UN
CRIMINAL EN BENIMACLET (1902)
Corria
l'any 1902, en un matí del mes de Març, Benimaclet s'alçà
sobresaltat per un crim perpetrat en la Senda de l'Aire, entre la
veïna població d'Alboraya i el Monasteri de Sant Miquel dels Reis
(en aquell moment presó).
En
l'alqueria coneguda com “de Coll” vivia la jove Teresa Balaguer
Marco, una fermosa jove de vintihuit anys i de la qual la prensa del
moment se referix com “una dels tipos més fermosos de llauradora
valenciana” que estava promesa en un llaurador de la zona (la
prensa referix que el llaurador era pobre, com ella). La jove vivia
en son pare i la seua madrastra d'alvançada edat.
Segons
va referir la família de la jove en diferents ocasions Teresa va ser
sorpresa per un subjecte que li va fer certes proposicions mentres
ella es dirigia al mercat a on tenia un lloc de venda de productes
del camp.
En
fatídic 14 de Març, Teresa va eixir a soles de casa a l'hora de
costum, les sis de la matinada, en presses per a dirigir-se al seu
lloc del mercat, prop del mercat de les Flors de Valéncia. Aquell
dia no va ser acompanyada per ningú, desgraciadament. Un poc més
tart un llauradors trobaven el seu cadàver en una séquia, prop de
Benimaclet.
La
descripció de les lesions de la chicona de la prensa del moment són
ariçonadores, la víctima presentava una ferida en el coll en la que
cabia una taronja i a més presentava lesions de defensa en braços i
mans que feren sospitar que la víctima se defengué de l'horrible
delicte i per defendre la seua honra.
Les
diligències practicades en els primers moments no donaren cap de
resultat positiu. Un cap de vigilància nomenat Tomàs del Toro, que
havia recorregut tota l'horta en busca d'algun indici que li posara
sobre la pista del criminal, va saber per uns llauradors que el dia
que es va cometre el crim s'havia vist per aquelles rodalies a un
subjecte tacat de fanc que vestia d'obrer i pareixia ocultar el
rostre en la manta que portava.
L'astut
policia practicà algunes diligències i va supondre que el criminal
viuria en les pròximes casetes dels Ingeniers (en alguns texts les
nomena com casetes de Ferrandis), distants a mig quilómetro del lloc
del crim. En la primera d'elles residia un subjecte de pèssims
antecedents, nomenat Jose Velasco, de trentahuit anys i d'ofici
obrer, a qui el citat policia ya havia detingut fea uns mesos i havia
tancat en la presó de Sant Gregori per mala conducta. El subjecte
havia segut del cos de Carabiners i va servir en Maó. Una volta
acabà la seua estància en Menorca se va establir en les casetes
dels Ingeniers de Benimaclet.
A
l'endemà, 17 de Març de 1902, va ser detingut el presunt autor del
crim, mentres dormia en Benimaclet.
El
fill del patró de Velasco va ser qui va denunciar al criminal. El
chiquet, interrogat hàbilment pel cap del Toro, va dir que el dia
del crim a les sèt del matí cridaren a la porta i obrí ell, vent
al tal Velasco que portava la roba bruta de sanc i fanc i que
l'amenaçà en degollar-lo si dia una paraula sobre lo que havia
vist.
El
juí se celebrà en Agost de 1903 en mig d'una gran expectació ya
que l'opinió pública s'afectà molt per este succés. El sospitós
va ser declarat culpable. En 1904 tornà a ser jujat, en segona
estància per l'Audiència de Valéncia i confirmà la pena. Sabem
que l'assessí va ser amnistiat en 1924 pel Rei Alfons XIII gràcies
a una amnistia general degut a la Guerra del Marroc, mentres complia
condena en la Presó de Sant Miquel dels Reis, a escassos metros d'on
va cometre el crim.
