Ramona Sanchis la dòna que tornà a Benimaclet.

 RAMONA SANCHIS, UNA DONA QUE VA TORNAR AL SEU POBLE EN MORIR

Passejar pel cementeri parroquial de Benimaclet sempre és una oportunitat per a descobrir noves històries i curiositats. Darrere de cada làpida hi ha una vida, una família i, moltes voltes, algun episodi que mereix ser recuperat de l'oblit.

Enguany nos hem trobat en una làpida que ha despertat especialment la nostra curiositat: la de Ramona Sanchiz Sarzo, encara que en la documentació genealògica apareix també com a Ramona Sanchis Zarzo.

Ramona va morir en Faura, en la Vall de Segó, el 7 de març de 1891, als 75 anys d'edat. Pero, ¿qué fea una veïna de Benimaclet soterrada en el nostre cementeri si havia mort a més de trenta quilómetros de distància?

La resposta pareix trobar-se en la pròpia inscripció de la làpida, que conserva un text ben singular:

«TRANSPORTADA EN SEGUIDA AL CEMENTERIO DE SU PUEBLO NATAL. SUS HIJOS ESPECIALMENTE EL CURA DE AQUELLA PARROQUIA».

La frase nos permet reconstruir, almenys en part, les circumstàncies d'aquella història. Ramona es trobava en Faura, provablement vivint junt a u dels seus fills, que era retor d'aquella parròquia, quan li va arribar la mort. Pero els seus fills volgueren que descansara definitivament en el seu poble natal: Benimaclet. I aixina fon traslladada al nostre cementeri, deixant constància d'aquella voluntat familiar en la seua làpida.

UNA FAMÍLIA DE BENIMACLET EN LA VALL DE SEGÓ

La curiositat nos va portar a investigar qui era aquella dòna i quina relació tenia en Faura. La documentació genealògica consultada ha permés identificar-la i reconstruir alguns detalls de la seua família.

Ramona era natural de Benimaclet, filla de Tomás Sanchis i Roasa Zarzo, també veïns del nostre poble. Era viuda de Francisco Greses Prima, igualment de Benimaclet, i tenia tres fills: Francisco, Vicente i José Greses Sanchís (els seus descendents encara viuen en Benimaclet).

La pista més interessant és la del seu fill Vicente Greses Sanchis, que efectivament era retor de Faura en aquella época.

La seua trayectòria està documentada en diverses referències de l'época:

• 1886: una Real Orde, de 10 de febrer, aprova el seu nomenament per al curat dels Sants Joans de Faura. El seu nom apareix en el Boletín Eclesiástico del Arzobispado de Valencia.

• 1889: figura com a marmessor testamentari de Francisco Martínez Salavert, retor de Sant Gil de Benifairó, identificat expressament com a «Vicente Greses, cura de Faura».

• 1891: consta com a sacerdot en la celebració del matrimoni de Miguel Domenech Bensach i Vicenta Forner Ocaña, en Faura.

• 1902: una nova Real Orde aprova el seu nomenament per al curat de Paiporta.

Ramona se trobava vivint en Faura, en la casa Abadia de la parròquia dels Sants Joans, situada en la plaça Major, número 1, junt a son fill Vicente Greses Sanchis, que era el retor. Allí li va arribar la mort el 7 de març de 1891. Pero els seus fills volgueren que descansara definitivament en el seu poble natal, Benimaclet, i aixina fon traslladada al nostre cementeri.

UNA HISTÒRIA QUE TORNA A BENIMACLET

La làpida de Ramona Sanchis Zarzo és molt més que una simple inscripció funerària. És el testimoni d'un víncul familiar i sentimental en Benimaclet que va resistir el pas del temps i la distància.

La seua família va voler que, encara que la mort li arribara llunt, Ramona descansara en la terra que l'havia vist nàixer. I, per a que ningú ho oblidara, els seus fills ho deixaren escrit en la pedra.

Una chicoteta història recuperada gràcies a l'observació i a la investigació documental, que nos recorda que el nostre cementeri és també un archiu de la memòria colectiva de Benimaclet.

Cada làpida té una història, i cada història forma part de la memòria del nostre poble.