CIM en un concurs de charangues, degut a l'orage. El dijous els més menuts del poble pogueren fruir d'activitats infantils en el Llar de Benimaclet. El dijous no pogué montar-se el Mercat Migeval degut a les previsions meterològiques. 

El divendres per la nit se realisà una representació de Teatre valencià en el llar, una activitat cultural que va fer passar un bon rato a tots els assistents. 

El dissabte, dia dels Sants de la Pedra, va començar el dia en una gran pluja que pareixia que anava a arruïnar les calderes. Els cuiners de les Calderes varen conseguir que se cogueren i a migdia començà a aguaitar-se el sol entre els núvols. La missa en honor als Sants cantada en valencià donà lloc a la processó dels Sants pogué eixir sense problemes. Per la nit, un gran espectàcul musical posà fi a les festes populars. 

Processó del Crist 2019
Per fi, el dumenge, el dia del Crist, a pesar de les amenaces de pluja, no haguérem de patir-la. La tradicional Missa Major del Crist de la Providència i la sorollosa mascletà del migdia estigueren a l'altura de les festes. Per la vesprada la tradicional Processó del Crist va tancar les festes patronals en una assistència multitudinària. Els carrers de Benimaclet estaven de gom a gom. La processó l'obria la Creu processional, les Falles, els chiquets de Primera Comunió, El Crist de la Providència, el Clero, les autoritats, els clavaris i tancant la processó la Banda de Música del CIM de Benimaclet. L'acte acabà en un magnífics focs artificials. 

Tot un éxit que esperem que se repetixca en els pròxims anys. Un èxit d'actes, de participació del veïnat, de concòrdia i de cultura. Desigem que les Festes Patronals continuen mantenint l'ànima de lo que va ser el nostre poble. Animem a les pròximes clavaries a continuar pel mateix camí. 

Poble de Benimaclet ha realisat un seguiment especial de les festes. En més de 310.000 visites el nostre blog seguix mantenint informats als qui volen informació sobre el nostre poble. El programa de festes ha tingut més de 5000 consultes estos dies. Des de l'administració del blog agraïm la vostra confiança.

Fi de festa 2019



Poble de Benimaclet