El Capítul de la Seu, Senyor de Benimaclet

EL CAPÍTUL DE LA CATEDRAL, SENYOR DE BENIMACLET DURANT QUATRECENTS ANYS

La compra del senyoriu de Benimaclet per part del Capítul de la Catedral de Valéncia, en l'any 1409, significà el pas d'un senyoriu laic, fundat pel rei Jaume I, a dependre d'una institució religiosa. Esta vinculació se prolongà durant més de quatre segles i marcà una etapa fonamental en l'història de Benimaclet.

Per a entendre els motius d'esta compra, cal repassar alguns fets. En abril de 1409, el bisbe de Valéncia, Huc de Lupia i Bagés, instituïa una obra pia benèfica destinada a l'Almoina d'En Conesa, a través de la qual se comprometia a assegurar el manteniment de sis pobres. Per a tal finalitat, dotava la institució en 18.000 sous, que s'havien d'invertir en bens de realenc, llocs i atres propietats capaces de generar unes rendes anuals de 45 lliures, necessàries per a complir esta missió. A més, el bisbe se reservava una pensió mentres vixquera.

L'Almoina d'En Conesa era una institució benèfica dependent de l'Església, encarregada de distribuir aliments entre els pobres. Les parròquies de la ciutat posseïen les seues pròpies almoines, encara que la més important de Valéncia fon la fundada en 1303 pel bisbe fra Ramon Despont, de l'Orde de Predicadors. Esta institució fon coneguda com l'Almoina d'En Conesa, per haver segut Mateu Conesa el seu primer capellà.

L'edifici de l'Almoina tingué diverses funcions a lo llarc de la seua història. A més de la seua activitat benèfica, serví per a impartir classes de gramàtica i teologia i, posteriorment, per a donar asil a persones acollides per l'Església després d'haver comés algun delicte. En l'actualitat, el solar que ocupava conserva baix terra les ruïnes de la Valéncia romana.

Per a afrontar la compra del senyoriu de Benimaclet, el Capítul necessità reunir una quantitat considerable de recursos. El preu de la transacció ascendí a 80.515 sous. Finalment, el 29 de juny de 1409, el Capítul prengué possessió de Benimaclet en un acte públic.

Com era habitual en esta classe de transmissions de domini, acudiren a Benimaclet Jaume Serra, el senyor que deixava el càrrec, i Roderic d'Heredia i Bernat de Carsí, procuradors generals nomenats a l'efecte pel Capítul de la Catedral.

En representació del poble de Benimaclet participaren quaranta prohòmens, entre els quals es trobaven Joan Garcia, justícia; Ferrer Rovira i Berenguer Sancho, jurats; i Joan Llorenç, mustassaf. També hi estaven presents Maimó Gil, Bernat Espigol, Garcia Calandrí, Joan Ferrer, Domènech Garcia, Garcia Perez, Ramon Soler, Bernat Vila, Miquel Lorenç, Joan Garcia, Berenguer Perez, Pere Sanchis, Joan Piquer, Garcia Vicent i Alfons Marti, entre uns atres.

L'acte començà en la declaració de Jaume Serra, que reconegué formalment la venda davant dels seus vassalls. A continuació, se'ls comunicà l'import de les rendes que haurien de satisfer als nous senyors. Estes ascendien a 1.921 sous i deu cafissos de gra destinats a l'Almoina d'En Conesa, l’institució benèfica, i a 1.002 sous per al Capítul de la Sèu pròpiament dit.

Els nous senyors juraren respectar i complir les obligacions que els corresponien d'acort en els Furs del Regne de Valéncia. Per a simbolisar el canvi de titularitat, destituïren tots els càrrecs del lloc de Benimaclet, que foren nomenats de nou en aquell mateix acte.

Finalment, se dugué a terme un ritual que simbolisava la transmissió efectiva del senyoriu. Jaume Serra introduí personalment els nous titulars en la casa o torre senyorial, donant aixina per finalisada la presa de possessió. De tot el procediment s'estengueren les corresponents escriture públiques per a les parts implicades.

L'endemà es realisà un inventari de totes les propietats incloses en la venda, en el qual se detallaven i diferenciaven les assignades a cada u dels beneficiaris de la transacció. En aquell moment, Benimaclet estava format per 62 cases i 66 enfiteutes.

Els enfiteutes eren habitants que posseïen el domini útil d'un immoble per cessió perpètua o durant un llarc periodo de temps, a canvi del pagament d'un cànon anual al titular del domini directe. Este sistema de tinença de la terra i de les propietats constituïa una part essencial de l'organisació econòmica i social del Benimaclet d'aquella época.

La compra de 1409 inicià, per tant, una llarga etapa en la qual el Capítul de la Catedral de Valéncia exercí el domini senyorial sobre Benimaclet. Una vinculació que es prolongà durant més de quatre segles i que forma part de la història del nostre poble, fins a les transformacions jurídiques del segle XIX, quan l'abolició dels senyorius i els processos desamortisadors posaren fi a l'antic orde senyorial.