Dins del programa de les Festes Patronals de Benimaclet s'anuncia per al dijous un homenage al poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés. Havia naixcut en 1924 en una família de forners. La seua amistat en Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner el varen ascendir pronte en el món cultural. En 1978 va obtindre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i era membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Els motius pels quals no nos pareix apropiat l'homenage a Estellés són els següents:
-Benimaclet conta en decenes de poetes que han naixcut o han vixcut en els seus carrers: Emili Baró, Eduart Buil, Ricart Sanmartín, Carles Salvador, Prudenci Alcon, Pasqual Asins, Josep Maria Bayarri, Miquel Castellano... que mereixen ser recordats pels Benimacleters.
-Estellés va denfendre de manera radical la catalanitat de la cultura, llengua i terra valencianes i va ser premiat des de Catalunya per esta defensa.
-I per últim la poesia d'Estellés, potser tinga un valor lliterari dins de la lliteratura catalana, pero no es apropiada per a unes Festes Patronals de Benimaclet i per a un acte dirigit al gran públic.
Poden jujar algunes de les seues poesies més destacades (esperem que no siguen estes les que hagen triades per a l'Homenage que se realisarà en Benimaclet:
Pedres de foc
"Me la mamaves fins al cep: tenies
tota la boca plena, i amb la llengua
iniciaves moviments, i et vares
posar més blava que altre cop: llavors
te la vaig treure, i respiraves, i altre
cop retornaves i me la mamaves
i, extenuada, desistires: no
podies més; i pel forat darrer,
ben agafada a la barana, et vaig
iniciar la penetració,
que fou penosa, dolorosa i lenta,
fins que va entrar-te per complet, i jo
evoque els pèls de l'entrecuix pegant
cops a les teues rodonors invictes".
Horacianes
“bon dia, grapat d’aigua,
escarpidor, gilette, sabó, dentífric,
bon dia, normalitat o hostilitat de l’oratge,
volum de merda que he amollat i mire.
oh, bon dia, veïna, que tornes del mercat.
aquesta bona merda, assaonada i fràgil,
dóna ganes d’invitar a sucar-hi el veïnat.
com la merda s’esmuny en tirar de la cadena,
així són de fugissers els plaers
que la vida ens depara, els amors, tot això.
ens van parir amb merda i altres amenitats semblants,
i el nostre darrer acte o darrera voluntat
serà també una cagada gratuïta, uns orins” .
Als valencians que han traït el nostre país
Amb foc pel cul i per la boca, amb rams
antics de foc eixint pels dos conductes,
i àdhuc pels ulls, el nas i les orelles,
i pel forat jubilat de la uretra,
així guaiteu, gàrgoles cantoneres!
Sofre pixeu i menstrueu més sofre!
Flor natural en el forat nefand
i bací al cap, si ho permeten les banyes.
Així passeu, animals d’ala negra,
molt doctorats en pompa de cabrits.
El cobrador del gas us acompanya.
Ah, el mal que heu fet i el que heu propiciat,
delacions, contactes i denúncies…
Mereixereu el premi reverent,
el pergamí de falsa lletra gòtica,
el títol greu de Fills de la Gran Puta,
consoladors de caderneres vídues,
visitadors apostòlics dels wàters,
masturbadors de colomins imberbes,
representants de semen de canonge,
propagadors de menstru d’abadessa.
Desigem que en pròximes edicions de les Festes Patronals del Poble de Benimaclet, els organisadors tinguen més tacte a l'hora de triar actes d'este tipo.
